Arxiu de la categoria: alimentació

Trump i el clorpirifós

El clorpirifós és un potent pesticida organofosforat que provoca la inhibició de l’acetilcolinesterasa. Aquesta inhibició provoca el col·lapse del sistema nerviós de l’insecte. Però aquest pesticida, comercialitzat per Dow Chemical sota els noms de Dursband i Lors ban, té efectes neurològics en les persones. A més és molt tòxic pels peixos i les abelles.

Per aquests motius s’havia començat a tramitar la seva prohibició durant el govern d’Obama. Ara, com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Trump-prohibicion-pesticida-agricultores-California_0_644636578.html), el govern de Trump ha decidit aturar aquesta prohibició. Aquesta aturada està d’acord amb la seva línia de preocupació pel medi ambient….. o sigui, cap ni una. Tant sols li preocupa la salvaguarda dels interessos econòmics de les grans multinacionals i dels rics. La salut o el medi ambient, no importen. Continua la lectura de Trump i el clorpirifós

Les comunicacions secretes entre les plantes

A la pel·lícula d’Avatar tots els organismes es trobaven connectats entre si. De fet hi havia escenes on podíem veure com els protagonistes es podien comunicar mitjançant les arrels dels arbres (del gran arbre mare…) amb tots els organismes.

Ara un grup d’investigadors de diferents països i universitats han aconseguit demostrar que fongs, bacteris  i plantes s’uneixen per donar lloc a extensions quilomètriques d’arrels que connecten a les espècies vegetals entre si (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Las-comunicaciones-secretas-de-las-plantas). Aquesta xarxa d’interconnexions es coneix amb el nom de xarxa de Hartig (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Red_de_Hartig).

Ja hem comentat en altres posts que les plantes tenen sensibilitat i que poden detectar els estats d’ànim de les persones i que tenen intel·ligència (veure http://www.abc.es/ciencia/20150320/abci-plantas-inteligencia-macuso-201503181813.html).

Ara aquest estudi permet posar de manifest la importància de tenir cura del sòl, el lloc on es troba aquesta xarxa i que constitueix l’aparell digestiu de les plantes. Sols sans afavoriran ecosistemes vegetals sans. Accions com la tala massiva d’arbres, la contaminació dels sòls per fertilitzants químics i insecticides de síntesi, o la contaminació per acumulació de metalls pesants o derivats de l’explotació de petroli, comporten pèrdua de connexions i per tant una degeneració de l’ecosistema. Una pèrdua de transmissió d’informació i de senyals.

Aquest nou estudi ens fa pensar en la necessitat de tenir cura dels nostres sòls i de la preservació en les millors condicions dels boscos. Pels que som hortalans de la necessitat, ja constatada amb la praxis diària, de tenir cura del sòl i de tots els microorganismes que en ell habiten. Poder, amb el temps, la gent entendrà que TOTS formem part de Gaia i que TOTS estem comunicats. Que el que fem a Gaia ens ho fem també a nosaltres. Continua la lectura de Les comunicacions secretes entre les plantes

20 coses que pots trobar en els productes carnics i que no són carn

Sense entrar en la descripció de com s’elabora l’extens assortit de productes càrnics, un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/lista-aditivos-embutidos-carne-fiambres_0_643936209.html) ens explica 20 coses que podem trobar en els productes càrnics. La qualitat del que comprem dependrà de les proporcions entre els elements que conformin el producte. Com és evident quanta menys carn trobem en la proporció, pitjor qualitat. D’altre banda la manera en que la carn ha estat produïda també influeix. Quants menys conservants i colorants també millor. Quant menys processada hagi estat millor.

Recordem, a més, que podem substituir una gran part de les proteïnes animals per proteïnes vegetals. Continua la lectura de 20 coses que pots trobar en els productes carnics i que no són carn

Bona agricultura, bona alimentació…(vídeo)

Com cada any, durant la Setmana Agrària, avui hem celebrat “El dia de la fruita” al Giola. Recollim en aquest vídeo la importància d’una dieta sana i el consum de productes frescos i saludables. Campanya que impulsa VSFJusticiaAG‏ @VSFJusticiaAG

Oli d’Oliva o de Gira-sol?

