Mostra tots els articles de FERNANDO MARIA CLAUDIN BOTINAS

Geòleg. Professor de Biologia i Geologia al INS Giola (Llinars del Vallès).

Reflexió final

Avui és dia 1 de Juliol. Oficialment, i per circumstàncies diverses, després de 20 anys he canviat d’institut. Així que deixaré d’escriure en aquest bloc pensat per al  departament de ciències del Giola, més concretament creat i mantingut per Montse Sans, l’alma mater del projecte. Oficialment pertanyo ja a la plantilla del nou institut.

Ara fa uns dos anys i una mica més varem començar a escriure, millor dit a penjar posts amb articles de diaris i altres mitjans de comunicació. Els articles han fet referència a qüestions lligades a la ciència, al món de l’ensenyament i al medi ambient. Els meus majoritàriament a qüestions mediambientals. Sobretot a la meva passió que és el món dels recursos naturals i les conseqüències de la seva explotació.

Avui per acomiadar-me penjaré un post ja antic que vaig enviar a “crisis energética” (veure https://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20081125182316950). En aquells temps (2008), la web de crisis energética era el referent sobre el zenit del petroli i dels recursos en general. Posteriorment ho ha estat i ho és la web d’Antonio Turiel “Oil Crash” (veure http://crashoil.blogspot.com.es/). Continua la lectura de Reflexió final

Perquè els tallafocs de Doñana no van parar l’incendi?

La pregunta és important. Al voltant de moltes zones cremades hi havia tallafocs. Què és el que va fallar i perquè?

Per aquells que no heu estat mai apagant un incendi, cosa que no desitjo a ningú, val a dir que no és el mateix un foc de copes que un foc de superfície o un de subsòl. El foc de subsòl acostuma a afectar la part subterrània d’arrels i part de material en superfície del sòl (fullaraca bàsicament). El foc de superfície afecta fullaraca, fusta caiguda, arbusts i matolls. El foc de copes es propaga en alçada per les corones dels arbres. Aquests darrer és molt perillós ja que des del terra és molt difícil de combatre (per no dir que en la majoria d’ocasions és impossible), i a més es propaga ràpidament.

El foc de copes acostuma a propagar-se de copa a copa i també a 50-100 m de distància per les pinyes que van saltant al ser afectades per les flames. D’aquesta manera, que és el que va passar a Doñana, el foc pot anar avançant a salts. Si a més li afegim unes temperatures elevades, una baixa humitat i un fort vent, la situació es converteix en dramàtica i esgarrifosa. En aquests cas els fragments de vegetació encesos poden ser transportats pel vent fins gairebé a un quilòmetre de distància i fer salts molt grans. D’aquesta manera és molt fàcil que la gent que participa en l’extinció de l’incendi quedi atrapada entre dos focs. Una situació més que perillosa i que en més d’una ocasió acaba provocant morts.

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/incendio-moguer-cortafuegos-donana-no-pararon-incendio.html), podem llegir el perquè no van funcionar les mesures preventives i com darrera de l’incendi es troba la ma de l’home.

Per cert, les espècies afectades son sobretot aquelles – que com els eucaliptes de Portugal – creen les condicions necessàries per als incendis ja que aquests afavoreixen la seva ràpida expansió. En aquests cas pins procedents de reforestacions….tal i com es pot veure en la foto triada per il·lustrar el post. Continua la lectura de Perquè els tallafocs de Doñana no van parar l’incendi?

Així quedaria el mapa d’Europa si es fonguessin els pols

En els pols hi ha emmagatzemats 24 milions de Km3 d’aigua dolça, la major part en l’Antàrtida sota la forma de gel. Si es fonguessin completament, cosa que sembla difícil, el nivell del mar pujaria 66 metres.

Un usuari de Reddit (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Reddit) s’ha dedicat a simular com quedaria Europa si això succeís. El resultat ha estat el mapa que podem veure en una notícia apareguda al diari Público (veure http://blogs.publico.es/strambotic/2017/06/europa-anegada/). Curiosament la península Ibèrica no surt gaire malparada i en canvi Holanda, Dinamarca i Bèlgica ho tenen bastant pelut (veure Fig. 1.)

Fig. 1. Mapa d’Europa on pot apreciar-se com l’ascens del nivell del mar afecta a Holanda, Bèlgica i Dinamarca i deixa poc tocada la península Ibèrica.

Sense arribar a aquests extrems si no es fa res per aturar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el canvi climàtic que impulsa la fusió dels casquets polars pot acabar provocant greus problemes en les zones costaneres. Seria convenient doncs des de ja començar a fer accions per tal de minvar els efectes que aquest canvi pot provocar. Moltes d’elles ja s’han anat explicant en altres posts que hem anat publicant. Però la principal es canviar de model. Abandonar aquest BAU basat en el créixer-créixer i adoptar un model més just i respectuós amb la natura. Continua la lectura de Així quedaria el mapa d’Europa si es fonguessin els pols

El món esta que crema

En una notícia publicada al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=228347), podem llegir com les temperatures inusualment altes que estem tenint no son exclusives de la península Ibérica sinó que el fenomen es produeix a tot el món. Tant és així que tant la ONU com la FAO estan realitzant accions per tal que els països puguin prevenir les situacions de sequera i garantir els aliments i l’aigua a les poblacions afectades.

