Arxiu de la categoria: alimentació

Consum i patiment

Ja hem comentat en altres posts que el que mengem, el que posem a taula, determina i molt el tipus d’agricultura. Si els consumidors aposten per aliments produïts a gran distància, fora de l’estació que toca i no els importa com han estat tractats, fan una aposta per una agricultura no ecològica.

De la mateixa manera quan decidim comprar un producte sense mirar com ha estat produït, també poden passar situacions com la descrita en l’article que avui penjo. Article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/trabaja-productos-quimicos-Bangladesh-morira_0_625038013.html) i que ens descriu la situació en la qual treballen molts nens a Bangladesh. Treball que fan en fàbriques de cuir i que els suposa morir abans dels 50 anys. Fàbriques que utilitzen quantitat de substàncies contaminants que alliberen al medi ambient sense cap tipus de problema ni ètic ni econòmic. Substàncies que maten als seus empleats i als habitants que es troben al voltant.

Poder es hora de saber el poder que tenim els consumidors. La nostra tria si influeix en com es produeix. Quan triem una samarreta el  més barata possible, molts cops triem una samarreta produïda en condicions laborals i ambientals deplorables. Quan triem un aliment el més barat possible sense importar-nos res mes també triem un model agrícola i de relació amb el medi ambient concret. Per tant, si podem convé mirar els productes amb altres ulls tot i que siguin més cars.

El 90% de los niños que trabajan en las curtidurías de Bangladesh morirá antes de cumplir 50 años

Pequeños de ocho años trabajan sin equipos de protección, respirando vapores nocivos e impregnándose de todo tipo de productos químicos

Los empresarios desprecian la legislación y contratan a menores sin experiencia, mientras Médicos Sin Fronteras intenta darles atención sanitaria

Captura de pantalla del documental Bangladesh: Toxic Tanneries // Human Rights Watch
Captura de pantalla del documental Bangladesh: Toxic Tanneries // Human Rights Watch

Niños de tan solo ocho años que trabajan en curtidurías de Bangladeshproduciendo cuero para Europa y EEUU están expuestos a cócteles químicos altamente tóxicos que muy probablemente acorten sus vidas. Un nuevo estudio señala que aproximadamente el 90% de los que trabajan en los abarrotados suburbios de Hazaribagh y Kamrangirchar, lugares en los que se vierten peligrosas sustancias químicas en el aire, las calles y el río, muere antes de cumplir 50 años, según la Organización Mundial de la Salud.

Su difícil situación impulsó a voluntarios de Médicos Sin Fronteras a instalar clínicas en la zona para diagnosticar y tratar a aquellos que son víctimas en su lugar de trabajo. Según se publica en BMJ Case Reports, se trata “de la primera vez que han intervenido en una zona por otras razones que no sean desastres naturales o la guerra”.

La intervención de MSF se ha producido por “la negligencia industrial generalizada y la apatía de los propietarios de las plantas de tratamiento de cuero y otras fábricas de materiales peligrosos” hacia más de 600.000 personas, en su mayoría migrantes, que no tienen acceso a los cuidados sanitarios del gobierno.

MSF instaló cuatro clínicas para 5.000 trabajadores en 2015, localizadas en el centro de las comunidades. Estos trabajadores son mano de obra de cuatros tipos diferentes de fábricas: de cuero, de reciclado de plástico, de confección de ropa y de metales.

Las 250 o más curtidurías en Hazaribagh –que llevan en marcha entre 30 y 35 años, y vierten 6.000 metros cúbicos de aguas residuales tóxicas y diez toneladas de basura sólida cada día– son las más conocidas. En el año 2012, Human Rights Watch realizó un informe llamado  ‘Toxic Tanneries’ (curtidurías tóxicas) en el que quedaba patente el desprecio a la legislación de Bangladesh y de la legislación internacional por emplear a niños menores de 18 años para realizar trabajos nocivos y peligrosos.

En las fábricas se bañan las pieles de los animales en calderas llenas de productos químicos como parte del proceso del cuero “negro bengalí”. Este material se exporta a fabricantes europeos de artículos de cuero en Italia, España y otros lugares.

