Posa l’ull a la posidònia

Sembla una alga, però no ho és. La posidònia és una planta del fons marí, una de les tres més típiques del mar Mediterrani, que molts banyistes assidus de platges verges, especialment de les illes Balears, coneixen bé. Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers -perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats-, és fonamental per l’ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna.

La posidònia té importància ecològica no només per al mar, on moltes espècies de peixos i invertebrats l’aprofiten per pondre-hi ous o refugiar-s’hi. També fa una funció clau per a les mateixes platges, ja que fixa la sorra del fons marí. Quan hi ha un temporal, com que la sorra està agafada per la xarxa de les arrels -que les algues no tenen, recorda-, no marxa i les aigües es mantenen més cristal·lines. És per això que a Eivissa i Formentera tenen aigües tan clares, perquè la posidònia evita que s’aixequi el sediment.

https://www.gobmenorca.com/posa-lull-a-la-posidonia?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter

La posidònia està protegida des de 1992, però així i tot ha seguit patint impactes que han minvat les seves poblacions. Ara, amb la recent aprovació del decret del Govern Balear sobre la seva conservació, tenim més eines per a que aquesta protecció sigui efectiva. Si veiem embarcacions fondejades sobre posidònia podem avisar el 112 per a que s’activin els dispositius de vigilància i sanció que preveu la nova normativa.

L’alga, altina o posidònia és la responsable de les platges i els esplèndids paisatges marins que podem gaudir a l’illa. Aquesta planta és la base d’un ecosistema on hi viuen moltes altres espècies, hi crien peixos d’importància econòmica, crea l’arena de les nostres platges, neteja l’aigua i captura CO2. Les restes de la posidònia ajuden a l’acumulació d’arena a les platges, redueixen la seva erosió durant els temporals i aporten nutrients als sistemes dunars. La posidònia, per tant, és un dels recursos mediambientals i econòmics més estratègics i importants que tenim. D’ella en depèn el medi marí, la pesca i el turisme. Casi res.

La posidònia és una planta que viu durant molts de segles, creant grans extensions, o praderies. Tot i així té un creixement molt lent, de devers un metro cada cent anys, i no habita gaire més enllà dels trenta metros de profunditat. Per tant l’extensió de posidònia que tenim es redueix a un anell estret al voltant de la costa, i les agressions que rep es pot dir que no són recuperables a escala humana. Per açò és tan important actuar en totes les ocasions on veiem que hi ha un impacte negatiu sobre aquesta planta.

Els seguiments científics que s’estan portant a terme demostren que les praderies de posidònia de Menorca s’estan degradant. D’un estat global molt bo de conservació hem passat a un estat d’alarma al constatar que s’està notant un impacte negatiu a zones habituals de fondeig d’embarcacions. Hem de ser conscients de que amb el gran creixement del sector nàutic a Menorca no podem seguir actuant com antany, sense cap mirament a l’hora de fondejar. Aquest sector hauria de ser el primer interessat en l’adopció de mesures que permetin compatibilitzar la seva activitat amb la protecció del medi marí, i per tant el manteniment futur de la seva activitat. Per açò sobta sentir declaracions d’empresaris i representants d’associacions de navegants contràries al decret aprovat.

Som els primers a dir que no està tot fet. S’han de millorar els recursos de vigilància i sanció. S’ha de millorar la cartografia de les praderies de posidònia i les eines que facilitin el compliment de la normativa als navegants. Però aquestes mancances no són excusa per demorar les accions urgents per a protegir la posidònia. Basta mirar per la borda per saber si hi ha posidònia o no. La cartografia pot ajudar però no és en absolut imprescindible per decidir on ancorar la nostra embarcació.

Pensam que tothom pot ajudar a fer més efectiva la protecció d’aquesta planta primordial de la nostra essència marinera. Si navegam, ull a la posidònia. Si veiem algú que ha fondejat malament, informem-lo, potser no coneix tota la problemàtica i la normativa. I recordeu que podeu comunicar sempre qualsevol fondeig sobre posidònia al 112, per a que activin els mecanismes de vigilància i sanció.

El futur de la posidònia és el futur de tots.

Comentaris

 

I més coses…

També podriem afegir que, si es banyista no posa es peus (ni els arrosega) a partir de 75 cm de profunditat a ses platges, sa reneració seria molt més ràpida. No només ses àncores i cadenes fan mal, també es banyista… Ningú ho diu? Tampoc hem de ser catastrofistes, i englobar totes ses illes Balears. A Mallorca, Eivissa i Formentera, només fent una “sota” es veu clarament que sí ha menguat, però no a Menorca. Només a petites zones, i molt concretes, però no menys importants (Illa de’n Colom, s’Illa de l’Aire, refugis ventosos de Ponent, Fornells..). Sempre s’ha de corregir, açò sí. I mai, mai, treure s’alga regenerada, morta, de cap platja, sigui turística o no. I, com ja s’ha comentat, és una pena que es mapa sigui tan poc detallat i “englobi” zones on n’hi ha, però ni molt menys predominant. Lo ideal i indispensable, sempre, es comprovar-ho abans de fondejar. També, un altre punt interessant, podria ser es mal que fan ses algues invasores, com sa caulerpa, a determinades zones, i que ningú diu absolutamente res. I, com sempre, es buit legal que hi ha i haurà amb ses possibles multes a barques de bandera extranjera, sa majoria, ja que dificilment arribaran i es perdran per forats burocràtics.
https://www.ara.cat/societat/Posidonia-mes-que-planta_0_529147130.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *