Cicle Superior, uns bons rapers!

Divendres vam realitzar els balls de carnestoltes. Van ser tot un èxit! Els nens i nens de cicle superior es van disfressar de rapers.

Com sabem que us agrada molt el rap us deixem una cançó que parla del menjar. Es titula Verdura i peix i és de Xiula.

Cliqueu aquí per veure el vídeo.

Cliqueu sobre el títol de la cançó i trobareu la lletra del rap: verdura i peix.

POESÍA

Con los alumnos de sexto llevamos un par de semanas jugando con el lenguaje, viendo figuras retóricas. Hemos leído poesía y nos hemos lanzado a escribirla. Seguiremos con este trabajo las próximas semanas.

Podéis repasar los poemas que leímos el viernes pasado sobre personajes de cuentos, la muerte, el amor, poemas para la paz, el deporte, carnaval

Recordad que en la columna derecha del blog podéis buscar poemas de muchas temáticas diferentes, así como autores nacionales e internacionales.

En clase comentamos que este sábado día 30 de enero se celebra el día de la no-violencia y la paz. Os recomiendo que leáis poemas sobre esta temática. También podéis leer a Gloria Fuertes su poesía ecológica y social. Así como sus poemas para la paz.

Aquí os dejo el enlace del blog bibliopemas (debéis hacer clic en la imagen). Es una fuente inagotable de poemas y actividades.

RECORDAD QUE TENÉIS QUE ESCOGER UN POEMA QUE OS GUSTE, COPIARLO Y MEMORIZARLO PARA RECITARLO EL PRÓXIMO DÍA EN CLASE.

Screenshot_2016-01-31-00-46-09-1

Mare, vull…

Mare, vull aigua,

tinc molta set-

No em dónes pluja

que em mullaré.

Mare, vull pa,

tinc molta gana.

No em poses oli

que em fa una taca.

Mare, vull sol,

tinc molt de fred.

No em dónes foc

que em cremaré.

Mare, vull lluna,

tinc molta son.

No em dónes somnis

que em faran por.

Mare, vull temps, tinc enyorança.

Deixa-t’ho tot:

vine i abraça’m.

Eva Dénia

METAMORFOSI

Un núvol creua

el cel d’abril,

un núvol que és

un bergantí

on un pirata

beu rom i vi

fins que es fa pètal

d’un blanc gesmil

que esdevé foca

que va parint

un gran pallasso

que es desfà en mil

gatets que pixen

un ploure fi.

Marc Granell

COMPTALLA

 Punt dolç

sucre en pols,

dos, tres,

vint-i-tres,

vint-i-tres ferreters

mengen dolços pels carrers,

pels carrers de massapà,

amb magranes a la mà.

Amb aquesta mala cara

t’ha tocat parar!

Helena Vidal

Pa amb tomàquet

Déu ens dó ser catalans

per menjar bon pa amb tomàquet

amb un raig d’oli discret

i un pols de sal si fa falta;

Pa de pagès si pot ser

que és més saborós que els altres

i tomàquet ben madur,

però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil

o llonganissa ben ampla

perquè acompanyin el pa

ben sucadet amb tomàquet;

pernil de bon mastegar,

llonganissa de la plana,

que els osonencs en això

tenim molta anomenada.

Déu ens dó tot el que he dit

i bons amics a la taula

per compartir el que mengem

i fer petar la xerrada,

que conversar amb els amics

sempre sol despertar gana

i el menjar, si és compartit,

resulta més saludable.

                                                                Miquel Martí i Pol

LA CANCIÓN DE CARPANTA

Me llamo Carpanta,

me tragaré este pollo.

Por mi gran garganta

bajará un centollo.

Engulliré un bocadillo

de jamón serrano,

y si te la pillo

me tragaré tu mano.

Me tragaré una vaca,

me tragaré un cordero

tumbado en la hamaca

morderé al camarero.

Me tragaré el plato

me comeré la cesta.

Romperé el trato

y comeré la puerta.

Me comeré a mi hermano,

me comeré a mi prima,

me tragaré al marrano

que vive encima.

Me comeré al profesor

que me puso un cero

y subiendo en ascensor

morderé a tu perro.

Me engulliré una lata,

me comeré un ratón,

me comeré una tapa,

me tragaré un camión.

Me zamparé tu jeta,

devoraré un lechón,

serà mi mayor meta

comerme tu melón.

Me comeré la mesa,

me comeré el sofà,

me tragaré una pesa,

me comeré a mamá.

Ángel Guache

Primavera

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l’home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L’oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu: La primavera ha arribat al poble.

Miquel Martí i Pol