Arxiu de la categoria: alimentació

Els senglars transmeten la pesta porcina per Europa

Com és prou sabut, a Catalunya hi ha tants porcs com persones. És, per metre quadrat, una de les zones del planeta més plenes de porcs. La indústria agroalimentària basada en els productes del porc és la més potent de la península Ibèrica i els fabricants catalans exporten arreu.

La indústria del porc de tots els països, està en màxima alerta pel lent avanç de la malaltia des de l’est del continent. L’origen del brot se situa a Geòrgia (per restes contaminats procedents d’un vaixell que es van introduir en la cadena alimentària porcina), passant per Rússia, Bielorússia i altres països ex soviètics. La malaltia, per ara, no afecta els humans, encara que sí la poden transmetre.

http://www.publico.es/ciencias/ciencia-sanidad-jabalies-transmiten-peste-porcina-europa.html

La peste porcina africana es la peor pesadilla de la industria de la carne de cerdo, no solo por la alta mortalidad que produce entre los animales sino también por las graves consecuencias para el comercio y la exportación de productos cárnicos. Por eso, la preocupación es máxima ante la última oleada de casos en países del este de Europa y la constatación de que los jabalíes, cada vez más numerosos en el continente, son esta vez los principales transmisores de la enfermedad. El origen del brote se sitúa en Georgia (por restos contaminados procedentes de un buque que se introdujeron en la cadena alimentaria porcina), pasando por Rusia, Bielorrusia y otros países ex soviéticos. La enfermedad no afecta a los humanos, aunque sí la pueden transmitir.

Seis países de la Unión Europea han declarado ya casos de infección por este virus, para el que no hay tratamiento ni vacuna, a las autoridades sanitarias europeas, que tienen en marcha una intensa campaña para contener la incipiente epidemia. Los primeros casos se produjeron en 2014 en Lituania y Polonia y afectaron a jabalíes. Para enero de este año se habían comunicado casos de peste porcina, tanto en jabalíes como en cerdos, también en Letonia, Estonia, República Checa y Rumanía. La enfermedad avanza, aunque lentamente.

Las medidas para contener el contagio se basan en la pronta comunicación de nuevos casos y en la prevención, pero muchas resultan difíciles de aplicar en zonas tan pobladas y con tanto tráfico sin fronteras como es Europa, por lo que se está empleando la llamada regionalización (medidas de control como si hubiera fronteras). El sacrificio de granjas enteras es habitual y en Lituania en 2015 se sacrificaron más de 20.000 animales y la industria porcina se redujo en un tercio. Por otro lado, la población de jabalíes está aumentando en casi toda Europa, lo que constituye un factor de riesgo mayor que en otras ocasiones, y no se conoce bien cómo se infectan. Por eso, en los países afectados la medida considerada más efectiva por la Agencia Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) es la caza controlada de jabalíes y en Alemania, el mayor productor de porcino de Europa, cunde el nerviosismo ante la posible llegada de la enfermedad y las autoridades regionales y la industria del cerdo promueven las batidas.

El laboratorio europeo de referencia para la peste porcina africana está en Madrid

En España se conoce muy bien la peste porcina africana, porque persistió entre los cerdos durante 35 años, a partir de los años sesenta del siglo pasado. Ello impidió la exportación, por ejemplo, del jamón curado durante décadas, aunque ahora la industria porcina española es el cuarto productor del mundo y el tercer exportador. De aquella situación procede el alto nivel de los expertos españoles en esta enfermedad veterinaria. De hecho, el laboratorio europeo de referencia para la peste porcina africana es el Centro de Investigación en Sanidad Animal (CISA) situado en Valdeolmos (Madrid), que depende del INIA (Ministerio de Agricultura). Como señala la Comisión Europea, “se ha asegurado la asistencia técnica a los laboratorios de la Unión vía el Laboratorio de Valdeolmos, el apoyo de EFSA para la evaluación del riesgo y la coordinación general entre los Estados Miembros”. Todo esto cuesta dinero y los países afectados están recibiendo ayuda económica de la CE para luchar contra la extensión de la enfermedad. También los países limítrofes reciben la cooperación europea. Por ejemplo, estos días se celebra en Ucrania una reunión de intercambio de información y asistencia técnica con representantes de este país, de Bielorrusia y de Moldavia.

Piara de jabalíes cruzando una carretera. EFE

Piara de jabalíes cruzando una carretera. EFE

En España también se está dando una plaga de jabalíes, una especie que en muchas zonas no tiene predadores naturales; son omnívoros y encuentran alimento con facilidad a medida que se extienden las poblaciones humanas. Debido al peligro que suponen para otros animales (propagan la tuberculosis bovina también), para el tráfico automovilístico e incluso para las personas, varias comunidades autónomas están autorizando batidas y tomando otras medidas desde hace años para reducir la población, pero muchos expertos creen que son insuficientes.

La enfermedad afecta la economía de los países porque dispara restricciones sobre los animales o los productos

Investigadores españoles del CISA y de la Universidad Complutense han analizado en un estudio reciente difundido por las autoridades europeas las prioridades y las brechas a tapar para contener en Europa la peste porcina africana. “La situación actual muestra varias características no observadas en anteriores epidemias. Primero, se han dado múltiples entradas del virus en las áreas afectadas a través de los movimientos de jabalíes silvestres. Segundo, el jabalí silvestre es el huésped más afectado, lo que le confiere un importante papel en la extensión y mantenimiento de la peste porcina africana. Tercero, la combinación de granjas de cerdos situadas en áreas adecuadas para el jabalí con las bajas medidas de bioseguridad, especialmente en las granjas pequeñas, pueden haber facilitado el contacto entre ambos huéspedes y promovido la transmisión”, señalan.

Es mucho lo que está en juego y los expertos españoles indican en su análisis que no existe una receta única para el éxito en prevenir la peste porcina. La profesionalización y concienciación del sector es indispensable, pero también desarrollar nuevos métodos no invasivos para detectar los jabalíes infectados, especialmente los muertos. La enfermedad, recuerdan, afecta la economía de los países afectados porque su notificación dispara medidas de control así como restricciones nacionales e internacionales sobre los animales o los productos de ganado porcino. Es el caso de Estados Unidos, que ya está restringiendo la importación de productos de cerdo de varios de los países europeos afectados.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/12/08/porc-net-porc-bo/883860.html

Europa porta 15 anys retrasant una norma que obliga als productors de fertilitzants a reduir els nivells tòxics

El cadmi és un metall blanc blavós, dúctil i mal·leable. Es pot tallar fàcilment amb un ganivet. En alguns aspectes és semblant al zinc. La toxicitat que presenta és semblant a la del mercuri

Un dictamen de l’Agència de Seguretat Alimentària va admetre en 2009 que “l’exposició al cadmi de la població ha de reduir-se”. La Comissió Europea ha proposat un pla de reducció al que s’oposa a la patronal i que està pendent de negociació amb els governs de la UE. El reglament actual de 2003 admetia el perill del cadmi contingut en aquests productes i incloïa un mandat per redactar una regulació específica

El cadmi és un metall tòxic que pot presentar efectes dolents segons la dosi. Pot arribar a ser molt destructiu a exposicions prolongades. Pot causar diversos problemes mediambientals i tòxics per als éssers vius si és inhalat o ingerit. Normalment es troba al sòl i a l’aigua en baixes concentracions. Usualment s’extreu de minerals de zinc, especialment de sulfur de zinc. Algunes de les vies d’intoxicació del cadmi són els aliments com el paté, el marisc, algues seques, cacau; l’ús de fertilitzants i excrements d’animals com a adobs, canonades per al transport d’aigua i el tabac. En l’ambient el cadmi és molt perillós perquè s’acumula amb gran facilitat a les plantes i animals. En el cas dels mamífers, si tenen una dieta pobre en calci, aquest encara s’absorbeix més. Una vegada absorbit, s’associa a les proteïnes de baix pes molecular, metal·lotioneïna, i s’acumula en ronyons, fetge i òrgans reproductors (té un temps de vida mitjana de 10 anys). Petites dosis causen vòmits, diarrea i colitis. Quan l’exposició és prolongada causa hipertensió, engrandiment del cor, osteoporosi, osteomalàcia i en cas extrem la mort. Determinades proves han demostrat que el cadmi provoca anomalies cromosòmiques i càncer de pulmó. El cadmi és tòxic perquè pot substituir el zinc en molts sistemes biològics, ja que ambdós tenen el mateix estat d’oxidació i en la seva forma iònica tenen un mida semblant. En particular, el pot substituir en coenzims que contenen lligands lleugers (sulfurs). S’uneix deu vegades més fort a aquests coenzims i per això és tan difícil d’eliminar.

http://www.eldiario.es/sociedad/Europa-retrasando-obligue-fabricantes-fertilizantes_0_740876684.html Continua la lectura de Europa porta 15 anys retrasant una norma que obliga als productors de fertilitzants a reduir els nivells tòxics

Protegir la varietat de les abelles, essencial per garantir la pol·linització cultius

Conservar les abelles és important però assegurar a més que la població d’aquests insectes és diversa és fonamental per garantir la pol·linització dels cultius i maximitzar la producció.

El nombre d’espècies i l’abundància de pol·linitzadors és més gran en paisatges agrícoles amb camps petits que amb camps grans. Els pol·linitzadors utilitzen els marges entre camps com autopistes o corredors per on viatjar i buscar refugi. La tendència de fer camps de cultiu cada vegada més grans està posant en perill les poblacions d’insectes pol·linitzadors i la seva capacitat de pol·linitzar els cultius.

Dos articles confirmen aquestes afirmacions:

http://www.ecoticias.com/naturaleza/180906/puede-hacer-para-ayudar-supervivencia-polinizadores

Cada vez hay más evidencia científica que avala que los monocultivos son el gran mal de los polinizadores. Esta semana, un estudio publicado en Proceedings of the Royal Society B liderado por la Universidad de Goettingen (Alemania) ha comprobado que cuando un paisaje agrícola está formado por campos de cultivos de tamaño pequeño y forma irregular el número de insectos polinizadores y su diversidad se dispara. Esto se debe a que en estos paisajes hay más márgenes y que estos espacios entre cultivos son un espacio vital para mantener unas buenas poblaciones de insectos polinizadores.

¿Qué se puede hacer para ayudar a la supervivencia de los polinizadores?

De forma natural, entre un campo de cultivo y otro se forma siempre un borde con vegetación y flores muy favorables para los insectos polinizadores. El investigador del CREAF Jordi Bosch, integrante del equipo catalán liderado desde Solsona por el CTFC, explica que han comprobado que estos márgenes funcionan como autopistas para los insectos. Continua la lectura de Protegir la varietat de les abelles, essencial per garantir la pol·linització cultius

Alerta amb els ultraprocessats: es relacionen amb un major risc de càncer

Els aliments ultraprocessats no són menjar, sinó preparacions industrials comestibles. Són insanes, estimulen la gana de manera artificial i el seu consum es relaciona amb malalties. Realment no tenen cap aliment complet, sinó llargues llistes d’ingredients. A més, aquests ingredients solen portar un processament previ com la hidrogenació o fregit dels olis, la hidròlisi de les proteïnes o la refinació i extrusió de farines o cereals. En aquest grup podem trobar, malauradament, el 80% dels queviures que venen en els supermercats: les begudes ensucrades, precuinats, pastisseria, carns processades, galetes, làctics ensucrats, postres, dolços, cereals refinats, pizzes, nuggets, barretes energètiques o dietètiques, etc.

Un nou estudi assenyala que un augment del 10% en el consum està associat amb un 12% més de possibilitats de patir aquesta malaltia.

https://www.elespanol.com/ciencia/salud/20180215/alerta-ultraprocesados-relacionan-mayor-aumento-cancer/285222012_0.html Continua la lectura de Alerta amb els ultraprocessats: es relacionen amb un major risc de càncer

Un món rural viu per una Espanya justa i sostenible

Un projecte de país just, socialment equilibrat, i ecològicament viable exigeix una ciutadania crítica, activa i mobilitzada. El medi rural abasta el 80% del territori espanyol, però en ell només viu el 20% de la població, i aquesta xifra cada vegada és menor. No hi ha res més insostenible per al futur del món rural que la despoblació. És urgent repensar el nostre món rural, el model econòmic organitzat des de les ciutats i la seva realitat territorial.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=237425&titular=un-mundo-rural-vivo-para-una-espa%F1a-justa-y-sostenible- Continua la lectura de Un món rural viu per una Espanya justa i sostenible

Els petits agricultors i les dones produeixen el 70% del que mengem; la resta són productes tòxics sense nutrients

L’índia Vandana Shiva és una de les activistes sobre sobirania alimentària i justícia econòmica i ambiental més reconegudes a nivell internacional. Tot va lligat:

“Quan el capitalisme patriarcal, que és aquest acostament a la vida des de la violència masculina, es combina amb la cobdícia, declara a la natura com morta perquè ha de explotar-la, i declara a les dones com passives perquè ha de posar-les en un segon pla. Si les dones haguessin estat reconegudes com les millors agricultores no tindríem agricultura industrial, i si la naturalesa hagués estat reconeguda com productiva no tindríem químics ni transgènics. Ecologia i feminisme tenen una connexió comuna a l’opressió per part del capitalisme patriarcal, que també ha oblidat que tots dos, dona i natura, són productors i són intel·ligents. “

http://www.publico.es/sociedad/entrevista-vandana-shiva-pequenos-agricultores-mujeres-producen-70-comemos-son-productos-toxicos-nutrientes.html Continua la lectura de Els petits agricultors i les dones produeixen el 70% del que mengem; la resta són productes tòxics sense nutrients

Vandana Shiva: “El canvi climàtic és la malaltia metabòlica del planeta”

La defensora de la sobirania alimentària ataca el model d’economia extractiva, principalment per l’abús dels combustibles fòssils. “Estem cremant més de 20 milions d’anys”, alerta. Els aliments que comprem en els supermercats, va sostenir, “no són aliments, són productes que s’assemblen a aliments” i que afecten negativament a la nostra salut.

