Mostra tots els articles de MONTSERRAT SANS ARIJA

Química ( especialitat química- física). Professora de física i química a l'institut Giola. (Llinars del Vallès)

Premi Abel 2017 per al matemàtic que va ajudar a desxifrar les ones gravitacionals

El govern noruec va crear el Premi Abel el 2002, en el bicentenari del naixement del matemàtic noruec, Niels Henrik Abel, mort a la incúria. L’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres proclama cada any a mereixedor del premi Abel, després d’una selecció feta per un comitè de cinc matemàtics de diversos països. Sophus Lie va ser el primer a proposar la creació del Premi Abel quan el 1897 es va assabentar que Alfred Nobel no tenia intenció de crear un premi de matemàtiques, però no es va crear el premi fins al 2002.

Aquest any ha estat atorgat a Yves Meyer. El seu treball ha estat clau en la teoria de les ondetes, que està darrere de la compressió i emmagatzematge de dades o el processat d’imatges de telescopis com el Hubble.

Les ondetes són funcions matemàtiques que divideixen un senyal en diferents components freqüencials, i després estudien cada component amb una resolució que depèn de la seva escala. Es a dir, en termes molt simples, descomponem les ones en parts més petites perquè puguem treballar amb elles.

http://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2017-03-21/premio-abel-matematicas-yves-meyer-analisis-armonico_1351954/

La Academia Noruega de Ciencias y Letras ha anunciado hoy el Premio Abel 2017 a Yves Meyer, profesor emérito de la École Normale Supérieure Paris-Saclay por “su papel clave en el desarrollo de la teoría matemática de las ondículas”. Este moderno campo tiene aplicaciones a la ciencia de la computación y a las tecnologías de la información. “Yves Meyer fue el líder visionario en el moderno desarrollo de esta teoría”, señalan en la citación del premio.

Su trabajo en análisis armónico

Según Antonio Córdoba, director del ICMAT y experto en análisis armónico, este análisis trata de descomponer objetivos matemáticos complejos en elementos más simples, similares a las ondas. El principio de incertidumbre impone una restricción a la existencia de señales que puedan estar, a la vez, concentradas en frecuencia y tiempo. “El trabajo de Meyer permitió hallar bases cuyos componentes sean traslaciones y dilataciones de unas pocas señales y que, sin violar el principio de incertidumbre, estén suficientemente concentradas en frecuencia y tiempo”, asegura Córdoba.

La teoría de ondículas permite “atomizar” señales complejas en un tipo de partícula matemática llamada ondícula. Jean Morlet, geofísico francés, ideó esta técnica en los años 80 como una forma revolucionaria de almacenar datos sísmicos. Junto a él, los padres de este campo fueron, entre otros, los premios Nobel de física Eugene Wigner y Dennis Gabor, el matemático Jan-Olov Strömberg y el físico teórico Alex Grossmann.

En 1984, Meyer leyó los resultados de Grossmann y Morlet y encontró similitudes con una teoría matemática que llevaba tiempo estudiando: el trabajo del matemático argentino Alberto Calderón. Se sintió fascinado por esta relación inesperada entre teorías de naturaleza tan diversa. A mediados dio forma a esta interconexión, dando una visión unificada de la teoría.

El análisis de ondículas de imágenes y sonidos permite descomponerlas en fragmentos matemáticos que capturan las irregularidades del patrón, pero a la vez son manejables. Esta técnica está detrás de la compresión y el almacenaje de datos (en el método de compresión de imágenes digitales JPEG-2000), de la eliminación de ruido, de las imágenes médicas, y el cine digital. Las ondículas también se usan en el estudio del cosmos, para restaurar imágenes de satélite, y, en concreto, fueron clave en la reciente detección por LIGO de ondas gravitacionales.

Otras contribuciones de Meyer


Meyer ha hecho también contribuciones relevantes a problemas de teoría de números, análisis armónico y ecuaciones diferenciales en derivadas parciales, sobre temas tales como los cuasicristales, los operadores integrales singulares y las ecuaciones de Navier-Stokes. De forma general, el trabajo de Meyer consiste en entender funciones matemáticas con formas complejas y variables a lo largo del tiempo. Se ha interesado en dilucidar las estructuras y las regularidades de estos objetos. “La diversidad de su trabajo refleja su convicción de que la vitalidad intelectual se mantiene viva enfrentando nuevos retos”, señalan desde la Academia Noruega de Ciencias y Letras.

