França i els escorxadors

De nou torna a sortir el maltractament animal en els escorxadors de França. De nou llegim en un article publicat al diari “Público” (veure  http://www.publico.es/internacional/internacional-francia-levanta-velo-maltrato.html) com la matança industrial, pública o privada, sacrifica els animals sense cap mirament. L’animal, sigui el que sigui, ha de ser sacrificat el més ràpid possible per tal de poder assolir les quotes diàries. Això implica que en molts casos els animals pateixin innecessàriament per no estar degudament atordits abans de ser degollats, o que rebin més descàrregues elèctriques de les necessàries, o que siguin escorxats encara vius…. A més, els operaris que han de sacrificar els animals també pateixen – degut a la gran quantitat de feina que han de fer en poc temps – cosa que fa que el tracte vers als animals no sigui l’adient.

Com a mesura per a tractar de millorar aquesta situació: Posar càmeres als escorxadors. Però aquestes càmeres, que serien controlades per veterinaris i personal autoritzat, ja hi són en molts llocs i no serveixen per millorar el tracte. Segons molts dels implicats el millor seria que els veterinaris estiguessin presents en les sales d’execució i que també es preocupessin del benestar animal i no tant sols de la qualitat sanitària. I altres accions que podrien encara millorar més el benestar animal seria limitar el ritme industrial i acabar amb el tabú que envolta als escorxadors.

Com ja vaig dir en un altre article (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/18/la-sang-de-cavall-i-els-porcs/) : Cal recordar que tant sols menjant una mica menys de carn i substituint la proteïna animal per la vegetal (faves, pèsols, cigrons, llenties, quinoa….) podríem – si ho fes molta gent – reduir les emissions de CO2 mundials i amb això apaivagar – entre altres coses – el canvi climàtic. De pas, millorar les condicions dels nostre bestiar. Si s’ha de matar – si és necessari – un animal, almenys que sigui de forma digne i sense patiment. Continua la lectura de França i els escorxadors

Energia nuclear, una hipoteca de per vida

Que el manteniment de l’energia nuclear actual, en les condicions de les centrals nuclears velles, és la compra de bitllets per a la nostra creixent inseguretat no és notícia, i ha estat diverses vegades esmentat en aquest bloc. Però aquest article inclou un matís molt important, més en la situació econòmica en què ens trobem ara. Segons aquest article, el paper del CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) consisteix en blindar jurídicament als titulars de la central, de tal manera que si hi ha un Govern que vulgui tancar la planta, aquesta decisió hagi de donar peu a una extraordinària indemnització per lucre cessant. Però, recordem, que  tot això és molt més que un problema econòmic…

http://blogs.20minutos.es/la-energia-como-derecho/2017/02/27/energia-nuclear-una-hipoteca-de-por-vida/ Continua la lectura de Energia nuclear, una hipoteca de per vida

El Lindà deixa de ser indestructible

Ja hem comentat en altres posts (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/11/30/cas-lindano-la-historia-interminable/), la contaminació existent en la península Ibèrica per el Lindà. Aquesta substància utilitzada com a insecticida generava durant la seva producció el HCH (hexaclorociclohexà) que constitueix un dels principals problemes ambientals a Europa. Fins ara era resistent a qualsevol procés per degradar-lo per la qual cosa es pensava que era indestructible. Donat que les fàbriques de Lindà requerien aigua per a la seva fabricació, la majoria estaven situades al costat de rius i d’aqüífers. Resultat: aigües superficials i subterrànies contaminades durant anys i anys i uns costos de tractament molt elevats que havien i han de pagar les administracions públiques ( o sigui tots nosaltres…per una acció d’una empresa privada!).

Ara, un experiment dut a terme al Pirineu d’Osca – en un aqüífer de Sabiñànigo ( una de les localitats més contaminades; recordem que a Espanya n’hi ha 8 i 26 a Europa) – ha provat un nou mètode amb un cert exit. El mètode emprat, anomenat ISCO, aconsegueix oxidar el compost fins donar CO2, aigua i altres elements de degradació de baixa potència. Amb aquesta tècnica, de moment reeixida, esperen poder acabar amb la gran contaminació produïda per el HCH. Ara cal “tant sols” passar de la petita a la gran escala…..tant sols! Continua la lectura de El Lindà deixa de ser indestructible

L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

Els antibiòtics són medicaments que combaten les infeccions bacterianes. Usats correctament, poden salvar vides però hi ha un creixent problema de resistència a antibiòtics. Això passa quan els bacteris muten (es transformen) i es tornen capaços de resistir els efectes d’un antibiòtic.La resistència als antimicrobians (RAM) posa en perill l’eficàcia de la prevenció i el tractament d’una sèrie cada vegada més gran d’infeccions de bacteris. La RAM suposa una amenaça cada vegada més gran per a la salut pública mundial i requereix mesures per part de tots els sectors del govern i la societat. L’èxit de la cirurgia major i la quimioteràpia es veuria compromès en absència d’antibiòtics eficaços.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha divulgat avui la seva primera llista de “patògens prioritaris” resistents als antibiòtics, que inclou les dotze famílies de bacteris més perilloses per a la salut.

