Així es van acabar amb les renovables al país amb més hores de sol d’Europa

La transició energètica és inevitable. Els primers passos fets per la nova ministra de Transició Ecològica suposen un trencament amb la nefasta política en energies netes de l’etapa anterior. És l’únic camí per a la salvació de l’espècie humana a llarg termini.

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-acabo-renovables-pais-horas-sol-europa.html

Una de las primeras medidas del nuevo Gobierno de Pedro Sánchez, incluso antes de tomar posesión, fue avisar a la Unión Europea de que la vieja España defensora de los combustibles fósiles se había acabado. “España deja de ser un lastre para el cambio climático”, dijo la ministra para la Transición Ecológica, Teresa Ribera, a la entrada de la reunión de los responsables de Energía de los 28 el pasado lunes en Luxemburgo, donde defendió una tasa de uso de renovables en la UE del 34% y el fin del impuesto al sol. Es un primer paso que marca una ruptura con la nefasta política en energías limpias de la etapa anterior. Esta es la cronología del desastre de las renovables en el país con más horas de sol de Europa. Continua la lectura de Així es van acabar amb les renovables al país amb més hores de sol d’Europa

El repte enfront dels incendis que ja no responen a l’extinció

Els experts clamen per més inversió en prevenció i investigació davant d’uns incendis cada vegada més grans i virulents i demanen un canvi en el model tradicional de gestió dels focs.

La campanya d’estiu pel que fa a la prevenció d’incendis forestals comença aquest divendres amb un escenari molt més tranquil que el de l’any passat. La causa: l’augment de precipitacions dels últims mesos. Ara bé, la consellera de d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha assegurat aquest dijous en una visita a la seu del cos d’Agents Rurals i del Servei de Prevenció d’Incendis a Santa Perpètua de Mogoda que els efectes del canvi climàtic i la mateixa influència del clima mediterrani no els permeten abaixar la guàrdia. “L’obsessió per reduir el risc d’incendi ens porta a reforçar la prevenció i la gestió sostenible dels boscos”, ha assenyalat la consellera

https://www.ara.cat/societat/Drons-campanya-prevencio-forestals_0_2033196831.html

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-reto-frente-incendios-no-responden-extincion.html

Los incendios no son lo que eran. Cada vez son más grandes, más incontrolables y afectan a un mayor número de población. El abandono de las actividades de pastoreo y limpieza de los bosques propios de la vida rural, el cambio climático y las nuevas planificaciones urbanísticas han convertido los montes en espacios altamente inflamables. Los expertos llevan advirtiéndolo desde hace tiempo y 2017 vino a confirmarlo. El año pasado fue el segundo peor de la década en superficie arrasada por el fuego y el único con un número tan elevado (56) de grandes incendios (los que sobrepasan las 500 hectáreas). En ellos se destruyó el 55% de todo el territorio quemado. Continua la lectura de El repte enfront dels incendis que ja no responen a l’extinció

L’aire pesa

Vivim a la Terra dins la seva atmosfera formada, a la nostra alçada, bàsicament per nitrogen (80%) i oxigen (20%). L’aire és una barreja de gasos molt lleugera i per tant ens dona la sensació que no pesa… malgrat que la pressió atmosfèrica (aquesta si que la notem malgrat estar-hi acostumats) és deguda al pes d’uns 300 km d’aire que tenim per damunt nostre.

L’aire pesa

Amb aquesta experiència podem comprovar no solament que l’aire pesa sinó que en podem mesurar (aproximadament) la seva densitat que sabem, sobretot pels llibres i webs, que és d’1,3 kg/m3.

Per fer-ho només hem de pesar primer una ampolla d’un litre (en el nostre cas 1,5 L) plena d’aire (aixo no costa gaire) i després posar-hi a dins un altre litre d’aire i això ho fem amb una manxa fins arribar a una pressió de dues atmosferes. Per conèixer la pressió dins l’ampolla ho podem fer amb el manòmetre de la manxa (molt imprecís) o posant dins l’ampolla una xeringa de 2 mL tancada hermèticament per la punta, quan el seu volum s’hagi reduït a 1 mL aleshores la pressió serà el doble (2 atm) tenint en compte la llei dels gasos P·V = P’·V’.

En el nostre cas el conjunt ampolla, tap, xeringa i 1,5 L d’aire pesa 63,63 grams i posteriorment el conjunt ampolla, tap, xeringa i 3 L d’aire pesa 66,68 grams. així doncs comprovem que 1,5 L d’aire pesa 3,05 grams i per tant la densitat de l’aire és 2,03 g/L = 2,03 kg/m3 (valor esperat: 1,3 kg/m3).

És important que el volum del recipient que utilitzem no varii per tal que la força ascensional degut al principi d’Arquímedes no afecti al resultat de l’experiment així doncs fer aquesta experiència amb un globus produiria un error considerable.

L’error en el resultat és considerable i això pot ser degut a la poca precisió del manòmetre / xeringa en la mesura de les 2 atmosferes.

Nota: Aquest proposta la va presentar l’Anicet Cosialls (amb el seu savoir fairecaracterístic) al Seminari Permanent de Física i Química, em va agradar per la seva simplicitat i claredat. Moltes gràcies Anicet!

La UE prohibeix el ‘impost al sol’ i acorda que el 32% d’energia sigui renovable el 2030

La UE ha prohibit als Estats membres l’aplicació del conegut com a ‘impost al sol’ – un cànon que, en països com Espanya, es cobra als productors per consumir l’energia que ells mateixos generant almenys fins 2026.  Estem a l’inic de la transició energètica inevitable, però anem molt lents.

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-europa-prohibe-impuesto-sol-acuerda-32-energia-sea-renovable.html Continua la lectura de La UE prohibeix el ‘impost al sol’ i acorda que el 32% d’energia sigui renovable el 2030

L’Antàrtida puja el nivell del mar

La pèrdua de gel a l’Antàrtida té conseqüències catastròfiques per al medi ambient. Segons l’estudi, les pèrdues de gel de l’Antàrtida estan causant que els nivells de la mar augmentin més ràpid avui que en qualsevol moment en els últims 25 anys. Els resultats de l’exercici d’intercomparació del balanç de massa del full de gel (IMBIE) es van publicar el dimecres a la revista Nature. És l’estudi més sòlid del balanç de masses de gel de l’Antàrtida fins a la data.

L’Antàrtida o continent antàrtic, és el continent més austral de la Terra. Està situada completament a l’hemisferi sud, gairebé enterament al sud del cercle polar antàrtic, conté el Pol Sud geogràfic i està envoltada per l’oceà Antàrtic.

La Antártida sube el nivel del mar

Andrew Shepherd de la Universidad de Leeds en el Reino Unido y Erik Ivins del Laboratorio de Propulsión a Chorro de la NASA dirigieron un grupo de 84 científicos de 44 organizaciones internacionales en investigación que ha resultado en la imagen más completa hasta la fecha de cómo la capa de hielo de la Antártida está cambiando.

Contribución de la Antártida por zonas a la subida global del nivel del mar

Su investigación, publicada en Nature, revela que antes de 2012, cuando se llevó a cabo el último estudio de este tipo, la Antártida estaba perdiendo 76 mil millones de toneladas de hielo al año. Esto estaba causando que los niveles del mar aumentaran a una tasa de 0.2 mm por año.

Sin embargo, desde entonces, la Antártida ha perdido hielo tres veces más rápido.

Entre 2012 y 2017, la Antártida perdió 219 mil millones de toneladas de hielo al año, elevando los niveles del mar en 0.6 mm por año.

Esta información es clave para entender cómo el cambio climático está afectando a la parte más remota del planeta y cómo esto tiene consecuencias para el resto del mundo.

El Prof. Shepherd dijo: “Hace tiempo que sospechábamos que los cambios en el clima de la Tierra afectarían las capas de hielo polar. Gracias a los satélites que nuestras agencias espaciales han lanzado, ahora podemos rastrear sus pérdidas de hielo y la contribución global al nivel del mar con confianza.

“Según nuestro análisis, ha habido un aumento gradual en las pérdidas de hielo de la Antártida durante la última década, y el continente está causando que los niveles del mar aumenten más rápido hoy que en cualquier momento en los últimos 25 años.

Evaluación de la pérdida de hielo antártico

“Esto tiene que ser una preocupación para los gobiernos en quienes confiamos para proteger nuestras ciudades y comunidades costeras”.

Si bien se utilizaron varias misiones de satélite diferentes en esta evaluación, CryoSat de la ESA y la misión Copernicus Sentinel-1 fueron particularmente útiles.

Con un altímetro de radar, CryoSat está diseñado para medir los cambios en la altura del hielo, que se usa para calcular los cambios en el volumen del hielo. También está especialmente diseñado para medir los cambios alrededor de los márgenes de las capas de hielo donde el hielo se paró como icebergs.

La misión de radar de los dos satélites Sentinel-1, que se usa para controlar el movimiento del hielo, puede crear imágenes de la Tierra independientemente del clima o de si es de día o de noche, lo cual es esencial durante los inviernos polares oscuros.

