Arxiu de la categoria: BIOQUÍMICA I METABOLISMO

Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Ja hem comentat en altres posts que la microflora intestinal pot allargar la vida (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/08/05/la-flora-intestinal-pot-allargar-la-vida/). També hem comentat que en els nostres intestins, en realitat en el nostre aparell digestiu, tenim un ecosistema format per bacteris i altres microorganismes que es responsable de moltes coses en el nostre cos. Aquest ecosistema, millor dit l’estat d’aquest ecosistema es responsable entre altres coses – a banda de intervenir en la digestió dels aliments – del correcte funcionament del nostre organisme. També hem comentat que cal cuidar d’aquest ecosistema. Per fer-ho cal menjar correctament. En aquesta qüestió “som el que mengem”. Una mala dieta pot provocar un mal funcionament de l’ecosistema i per tant l’aparició de determinades malalties.

Ara en un article aparegut a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Llegan-los-psicobioticos), ens parlen del paper dels probiòtics, dels prebiòtics i dels psicobiòtics. Aquests darrers estarien formats per conjunts de bacteris que quan s’ingereixen en les quantitats adients poden millorar la salut mental. Si fins ara se sabia que el cervell connectava amb l’intestí mitjançant els corticoides, ara se sospita que pot haver-hi connexió a la inversa (des de l’intestí i la seva microbiota fins al cervell). Ara tant sols queda passar dels estudis in vitro i en animals als estudis en humans. A priori sembla que malalties com la depresió, l’ansietat i la síndrome del espectre autista podrien beneficiar-se dels psicobiòtics. Continua la lectura de Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Com si fos un mantra la indústria agroquímica ha anat repetint una vegada darrera altre que el nitrogen sintètic era bo pel medi ambient i que ajudava a construir el C del sòl.

El sòl, l’aparell digestiu de les plantes. El sòl, un ecosistema complex que cal preservar i mimar per tal que les plantes creixin en bon estat. El sòl, que es veu agredit pels fertilitzants nitrogenats tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224166). Segons els darrers estudis l’aplicació de nitrogen sintètic degrada el sòl. Com s’esmenta en l’article: “Con la aplicación de fertilizantes, comienza la destrucción de la biodiversidad del suelo al disminuir el papel de las bacterias fijadoras de nitrógeno y se amplifica el papel de todo lo que se alimenta de nitrógeno. Estos alimentadores luego aceleran la descomposición de la materia orgánica y sustancias húmicas. Como la materia orgánica disminuye, la estructura física del suelo cambia. Con menos espacio poroso y menos capacidad ser esponjosos, los suelos son menos eficientes para el almacenamiento de agua y aire. Se necesitan más riego, con menos oxígeno disponible el crecimiento de la microbiología del suelo disminuye, y el intrincado ecosistema de los intercambios biológicos se rompe”.

A més cal recordar que el metabolisme dels cultius s’altera mitjançant l’ús dels fertilitzants químics ja que aquests fan que hi hagi un increment en la quantitat d’aminoàcids i sucres que circulen en la planta. Aquesta major quantitat fa que els insectes patògens incrementin la seva fertilitat, la producció d’ous i la seva longevitat. El resultat son plantes més fàcilment atacades pels insectes i altres plagues. Tot això és el que demostren – un darrere altre – els estudis realitzats sobre el paper dels fertilitzants sintètics aplicats als cultius fets per l’agricultura moderna. En la part final de l’article es resumeix en 9 punts el paper actual de l’agricultura convencional:

“1.- empobrece suelos
2.- contamina cuerpos de agua
3.- rompe ciclos de nutrientes
4.- genera alta dependencia de insumos externos
5.- estimula la sobrepoblacion de las ciudades
6.- produce alimentos pobres en nutrientes, baratos, si, pero que no nutren.
7.- esa desnutricion genera problemas serios en la salud humana
8.- esa mala salud humana genera dependencias de farmacos tambien caros
9.- se lleva nuestra calidad de vida entre las patas”

Poder caldria fer un pensament i passar a una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i amb la vida en general. Una agricultura on es valorés el paper que té el sòl, on les plantes i animals fossin quelcom més que mercaderies, on el paper dels pagesos i pageses fossin reconeguts i valorats, on es busqui més la qualitat que la quantitat, on es respectin els temps de producció, més local i propera, una agricultura respectuosa amb la vida i on la relació productor-consumidor fos més propera. La tenim a l’abast amb l’agroecologia, tant sols cal potenciar-la. Continua la lectura de Fertilitzants químics i la salut del sòl.