“Aparte de los metales pesados como el cromo, el cadmio, el plomo y el mercurio, las curtidurías descargan un cóctel de otros químicos en el entorno”, asegura el documento. “A los trabajadores de ocho o más años se les empapa la piel con estos productos, respiran vapores la mayor parte del día y comen y viven en este ambiente todo el año. Tampoco se les proporciona equipos de protección individual”.

Los niños trabajadores llevan poco más que taparrabos y botas de goma. Así vestidos, se exponen a químicos como formaldehído, ácido sulfhídrico y ácido sulfúrico, cuenta Venkiteswaran Muralidhar, profesor asociado en la facultad de medicina Sri Balaji en Chennai.

Lesiones en la piel de uno de los trabajadores // Human Rights Watch
Lesiones en la piel de uno de los trabajadores // Human Rights Watch

Las otras fábricas –las de reciclado de plásticos, confección de ropa y metales– están en Kamrangirchar, un suburbio que oficialmente no forma parte de la ciudad de Dhaka. “En estos lugares, los riesgos tienen forma de partículas de algodón, metales pesados y productos químicos como mercurio, ftalato, ácidos y dioxinas, además de los peligros ergonómicos que implica el trabajo”.

Según indican los autores del estudio, las enfermedades crónicas de la piel y de pulmón son comunes. Durante los seis meses posteriores a la instalación de las clínicas, 3.200 trabajadores (de los 5.000 que pudieron hacerlo) acudieron al menos a una consulta. Entre ellos, a 468 (14,6%) se les diagnosticaron enfermedades y 30 (un 0,9%) presentaban lesiones, todas relacionadas con su trabajo.

No obstante, apunta Muralidhar, estas cifras no reflejan el daño general que se ha producido sobre la población. Aquellas personas que están heridas de gravedad por productos químicos o accidentes no van a estas clínicas. “Probablemente los llevarán a un hospital en Dhaka”, cuenta a the Guardian. Y las clínicas solo estaban abiertas cuatro días a la semana, durante el día. Además, para que los trabajadores pudiesen acudir a la consulta necesitaban un permiso de los jefes.

El especialista considera que hay que instalar un hospital en ese suburbio para ayudar a la gente. “Trabajan en las condiciones más horribles que puedas llegar a imaginar. Nunca había visto algo tan horripilante”.

Traducido por Cristina Armunia Berges

 

Palm oil

A 2n d’ESO a l’assignatura que anomenem projecte xarxa es fomenta l’autonomia dels alumnes i el treball cooperatiu. Al tercer trimestre, el tema transversal estudiat és l’alimentació. L’objectiu general del projecte és generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària. Treballem juntament amb VSF Justícia Alimentària global.

Un tema concret és la desforestació com a primer mecanisme de l’agricultura que provoca el canvi climàtic. Ho farem a través de l’exemple de dos productes: el sucre i l’oli de palma. Avui ens centrarem en l’oli de palma.

L’oli de palma és el més utilitzat del món. Està en multitud de productes que consumim diàriament tot i que no és una alternativa idònia des del punt de vista nutricional. A més, la seva producció comporta excessos mediambientals i socials.

La palma d’oli es conrea en països tropicals, on sovint són una base important per a les economies locals, així com una matèria primera per a la indústria local.
El seu cultiu a Indonèsia i Malàisia, els dos països que concentren el 85% de la producció mundial, ha tingut un fort impacte ambiental i social. Altres països exportadors d’oli de palma són Papua Nova Guinea, Colòmbia, Tailàndia, Cambodja, el Brasil, Mèxic i Àfrica occidental.
L’expansió de monocultius intensius, com les plantacions d’oli de Palma, especialment en el sud-est asiàtic, s’ha associat amb la desforestació dels boscos tropicals, l’apropiació de terres pertanyents a comunitats autòctones, abusos contra els drets humans i la mort d’exemplars de diferents espècies animals, com elefants, orangutans i tigres de Sumatra.

L’oli de palma ha estat declarat pel Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP) com el principal responsable d’aquesta desforestació a Indonèsia i Malàisia. El 70% de les plantacions de palma a Indonèsia i el 50% a Malàisia, estan situades en zones que prèviament eren bosc tropical.