Paral·lelament podem llegir un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-alcaldes-mayores-ciudades-mundo-instan-g20-mantener-compromiso-cambio-climatico.html), on els alcaldes de 40 ciutats importants del món (entre elles les alcaldesses de Madrid i Barcelona) insten als dirigents del G-20 a respectar els acords de la cimera de París.

Dues notícies amb un denominador comú: El canvi climàtic. Aquell que és negat per Trump i Rajoy entre d’altres. Aquell que si no fem res serà un dels factors que farà col·lapsar la nostra societat. Continua la lectura de El món esta que crema

Un nou estudi confirma que el projecte Castor va induir sismicitat

Un nou estudi, ara de científics espanyols i italians, ha permès confirmar el que ja deia el del MIT: que les operacions d’injecció de gas van induir sismes al voltant de la plataforma (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/medio-ambiente/nuevo-estudio-confirma-proyecto-castor-indujo-sismicidad/20170625105640141160.html).

Com ja varem comentar en un anterior post (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/04/la-historia-del-castor/), el projecte Castor estava sobre una zona plena de falles (veure Fig 1.)

Resultat d'imatges de esquema tectonico castor

Fig. 1. Esquema tectònic simplificat on poden veure’s les principals falles de la fossa d’Amposta.

Aquestes falles, és a dir fractures amb desplaçament d’un dels blocs afectats, es mouen sota la pressió exercida en aquest cas pel gas (un fluid). No és quelcom nou. Es coneixen casos de sismicitat induïda per l’aigua dels embassaments i pels líquids utilitzats en la tècnica del Fràcking. Perquè hauria de ser diferent en el cas del projecte Castor? I aquí és el quid de la qüestió. S’haurien d’haver fet els prescriptius estudis sismològics de detall abans de qualsevol decisió (el mateix va passar en l’abocador que tenim aquí a Santa Maria de Palautordera). I la resposta, ja la hem comentat altres cops, és clara: davant dels estudis necessaris per garantir la seguretat de la zona es van anteposar els interessos de les empreses implicades en el projecte Castor. I concretament els interessos del Sr. Florentino Pérez (Don “Vito” Florentino), que a més a sortit guanyant molts diners amb l’operació. Diners a costa de l’erari públic (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/23/projecte-castor-deute-il·legitim-i-impunitat/) a costa de la privatització de guanys i la socialització de les pèrdues. Continua la lectura de Un nou estudi confirma que el projecte Castor va induir sismicitat

Apunts sobre el cotxe elèctric

Al llarg d’una sèrie d’articles, Beamspot (pseudònim d’un seguidor del blog d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/)), ha anat desgranant tot el que hi ha al voltant del cotxe elèctric. He esperat pacientment a que poses un article com el d’avui (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/06/apuntes-de-coches-electricos-petroleo.html) on fes una anàlisi de quin és el futur dels cotxes elèctrics. Bé de fet no fa l’anàlisi sinó que prepara el terreny pel següent article on si que ho farà. En aquest cas un interessant resum de tot el que envolta la implantació i futur del cotxe elèctric. Continua la lectura de Apunts sobre el cotxe elèctric

Ventalls de paper contra el canvi climàtic

El conseller de salut de Madrid proposava utilitzar ventalls de paper als estudiants per suportar les elevades temperatures de les aules. Com és evident tothom se li va llençar  al damunt. Però posar aire condicionat, com proposen molts, és millor? L’aire condicionat consumeix electricitat i contribueix per tant al canvi climàtic (ja que per produir electricitat cremem combustibles fòssils i generem CO2).

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Abanicos-papel-cambio-climatico_6_655894406.html), els autors  del mateix  (vells coneguts d’aquest bloc) es qüestionen aquesta idea de l’aire condicionat i d’altres. Es pregunten perquè en lloc de l’aire condicionat no s’han fet cases bioclimàtiques, perquè no s’utilitzen més les bicicletes a les ciutats, perquè no incorporem matèria orgànica als nostres sols, perquè no estalviem energia….etc.

El nostre país és un dels més exposats davant el canvi climàtic. Exposat a patir sequeres i elevades temperatures. Exposat a patir més incendis i desforestació.  Exposat a la desertificació..

Cal fer pasos en la direcció adient des de ja i el primer és “canviar de model econòmic”. Canviar del BAU, del créixer-créixer, a un altre model on es prioritzi la sostenibilitat per damunt dels ingressos econòmics. Un model més just socioeconòmicament, amb millor redistribució dels recursos. Sense això no hi haurà res a fer i el canvi climàtic cada vegada anirà a pitjor…..i això és ja mateix….. Continua la lectura de Ventalls de paper contra el canvi climàtic

El canvi climàtic multiplica els incendis devastadors….