El grup de prioritat crítica inclou els bacteris multiresistents, que són especialment perilloses en hospitals, residències de gent gran i entre els pacients que necessiten ser atesos amb dispositius com ventiladors i catèters intravenosos.

Entre elles figuren els anomenats bacteris Acinetobacter, Pseudomonas i diversos enterobacteriàcis com Klebsiella, I. coli, Serratia i Proteus, que poden provocar infeccions greus i sovint letals.

ELS PATÒGENS PRIORITARIS PER I + D DE NOUS ANTIBIÒTICS

Prioritat crítica

  1. Acinetobacter baumannii, resistent a los carbapenèmics.
  2. Pseudomonas aeruginosa, resistent a los carbapenèmics.
  3. Enterobacteriaceae, resistents a los carbapenèmics, productores de betalactamasas d’ espectre extens (ESBL).

Prioritat alta

  1. Enterococcus faecium, resistent a la vancomicina.
  2. Staphylococcus aureus, resistent a la meticil·lina, amb sensibilitat intermèdia y resistència a la vancomicina.
  3. Helicobacter pylori, resistent a la claritromicina.
  4. Campylobacter spp., resistent a las fluoroquinolonas.
  5. Salmonel·la, resistents a las fluoroquinolonas.
  6. Neissèria gonorrhoeae, resistent a la cefalosporina, resistent a las fluoroquinolonas.

Prioritat mitjana

  1. Streptococcus pneumoniae, sense sensibilitat a la penicil·lina.
  2. Haemophilus influenzae, resistent a la ampicil·lina.
  3. Shigella spp., resistent a las fluoroquinolonas.

http://elpais.com/elpais/2017/02/27/ciencia/1488207618_921542.html Continua la lectura de L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

Incineradores i càncer

Segons el que podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/salud/aumenta-riesgo-muerte-cancer-localidades-proximas-incineradoras/20170221173242136968.html), un estudi recent dut a terme per Casmadrid.org ha conseguit determinar que les substàncies alliberades per les incineradores incrementen la probabilitat de càncer tant en homes (un 8%) com en dones (3%) que es trobin en zones properes a la incineradora (< de 5Km). En el cas concret de l’article, els habitants de l’eixample de Vallecas demanen el tancament de la incineradora de Valdemingómez (que estroba a menys de 5Km de la població).

Aquest estudi, de la mateixa manera que un altre dut a terme per la universitat Carles III al 2013 (http://www.casmadrid.org/comunicados/ESTUDIO_MORTALIDAD_CANCER_INCINERADORAS.pdf), recolza la tesi de la Unió Europea que porta temps aconsellant el desús de la incineració dels residus. Incineració que si bé en el nostre país no té gaire força en països com Alemania, Bèlgica i Dinamarca – entre d’altres – és el sistema d’eliminació de residus més habitual.

Però no tant sols les incineradores produeixen residus cancerígens. La indústria en general i la química en particular produeixen milers de substàncies contaminants. Substàncies que afecten a la població que es troba en zones properes.

Com molt bé diuen el millor residu és el que no es produeix. Haurem cada vegada més de treballar per tal de reduir al màxim la producció de residus si no volem tenir espais inhabitables. Continua la lectura de Incineradores i càncer

No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides

“La dosi fa el verí”. Aquest principi assumeix que una vegada que un producte químic s’esborra de l’organisme (recuperació toxicocinètics), ja no té cap efecte. No obstant això, passa per alt l’altre procés de restabliment de l’homeòstasi, la recuperació toxicodinámica, que pot ser ràpida o lenta depenent de la química. Per tant, quan els organismes estan exposats a dues substàncies tòxiques en la seqüència, la toxicitat pot diferir si el seu ordre s’inverteix. Si es posa  a prova aquesta hipòtesi amb el crustaci d’aigua dolça Gammarus pulex i quatre substàncies tòxiques que actuen sobre diferents objectius (diazinó, propiconazol, 4,6-dinitro- o -cresol, clorur de 4-nitrobencil).Es troba clarament diferent toxicitat quan l’ordre d’exposició dels dos agents tòxics es va revertir, mentre es manté la mateixa dosi.

La seqüència d’exposició i la toxicitat acumulada no es consideren a dia d’avui en l’avaluació de riscos ambientals, així que les implicacions d’aquest estudi són molt àmplies.