Efectes sobre el canvi climàtic

La desforestació per conrear oli de palma contribueix significativament al canvi climàtic de diverses formes:

Moltes de les plantacions del sud-est asiàtic estan sobre sòls de torba que fins fa poc estaven cobertes de boscos pantanosos de turbera. El drenatge dels sòls orgànics rics en carboni per fer les plantacions està causant emissió de gasos d’efecte hivernacle de forma massiva.

Indonèsia és el tercer país productor de gasos d’efecte hivernacle després de la Xina i els EUA a causa de la producció d’oli de palma

Els boscos d’aquestes zones tenen un incalculable valor com un dels pulmons de la Terra, eliminant diòxid de carboni i alliberant oxigen. La desforestació impedeix aquest procés.

L’eliminació dels boscos originals sovint ve acompanyat de la crema de fusta d’incalculable valor i del sotabosc romanent, el que emet immenses quantitats de fum a l’atmosfera, convertint a Indonèsia en el tercer major emissor mundial de gas hivernacle.

Efectes sobre els animals

Borneo i Sumatra constitueixen una de les regions amb més biodiversitat del planeta. Més de 300 000 espècies animals han estat trobades en els seus boscos. Actualment un terç de les espècies de mamífers d’Indonèsia estan en perill crític a causa del desenvolupament insostenible dels cultius que estan substituint els seus hàbitats. A més dels animals ferits, morts i desplaçats per la pèrdua d’hàbitat, els cultius d’oli de palma i la xarxa de carreteres construïdes per facilitar els treballs incrementen l’accessibilitat dels caçadors furtius i traficants de fauna salvatge. Els animals són capturats i venuts com a mascotes o en el mercat internacional il·legal d’espècies o són matats per vendre les seves parts.

Si el ritme de desforestació continua, els orangutans podrien extingir-se en la naturalesa en els propers 10 anys, i els tigres de Sumatra a menys de 3 anys.

Els orangutans

El orangutan ha arribat a ser la icona de la desforestació de Borneo i Sumatra. La seva situació és representativa d’altres milers d’altres espècies que es veuen arrossegades a la mateixa destinació al sud-est asiàtic. Entre 1000 i 5000 orangutans moren cada any com a conseqüència de la pèrdua d’hàbitat.

Al voltant de 50 orangutans són assassinats cada setmana a causa de la desforestació.

Sumat a les morts directes per inanició, moltes vegades pateixen tractes cruels, sent cremats vius, assassinats amb matxets, pistoles i altres armes. En molts casos les companyies d’oli de palma donen recompenses pels orangutans ja que són considerats una pesta pel fet que sovint destrueixen les plantes de palma joves per trobar menjar. Són atropellats per les excavadores, ruixats amb gasolina i cremats vius, capturats, torturats, colpejats, disparats amb armes i assassinats.

En altres casos, els orangutans entren en els pobles o vaguen per altres plantacions locals a la recerca d’aliment. Les mares són disparades i els seus nadons venuts, atès que són de gran valor al mercat negre de mascotes, i generalment són mantinguts en captivitat en condicions horribles o utilitzats com a entreteniment en parcs o zoos a altres països.

La mort de milers d’orangutans no només els afecta com a espècie, sinó que té un gran efecte a nivell global, ja que juga un paper vital en el manteniment de la salut dels ecosistemes. Un exemple d’això és la dispersió de llavors d’espècies vegetals, moltes de les quals només poden germinar després de passar pel tub digestiu d’aquesta espècie, de manera que aquest primat és essencial per a l’existència del bosc.

Efectes en les comunitats locals

La desforestació porta amb si el desplaçament de les comunitats indígenes, apropiació de terres pertanyents a comunitats locals, violacions dels drets dels treballadors i treball infantil.

L’establiment de plantacions d’oli de palma és sovint promogut com una forma de desenvolupament en les regions rurals pobres d’Indonèsia. No obstant això, la realitat és una altra. Sovint la indústria té un impacte devastador sobre les poblacions en aquestes àrees. Tot i que el país productor rep ingressos per l’exportació de l’oli de palma, els grans perjudicats solen ser les comunitats autòctones, que habitualment veuen desaparèixer la seva manera de vida tradicional a canvi d’un lloc de treball en una gran plantació.