El canvi climàtic, amb les seves temperatures extremes i sequeres importants incrementa la possibilitat de que un territori pateixi focs de gran magnitud com el d’aquests dies a Portugal. Aquesta és una de les conclusions de la ONU pel que fa al sud d’Europa i la Península Ibèrica.

El més important són els llargs períodes de sequera en una zona i les altes temperatures que fan que la vegetació és converteixi en material fàcilment inflamable. Si a més li sumem una gestió mediambiental de la massa forestal dolenta i una insuficient inversió en medis de control, tenim la tempesta perfecta (veure http://www.eldiario.es/sociedad/incendios-violentos-Portugal-cambio-climatico_0_656185098.html).

Com és evident caldrà invertir molts diners en prevenció d’incendis ja que el canvi climàtic ja està aquí i ha vingut per a quedar-se. Diners que cada vegada són més escadussers…. Continua la lectura de El canvi climàtic multiplica els incendis devastadors….

Escalfament global i eucalipte: crònica d’una tragèdia anunciada

Aquests dies sentim a parlar de la gran tragèdia de Portugal (veure http://www.publico.es/internacional/portugal-lucha-controlar-incendio-mas.html), on un incendi espectacular ha acabat – de moment – amb la vida de més de 60 persones.

Però com sempre darrera d’un fet com aquest hi ha tota una sèrie d’accions i omissions que l’han portat a terme. Entre les accions podem citar la gran extensió d’eucaliptes que hi ha a Portugal. Eucaliptes que no són arbres d’aquestes terres sinó de zone scom Australia. Eucaliptes que s’han plantat en aquestes zones per dessecar maresmes i zones d’aigües superficials amb presència de malària. Però la majoria varen estar plantats per tal d’obtenir fusta a baix cost. Però l’eucalipte és un arbre que crea les condicions ideals pel foc. Adora el foc ja que mentre altres espècies desapareixen ell resisteix i torna a rebrotar i expandir-se en poc temps.

Entre les omissions podem citar el baix pressupost destinat a la prevenció d’incendis mitjançant les tasques de neteja forestal i el fet que la majoria de bombers son voluntaris i no professionals.

Si a aquests dos fets sumem el canvi climàtic que està portant temperatures cada vegada més elevades i que duren més en el temps, tenim el desastre servit. Recordem que el temps de lluita contra incendis s’ha hagut d’allargar – respecte a 1970 – sobre els 72 dies en la península ibèrica, ja que les condicions òptimes per als incendis cada vegada s’allarguen més en el temps. I això té un alt cost econòmic. Cost que la majoria de vegades països endeutats com Portugal i Espanya no poden suportar. El resultat: Retallades en prevenció que després es paguen amb vides com podem veure aquests dies.

Podem llegir més sobre la tragèdia de Portugal en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/internacional/culpables-devastador-fuego-Portugal_0_656184642.html). Continua la lectura de Escalfament global i eucalipte: crònica d’una tragèdia anunciada

I el pitjor no és la calor…..sinó la sequera que ve.

Aquests dos darrers dies he posat dos posts sobre l’increment d’ozó degut a la acció de la intensa radiació solar sobre els gasos emesos pels vehicles de transport. I amb ser un problema important, n’hi ha un altre que ho és molt més: La sequera. Especialment a Espanya. Sequera en aquest cas que anirà a més amb el canvi climàtic i que ja s’està manifestant de manera molt visible a les terres de la península Ibèrica.

Com podem llegir en un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/zonacritica/peor-calor-sequia_6_655194498.html), els números són prou clars: la mitja dels pantans a Espanya és de un 55 % de la seva capacitat. L’any passat en aquestes mateixes dates estaven a un 72 % de la seva capacitat. I el problema és que no s’albira un estiu amb grans precipitacions sinó més aviat les normals que són escadusseres. Amb aquestes dades, cal preocupar-se? Doncs si ja que és l’època de l’any on l’agricultura (que consumeix 2/3 de l’aigua total del país) requereix més aigua i on el TURISME ve en massa. I recordem que el consum d’aigua d’un turista no és el mateix que el d’un habitant del país, i que venen uns 60 milions de turistes (és a dir, dupliquem la població existent al país). I a banda de preocupar-nos podem fer alguna cosa? Doncs si, recordar que cal gastar l’aigua necessària i no malbaratar-la. Una família de 4 persones, i o dic per pròpia experiència, pot passar amb 100-125 l / habitant dia (comptant amb rentat de roba i dutxes). Lluny doncs dels 700 l / habitant dia dels USA o dels 300 l/ Hab dia d’alguns països europeus….

A Catalunya, però, l’estat dels embassaments en l’actualitat  no és tant crític (veure  https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/informesdwh/dades_embassaments_ca.pdf). Tot i això també cal aplicar la mateixa política, gastar el necessari i imprescindible (com en tot). Continua la lectura de I el pitjor no és la calor…..sinó la sequera que ve.