http://www.publico.es/sociedad/vandana-shiva-cambio-climatico-enfermedad-metabolica-planeta.html

Entradas agotadas. La conferencia de Vandana Shiva en el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) ha generado interés. El tema, sin duda, lo valía. El activista medioambiental ha llegado a Barcelona para hablar sobre “el papel que la humanidad debe aceptar en un futuro condicionado por los efectos ecológicos, económicos, políticos y sociales de la crisis climática”. Un problema, mantiene la conocida defensora de la soberanía alimentaria, cuya solución sólo puede ser colectiva, un compromiso con la Tierra con el fin de convivir con el resto de especies y culturas que la habitan y construir así un futuro en común. La conferencia, que llevaba por título Sembrar la libertad, se enmarca dentro del ciclo de actividades relacionadas con la exposición Después del fin del mundo, que se podrá ver en el CCCB hasta el próximo 29 de abril. Continua la lectura de Vandana Shiva: “El canvi climàtic és la malaltia metabòlica del planeta”

Revertir la degradació del sòl contra el canvi climàtic

 El planeta té 2.000 milions d’hectàrees de terres degradades. A menys que es prenguin mesures urgents per recuperar les terres degradades, al món li espera un futur d’inseguretat alimentària.

Ja sigui per la sequera, la degradació del sòl o la desertificació, les dones pateixen més que els demés . De fet, no només pateixen les conseqüències de la sequera o de la desertificació, sinó també pel fet que en la majoria dels casos, les dones no tenen drets sobre la terra.

http://www.ipsnoticias.net/2017/12/revertir-la-degradacion-del-suelo-cambio-climatico/

Alimentación y agriculturaAmbienteBiodiversidadCambio climáticoDesarrollo y ayudaDesertificaciónDestacados,Economía y comercioEuropaGobernanza mundialMundoPobreza y Objetivos de DesarrolloProyectosÚltimas Noticias

Revertir la degradación del suelo contra el cambio climático

© Reproducir este artículo|     |  Imprimir |  |English version

BONN, 22 dic 2017 (IPS) – La recuperación del suelo no es un “tema glamoroso, aun cuando se ofrecen todos los datos”, reconoció Monique Barbut, secretaria ejecutiva de la Convención de las Naciones Unidas para la Lucha contra la Desertificación.

Para 2050, la población mundial llegará a 10.000 millones de personas, y para alimentar a esas 2.400 millones más, la producción de alimentos tendrá que aumentar 75 por ciento respecto de la actual.

“Para ello será necesario agregar desde ahora hasta 2050, (más de 1,6 millones de hectáreas) de nuevas tierras cada año”, indicó en entrevista con IPS en el marco de la 23 Conferencia de las Partes (COP23) de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre Cambio Climático (CMNUCC), realizada en noviembre en esta ciudad alemana de Bonn. Continua la lectura de Revertir la degradació del sòl contra el canvi climàtic

Alimentació nadalenca alternativa per a unes bones festes

Només a l’Amazònia, el nostre gran pulmó planetari, es perd per dia una àrea equivalent a 4.500 estadis de futbol, que es crema per sembrar “sux”, una pastura portada d’Àfrica per alimentar el bestiar boví que, al seu torn, produeix per dia milers de tones de fem que emet metà, el gas d’efecte hivernacle més contaminant que el diòxid de carboni, que sobrecàrrega l’atmosfera contribuint a l’escalfament global molt més que una fàbrica.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=235643&titular=alimentaci%F3n-navide%F1a-alternativa-para-unas-felices-fiestas- Continua la lectura de Alimentació nadalenca alternativa per a unes bones festes

La Televisió una font ‘inesgotable’ d’aliments poc saludables

Nens i nenes, els més exposats a aquesta publicitat. A causa de l’interès a disminuir el seu consum, un estudi realitzat per la Universitat de Barcelona (UB) ha avaluat la qualitat nutricional dels anuncis d’aquest tipus de menjar a la televisió a Espanya. En concret, van analitzar la publicitat dels mitjans generalistes amb més audiència i publicitat (Telecinco, Antena 3, La Sexta i Cuatro), així com la de la cadena Boing dedicat exclusivament a la programació infantil durant el mes d’abril de 2016.

http://www.ecoticias.com/vida-saludable/178482/La-Television-una-fuente-inagotable-de-alimentos-poco-saludables

Los alimentos procesados y ultraprocesados por la industria, como refrescos, pescados y carnes procesadas, comida rápida o platos preparados, tienen bajo contenido nutricional, desplazan a las dietas tradicionales y suponen un alto riesgo para la salud. Continua la lectura de La Televisió una font ‘inesgotable’ d’aliments poc saludables