La indústria de l’oli de palma està també relacionada amb violacions dels principals drets humans, incloent explotació infantil en àrees remotes d’Indonèsia i Malàisia.

Els nens transporten pesades càrregues de fruita, treuen mala herba en els cultius i estan durant hores recollint fruita del sòl de les plantacions. Aquests nens sovint no reben un salari. Atès que les plantacions sistemàticament destrueixen la terra d’aquests boscos tropicals dels que depenen els nadius, les comunitats sovint no tenen elecció i acaben convertint-se en treballadors de les plantacions. Sotmesos a condicions de treball degradants i pobres, sovint guanyen amb prou feines suficient per sobreviure i mantenir les seves famílies. En lloc de mantenir-se a si mateixes, les comunitats locals arriben a dependre l’èxit de la indústria de l’oli de palma per sobreviure, deixant els seus pobles increïblement vulnerables al preu de mercat internacional d’aquest producte, sobre el qual no tenen control.

Us deixo sobre el tema també un article escrit en el Big Van Blog molt interessant

PALM OIL

Como propósito de año nuevo mucha gente decide comenzar a hacer ejercicio (suelen aguantar hasta mediados de febrero, siendo optimistas) y cuidar más la alimentación. Como ahora muchos post de Facebook dicen que el azúcar y la carne son el satanás y la muerte de la nutrición, vamos a empezar deshaciéndonos de estos venenos gastronómicos: pasemos de la bollería industrial y de los cereales azucarados a meternos entre pecho y espalda un par de tostadas integrales con margarina vegetal con un té verde. Nada de mantequilla, todo vegetal. A estas alturas todo el mundo sabe que las grasas animales son tremendamente malas para la salud gracias a la turra que nos dio la OMS con la carne roja (hablamos sobre este tema aquí: https://bigvanblog.wordpress.com/2015/11/02/la-muerte-tiene-ojos-de-cerdo/). Por no mencionar la huella ecológica que tiene criar a todos esos cerdos en espacios de ganadería intensiva que podrían ser perfectamente destinados a cultivos de cereales, por ejemplo.

Así que esa etiqueta amarillo fosforito en los envases de las tostadas y la margarina, que resalta el hecho de que eso que te estás comiendo está hecho con aceites de origen vegetal y no tiene azúcares añadidos, nos da cierta seguridad alimentaria o al menos nos indica que a nuestro estómago llegará un alimento con cierta calidad que no licuará nuestros órganos internos. Si la leemos con calma, nos daremos cuenta de que eso que estamos comiendo, libre de cualquier sustancia de origen animal, está en realidad empapado en aceite de palma. “Grasas de origen vegetal”, como les encanta llamarlo. Y es aquí donde se deshace el mito de “saludable” y “ecológico”.

Para empezar, sabemos desde hace años las terroríficas consecuencias ambientales de las plantaciones masivas de la palma aceitera, capaz de producir aceite de muy barata producción que no ha pasado desapercibido para grandes multinacionales como Kraft o Nestlé entre otras muchas. Y ha sido así como la palma aceitera se ha extendido como un cáncer en África, Sudamérica y especialmente en Asia, lugares donde genera masivas emisiones de CO2 y está poniendo en jaque la supervivencia de muchas especies, como la del orangután. “Pero oye, mira, que Malasia queda lejos. Además creía que ya no había orangutanes por el mundo. Por lo que el tema del boicot al aceite de palma no me incumbe demasiado”.