“Siempre he sido un nómada, intelectual e institucionalmente”, afirma el matemático en declaraciones a la Academia noruega. Meyer se dedicó durante los primeros años de su carrera a la Teoría de Números, y después de su especialización en análisis armónico volvió a dar un giro a su carrera para trabajar en el estudio de los fluidos. “Durante mi vida profesional he intentado, obsesivamente, traspasar límites”, asegura. “Hacer investigación es ser ignorante la mayoría del tiempo, y cometer errores a menudo”.

El premio Abel reconoce aquellas contribuciones con implicaciones profundas en las ciencias matemáticas, y conlleva una dotación económica de unos 675.000 euros.

https://es.wikipedia.org/wiki/Premio_Abel

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ondeta

Aquests són els països més feliços (i més tristos) del món

Com desvincular la ciència del dia a dia que ens envolta, per mi és impossible .Precisament el que intento cada dia es transmetre que la ciència ens envolta i ens mou, independentment que nosaltres siguem conscients o no. La percepció de felicitat és molt subjectiva i depèn de la concepció que té cada persona i del que ha viscut abans. Per exemple si toquem un got d’aigua freda i després un d’aigua calenta, aquest no el notarem tan calent. Com explicava ahir a 2n d’ESO per mesurar la magnitud temperatura fem servir el termòmetre amb escala celsius, kelvin o fahrenheit, perquè nosaltres no som objectius. La felicitat no es una magnitud que puguem mesurar amb una unitat del sistema internacional com la massa o el volum. Tot i així hi ha alguns paràmetres que ens poden ajudar a establir el grau de felicitat de cada país. Curiosament si seguim la correlació està relacionat amb el grau de millor cultura de cada país. El que si està clar és que el país més feliç és el que és capaç d’administrar els seus recursos el millor possible.

http://www.lavanguardia.com/vida/20170320/421038463630/paises-mas-felices-mundo.html

España se sitúa en el puesto 34 de la lista de 155 países “más felices”, según el Informe Mundial de la Felicidad de 2017, elaborado a instancias de la ONU. España recibió una puntuación de 6,403 sobre 10, por lo que ha subido cuatro posiciones respecto al informe del año pasado, cuando tuvo 6,361 puntos. Continua la lectura de Aquests són els països més feliços (i més tristos) del món

El 80% d’Espanya, en risc de convertir-se en desert aquest segle pel canvi climàtic

Aquesta vegada no és un informe exterior de científics que fan una predicció que alguns consideren qüestionable, o  neguen encara que existeixin fets que ho avalin. Aquest cop és un informe del Ministeri Medi Ambient del govern espanyol. Aquella separació que fèiem entre l’Espanya seca i l’Espanya humida quan estudiàvem ja no existirà, potser ens preguntarem on estarà el límit entre l’Espanya seca i l’Espanya desèrtica … i és que la vida sempre dóna moltes voltes.

Un informe del Ministeri de Medi Ambient adverteix que, a aquest ritme, tres milions d’hectàrees de les zones humides passaran a àrides en arribar a 2100
El document admet que “la desertificació és ja un problema real” en més de dos terços del territori, agreujat per la falta de pluges i les temperatures més altes
El desequilibri entre l’aigua disponible i el que s’evapora suposa més pressió sobre els recursos hídrics, pèrdua de biodiversitat i menor producció agrícola

Continua la lectura de El 80% d’Espanya, en risc de convertir-se en desert aquest segle pel canvi climàtic

La ciutat sense aigua residual. Reflexions sobre un futur possible

Les espècies que sobreviuen són les que s’adapten millor a les condicions de l’ecosistema, és la selecció natural, i com a tal, nosaltres ens hem de saber adaptar. Segons el banc mundial, l’escassetat d’aigua provocada pel canvi climàtic reduiria en un 6% el PIB en alguns països el 2050. El Banc Mundial també adverteix que la menor disponibilitat d’aigua dolça i la competència que generen altres usos podrien portar a que la disponibilitat de l’aigua a les ciutats es redueixi en gairebé dos terços respecte a 2015. Veure (http://www.expansion.com/economia/2016/05/08/572f30fbe2704e4c318b4629.html)

