Discrepant obertament.

Que l’economista Vicenç Navarro és un economista de reconegut prestigi internacional i que m’uneix amb ell (i amb el Sr. Juan Torres)  les aspiracions de justícia social i redistribució de la riquesa, no és un fet nou (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/03/05/clima-economia-i-energia-divergint-des-de-la-properia/). Dit això i amb el degut respecte, val a dir que la paciència té un límit i que aquest en el meu cas ja ha estat sobrepassat.

No és la primera vegada que el Sr. Navarro discrepa de les tesis decreixentistes (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2014/02/revista-de-prensa-vicenc-navarro-en.html), la qual cosa entra en el dret de qualsevol persona. Però ja està bé que una persona com ell, que en els seus articles sobre economia sempre parla de lo que les proves científiques indiquen per tal de poder rebatre una hipòtesi, utilitzi ara l’argument de la seva opinió com a prova més que acceptable.

I és que en ciència la creença és substituïda per l’argumentació basada en proves, o al menys així hauria de ser. I no és cap argument el dir, com va fer en un recent seminari del MACBA (veure http://www.macba.cat/es/pei-obert-petroleo), que “Me preocupa el énfasis en que hay un límite en cuanto a los recursos (…). La energía solar y la eólica siempre las tendremos ahí.

Com molt bé diu Manuel Casal Lodeiro (veure http://www.casdeiro.info/wiki/doku.php?id=curriculum_vitae) en el seu darrer article del seu blog (veure http://casdeiro.info/textos/2017/06/01/un-par-de-analogias-del-no-limits/ ), dir que la energia eòlica i la solar sempre estaran sense quantificar en quina quantitat és una temeritat. Tornem al tecno-optimisme fàcil que permet allunyar de qualsevol discussió “els límits” dels recursos (des de els energètics, fins als necessaris per a construir els aparells destinats a captar l’energia eòlica i solar entre d’altres). En aquest cas pensar que sempre tindrem energia suficient per continuar amb el nostre model és realment un exercici de negligència important. Continua la lectura de Discrepant obertament.

‘Selfies’ contra les escombraries

Transmetre la situació amb una imatge. Diferents campanyes en diverses ciutats africanes utilitzen les xarxes socials per denunciar l’acumulació de residus o la manca de canalitzacions d’aigües. La mobilització ha començat a millorar un dels aspectes més quotidians de la vida dels habitants de tres populoses ciutats africanes.

“La idea que hi ha darrere de la iniciativa és demostrar que per recuperar la neteja de la capital hem d’actuar tots junts. Autoritats i ciutadans han d’anar de la mà per aconseguir els millors resultats. Al cap i a la fi, el medi ambient és una de les poques coses que compartim “…

http://elpais.com/elpais/2017/05/31/planeta_futuro/1496240635_974877.html

Los selfies parecen representar la máxima expresión del exhibicionismo y el individualismo. Ese es el análisis más habitual. Pero cuando el telón de fondo del autorretrato es un vertedero, esas ideas preconcebidas tienen que revisarse. Fatoumata Chérif ha descubierto en Guinea que los selfies tienen un lado reivindicativo y que, incluso, pueden generar cambios. Los autorretratos le han permitido denunciar la acumulación de basura en las calles de Conakry. Casualmente, esta iniciativa ha coincidido en el tiempo con otras similares en Costa de Marfil y en la República Democrática del Congo.

La recogida de residuos y la canalización de las aguas son algunos de los problemas recurrentes en los entornos urbanos del continente. La movilización ha empezado a mejorar uno de los aspectos más cotidianos de la vida de los habitantes de tres populosas ciudades africanas

Fatoumata Chérif comenzó a fotografiarse rodeada de desperdicios en las calles de la capital guineana, de una manera casi inocente. “La campaña #SelfieDéchets”, explica la joven activista y consultora de comunicación digital, “nació de la constatación del estado de insalubridad en el que ha caído Conakry, que desde hace un tiempo empieza a ser considerada ‘ciudad basura’. Me sentí afectada, como activista y como joven implicada en el desarrollo sostenible. Consideré que mi deber era actuar, intervenir para cambiar la situación y restablecer la imagen de una ciudad a la que quiero. Los selfies se me ocurrieron como una herramienta para llamar la atención, para lanzar la voz de alerta, porque en las redes sociales se encuentra una cantidad importante de los jóvenes”.

pour dénoncer l’etat d’insalubrité de la capitale et pour lancer l’alerte @GouvGN et société civile

Continua la lectura de ‘Selfies’ contra les escombraries