Greenpeace.png

Superficie boscosa deforestada en una de las concesiones destinadas a aceite de palma ubicadas en el centro de Borneo. La explota una empresa proveedora de Procter&Gamble, manufacturera del champú H&S. Foto: Ulet Ifansasti / Greenpeace

No solo la elevada contaminación, la exterminación de ecosistemas y la extinción de especies nos debe importar. Tenemos otra razón más para tratar de dejar de consumir esos aceites vegetales que provienen de la palma. Atentos, que vienen curvas:

En noviembre de este año, un grupo de investigación en el Instituto de Investigación Biomédica de Barcelona liderado por Salvador Aznar, publicó un artículo en la prestigiosa revista Nature en el que demuestran en modelos animales que una dieta rica en grasas es capaz de acelerar la metástasis (https://www.irbbarcelona.org/es/news/las-celulas-tumorales-dependen-de-las-grasas-para-iniciar-metastasis). Un auténtico notición, porque  la metástasis no es algo para tomarse a la ligera: es el proceso por el cual las células cancerígenas salen de una masa tumoral a la sangre y colonizan otros órganos, pudiendo formar tumores secundarios en diversos lugares del cuerpo, siendo este proceso de metástasis el verdadero responsable de la muerte de los pacientes con cáncer. Pero los investigadores demostraron que no todas las grasas actúan por igual: es el aceite de palma la más dañina con diferencia.

Salvador.png

El jefe de grupo Salvador Aznar Benitah y la primera autora del artículo, Gloria Pascual, en el laboratorio de Células madre y cáncer del IRB Barcelona (M. Minocri, IRB Barcelona).

O sea, que consumir productos con aceite de palma no solo apoya la deforestación masiva sino que además ayuda a desencadenar la metástasis en los tumores. Una de las grandes preocupaciones ahora de este grupo de investigación es buscar financiación para continuar con sus estudios, que conllevaría concienciar a la población de la necesidad de un cambio de dieta. ¿Qué farmacéutica apoyaría un estudio así? Además, después de invertir tanto dinero en deforestar Sumatra y Borneo para darnos a todos el placer de llenarnos la boca de aceite de palma, ¿permitirá Nestlé o PepsiCo una concienciación para dejar de consumir sus productos estrella?

Es aquí donde la financiación pública de la ciencia responde, financiando estudios para mejorar la salud global independientemente del interés capitalista de las multinacionales. Bueno, quizá ya no tanto… pero al menos siempre nos queda fijarnos en que llevan los productos que compramos. Nuestro carro de la compra puede ser un gran activista.

 

La CE i els neonicotinoides

Alarmats per la massiva mort d’abelles, els tècnics de la comissió europea han decidit elaborar un document per tal de prohibir els insecticides amb neonicotinoides. Tot i que les empreses que els fabriquen – les velles conegudes ja en aquestes pàgines com Sygenta i Bayer – han al·legat que no hi relació causa-efecte, el cert és que les proves indiquen que aquests insecticides son una de les causes (entre d’altres) que afecten a les poblacions d’abelles.

Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Union-Europea-prohibir-insecticidas-agricolas_0_625737593.html), altres causes de la mort de les abelles son els virus, espècies exòtiques de vespes i escarabats, a més de destrucció del seu hàbitat.

Recordem que la majoria de plantes de les que ens alimentem son pol·linitzades per les abelles. Sense abelles no hi ha, per tant, alimentació ( tot i els intents de monsanto i els seus robots polinitzadors….. http://ecoosfera.com/2013/04/abejas-robot-polinizaran-los-campos-de-cultivo-de-monsanto/) Continua la lectura de La CE i els neonicotinoides

Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Ja hem comentat en altres posts que la microflora intestinal pot allargar la vida (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/08/05/la-flora-intestinal-pot-allargar-la-vida/). També hem comentat que en els nostres intestins, en realitat en el nostre aparell digestiu, tenim un ecosistema format per bacteris i altres microorganismes que es responsable de moltes coses en el nostre cos. Aquest ecosistema, millor dit l’estat d’aquest ecosistema es responsable entre altres coses – a banda de intervenir en la digestió dels aliments – del correcte funcionament del nostre organisme. També hem comentat que cal cuidar d’aquest ecosistema. Per fer-ho cal menjar correctament. En aquesta qüestió “som el que mengem”. Una mala dieta pot provocar un mal funcionament de l’ecosistema i per tant l’aparició de determinades malalties.

Ara en un article aparegut a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Llegan-los-psicobioticos), ens parlen del paper dels probiòtics, dels prebiòtics i dels psicobiòtics. Aquests darrers estarien formats per conjunts de bacteris que quan s’ingereixen en les quantitats adients poden millorar la salut mental. Si fins ara se sabia que el cervell connectava amb l’intestí mitjançant els corticoides, ara se sospita que pot haver-hi connexió a la inversa (des de l’intestí i la seva microbiota fins al cervell). Ara tant sols queda passar dels estudis in vitro i en animals als estudis en humans. A priori sembla que malalties com la depresió, l’ansietat i la síndrome del espectre autista podrien beneficiar-se dels psicobiòtics. Continua la lectura de Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

En el nivell de 2n d’ESO iniciarem la pròxima setmana un treball  transversal dedicat a generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i  els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària.

Els nostres objectius específics són:

  • Trencar mites sobre la pobresa alimentària i la mala alimentació
  • Treballar els impactes en la salut de l’alimentació processada a través d’exemples de productes concrets com el sucre i els productes processats.
  • Entendre la relació entre el model industrial de producció d’aliments, la condició social i el gènere en l’accés a una bona alimentació
  • Analitzar l’impacte de la publicitat en els nostres hàbits de consum alimentari.
  • Treballar la relació entre agricultura i canvi climàtic
  • Acostar-nos al concepte de sobirania alimentària i les propostes que fa aquest nou model social i econòmic de producció, distribució i consum d’aliments.

L’article publicat pel diari Ara la setmana passada ens descriu la realitat que es envolta amb l’anàlisi de productes concrets que consumim cada dia.

http://mengem.ara.cat/aliments-nens-saludables-nutella-nocilla-sucre-greix_0_1755424668.html?_ga=1.166703421.2090654753.1458230673 Continua la lectura de Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

Escenaris del IPCC: com serà la societat del futur?

El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), fa prediccions – que desprès serveixen per assessorar als governs – seguin el que anomena escenaris.

En un article fet per Jordi Solé, científic del OCO (veure http://oilcrash.net/), podem llegir (veure http://despres-de-tot.blogspot.com.es/2017/03/com-sera-la-societat-del-futur.html) diversos escenaris proposats pel IPCC. En total son 5 escenaris qiue s’han fet tenint en compte l’evolució futura de les variables ambientals i socio-econòmiques.

Cal destacar la part final de l’article on l’autor reflexiona sobre el mateix i diu: “Per tant, aquests estudis venen a reafirmar el que ja hem dit manta vegades en aquest i d’altres blocs: els governants saben el que hi ha i quins riscos futurs existeixen, és el gruix de la població la que roman inconscient del greu perill que ens amenaça. I hi insisteixo: en aquests anàlisis no es té en compte l’efecte del Peak Oil”. Interessant, oi? Les elits, aquells que manen i dicten les ordres que han de complir els nostres polítics, saben perfectament que estem arribant als límits del creixement i que amb l’actual sistema econòmic – en el que es basa el BAU – anem cap al col·lapse. A la població, mitjançant uns medis de comunicació perfectament controlats, se la manté convenientment anestesiada per tal que no faci nosa davant dels plans que tenen (i que gairebé sempre passen per obtenir més i més beneficis a expenses del “poble” al qual deixen fer segons el interès que els convingui). Continua la lectura de Escenaris del IPCC: com serà la societat del futur?

Horts urbans i ciutats

Cada vegada hi ha més gent a les ciutats que volen tenir un hort urbà. Volen tenir un petit espai de natura a casa seva. Un espai on poder cultivar i conrear els seus propis aliments. On volen produir, de manera ecològica, part dels aliments que ingereixen diàriament.

Sovint aquests horts urbans consisteixen en les taules de plantació (taules de cultiu) de mesures estàndard que s’adapten a les mides de terrasses o petits espais que la gent té al seu abast. Fins i tot es poden utilitzar tests o materials plàstics reciclats (ampolles buides tallades, bidons…etc) per fer de contenidors del “sòl” que utilitzarem per plantar i produir.

Però aquests horts, segons un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/ahorrar_mejor/Huertos-urbanos-domesticos-razones-pensarselo_0_620138438.html), també poden ser una font important de problemes. Problemes que majoritàriament tenen a veure amb la contaminació existent a les ciutats.