Davant d’aquestes previsions, veure com minimitzar els usos de l’aigua, amb un plantejament “micro” i de reducció en origen, analitzant el flux de l’aigua en el domicili i les tecnologies disponibles, és un tema central d’estudi necessari per a tothom.

http://www.iagua.es/blogs/antonio-garcia-pastrana/ciudad-agua-residual-reflexiones-futuro-posible-0

Haciendo un símil con el título de la película “La ciudad sin ley”, por eso de dar un impacto al título del artículo, la idea que realmente he querido plasmar es el de una ciudad en la que no sea necesario depurar aguas, tal y como lo conocemos en estos momentos.

Según la RAE el “agua residual” es aquella que arrastra suciedad y detritus, y “residuo” es aquel material que queda como inservible después de haber realizado un trabajo u operación

Continua la lectura de La ciutat sense aigua residual. Reflexions sobre un futur possible

L’energia solar ja és l’energia més barata a gairebé 60 països

Seguint la llei de Newton, diuen que tot cau pel seu propi pes. Que és necessari una reducció del nostre consum energètic per ajustar-nos als nostres recursos, és evident, però aquest ha d’anar acompanyat d’un consum més gran d’energies renovables.

L’energia solar, que durant 2016 s’ha abaratit més d’un 75%, ja és més barata que qualsevol altre tipus d’energia produïda amb carbó, petroli o gas. En gairebé 60 països, l’energia solar és l’energia més barata es miri com es miri. Però seguim sense donar-nos  que en energia solar a Espanya podem jugar amb avantatge?…

https://www.xataka.com/energia/la-energia-solar-ya-es-la-energia-mas-barata-en-casi-60-paises Continua la lectura de L’energia solar ja és l’energia més barata a gairebé 60 països

El smog hivernal de la Xina s’associa amb el desglaç de l’Àrtic

La Terra és un gran ecosistema on les modificacions d’una part dels seus components afecten a la resta.

El modelatge i les anàlisis de dades realitzats per investigadors de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, als Estats Units, suggereixen que el gel marí i els canvis de les nevades han desplaçat el monsó hivernal de la Xina, ajudant a crear condicions atmosfèriques estancades que atrapen la contaminació sobre la major població del país i els centres industrials.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/133805/El-smog-invernal-de-China-se-asocia-con-el-deshielo-del-%C3%81rtico

Cambios en la circulación atmosférica provocados por la pérdida de hielo marino en el Ártico y el aumento de nevadas en la región euroasiática pueden agravar el problema del smog invernal en China. El modelado y los análisis de datos realizados por investigadores del Instituto de Tecnología de Georgia, en Estados unidos, sugieren que el hielo marino y los cambios de las nevadas han desplazado el monzón invernal de China, ayudando a crear condiciones atmosféricas estancadas que atrapan la contaminación sobre la mayor población del país y los centros industriales.

Continua la lectura de El smog hivernal de la Xina s’associa amb el desglaç de l’Àrtic

Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

En el nivell de 2n d’ESO iniciarem la pròxima setmana un treball  transversal dedicat a generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i  els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària.

Els nostres objectius específics són:

  • Trencar mites sobre la pobresa alimentària i la mala alimentació
  • Treballar els impactes en la salut de l’alimentació processada a través d’exemples de productes concrets com el sucre i els productes processats.
  • Entendre la relació entre el model industrial de producció d’aliments, la condició social i el gènere en l’accés a una bona alimentació
  • Analitzar l’impacte de la publicitat en els nostres hàbits de consum alimentari.
  • Treballar la relació entre agricultura i canvi climàtic
  • Acostar-nos al concepte de sobirania alimentària i les propostes que fa aquest nou model social i econòmic de producció, distribució i consum d’aliments.

