Un article per pensar

Hola famílies!

Un cop acabada la setmana de Carnestoltes plena de disbauxa i canvis en les rutines tornem a la normalitat.
I tornant a les rutines, aquí teniu una nova entrada al blog, que feia alguns dies que no l’actualitzàvem.
En aquesta nova entrada us dono l’enllaç d’un article que em va passar una mare de la classe i vaig pensar que podria ser interessant compartir amb tots i totes vosaltres per reflexionar i comentar.
L’article tracta d’un tema que de vegades, tant a casa com a l’escola o a altres àmbits s’evita o es dubta sobre com tractar-ho; parlem sobre la mort i sobre com parlar amb els infants d’aquest tema.

Us deixo l’enllaç i espero que quan tingueu una estona, el llegiu i us animeu a donar la vostra opinió sobre l’article o a explicar allò que us vingui al cap sobre el tema. Si a casa en parleu, si penseu que és un tema que només s’ha de tractar quan passa a prop o si s’ha de parlar abans, si penseu que a l’escola s’hauria de treballar,…

Cliqueu AQUÍ per llegir l’article!

Ja tinc ganes de saber què en penseu sobre el tema! Animeu-vos a participar!
Salutacions,
– Noèlia –

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Un article per pensar

  1. Judit diu:

    És molt interessant l’article. És cert que no es parla gaire de com enfocar-ho als nens. No havia pensat mai quin paper podria tenir l’escola en tot això. El cert és que en el nostre cas és un tema que hem tocat diverses vegades i ens han fet i de tant en tan fan preguntes. Ens ha tocat d’aprop. Crec que cada família ho viu diferent i en aquesta mesura pot ser també diferent la seva percepció i comunicació. Nosaltres pensem que la mort forma part de la vida. Des de un animaló que mor fins a una persona. Així ensenyem als nostres fills primer de tot a respectar i estimar la vida, per que després no torna, o no almenys en la mateixa manera que ara coneixem. Hem intentat en tot moment no fer un drama i no espantar-los. En el nostre cas els hem parlat del cel i les estrelles que brillen molt fort. Les persones de la família properes que si han conegut però que ja no hi son, encara hi formen part: son presents a les nostres converses i els agrada molt que els expliqui anècdotes. Els interessa i nosaltres també no hi tenim problema. Potser també per que no hi tenim por o preocupació excessiva per la mort. Crec que és un tema delicat, que es pot tractar de moltes maneres i amb respecte de totes les creences, de cara a l’escola, tot tenir ben clar que hem d’aportar seguretat als nens i no pors o tristesa extra. També nosaltres estem aprenent a parlar a cadascun les seves necessitats i curiositats, no cal donar informació extra al qui no hi està interessat o d’una manera que no pugui entendre si no adaptat al que ell viu i sent com nen/a. Aquesta és la nostra opinió i manera de fer almenys.

  2. ELI mama de IRATI diu:

    Hola!! Jo penso bastant semblant a Judit, per nosaltres la mort ha de ser una cosa natural que hem de viure i explicar a la nostra filla. Fa poc es va morir la gosseta de la família, i encara que va patir com es normal, la recordem quan ella vol i prengunta per ella amb total normalitat.
    També crec que és un tema una mica difícil en el sentit de que cada família ho afronta d’una manera diferent. Nosaltres no parlem del cel, ni de les estrelles, simplement s’en van, ja no estan , i poc a poc desapareixen ( el seu cos vui dir ) però el seu record sempre estarà. .
    Si que penso personalment, que estaria bé que es parlés a les escoles per després ho trasmetessin als seus pares i que cada un digui la seva. Ja que encara que cada familia pensi diferent, si que seria important que la mort sigui una cosa natural i no un tema tabú.

  3. Sonia mama de Elsa diu:

    Me ha parecido un articulo muy interesante y necesario, porque nos enseñan muchas cosas sobre la vida y ninguna sobre la muerte , estaría muy bien que en el colegio se trabajara sobre este tema. Yo fui a una clase del duelo y la muerte y recalcaban mucho en los niños que se tratara con naturalidad que cuando se vivía de cerca tuvieran el derecho a despedirse se sentirían mejor. Nosotros lo vivimos de cerca con mi suegro y les expliquemos que el abuelo estaba muy enfermo y se iba a ir al cielo y fuimos todos a despedirnos. Ellos preguntan y se habla con naturalidad y hablamos y recordamos vivencias de los familiares han muerto.

  4. Sonia (unai) diu:

    Hola!!
    A mí también me ha parecido el artículo super interesante.
    Yo también creo que es un tema que hay que tratar con total normalidad ya que es algo natural.
    Nosotros lo hemos tenido que tratar varias veces con los peques y claro a ellos también les cuesta entender el término se ha ido para siempre ya que el “para siempre” también es algo que no les acaba de cuadrar.
    Yo también creo que sí se tratara en el cole sería un poco más fácil
    Un abrazo

  5. David, pare del Pau diu:

    Hola, nosaltres també hem trobat molt interessant l’article.
    Pel Pau el tema de la mort és recurrent, sobretot quan té algun malson.
    Nosaltres ho tractem amb total naturalitat i li intentem transmetre que, a la vida, tot comença i tot acaba, no hem parlat mai del cel, però si que hem parlat de que encara que marxem sempre continuem vius d’alguna manera en els records de les estones compartides. De totes maneres, comparteixo el que diu la Sonia de que el concepte de “per sempre” és una cosa que els hi resulta encara molt difícil de comprendre.
    Estic d’acord en que el tema de la mort, com molts d’altres relacionats amb l’educació emocional, haurien de poder ser tractats a la escola, però també en sóc conscient de les dificultats que genera l’abordatge de certs temes des de l’àmbit de l’escola per la heterogeneïtat de creences i maneres de pensar, però també crec, com la Judit, que des del respecte es pot tractar qualsevol tema i més si som capaços/ces de viure la diversitat de maneres de pensar com quelcom enriquidor en comptes de com alguna cosa que ens frena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà