El canvi climàtic amenaça la salut pública d’Europa

Un exemple, podem veure a la foto les oliveres resseques al nord de Croàcia, on el virus del Nil Occidental ja ha deixat una persona morta. Les infeccions per aquest virus van augmentar de forma notòria a Europa el 2018, ha informat l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en gran part per una temporada de transmissió més prolongada que aquest any va registrar altes temperatures seguides de sequera, el que va contribuir a la reproducció i a la propagació del mosquit. Només és un exemple de la situació que patim.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=246587&titular=el-cambio-clim%E1tico-amenaza-la-salud-p%FAblica-de-europa- Continua la lectura de El canvi climàtic amenaça la salut pública d’Europa

Algunes claus per desmuntar arguments ‘negacionistes’ contra la litigació climàtica contra els estats

L’estratègia per defugir aquestes responsabilitats consisteix a afirmar la impossibilitat de connectar les emissions contaminants amb fenòmens climàtics extrems concrets. Però això ja no ho justifica. Els avenços en la ciència d’atribució no només van fent cada vegada més possibles, justificades i exactes les demandes legals contra agents col·lectius, sinó que, a més, van desplaçant a aquells que neguen la seva viabilitat de la categoria d’escèptics a la de negacionistes

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/desmontar-argumentos-negacionistas-litigacion-climatica_6_813028709.html

Hubo un tiempo en que a los negacionistas del cambio climático – aquellos que afirman que el cambio climático no es una realidad o que no es un fenómeno causado por el ser humano – se les llamaba simplemente escépticos. La diferencia entre un negacionista y un escéptico es que el negacionista niega lo que está científicamente probado y el escéptico promueve el examen detallado de afirmaciones que sean controvertidas. Los numerosos informes del Panel Intergubernamental contra el Cambio Climático (IPCC) muestran que el cambio climático antropogénico –esto es, el hecho de que el cambio climático haya sido causado por la actividad contaminante del ser humano– ha quedado sobradamente probado desde un punto de vista científico. No solo existen abrumadoras pruebas que demuestran esta realidad, sino también un amplio y sólido consenso científico. Continua la lectura de Algunes claus per desmuntar arguments ‘negacionistes’ contra la litigació climàtica contra els estats

La segona batalla de l’Ebre: el mar es menja el delta a marxes forçades

El mar li menja cinc metres cada any al delta de l’Ebre. L’empenta de les ones impedeix que l’aportació de sediments que arrossega el riu es assenteix entorn de la desembocadura i l’erosió de la ribera és constant. La salinització progressiva de les aigües també repercuteix sobre els cultius d’arròs. Aquesta zona, a més, és la que es troba més amenaçada per la plaga del caragol poma

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20180915/la-segona-batalla-de-lebre-el-mar-es-menja-el-delta-a-marxes-forcades-7034371?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h

L’ Illa de Buda existeix. És la més gran de Catalunya –1.200 hectàrees– i la gran desconeguda. Punta de llança del delta de l’Ebre, en el seu extrem oriental acull el 45% de la seva magnífica avifauna (unes 350 espècies, de les quals nien gairebé la meitat), tot i que amb prou feines representa el 5% de la superfície del parc natural. A la llacuna dels Calaixos, capons, fotges, polles d’aigua (gallinetes), esplugabous… –¡quins apel·latius més curiosos gasten!– han trobat un lloc paradisíac, lluny de l’enrenou humà, per descansar en els seus llargs pelegrinatges, hibernar i portar noves criatures al món després de les seves trobades pre i postnupcials. Una gran amenaça, no obstant, plana sobre ells i la resta dels ecosistemes d’aquesta illa marítima-fluvial.