Amb tot, penso que si es prenen les corresponents mesures de precaució, tenen més avantatges que inconvenients. Així que animo a tothom que pugui a gaudir del plaer de veure créixer i tenir cura dels seus propis aliments. Continua la lectura de Horts urbans i ciutats

Déjà vu

Déjà vu és una expressió francesa que significa ja vist. La frase descriu l’experiència davant d’una situació nova d’haver-la ja viscut prèviament.

La frase va bé per descriure el que he viscut davant de les notícies que avui penjo aquí.

La primera és la publicitat d’un descobriment fet per Repsol a Alaska. Segons el que podem llegir en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/economia/repsol-realiza-mayor-descubrimiento-petroleo.html), Repsol ha descobert un jaciment de petroli que és el més gran dels USA en 30 anys…..1200 milions de barrils recuperables. La notícia, que en el moment d’escriure aquest post està sent explicada a TV3, dita així sembla una meravella que significarà…….què significarà?.

Si mirem la gràfica de consum de cru mundial, publicada per la International Energy Agency (veure https://www.iea.org/oilmarketreport/omrpublic/), podrem veure que actualment es consumeixen més de 95 milions de barrils de petroli al dia. Si fem UNA SENZILLA DIVISIÓ entre el que ha descobert Repsol i el consum actual, tenim que 12 * 108 / 95 * 106 dona que tenim barrils per aproximadament 15 DIES DE CONSUM mundial. O sigui res….. I és que estem farts de dir-ho. Caldria descobrir jaciments per valor de 4 vegades els d’Aràbia Saudi (en els seus bons moments) per tal de poder assegurar que no hi haurà problemes de subministrament en un futur proper.

L’altre article, publicat a “15/15/15” (veure https://www.15-15-15.org/webzine/2017/01/26/preparense-para-el-crash-financiero-petrolero-y-alimenticio-de-2018/), ens parla de TOT ALLÒ que ja hem llegit en els diferents posts que hem comentat d’Antonio Turiel i Pedro Prieto. La diferència és que qui ho diu és HSBC , un banc gens sospitós de ser antisistema. Continua la lectura de Déjà vu

França i els escorxadors

De nou torna a sortir el maltractament animal en els escorxadors de França. De nou llegim en un article publicat al diari “Público” (veure  http://www.publico.es/internacional/internacional-francia-levanta-velo-maltrato.html) com la matança industrial, pública o privada, sacrifica els animals sense cap mirament. L’animal, sigui el que sigui, ha de ser sacrificat el més ràpid possible per tal de poder assolir les quotes diàries. Això implica que en molts casos els animals pateixin innecessàriament per no estar degudament atordits abans de ser degollats, o que rebin més descàrregues elèctriques de les necessàries, o que siguin escorxats encara vius…. A més, els operaris que han de sacrificar els animals també pateixen – degut a la gran quantitat de feina que han de fer en poc temps – cosa que fa que el tracte vers als animals no sigui l’adient.

Com a mesura per a tractar de millorar aquesta situació: Posar càmeres als escorxadors. Però aquestes càmeres, que serien controlades per veterinaris i personal autoritzat, ja hi són en molts llocs i no serveixen per millorar el tracte. Segons molts dels implicats el millor seria que els veterinaris estiguessin presents en les sales d’execució i que també es preocupessin del benestar animal i no tant sols de la qualitat sanitària. I altres accions que podrien encara millorar més el benestar animal seria limitar el ritme industrial i acabar amb el tabú que envolta als escorxadors.

Com ja vaig dir en un altre article (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/18/la-sang-de-cavall-i-els-porcs/) : Cal recordar que tant sols menjant una mica menys de carn i substituint la proteïna animal per la vegetal (faves, pèsols, cigrons, llenties, quinoa….) podríem – si ho fes molta gent – reduir les emissions de CO2 mundials i amb això apaivagar – entre altres coses – el canvi climàtic. De pas, millorar les condicions dels nostre bestiar. Si s’ha de matar – si és necessari – un animal, almenys que sigui de forma digne i sense patiment. Continua la lectura de França i els escorxadors

L’alimentació insana: una epidèmia global

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global