Taula periòdica i àtoms en 3D

Publicat el per

Tercer i quart d’ESO
Instituts de Sils i Palamós
Sils / Palamós

Objectius

  • Conèixer les principals característiques de la taula periòdica dels elements i la seva relació amb l’estructura atòmica.
  • Conèixer la història sobre l’elaboració de la taula periòdica actual.

taulaperiodicaQuè tenim? (Material)

  • Taula periòdica en 3D
  • Model atòmic en 3D.

Què fem? (Com ho fem?)
Es realitzarà una breu descripció de la taula periòdica actual i la seva relació amb l’estructura atòmica.

Què passa? (Què observem?)
Al llarg de la descripció s’anirà relacionant el model atòmic en 3D amb el model en 3D de la taula periòdica.

Per què passa? (Els conceptes científics)
La taula periòdica és una representació esquemàtica mitjançant la disposició en una graella o taula els elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent i de forma que s’hi reflecteix la llei periòdica formulada per Dmitri Mendeléiev, és a dir, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics.
D’aquesta manera, s’agrupen els elements en:
4 blocs segons les seves configuracions electròniques (bloc s, bloc p, bloc d i bloc f),
7 períodes, (fileres), 18 grups o famílies, (columnes), amb propietats físiques i químiques molt similars (per exemple grup dels halògens, grup dels gasos nobles,…) i 10 sèries o grups d’elements amb propietats semblants però més generals que les famílies.
La primera taula periòdica va ser elaborada pel químic rus Dmitri Mendeléiev el 1869 i per l’alemany Julius Lothar Meyer el 1870 de forma independent. Gràcies a la distribució que realitzà, Mendeléiev pogué predir l’existència d’elements químics encara no descoberts (gal·li, germani,…) i les propietats físiques (punt de fusió, densitat, color…) i químiques (massa atòmica, compostos, reactivitat química amb l’aire, l’aigua, els àcids, les bases…) que tindrien.
Posteriorment la taula periòdica original de Mendeléiev es va haver de modificar per incloure grups d’elements que no havien estat predits (gasos nobles, lantànids) o que es van sintetitzar a laboratoris perquè no existeixen en la natura (actínids) donant lloc a la taula periòdica actual.