Vídeos il·lusions òptiques

És a dir, que cada il·lusió òptica és un error. Un error que vam crear nosaltres mateixos en el nostre cervell perquè hem o volem interpretar així la realitat. Ocorren durant la connexió de l’hemisferi dret i l’esquerre, gràcies a això tenim la capacitat de percepció.

Diuen que arribar a comprendre les il·lusions òptiques ajuda a entendre les limitacions que tenim a la vista humana i la distorsió que exercim, així que us proposo una sèrie de vídeos amb els quals posar en pràctica la teoria:

Kokichi Sugihara. Com ho aconsegueix? Perspectiva. L’autor aconsegueix orientar cada un dels espais de manera que els percebem a l’inrevés, així quan realment tenen un moviment de descens, el nostre cervell ho interpreta en ascens.

Imatge de previsualització de YouTube

Les noies fan la mateixa mida!!! La nostra vista i el nostre cervell ens juguen una mala passada. Aquí hi ha truc i és que la casa on es roda no és una casa “normal”. A part d’utilitzar en cada presa una perspectiva que arriba a deformar la estances i els mobles, la casa no tenen formes rectes comuns. Lleugeres pendents i uns extrems més grans que altres aconsegueixen que el nostre cervell percebi tot de manera completament diferent.

Imatge de previsualització de YouTube

Per molt que ho intentem, seguirem veient els dos quadres que mou de diferent color, quan en realitat són exactament iguals. La raó és sempre la mateixa, el nostre cervell modifica el sistema visual i el s’ajusta amb lleugeres variacions per diferenciar la forma i els límits dels objectes deixant de banda la percepció dels colors.

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

Il·lusions òptiques

Nois i noies de sisè, divendres passat a la sessió d’interactius vam veure algunes il·lusions òptiques. Us deixo alguns enllaços i vídeos interessants perquè feu un repàs.

GALERIA D’IMATGES D’IL·LUSIONS ÒPTIQUES

IL·LUSIONS ÒPTIQUES

AMO LAS MATES.ES: IL·LUSIONS ÒPTIQUES

Les il·lusions òptiques són famoses des de l’antiguitat. En sentit general es tracta de percebre o interpretar en el nostre cervell les imatges de forma errònia o sigui que difereixen de la realitat. És a dir la informació visual que prenen els ulls, en ser processada no s’ajusta amb l’objecte real.Poden ser fotografies, pintures, dibuixos o diagrames, creats de manera que ens enganyen o ens fan veure coses equivocades. Per descomptat tots no les apreciem i interpretem de la mateixa manera, depèn de la nostra agudesa visual, si patim de daltonisme, astigmatisme, etc.
Les il·lusions òptiques es divideixen en tres tipus: literals, fisiològiques i cognitives.
✓ Literals. Creiem veure imatges que són diferents a la realitat, per exemple el miratge, els hologrames, etc.
✓ Fisiològiques. S’altera la percepció a causa de l’excessiva informació visual, com repetició de figures, matrius o l’excessiu brillantor, contrast, etc. Ocorren per errors de la connexió entre els dos hemisferis del cervell.
✓ Cognitives. Depèn de factors subjectius, veiem figures que no existeixen, però assumim inconscientment que estan presents.
Les il·lusions òptiques ens captiven, interessen i sorprenen a tots.
Compartim una selecció de les que més ens han impressionat i que esperem puguin ser d’interès dels nostres lectors, per passar una estona amena llegint i observant aquesta pàgina.
Algunes imatges permeten exercitar per comprovar l’agudesa de la nostra visió, així com la nostra imaginació i fantasia.
Diverses de les imatges són modernes i recents, altres tenen segles d’antiguitat.

En Jaume Cela visita la nostra escola

Aquest any els alumnes de cicle superior hem llegit “El lladre d’ombres” escrit pel Jaume Cela. Cada any l’Escola Tanit convida a un escriptor i el dia 7 d’abril en Jaume va venir a la nostra escola. Vam poder fer-li preguntes relacionades amb la seva feina, la seva vida personal i també amb el llibre que hem llegit.

Pensàvem que seria més jove i ens va sorprendre que en Jaume Cela fos tan divertit! Va respondre a totes les nostres preguntes i ens va explicar moltes coses. La seva passió és el cinema i li hagués agradat ser actor. Ens va impressionar la seva història de com es va convertir en escriptor.

Ens va agradar molt conèixer al Jaume Cela i alguns de nosaltres estem llegint altres llibres escrits pel Jaume com ara la Gift que està llegint “Una troballa sorprenent”.

 

La classe de 6è

Concentrats però no saturats a la classe no estem despistats! 😉

 

Un multi artista

Es diu Peter Gene Hernandez Junior, més conegut com a Bruno Mars. Se’l reconeix perquè és un cantant, compositor, productor musical, coreògraf i actor de doblatge als Estats Units.

Va néixer el 8 d’octubre de 1985 (edat 29 anys) a Honolulu (Hawaii). ELs

seus pares es diuen Peter Hernandez i Bernadette Bernie.

Li diuen Bruno perquè, quan era un nadó de dos anys, com que era força grassonet el seu pare li deia “Bruno” per la seva semblança amb “Bruno sammarino” un lluitador.

originalQuan tenía 7 anys va fer d’Elvis petit a la pel·lícula “Honeymoon in las Vegas” a l’any 1992.

EL seu primer àlbum va ser al 2010 i es diu “Doo-Wops and Holigans” va tenir molt d’èxit perquè va ser nominat a sis premis Grammy, i el següent que també va fer al mateix any, va ser “The lost planet” que significa “el Planeta perdut”

Bruno Mars ha guanyat “2 Grammys” i ha venut més d’onze milions de discos a tot el món. Actualment està fent gires mundials. Té un gran compromís amb la música perquè el valoren dient-li “el nou Michael Jackson”, un dels Reis de la música; el comparen amb ell perquè des de Michael Jackson no s’ha trobat un cantant com ell tant complet i ara ja n’hi ha un.

Había una vez…

Los volcanes están inmersos en el maravilloso mundo de los cuentos.  Las fórmulas de inicio de los cuentos son mágicas, consiguen en pocas palabras atrapar los oidos de los oyentes. Forman parte de la propia estructura narrativa. Aquí os dejo algunas fórmulas de inicio de cuentos. Espero que resulten útiles:

A mí me contaron una vez que era…
Una vez dicen que dijeron que había…
Esta era una vez que había…
Pues vamos a ver que dicen que había una vez…
Cuentan que cuentan que me contaron…
En cierto pueblo…
En cierto país ¡muy lejos, muy lejos!, que de lejos que era ya no me acuerdo ni dónde era….
En la tierra del olvido, donde nadie se acuerda ya de nada…
Allá, en un país muy lejano…
Hace mucho tiempo… 
En tiempos / En tiempos malos…
En tiempos muy remotos…
Esto ocurrió hace mucho tiempo, y así como me lo contaron a mí os lo cuento yo a vosotros…
En cierta ocasión / Cierto día…
En aquellos años en que se pasó muchísima hambre…
Esto que os voy a contar sucedió hará cien años, más o menos…
Hace ya muchísimos años…
Cuentan que hace muchos siglos Cuando los animales hablaban / Cuando los burros volaban, uno que lo vio me contó…
En tiempos de Maricastaña…
Allá por el año catapún…
¡Vayan cuentos y vengan cuentos!
Cuento va y cuento viene, no te creas nada de lo que te cuenten…
Cuentan y no paran de contar…
Cuentan los que lo vieron (yo no estaba, pero me lo dijeron)…
Mi abuelo me contaba …
Aquí estoy para contarte la historia…