Escalfament global i eucalipte: crònica d’una tragèdia anunciada

Aquests dies sentim a parlar de la gran tragèdia de Portugal (veure http://www.publico.es/internacional/portugal-lucha-controlar-incendio-mas.html), on un incendi espectacular ha acabat – de moment – amb la vida de més de 60 persones.

Però com sempre darrera d’un fet com aquest hi ha tota una sèrie d’accions i omissions que l’han portat a terme. Entre les accions podem citar la gran extensió d’eucaliptes que hi ha a Portugal. Eucaliptes que no són arbres d’aquestes terres sinó de zone scom Australia. Eucaliptes que s’han plantat en aquestes zones per dessecar maresmes i zones d’aigües superficials amb presència de malària. Però la majoria varen estar plantats per tal d’obtenir fusta a baix cost. Però l’eucalipte és un arbre que crea les condicions ideals pel foc. Adora el foc ja que mentre altres espècies desapareixen ell resisteix i torna a rebrotar i expandir-se en poc temps.

Entre les omissions podem citar el baix pressupost destinat a la prevenció d’incendis mitjançant les tasques de neteja forestal i el fet que la majoria de bombers son voluntaris i no professionals.

Si a aquests dos fets sumem el canvi climàtic que està portant temperatures cada vegada més elevades i que duren més en el temps, tenim el desastre servit. Recordem que el temps de lluita contra incendis s’ha hagut d’allargar – respecte a 1970 – sobre els 72 dies en la península ibèrica, ja que les condicions òptimes per als incendis cada vegada s’allarguen més en el temps. I això té un alt cost econòmic. Cost que la majoria de vegades països endeutats com Portugal i Espanya no poden suportar. El resultat: Retallades en prevenció que després es paguen amb vides com podem veure aquests dies.

Podem llegir més sobre la tragèdia de Portugal en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/internacional/culpables-devastador-fuego-Portugal_0_656184642.html). Continua la lectura de Escalfament global i eucalipte: crònica d’una tragèdia anunciada

Negar l’escalfament global, és com dir que la Terra és plana

El 31 d’octubre de 1992 Joan Pau II va demanar -359 anys, 4 mesos i 9 dies després de la sentència de la Inquisició- perdó per la condemna injusta de Galileu Galilei i va rehabilitar al filòsof i matemàtic de Pisa, alhora que presentarà el llibre Copèrnic, Galileu i l’Església: fi de la controvèrsia (1820), en el qual es va establir que afirmar que la Terra gira al voltant del Sol no era blasfèmia. Galileu va arribar a abjurar de les seves idees i malgrat això va ser condemnat. Val més tard que mai…, però els fets sempre són fets.

Veure: http://elpais.com/diario/1992/10/31/sociedad/720486009_850215.html

Com deia Philip Kindred Dick “La realitat és allò que, fins i tot encara que deixis de creure-hi no desapareix.” Per molt que algú ho vulgui negar el canvi climàtic és un fet que està canviant les nostres vides.

Pese a lo que asegura Donald Trump, el nivel del mar va en aumento y el calentamiento global es real. Al negar ambos hechos el presidente de los Estados Unidos se parece al papa Paulo V, quien en el siglo XVII aseguraba que la Tierra es plana, que el Sol gira en torno a nosotros y, por argumentar lo contrario, casi quema en la hoguera a Galileo, refirió Jorge Zavala Hidalgo, investigador del Centro de Ciencias de la Atmósfera (CCA) y jefe del Servicio Mareográfico (SM) de la UNAM. Continua la lectura de Negar l’escalfament global, és com dir que la Terra és plana