L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

Els antibiòtics són medicaments que combaten les infeccions bacterianes. Usats correctament, poden salvar vides però hi ha un creixent problema de resistència a antibiòtics. Això passa quan els bacteris muten (es transformen) i es tornen capaços de resistir els efectes d’un antibiòtic.La resistència als antimicrobians (RAM) posa en perill l’eficàcia de la prevenció i el tractament d’una sèrie cada vegada més gran d’infeccions de bacteris. La RAM suposa una amenaça cada vegada més gran per a la salut pública mundial i requereix mesures per part de tots els sectors del govern i la societat. L’èxit de la cirurgia major i la quimioteràpia es veuria compromès en absència d’antibiòtics eficaços.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha divulgat avui la seva primera llista de “patògens prioritaris” resistents als antibiòtics, que inclou les dotze famílies de bacteris més perilloses per a la salut.

El grup de prioritat crítica inclou els bacteris multiresistents, que són especialment perilloses en hospitals, residències de gent gran i entre els pacients que necessiten ser atesos amb dispositius com ventiladors i catèters intravenosos.

Entre elles figuren els anomenats bacteris Acinetobacter, Pseudomonas i diversos enterobacteriàcis com Klebsiella, I. coli, Serratia i Proteus, que poden provocar infeccions greus i sovint letals.

ELS PATÒGENS PRIORITARIS PER I + D DE NOUS ANTIBIÒTICS

Prioritat crítica

  1. Acinetobacter baumannii, resistent a los carbapenèmics.
  2. Pseudomonas aeruginosa, resistent a los carbapenèmics.
  3. Enterobacteriaceae, resistents a los carbapenèmics, productores de betalactamasas d’ espectre extens (ESBL).

Prioritat alta

  1. Enterococcus faecium, resistent a la vancomicina.
  2. Staphylococcus aureus, resistent a la meticil·lina, amb sensibilitat intermèdia y resistència a la vancomicina.
  3. Helicobacter pylori, resistent a la claritromicina.
  4. Campylobacter spp., resistent a las fluoroquinolonas.
  5. Salmonel·la, resistents a las fluoroquinolonas.
  6. Neissèria gonorrhoeae, resistent a la cefalosporina, resistent a las fluoroquinolonas.

Prioritat mitjana

  1. Streptococcus pneumoniae, sense sensibilitat a la penicil·lina.
  2. Haemophilus influenzae, resistent a la ampicil·lina.
  3. Shigella spp., resistent a las fluoroquinolonas.

http://elpais.com/elpais/2017/02/27/ciencia/1488207618_921542.html Continua la lectura de L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

El sucre redueix l’esperança de vida

La posició de l’agència de Nacions Unides és contundent. El sucre afegit no és necessari en la nostra dieta i si es consumeix s’ha de fer amb molta moderació: 50 grams màxim per dia (un 10% de la ingesta calòrica) i si pot ser 25 grams (6 culleradetes per dia), el que equival a menys d’una llauna de 33 centilitres

Malgrat les reiterades recomanacions de l’OMS, la UE segueix sense fixar límits màxims a la quantitat que es pot incorporar a aliments i begudes

Un estudi, publicat aquest dimarts a ‘Cell Reports’, revela que s’inhibeix l’acció d’un gen anomenat FOXO en les mosques que reben una dieta alta en sucre en els primers anys de vida, causant efectes a llarg termini. El gen FOXO és important per a la longevitat en una àmplia varietat d’espècies, com llevats, mosques, cucs i humans, per la qual cosa l’equip diu que les troballes poden tenir àmplies implicacions.

El mecanisme descobert pot també estar intervenint en els efectes a llarg termini de la dieta en els éssers humans i és una idea important a explorar en el futur

http://www.ecoticias.com/alimentos/131241/azucar-reduce-esperanza-vida Continua la lectura de El sucre redueix l’esperança de vida

Ens estan enverinant amb Glifosat

El glifosat, comercialitzat sota el nom de Roundup Tm (fabricat per MONSANTO), és l’herbicida més utilitzat en el món. La seva acció, segons Monsanto, tant sols hauria d’afectar a les plantes ( a través del bloqueig d’aminoàcids essencials en elles). Donat que és un herbicida sistèmic (vol dir que s’absorbeix per la planta i a través del floema arriba a totes les parts de la mateixa), no és pot eliminar completament d’aquells aliments que han sigut tractats o han crescut en un sòl tracta amb ell. A més com que s’utilitza en jardins, parcs, en les collites de cereals o de blat de moro transgènic, en camins…etc, es troba present en multitud de productes que consumim (fins i tot en l’aigua, el vi i la cervesa). El resultat és que el trobem en la orina de gairebé tots els europeus.

I el problema, segons podem llegir en una excel·lent article publicat a “Ecologistas en acción” (veure http://www.ecologistasenaccion.org/article33340.html), és que és carcinògen i que pot provocar afectacions en vies metabòliques i endocrines. Però Monsanto segueix batallant per tal de vendre la imatge de que no és agressiu per a la nostra salut….(veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/04/13/glifosat-i-parlament-europeu/) Continua la lectura de Ens estan enverinant amb Glifosat

Quatre motius per preocupar-nos per les aflatoxines

Les aflatoxines son micotoxines produïdes en petites concentracions per fongs del gènere Aspergillus i del gènere Penicillum. Les aflatoxines són tòxiques. Un cop entren el nostre organisme és metabolitzen en el fetge per l’acció d’un reactiu intermig: l’aflatoxina M1.

Aquestes micotoxines es troben sobretot en fruits secs, cereals i llegums que es guarden seques com els cigrons i les faves. Avui en dia, els estudis indiquen que son responsables de moltes morts per càncer hepàtic. Per aquest motiu les dietes riques en fruits secs no son gaire recomanables.

En un article aparegut al diari “El Diario” ( veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/cuidarse/aflatoxinas-peligros-intoxicaciones-cancer_0_569043455.html), podem llegir els quatre motius pels quals aquests compostos segueixen sent motiu de preocupació per a la nostra salut. Continua la lectura de Quatre motius per preocupar-nos per les aflatoxines

La connexió intestí-cervell

Ja hem dit moltes vegades, i ho direm moltes més, que som el que mengem. El nostre tub digestiu és el resultat de la evolució al llarg del temps des d’un simple conducte a un sofisticat tub diferenciat en diverses parts – amb funcions diferents però cooperant entre si – dins del qual van trobar refugi diferents tipus de bacteris. Bacteris que viuen en simbiosi amb el nostre organisme i que ens ajuden en el procés de nutrició i als quals cal cuidar. De la salut d’aquest autèntic ecosistema intern depèn la salut del nostre organisme. Per tant una bona dieta és aquella que té cura d’aquesta flora intestinal i que també satisfà les nostres necessitats energètiques i de nutrients (i que per tant ens manté en un estat òptim).

Ara en un article publicat a la revista Nature Medicine (veure http://www.nature.com/nm/journal/vaop/ncurrent/full/nm.4106.html), investigadors del Brigham and Women’s Hospital (BWH) suggereixen que els bacteris de la flora intestinal poden tenir influència en l’activitat de cèl·lules en el cervell (astròcits) que intervenen en el control de la inflamació i la neurodegeneració. Els investigadors han vist que una dieta rica en triptòfan fa que els astròcits limitin la inflamació en el cervell. Els dèficits en la flora bacteriana o en la capacitat d’aquesta per extreure o transportar el triptòfan comporten el progrés de la malaltia inflamatòria cerebral. Els científics pensen que aquest descobriment ajudarà a pal·liar efectes en malalties com l’esclerosi múltiple.