Ara que l’oli d’oliva s’està tornant un objecte de luxe per a molta gent (en les seves versions verge i extra verge), molts d’ells comencen a utilitzar més oli de gira-sol. Ara bé, és bo utilitzar l’oli de gira-sol en lloc del d’oliva?

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/ahorrar_mejor/aceite-oliva-girasol-freir_0_641486171.html<9, podem llegir 5 mites falsos respecte al seu ús que ens poden ajudar a utilitzat un o l’altre….. o els dos. Continua la lectura de Oli d’Oliva o de Gira-sol?

El 50% de les espècies del planeta s’estan desplaçant per l’escalfament global

Estem travessant un dels majors canvis dels sistemes ambientals que s’hagin vist en milions d’anys. I està afectant a les persones “, va aclarir Gretta PECL, líder de la investigació, a NatGeo.

En els últims anys, segons conclou un estudi publicat a la revista Science, la redistribució de les espècies, tant de fauna com de flora, està canviant al voltant del món.Un ecosistema és un sistema que està format per un conjunt d’organismes vius i el medi físic on es relacionen. Els ecosistemes solen formar una sèrie de cadenes que mostren la interdependència dels organismes dins del sistema. Com en un efecte domino. Es desplacen els mamífers …, Les plagues que ocasionen malalties,… El cultiu d’aliments humans …,Les empreses que es basen en aquests ….

http://www.ecoticias.com/naturaleza/135690/El-50-de-las-especies-del-planeta-se-estan-desplazando-por-calentamiento-global Continua la lectura de El 50% de les espècies del planeta s’estan desplaçant per l’escalfament global

La Transició cap a una alimentació sostenible

El títol provocatiu amaga en realitat una qüestió: com poder fer aquesta transició? Podem veure algunes idees en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.vidasostenible.org/informes/cambiar-de-comida-lo-cambia-todo/).

I és que com ja he comentat en diverses ocasions (la darrera en http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/03/els-nou-grans-equivocs-sobre-lalimentacio-vegetariana/), som el que mengem i el que posem a la taula pot canviar – i molt – el món que ens envolta.

Menjar més proteïna vegetal i reduir la de procedència animal, comprar aliments de proximitat (sobretot els frescos), apostar per aliments procedents d’agricultura ecològica, comprar aliments en petits comerços on venguin productes locals, produir (si podem, encara que sigui en tests o taules de cultiu…) part dels nostres aliments vegetals, intentar menjar sempre pel que fa a vegetals els de temporada, cuinar sempre el que podem menjar intentant evitar malbaratar o llençar aliments que no menjarem, comprar la quantitat justa d’aquells aliments de caducitat ràpida….. serien algunes de les recomanacions “individuals” per poder anar cap aquesta transició.

Altres mesures corresponen a les administracions (públiques i locals): les taxes a les begudes ensucrades, limitació de les màquines de vending (o al menys obligar a que no hi hagi tant aliment processat en elles…), fomentar el ús de productes locals i ecològics en els menjadors escolars, taxes als productes fast food elaborats amb greixos trans, eliminació del excés de sal en productes alimentaris, afavorir l’agroecologia protegint la pagesia davant de les grans multinacionals….. i sobretot una aposta per una bona educació alimentària (que inclogui el “saber” produir part dels nostres aliments) Continua la lectura de La Transició cap a una alimentació sostenible

Els nou grans equívocs sobre l’alimentació vegetariana

L’alimentació vegetariana és una opció dins de l’alimentació humana. A diferència de la nutrició – que és un procés continu, no educable i involuntari – l’alimentació és un procés discontinu, educable i voluntari. Per tant nosaltres podem decidir el que volem menjar (no sempre, sobretot si un és pobre o viu en un país amb pocs recursos….) i quan.

