Pa amb tomàquet

Déu ens dó ser catalans

per menjar bon pa amb tomàquet

amb un raig d’oli discret

i un pols de sal si fa falta;

Pa de pagès si pot ser

que és més saborós que els altres

i tomàquet ben madur,

però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil

o llonganissa ben ampla

perquè acompanyin el pa

ben sucadet amb tomàquet;

pernil de bon mastegar,

llonganissa de la plana,

que els osonencs en això

tenim molta anomenada.

Déu ens dó tot el que he dit

i bons amics a la taula

per compartir el que mengem

i fer petar la xerrada,

que conversar amb els amics

sempre sol despertar gana

i el menjar, si és compartit,

resulta més saludable.

                                                                Miquel Martí i Pol

CONCENTRACIÓ I ASSEMBLEA CONTRA LES RETALLADES

El proper Dimarts 27 de Març a les 15:00 i a les 16:30 a la biblioteca convoquem a totes les families per informar-les de les retallades econòmiques que el Departament d’Educació està duent a terme i que ja estan afectant als nens i nenes. ÉS MOLT IMPORTANT QUE VINGUEU, ENS AFECTA A TOTS!!!

El proper Dimecres 28 de Març en acabar les classes tots els mestres anirem junts a la plaça de la vila a concentrar-nos. Us demanem que vingueu amb nosaltres, pares i fills per manifestar que no estem d’acord amb les retallades en educació.

LA CANCIÓN DE CARPANTA

Me llamo Carpanta,

me tragaré este pollo.

Por mi gran garganta

bajará un centollo.

Engulliré un bocadillo

de jamón serrano,

y si te la pillo

me tragaré tu mano.

Me tragaré una vaca,

me tragaré un cordero

tumbado en la hamaca

morderé al camarero.

Me tragaré el plato

me comeré la cesta.

Romperé el trato

y comeré la puerta.

Me comeré a mi hermano,

me comeré a mi prima,

me tragaré al marrano

que vive encima.

Me comeré al profesor

que me puso un cero

y subiendo en ascensor

morderé a tu perro.

Me engulliré una lata,

me comeré un ratón,

me comeré una tapa,

me tragaré un camión.

Me zamparé tu jeta,

devoraré un lechón,

serà mi mayor meta

comerme tu melón.

Me comeré la mesa,

me comeré el sofà,

me tragaré una pesa,

me comeré a mamá.

Ángel Guache

Primavera

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l’home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L’oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu: La primavera ha arribat al poble.

Miquel Martí i Pol

Inici astronòmic de la primavera 2012

La primavera de 2012, segons càlculs de l’Observatori Astronòmic Nacional (Institut Geogràfic Nacional – Ministerio de Fomento), va començar el dimarts 20 de març a les 6h 14m hora oficial peninsular, una hora menys a Canàries.

Aquesta estació durarà 92 dies i 18 hores, i acabarà el 21 de juny amb el començament de l’estiu.

Des del punt de vista astronòmic, el més destacat de la primavera de 2012 serà el trànsit de Venus per davant del Sol el 6 de juny, esdeveniment que no tornarà a passar fins a l’any 2117. A Espanya només es podrà veure (i amb dificultat) en les últimes fases.

També durant aquesta primavera es produiran dos eclipsis, un anular de Sol el 20 de maig i un altre parcial de Lluna el 4 de juny, cap d’ells visible des d’Espanya.

Quant als planetes, la primavera del 2012 serà una molt bona ocasió per veure’ls. Venus, Mart, Júpiter i Saturn seran visibles al principi de la nit durant la primera meitat de la primavera. A mesura que avanci la estació, primer Jupiter i després Venus desapareixeran del cel vespertí, que queda dominat per Mart i Saturn.

Jo

La paraula Jo és creguda,

es pensa que és important,

l’única i fonamental.

Vol anar sempre en majúscula,

i si no, no hi vol anar.

(Per voler, tot ho voldria,

fins un barret en el cap.)

Com tot cregut, fa el ridícul

més espantós i cabdal.

Cap paraula no és més que altra:

totes s’esborren igual.

Marc Granell

Disfresses teatre 5è

Famílies!!

El 17 de maig els alumnes de 5è actuem al Teatre de Sagarra amb l’obra La Llegenda de Sant Jordi, de Ricard Bonmatí.

Des d’aquest trimestre estem treballant el text de l’obra. També estem construint l’escenografia als tallers de plàstica.

Ara toca el torn a les disfresses! Demanem l’ajuda de famílies que sàpiguen cosir i que vulguin i puguin ajudar-nos.

La primera reunió per parlar-ho seria el dimarts 20 de març a les 15h 1ª convocatòria i a les 16:30h 2ª convocatòria.

Pregunteu per la Sandra o l’Esther!

Gràcies per avançat per la vostra col·laboració!!