Avui us vull explicar l’inici d’una cursa.
Fa unes setmanes vam llegir la faula de La llebre i la tortuga. Vam parlar dels personatges, de com la llebre es confia i la tortuga amb la seva constància la guanya. Això ens va portar a parlar de com a la classe hi ha nens i nenes que són més aviat llebres i d’altres més aviat tortugues. No ens referim a córrer molt o córrer poc a nivell físic, si no a quina és la dinàmica de la nostra classe.
Ens vam adonar que hi ha dos ritmes molt marcats, el d’aquells que van molt ràpid a fer les coses, que participen molt, que sempre volen ser els primers (en acabar, a la fila…) que tenen poca paciència i que parlen fort i a vegades els costa escoltar als altres; i el d’aquells que van més a poc a poc fent les coses, que els costa participar, que cedeixen molt fàcilment al que volen els altres i s’adapten, que parlen fluix, que saben escoltar molt als altres i que tenen paciència. Vam pensar que els primers són les llebres i els segons les tortugues.
Vam parlar sobre qui es considerava més aviat llebre i qui es considerava més aviat tortuga i així es veuen a ells mateixos:
Avui hem recuperat les qualitats de les llebres i les tortugues i hem decidit que farem una cursa llarga, d’aquelles que el més important és mantenir el ritme i ser constant. Així doncs, les llebres faran la cursa cap a les qualitats de les tortugues i les tortugues faran la cursa cap a les qualitats de les llebres.
Cada divendres els nens i les nenes decidiran si poden avançar la seva llebre o tortuga en funció de si han aconseguit fer una de les coses a les que es volen apropar.
Les tortugues tenen el retpe de:
Les llebres tenen el repte de:
Avui la carrera ha començat i de ben segur ens portarà molts aprenentatges per sempre. Estic molt contenta de com evolucionen aquests ratpenats de 1r!
A més, hem celebrat l’aniversari de l’Izan, que ens ha portat un esmorzar deliciós!
Mireu que bé que hem esmorzat, gràcies Izan!
Ostras!!!!!!!!!!!!! ara ho entenc tot…..l´Albert ens ho va explicar a casa però nosaltres no ho acabàbem d´entendre….i am raó deia que havia après a dibuixar llebres i va dibuixant llebres per tot arreu….doncs és una idea fantástica Lara…segur que aprenen molt uns dels altres….mol bé ratpenats….fins aviat….petons. Nuri. mara de l´Albert
És una gran idea. Em sembla fantàstic que reconeixin les seves capacitats, però també les seves inseguretats. Apendre dels altres i de si mateixos és una de les millors coses que es pot fer, valorant lo bò que cadascún aporta al grup.
Endavant, ratpenats!!!
Hola ratpenats……quina cursa més divertida que us ha proposat la Lara i quins dibuixos més macos que heu fet, l´Izan també ens va comentar a casa alguna cosa d´aquest tema i que ell era una llebre. Em sembla molt bé aquest tipus de proyectes on poden estudiar com són ells mateixos y els altres i com poden millorar tots.
D´altra banda, m´han dit que us van agradar molt el pastís dels Angry Birds y els dinosauris de xocolata que va portar l´Izan, i moltes gràcies Lara per aquestes fotos tan maques que vas fer.
Bon dia,
l’Iván es va aixecar divendres pensant que potser podria avançar una mica en la seva cursa, no ho tenia gaire clar perquè sembla que a vegades és molt complicat parlar a poc a poc i fer les coses amb calma. Em sembla molt bona idea poder treballar certs aprenentatges i capacitats a través del joc, segur que és una manera molt més “agradable” d’assimilar coneixements i valors.
Finalment no va donar temps, perquè vau fer el taller de cuina, per cert que van sortir tots amb la cara plena de xocolata, que bona!!!! Gràcies una vegada més als pares i mares que ho feu possible, i a la Lara també, per descomptat!!!!!
Un petó ben fort als ratpen@ts.