Centenars d’aus sobre els arrossars de l’Illa de Buda / JOAN REVILES

Continua la lectura de La segona batalla de l’Ebre: el mar es menja el delta a marxes forçades

El Consell de Seguretat Nuclear paralitza la tramitació dels permisos per obrir una mina d’urani a Salamanca

L’urani és una substància radioactiva que passa en forma natural. Forma part de les roques, terra, aire i l’aigua i es troba en la naturalesa en forma de minerals, però mai com a metall. L’urani és un element radioactiu que ocorre naturalment. L’urani natural és una mescla de tres isòtops: 234U, 235U i 238U. L’isòtop més comú és 238U; constitueix prop del 99% de l’urani natural en massa. L’urani enriquit és una altra barreja d’isòtops que té més 234U i 235U que l’urani natural. L’urani enriquit és més radioactiu que l’urani natural.

L’urani afecta principalment els ronyons. En éssers humans i animals que van inhalar o ingerir compostos d’urani van observar dany dels ronyons. Els treballadors que van inhalar hexafluorur d’urani van patir irritació respiratòria i acumulació de líquid en els pulmons. La inhalació de compostos d’urani insoluble també pot produir dany de les vies respiratòries.

https://www.publico.es/sociedad/csn-paraliza-mina-uranio-retortillo-salamanca.html

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha pedido información adicional a los promotores de la mina de uranio de Retortillo (Salamanca) y, a la espera de la misma, la minera no puede iniciar ninguna actividad que altere de forma significativa el fondo radiológico del emplazamiento.

Así lo han indicado fuentes del Ministerio para la Transición Ecológica (Miteco), después de que el diario El País haya publicado hoy que el CSN ha paralizado la tramitación de los permisos para la construcción de la mina de uranio, promovida por la australiana Berkeley Minera por los problemas existentes con los desechos radiactivos.

El informe sobre el asunto, publicado en la web del CSN y fechado en julio, recuerda que el Gobierno pidió a este organismo que justificara la necesidad de disponer de un almacenamiento definitivo de residuos radiactivos en una mina, tal y como había pedido la empresa Berkeley Minera España.

El CSN ha observado que se trata de una modificación “sustancial” que requiere una revisión y pide que la empresa lo justifique adecuadamente y que contraste los beneficios con los daños esperados.

Esa modificación tendrá “unos resultados diferentes y no deseables” al crear un almacenamiento definitivo de residuos radiactivos con obligaciones de vigilancia perpetuas que estaría a 9 kilómetros de otro proyecto -la propia mina- que se encuentra en proceso de licenciamiento.

Esto “representa una carga adicional para las generaciones futuras”, según el Consejo de Seguridad Nuclear, que ha señalado que el coste se atribuye a las instituciones “y no se prevé hacer ninguna aportación al Fondo para la financiación de las actividades del Plan General de Residuos Radiactivos”.

La ministra para la Transición Ecológica, Teresa Ribera, se refirió al proyecto minero de Salamanca en su comparecencia del 6 de septiembre en el Congreso sobre el almacén de residuos radiactivos de alta actividad (ATC) de Villar de Cañas(Cuenca).

En su intervención, señaló que la cuestión del emplazamiento de la mina y del centro de enriquecimiento de uranio en Salamanca, es una cuestión que “está abierta”.

“Hasta la fecha lo que hemos visto es que ha habido una lectura del ordenamiento jurídico vigente que tendía a subrayar las competencias de Castilla y León, cosa que a nosotros nos parece dudoso, en la medida en que hay cuestiones de seguridad nuclear e impacto transfronterizo que han sido subrayadas por nuestros vecinos de Portugal”, indicó.

Por ello indicó que en materia de evaluación de impacto ambiental tanto desde Minas como desde Biodiversidad y Calidad Ambiental, debe y “está siendo retomada con la mayor celeridad posible.

La solicitud de información adicional del CSN se cursó en julio pasado, según fuentes del MITECO, que ha explicado que el organismo señaló que “dada la complejidad del proyecto”, necesita más información sobre la explotación.