L’article publicat pel diari Ara la setmana passada ens descriu la realitat que es envolta amb l’anàlisi de productes concrets que consumim cada dia.

http://mengem.ara.cat/aliments-nens-saludables-nutella-nocilla-sucre-greix_0_1755424668.html?_ga=1.166703421.2090654753.1458230673 Continua la lectura de Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

L’embolcall del menjar escombraria conté tòxics perjudicials en animals, i en humans?

Fa diversos anys vaig treballar en el control de qualitat d’una empresa destinada a la producció d’embalatge de diversos productes, entre ells, aliments.

Qualsevol substància present en un objecte en contacte amb l’aliment pot ser transferida a aquest, augmentant la seva quantitat quan hi ha gran compatibilitat entre l’aliment i la substància en qüestió i quan augmenta la temperatura d’exposició. L’embalatge per aliments i els materials destinats a l’embalatge, han de ser segurs i no transferir els seus components als aliments. La Regulació Europea (CE) 1935/2004 defineix requisits fonamentals sobre l’embalatge d’aliments i altres materials destinats al contacte alimentari. A més els embalatges d’aliments no deuen provocar un canvi de la composició i propietats de l’aliment, ja que no ha de causar cap canvi en l’aroma o el gust del producte envasat.

Un estudi nord-americà, publicat al febrer a la revista Environmental Science & Technology Letters afegeix un nou element per replantejar continuar consumint el menjar escombraria, l’embolcall conté elements tòxics que podrien posar en joc la nostra salut i les de les nostres mascotes: uns compostos químics anomenats perfluoroalquils i polifluoroalquils . Continua la lectura de L’embolcall del menjar escombraria conté tòxics perjudicials en animals, i en humans?

El TJUE condemna Espanya per no controlar els abocadors il·legals

Gestió de residus es diu a tot el procés que permet l’aprofitament del contingut dels residus sòlids o líquids que rebutgem en la vida diària. Un abocador clandestí és un lloc en el qual, sense consideracions mediambientals, és triat per algun grup humà per a dipositar les seves deixalles sòlides. Són greu font de contaminació, malalties i altres problemes. Generalment són establerts en depressions naturals o embornals.

En la sentència d’aquest dimecres, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb seu a Luxemburg ha determinat que Espanya incompleix les seves obligacions per assegurar que els residus són tractats com estableixen les regles comunitàries per permetre abocadors clandestins.

Aquest tema ens hauria de fer vergonya a tots, no només als governants; doncs la falta de civisme pel que fa a la cura i neteja dels llocs públics és molt alt. L’estat dels serveis de tots els locals públics ens indica  el nivell d’educació d’una població. Continua la lectura de El TJUE condemna Espanya per no controlar els abocadors il·legals

El goril·la de Grauer s’extingeix per la guerra del Coltan

Fa uns dies comentàvem en aquest bloc les conseqüències que provocava l’explotació del coltan pels éssers humans.  La seva enorme demanda per a la fabricació de càmeres i mòbils  i la falta de consum responsable motiva enfrontaments i vessament de sang. Veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/03/09/coltan-sang-a-les-nostres-mans/ 

Però hi ha altres efectes col·laterals. El goril·la de Grauer, una subespècie de goril·la considerat el més gran del món i confinat a viure en una petita zona de l’est de la República Democràtica del Congo, està catalogat com en Perill Crític d’extinció, en la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN .La guerra del coltan també a arribat allà. Recordem que el 80% del subministrament mundial de Coltan prové de la República Democràtica del Congo

http://www.ecoticias.com/naturaleza/133625/El-gorila-de-Grauer-se-extingue-por-la-guerra-del-Coltan

La Lista Roja de la UICN clasifica las distintas especies del mundo y documenta las amenazas contra las que cada una debe luchar. Se reconoce como el estándar mundial sobre el estado de conservación de los animales y la situación de en “Peligro Crítico” significa que se considera que dicha especie está enfrentando un riesgo extremadamente alto de extinción. Desde hace ya muchos años se advierte un descenso muy importante del número de gorilas de Grauer (Gorilla beringei graueri), también conocidos como Silverback o “espalda plateada” que viven en libertad y ello se debe principalmente a las guerras provocadas por el Coltan y a la caza ilegal de estos simios por su apreciada carne. Continua la lectura de El goril·la de Grauer s’extingeix per la guerra del Coltan