Ja hem dit molts cops que som el que mengem i que el que posem a la taula incideix, i molt, en el medi ambient. Una dieta on no hi hagi tanta carn pot, per exemple, incidir favorablement en el medi ambient ja que per produir la carn es necessiten molts recursos  (hídrics, energètics, sòl…etc; veure figura 1)

Imatge relacionada

Fig. 1. Aigua, farratge, sòl i combustibles fòssils necessaris per produir una hamburguesa.

Si ho comparem amb el necessari per produir la mateixa quantitat de vegetal (Fig. 2), podem veure que surt bastant a compte reduir la nostra ingesta en carn

Resultat d'imatges de agua y energia para producir carne

Fig. 2. Aigua, energia i superfície de sòl necessàries per a produir la mateixa quantitat de soia o de carn.

Per tant, si poguéssim incorporar una major quantitat de nutrients procedents dels vegetals i disminuir el contingut dels de procedència animal, reduiríem i molt la nostra petjada ecològica. Al mateix temps la nostra salut també ho agrairia.

Ara bé, molta gent es reticent a fer-ho per una sèrie de prejudicis sobre les dietes que incorporen molts vegetals en detriment dels productes derivats de la carn. Hi ha tot una sèrie de conceptes erronis que estan ben tractats en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/falsos-mitos-veganos-vegetarianos_0_639386727.html), i que poden ajudar a decidir a moltes persones a incorporar més vegetals en la seva dieta en detriment de la carn. No cal arribar a ser vegans estrictes per gaudir de les avantatges de treure proteïnes i greixos procedents de la carn i substituir-los per procedents dels vegetals. Com sempre, però, cal que la dieta que decidim fer sigui equilibrada.

  Continua la lectura de Els nou grans equívocs sobre l’alimentació vegetariana

Organitzacions ecologistes celebren la presentació d’una proposició per acabar amb l’abandonament d’envasos

L’objectiu de l’estudi que hi ha a darrere de la proposició No de llei és reduir la quantitat de residus abandonats en carrers, platges i muntanyes, i, a més, podrien utilitzar envasos reutilitzables, no només en hostaleria, sinó en qualsevol comerç

L’Estat Espanyol es troba entre els països que més residus generen per càpita, però, menys reciclen o composten. Aquesta situació genera múltiples impactes negatius entre els quals es pot destacar:
• Malbaratament de valuosos i escassos recursos naturals.
• Contaminació de sòl, aigua i atmosfera generada per les emissions de abocadors i incineradores que eliminen els residus generats.
• Contaminació i impacte visual generat pels residus abandonats.

Després de l’estudi en l’estat espanyol, la conclusió a que han arribat   és que la principal solució de la posada en marxa per a aquest tipus de residus en nombrosos països, regions i estats, és la venda d’aquests envasos amb un dipòsit econòmic associat, que la persona consumidora recuperarà en retornar l’envàs a un establiment. Es a dir, envasos retornables.
Amb la posada en marxa d’aquest sistema es podria reduir més del 50% la presència de residus abandonats en entorns naturals i urbans, i es retiraria del flux de neteja viària municipal al voltant d’un 30% dels residus trobats.

http://www.tierra.org/contra-los-residuos-abandonados/ Continua la lectura de Organitzacions ecologistes celebren la presentació d’una proposició per acabar amb l’abandonament d’envasos

La desigualtat alimentària: una nova escletxa

Últimament des dels mitjans de comunicació es fa èmfasi en els bons hàbits d’alimentació i portar una dieta sana. No obstant això, el 44% de la població de l’Estat no es pot permetre una dieta sana. Per què és més econòmic menjar productes processats que aliments frescos? Segons el director de Justícia Alimentària Global: “Els preus dels aliments processats estan a nivells del 1990, mentre que els preus dels aliments frescos i saludables han augmentat entre un 50 i un 90% les darreres dècades”. ..”No pot ser que una xocolatina tingui el mateix IVA que una poma”…

http://www.arabalears.cat/balears/desigualtat-alimentaria-nova-escletxa_0_1787221394.html Continua la lectura de La desigualtat alimentària: una nova escletxa