Seguiran morint ecologistes

FacebookTwitterGoogle+

El títol el podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Seguiran-muriendo-ecologistas_6_610048990.html). Fa referència a tots aquells que han mort, i que moriran, per defensar el medi ambient en el món. Podem citar a Berta Cáceres i Isidro Baldenegro per posar dos exemples que hem tractat en aquest bloc. Però cada any moren centenars de defensors del medi ambient tant sols per tractar de preservar terres de les quals sempre han viscut i que volen que segueixin pels seus descendents. Per defensar un patrimoni que en realitat és de tots. I moren pels interessos – en la major part de casos – d’unes elits interessades en acaparar tots els recursos per ells i obtenir beneficis econòmics a qualsevol preu. Elits que queden impunes ja que controlen el medis de comunicació, l’exèrcit, la policia i fins i tot el poder judicial. Elits preocupades tant sols pel créixer-créixer per damunt de qualsevol altre consideració. Continua la lectura de Seguiran morint ecologistes

Ultimàtum de la Unió Europea a Barcelona i a Madrid per la contaminació per NO2

FacebookTwitterGoogle+

El diòxid de nitrogen o òxid de nitrogen (IV) (NO2), és un compost químic format pels elements nitrogen i oxigen. El diòxid de nitrogen és de color marró-groguenc.
El NO2 present en l’aire de les ciutats prové en la seva major part de l’oxidació del NO, la font principal són les emissions provocades pels automòbils. D’altra banda, el NO2 intervé en diverses reaccions químiques que tenen lloc a l’atmosfera, donant lloc tant a la producció d’ozó troposfèric com de partícules en suspensió secundàries menors de 2,5 micres (PM2,5), les més nocives per a la salut. De manera que a l’hora de considerar els efectes del NO2 sobre la salut s’han de tenir en compte no només els efectes directes que provoca, sinó també la seva condició de marcador de la contaminació deguda al trànsit i la seva condició de precursor d’altres contaminants.

Els òxids de nitrogen són en general molt reactius i al inhalar afecten el tracte respiratori. El NO2 afecta els trams més profunds dels pulmons, inhibint algunes funcions dels mateixos, com la resposta immunològica, produint una minva de la resistència a les infeccions. Els nens i asmàtics són els més afectats per exposició a concentracions agudes de NO2. Així mateix, l’exposició crònica a baixes concentracions de NO2 s’ha associat amb un increment en les malalties respiratòries cròniques, l’envelliment prematur del pulmó i amb la disminució de la seva capacitat funcional.

El Diòxid de nitrogen (NO2) és un dels causants de la famosa pluja àcida, ja que en reaccionar amb el vapor d’aigua produiria àcid nítric. Els efectes sobre l’agricultura, la ramaderia, els boscos, els sòls i les aigües són devastadors.

La Comissió Europea dona només dos mesos per aplicar mesures correctores a Barcelona i a Madrid abans de recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

http://www.ccma.cat/el-temps/ultimatum-de-la-unio-europea-a-barcelona-i-a-madrid-per-la-contaminacio-per-no2/noticia/2773449/

Continua la lectura de Ultimàtum de la Unió Europea a Barcelona i a Madrid per la contaminació per NO2

La sequera estival ‘s’acarnissa’ amb els boscos catalans

FacebookTwitterGoogle+

Tot i les últimes pluges continuem amb dèficit d’aigua i la massa forestal catalana va disminuint. La meitat nord de Catalunya és la que concentra la major afectació, com ja ha passat altres anys. Això es deu al fet que en la meitat sud hi ha menys boscos i aquests estan dominats per espècies mediterrànies més resistents a la sequera, com el pi blanc.

Gairebé un 60% de les zones forestals afectades per la sequera corresponen a afectacions noves de l’any 2016. Prop del 75% dels boscos que s’han vist afectats es troben en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual. Del Pallars Jussà, Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades. Per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats. Continua la lectura de La sequera estival ‘s’acarnissa’ amb els boscos catalans

El movimiento se demuestra andando….¡Eh!?