Aliments que contenen triptòfan, i que són coneguts com aliments de la felicitat ja que contribueixen a incrementar el contingut de serotonina, són: la carn de paó i de pollastre, els berros, els cereals integrals (pa, arròs i pasta), les llegums (faves, pèsols, cigrons, llenties), el salmó, la pinya i el plàtan, l’escarxofa, llet i derivats, xocolata (quan més negre millor), la tonyina, les ametlles torrades, les nous, les pipes de gira-sol i de carabassa i el fenogrec. Podeu trobar també més informació a http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/04/18/deu-aliments-que-taporten-serotonina/

Una referència més detallada del article dels investigadors del BWH pot trobar-se en un article de SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Relacionan-la-dieta-y-la-flora-intestinal-con-la-esclerosis-multiple). Continua la lectura de La connexió intestí-cervell

Els múltiples beneficis de la quinoa que potser no es coneixen

La quinoa històricament és un aliment altament nutritiu, natural i ecològic, que en els temps dels inques es considerava sagrat, gràcies a la seva àmplia varietat de propietats i els enormes beneficis per a la salut dels que la consumien habitualment. És similar als cereals però no conté gluten. Els seus beneficis s’expliquen en aquest article. Continua la lectura de Els múltiples beneficis de la quinoa que potser no es coneixen

Deu aliments que t’aporten serotonina

La serotonina és un neurotransmissor (en concret una amina biogènica) que es distribueix per tot el cos i que fa diverses funcions. Té una gran influència sobre els sistema psiconerviós i per això, sovint, se l’anomena la hormona de l’humor.

Nivells baixos de serotonina comporten migranyes, agressivitat, insomni, ansietat i depressió. Per això és important incorporar aliments rics en serotonina de forma que millorem el nostre benestar.

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/salud/triptofano/20160417202603127463.html), podem llegir els 10 aliments més rics en serotonina. Bé, de fet son aliments rics en triptòfan que és un aminoàcid que promou la alliberació de serotonina en el nostre cos. Una dieta variada i sana, constituïda per aliments produïts de manera correcta, és una garantia de salut.

DENOMINADA LA HORMONA DE LA FELICIDAD

Diez alimentos que te aportarán Serotonina

Los niveles bajos de serotonina están asociados a trastornos o desequilibrios mentales: migrañas, agresividad, ansiedad e insomnio.

Continua la lectura de Deu aliments que t’aporten serotonina

Els deu medicaments més addictius

Sovint la gent pensa que les drogues son aquelles substàncies prohibides que tant sols consumeixen determinades persones a les que estigmatitzem com a drogoaddictes. Per tant aquestes persones viuen en la il·legalitat i son delinqüents.

Però sovint oblidem que hi ha molta gent que entra a formar part del que pot anomenar-se drogoaddictes legals. Son aquells que han quedat sota la addicció a drogues – en aquest cas medicaments  -legals . I el problema no és gens baladí. Hi ha països en que aquest fet és una autèntica plaga, com és el cas d’Estats Units.

En un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/estos-son-10-medicamentos-mas.html), ens parlen de quins son els medicaments més addictius. Pel general podem dir que pertanyen bàsicament a tres grans grups: derivats de l’opi, les benzodiacepines i els estimulants. És a dir medicaments per tractar el dolor, per tractar l’ansietat i l’insomni i medicaments per estimular el nostre cervell.

Poder fora bo que abans de receptar per receptar, és valoressin les causes del funcionament incorrecte i tractar de canviar-lo si es pot sense necessitat de medicaments. Cal prevenir abans que guarir. Cap medicament és innocu. Cal prendre allò que sigui necessari i durant el temps necessari. Continua la lectura de Els deu medicaments més addictius