El Director de Programas de Observación de la Tierra de la ESA, Josef Aschbacher, agregó, “CryoSat y Sentinel-1 claramente hacen una contribución esencial para entender cómo las capas de hielo están respondiendo al cambio climático y afectan el nivel del mar, lo cual es una gran preocupación.

“Si bien estos impresionantes resultados demuestran nuestro compromiso con la investigación climática a través de esfuerzos como nuestra Iniciativa de Cambio Climático y actividades de explotación de datos científicos, también muestran lo que se puede lograr al trabajar con nuestros colegas de la NASA.

La misión de hielo de la ESA

“Mirando hacia el futuro, sin embargo, es importante que tengamos satélites para seguir midiendo el hielo de la Tierra y mantener el registro de datos climáticos de la capa de hielo”.

El triple aumento en la pérdida de hielo del continente en su conjunto se debe en parte a los glaciares que fluyen más rápido en la Antártida Occidental y en la Península Antártica.

La Antártida Occidental ha experimentado la mayor pérdida de hielo, pasando de una pérdida de 53 mil millones de toneladas por año en la década de 1990 a 159 mil millones por año desde 2012. La mayor parte de esto se debe a que Pine Island Glacier y Thwaites Glacier se están retirando rápidamente debido al calentamiento del agua del mar.

Eric Rignot, del Laboratorio de Propulsión a Chorro de la NASA, agregó: “Las mediciones recopiladas por satélites de radar y Landsat a lo largo de los años han documentado cambios glaciares en la Antártida con un nivel increíble de precisión, por lo que ahora tenemos una comprensión muy detallada y exhaustiva de los cambios rápidos en el flujo de hielo que tiene lugar en la Antártida y cómo elevan el nivel del mar en todo el mundo”.

NASA: La pérdida de hielo en la Antártida sube el nivel del mar

La construcció d’una urbanització a Fuerteventura amenaça una espècie en perill d’extinció

‘Maiorerus randoi’ és una espècie en perill d’extinció. Aquest animal prehistòric, que hauria de ser un dels símbols de l’illa, servirà perquè els estudiants de biologia investiguen un cas clar sobre com s’està produint la sexta extinció de Canàries. És un aràcnid cec que només viu a la Cova del Llano i està considerat una relíquia d’un temps passat, quan probablement hi va haver períodes més humits a Fuerteventura.

https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/urbanizacion-Casilla-Costa-Cueva-Llano_0_781472545.html

Las obras de la urbanización Casilla de Costa, en Fuerteventura, suponen “una amenaza inminente de daño ambiental” sobre el hábitat de una especie de arácnido catalogada en peligro de extinción, el Maiorerus randoi, conocido como el opilión cavernícola majorero, localizado en el tubo volcánico de la Cueva del Llano, en Villaverde. Así lo destaca la Viceconsejería de Medio Ambiente del Gobierno de Canarias, que ha iniciado un procedimiento de responsabilidad medioambiental a la empresa promotora de la urbanización. Continua la lectura de La construcció d’una urbanització a Fuerteventura amenaça una espècie en perill d’extinció

Huracans més forts i més lents generen grans problemes en un món escalfat.

Investigacions recents de Stephan Rahmstorf i d’altres demostren que els huracans són cada vegada més forts a causa del canvi climàtic causat per l’home. Malauradament, aquest no és l’únic impacte en la destrucció. A causa de canvis en la circulació atmosfèrica, la velocitat  dels huracans també està disminuint. El que fa que els seus efectes destructius durin més temps en una regió determinada.

Segons les noves investigacions publicades per Nature i escrites per James Kossin, la velocitat d’avenç dels huracans en els tròpics s’està alentint. Aquesta disminució és impulsada per un debilitament de la circulació atmosfèrica tropical. Aquest afebliment ha estat identificat per estudis climàtics durant dècades i s’associa amb un clima d’escalfament.

Stronger, Slower Hurricanes Spell Big Trouble in a Warming World

Recent research by Stephan Rahmstorf and others shows that hurricanes are growing stronger due to human-caused climate change. Unfortunately, this is not the only destruction-enhancing impact. Due to changes in atmospheric circulation, the forward speed of hurricanes is also slowing down. Which makes their destructive effects last longer over a given region.

(Stronger, slower hurricanes means longer-lasting destructive impacts.)

According to new research published by Nature and written by James Kossin, the forward speed of hurricanes in the tropics is slowing down. This slow-down is driven by a weakening of tropical atmospheric circulation. Such weakening has been identified by climate studies for decades and is associated with a warming climate. Continua la lectura de Huracans més forts i més lents generen grans problemes en un món escalfat.