FacebookTwitterGoogle+

DE VERGONYA!!!, que és el que alguns no tenen. Quan alguns parlen de respecte al medi ambient, de sostenibilitat, d’agroecologia, de defensa de la patria……haurien en realitat de callar-se. I és que tal i com podem llegir en una notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.publico.es/internacional/eurocamara-da-luz-verde-ceta.html), l’Eurocàmara ha donat llum verda al CETA amb el vots de PP, ciutadans i PSOE.

Ja hem comentat el perquè s’està en contra del CETA, però per si de cas encara algú no ho sap deixo aquest enllaç …. http://www.eldiario.es/cv/arguments/consecuencias-TTIP-CETA-necesarioabrir-publico_6_503659639.html. A mi, particularment el que més em molesta – i que m’indica que no pot ser gens bo – és el fet de no discutir en els parlaments nacionals el tractat en qüestió. Ni que dir té que s’hauria a més de sotmetre a referèndum ja que no estava inclòs en els programes electorals dels partits polítics (no de tots) i, a més, ens afecta i afectarà les nostres vides (tant laborals, com socials). A més, moltes multinacionals – gens interessades en el nostre benestar (ni social ni físic) – es troben darrera del tractat i el potencien i imposen a estats europeus (veure el cas de les pressions sofertes pel parlament Belga; http://www.noalttip.org/el-chantaje-de-la-union-europea-obliga-a-belgica-a-lograr-un-acuerdo-para-desbloquear-la-firma-del-ceta/).

Dit això, cal destacar que dels tres partits estatals que han votat a favor del CETA, el paper a favor del PP i ciutadans era d’esperar. I era previsible perquè son partits profundament neoliberals que ja s’han posicionat a favor sempre que el hi han preguntat. De fet per a ells “els beneficis valen més que les nostres vides” (veure http://blogs.publico.es/david-bollero/2017/02/15/ceta-nuestras-vidas-valen-mas-que-sus-beneficios/ ). L’altre partit, el PSOE, que sempre que se li pregunta diu que és la esquerra espanyola i la oposició al PP (encara que li permet governar i, a més va participar en l’aprovació by the face del polèmic article 135 de la constitució), també ha votat en bloc a favor del tractat. Ni una sola nota discordant. En el fons és normal perquè també, i ja no ens enganyem més, és un partit neoliberal el programa econòmic del qual (fet pel tàndem Sevilla-Summers, i aquí podem jugar amb les inicials….) és profundament neoliberal. És a dir que mentre amb la boca gran parlem del medi ambient, la sostenibilitat, el respecte al camperols i al agro nacional……amb la boca petita fem el contrari.

Ja és hora per tant que ho diguem alt i clar: Les nostres vides valen més que els seus beneficis. A partir d’ara fora bo que la gent prengués nota i sàpiga que amb el seu vot – aquell acte que sembla insignificant – està triant una opció (un model) de món o un altre. Per tant, tots tenim una responsabilitat en el que està succeint de la qual no podem ni hem de defugir. Continua la lectura de El movimiento se demuestra andando….¡Eh!?

Els macacos aprenen a reconèixer-se al mirall

FacebookTwitterGoogle+

Som com som, i som conscients que cada persona és única e irrepetible, però mai sabem si això és bo o dolent. En l’últim estudi realitzat per l’Institut de Neurociència de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències han arribat a la conclusió que l’espècie de macacos Rhesus és també conscient d’això com els dofins i els ximpanzés, tal com mostra aquest vídeo.

Aquesta notícia m’ha recordat el treball de recerca que vaig tenir el privilegi de seguir amb una alumna, tot i que és una varietat d’espècie diferent, que va fer un estudi de l’etologia dels macacos Sylvanus. El seu objectiu va ser relacionar e identificar les seves conductes més habituals per determinar el millor recinte possible. Aquesta espècie està en perill d’extinció a causa del tràfic il·legal i de la desforestació dels boscos de Marroc, el seu hàbitat natural. Va fer el seu seguiment durant 40 dies. Al final parlava d’ells referint-se als “seus macacos” potser també ells van acabar parlant d’ella.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20170214/4217798941/monos-aprenden-reconocerse-espejo.html Continua la lectura de Els macacos aprenen a reconèixer-se al mirall

L’alimentació insana: una epidèmia global

FacebookTwitterGoogle+

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global