Continua la lectura de El Consell de Seguretat Nuclear paralitza la tramitació dels permisos per obrir una mina d’urani a Salamanca

Així és com els científics de l’ONU es preparen per el final del capitalisme

Així és com els científics de l’ONU es preparen per el final del capitalisme. A mesura que s’acaba l’era de l’energia barata, el pensament capitalista lluita per solucionar els grans problemes que afronta la humanitat. La nova era es caracteritza per la ineficiència de la producció de combustibles fòssils i els costos creixents del canvi climàtic.

El capitalisme, diuen, ha acabat.  La raó principal? Passem ràpidament a una economia global radicalment diferent, a causa de la nostra explotació cada vegada més insostenible dels recursos ambientals del planeta i del canvi cap a fonts d’energia menys eficients.

El canvi climàtic i l’extinció d’espècies s’acceleren a mesura que les societats experimenten una creixent desigualtat, atur, lent creixement econòmic, augment dels nivells de deute i governs impotents. Contràriament a la forma en què els legisladors solen pensar en aquests problemes no són en realitat cap crisi separada.

https://www.independent.co.uk/news/long_reads/capitalism-un-scientists-preparing-end-fossil-fuels-warning-demise-a8523856.html

This is how UN scientists are preparing for the end of capitalism

As the era of cheap energy comes to an end, capitalist thinking is struggling to solve the huge problems facing humanity. So how do we respond?

Continua la lectura de Així és com els científics de l’ONU es preparen per el final del capitalisme

Rentar la roba produeix un terç dels microplásticos que llancem als oceans

Més del 90% de l’aigua de les ampolles de les principals marques contenien petits trossos de plàstic.A més aquestes partícules no només es presentaven en forma de microfibres. Els mateixos científics van advertir que el 65% eren fragments. Veure:

https://www.lasexta.com/tecnologia-tecnoxplora/ciencia/divulgacion/presencia-microplasticos-agua-embotellada-principales-marcas-preocupa-oms_201803195aaf70550cf2fea6fd9a71ce.html

Es recomana rentar la roba a una temperatura més baixa, fer servir bosses de malla per colar els fils, fer servir assecadores amb menys freqüència o instal·lar filtres a les canonada.

https://www.xatakaciencia.com/medio-ambiente/lavar-ropa-produce-tercio-microplasticos-que-lanzamos-a-oceanos Continua la lectura de Rentar la roba produeix un terç dels microplásticos que llancem als oceans

El món va perdre una superfície de bosc equivalent a Espanya i Alemanya juntes en els primers 15 anys d’aquest segle

Depenem dels boscos per a la vida i hem de reconèixer el valor de tots els seus recursos. La paraula humà ve d’humus, la fracció de sòl dels boscos on es concentra la major part de la matèria orgànica i on resideix en gran mesura la fertilitat de la terra .

https://www.eldiario.es/sociedad/bosques-sostenibilidad-deforestacion-ciencia_0_814019293.html

En los primeros 15 años del siglo XXI se perdieron de forma definitiva unos 850.000 kilómetros cuadrados de bosque en todo el planeta, una superficie equivalente a la de España y Alemania juntas, según las cifras de un estudio publicado hoy en la revista Science. Aunque la alteración de zonas arbóreas a nivel global es mayor, más de 3 millones de kilómetros cuadrados, la pérdida solo es permanente en aquellas zonas donde las prácticas humanas no permiten la regeneración del bosque. Los investigadores destacan que la mayor parte de estas pérdidas se deben a la expansión de la ganadería y a la presión de la agricultura de monocultivos en Latinoamérica y el sudeste asiático.

Según los resultados de esta investigación, a pesar de los esfuerzos internacionales la tasa de deforestación se ha mantenido estable a lo largo de los 15 años analizados, con una pérdida aproximada de 50.000 kilómetros cuadrados cada año. Las únicas variaciones que se han observado han consistido en un desplazamiento geográfico desde Brasil, principal foco de deforestación a principios de siglo, hacia los bosques tropicales de otras partes de América Latina y el sudeste asiático. Continua la lectura de El món va perdre una superfície de bosc equivalent a Espanya i Alemanya juntes en els primers 15 anys d’aquest segle