L’exposició a múltiples tòxics, en seqüències amb alta variabilitat, afecta en el dia a dia als éssers humans i als altres organismes, així que és vital que parem atenció als possibles efectes nocius per a la salut que es derivin. ” Continua la lectura de No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides

Fukushima i el oceà pacífic

El desastre provocat a la central de Fukushima l’any 2011 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_nuclear_de_Fukushima_I), ha provocat que les restes que queden alliberin cada dia 300 tones de material radioactiu al oceà pacífic. Això ja ha provocat la contaminació per radiació de tot aquest oceà, de manera que els valors mesurats siguin de 5 a 10 vegades més alts que quan el govern dels USA va deixar caure diverses bombes nuclears durant la segona guerra mundial

Tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=223263), el més curiós és que pràcticament no hi ha notícies sobre l’estat del complex format per les tres centrals. Complex que era propietat de TEPCO que és una filial de General Electric. Companyia dels USA amb interessos en diverses parts del món i amb un gran poder que té un gran control sobre medis de comunicació i polítics.

Fins ara i probablement en bastant anys la situació seguirà com fins ara, ja que no hi ha manera d’apropar-se al lloc afectat perquè les temperatures són tant altes que no homes ni robots ho poden fer. El resultat és el “Pitjor accident nuclear de tots els temps”. Però com ja hem dit el silenci – trencat de tant en tant – és el més comú per part de polítics, premsa, funcionaris i científics.

Com sempre, la indústria nuclear ha aconseguit “la socialització de les pèrdues (que pagarem entre tots) i la privatització dels guanys (els que es van endur durant anys i anys sabent que l’estat dels reactors no era el millor)”. Continua la lectura de Fukushima i el oceà pacífic

Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Una supernova (del llatí nova, «nova») és una explosió estel·lar que pot manifestar-se de forma molt notable, fins i tot a simple vista, en llocs de l’esfera celeste on abans no s’havia detectat res en particular.Les supernoves produeixen espurnes de llum intensíssims que poden durar des de diverses setmanes a diversos mesos. Es caracteritzen per un ràpid augment de la intensitat lluminosa fins a aconseguir una magnitud absoluta més gran que la resta de la galàxia. Posteriorment la seva brillantor decreix de forma més o menys suau fins a desaparèixer completament.

En aquesta simulació es pot veure com ha evolucionat la supernova des de l’ explosió inicial observada fa tres dècades a l’anell lluminós que es veu avui: primer, l’anell de material expulsat, després, l’explosió estel·lar que envia una ona de xoc cap a l’exterior. Quan aquesta ona colpeja l’anell, el material s’escalfa intensament i brilla, mentre que material de menor densitat surt capa l’exterior.

http://www.ccma.cat/el-temps/el-telescopi-espacial-hubble-celebra-el-30-aniversari-del-descobriment-de-la-supernova-1987a/noticia/2775093/#

Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Continua la lectura de Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Un altre crítica al model ETP

I avui toca la crítica, ja anunciada en el post d’Antonio Turiel, de Carlos de Castro. D’aquest autor, que pertany al grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid, ja hem parlat i posat posts en altres ocasions. El d’avui ( veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3358&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=una-critica-al-informe-del-hill%25e2%2580%2599s-group-sobre-el-pico-del-petroleo)  és un anàlisi lúcid i comprensible sobre el model ETP, el proposat pel Hill’s group. Com en el cas d’Antonio Turiel, l’autor proposa una esmena a la totalitat. Desprès del seu anàlisi el veredicte és concloent: el model proposat no funciona ja que conté greus errors que l’invaliden. Continua la lectura de Un altre crítica al model ETP

La importància del descobriment de la NASA amb els set exoplanetes (vídeo)

La troballa de la NASA dels 7 exoplanetes suposa un rècord pel nombre de planetes i pel nombre de candidats a possibles terres al voltant d’una sola estrella. El que sempre hem dit, massa…, massa  espai buit …..

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170223/42243439811/nasa-descubrimiento-exoplanetas.html

A 39 años luz de la tierra se encuentra la estrella Trappist-1, conocida en la NASA por el nombre de ca­tálogo 2MASS J23062928-0502285. Es decir, un astro completamente irrelevante hasta hace muy poco. El pasado mayo, el equipo liderado por Michaël Gillon (Universidad de Lieja, Bélgica) ya anunció que había descubierto dos exoplanetas (quizás tres) orbitándola. Con un 9% de la masa del Sol, Trappist-1 es una enana roja fría. Si fuera un poco más pequeña, ya no sería una estrella sino una enana marrón, que son astros fríos que no pueden fusionar hidrógeno como nuestro sol. Continua la lectura de La importància del descobriment de la NASA amb els set exoplanetes (vídeo)