Triatló escolar 2017

El triatló escolar és un esdeveniment que permet als nois i noies viure l’esforç que requereix la participació en una prova esportiva, relacionant-se amb alumnat d’altres centres. El triatló consisteix a nedar 50 metres al mar, fer 1.500 metres de cursa a peu i recórrer 2.500 metres amb bicicleta. Es tracta, entre altres coses, de fomentar el treball de resistència de l’alumnat de secundària. Això inclou realitzar activitats fisicoesportives al medi natural, tenir control de la freqüència cardíaca i poder valorar-la com a indicador del grau d’esforç, i reconèixer la relació entre hidratació i activitat física. L’activitat ajuda l’alumnat a entendre en què consisteix un triatló, el seu origen i la tècnica de cada modalitat.

En el següent video us podeu veure els alumnes de 1r eso que han participat en el triatló, així com la seva classificació:

 

Classifiació Triatló 1.odt

 

Nom i Cognom Temps Total Posició general
Judith Martinez 15’13’’ 7
Irene Escofet 18’18’’ 32
Gabriela Mañé 18’37’’ 37
Albar Aixut 18’41’’ 40
Alba Oromí 18’42 41
Marta Domenech 19’13’’ 49
Aina Claret 19’50’’ 61
Montserrat Galan 20’33’’ 78
Carlota Totusaus 20’49’’ 84
Elena Bellido 20’51 85
Martina Nadal 21’27’’ 96
Laia Alegre 21’37’’ 101
Blanca Garcia 21’38’’ 103
Aina Velando 21’54’’ 116
Ariadna Bofill 21’54 117
Anna Larrosa 22’47’’ 133
Anna Riberaribot 22’47’’ 134
Nadia Arboix 22’53’’ 141
Clara Vallet 22’53’’ 142
Agatha Pescetto 23’10’’ 147
Berta gallardo 23’34’’ 156
Joana Fernandez 23’43’’ 158
Olivia Muntadas 23’43’’ 159
Mar de Anta 24’08’’ 168
Sofia Martin 24’08’’ 169
Laia Planas 24’23’’ 174
Ariadna Reñé 24’23’’ 175
Laia Climent 24’24’’ 176
Maria Villanueva 25’22’’ 194
Marta Ferrés 25’23’’ 195
Adriana Casas 25’25’’ 196
laia Tudela 25’28’’ 197
Julia Bausells 25’32’’ 198
Rosalia Casas 25’47’’ 201
Jessica Monteiro 27’25’’ 256
Amanda Amills 27’43’’ 273
Lua Abad 27’44’’ 274
Elsa Aymar 29’37’’ 312
Ana Casas 30’03’’ 326
Paula Forcada 30’06’’ 329
Cristina Indurain 30’06’’ 330
Julia Mut 30’08’’ 332
Mariona Nogués 30’08’’ 333

 

Nom i Cognom Temps Total Posició general
Nil Salomó 14’07” 14
Oscar Sanchez-Villanu 14’29” 20
Albert Benitez 14’30” 21
Nil Villà 14’38” 23
Dima Seix 15’38” 47
Albrt Estellers 15’53” 54
Julià Matheu 16’04” 59
Nico Artamendi 17’06” 91
Oriol Abulli 18’20” 141
Marti Cea 18’22” 142
Sergi Galli 18’35” 147
Bernat Carceller 18’55’ 164
Jordi Movelet 19’02” 168
Eduard Samper 19’03” 169
Gerard Vila 19’12” 173
Alex Llorenç 19’12” 174
Lluis Simon 19’17” 177
Gabriel Gomez 19’23” 182
Joan Rius 21’15” 237
Albert Capella 22’24’’ 283
Manel Gasulla 24’54’’ 360
Frankie Lopez 24’55’’ 362
Ignasi Ferran 24’55’’ 363
Max Municio 24’55’’ 363
Lucas Bertran 27’44’’ 426
Enric Gàzquez 30’31’’ 459
Ruben Teres 31’20’’ 466
Martí Garcia 31’21 467
Roberto Arrieta 31’22’’ 468
Pablo Velasco 31’29’’ 471
Gabriel Guerra 31’29’’ 472
Mauro Castellà 31’30’’ 473
Ernest Alonso 31’43’’ 478
Guim Vall 35’29’’ Penalització 5’ 488

 

Voleibol

Espectaculars punts de voleibol

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

 

Esquiada 2017

El 8, 9  i 10 de febrer els alumnes de 3r eso vam anar a fer esqui de fons. Aqui teniu un reportatge. Espero que us agradi

 

 

 

En l’enllaç següent trobarem una àlbum amb totes les fotos, que us podeu descarregar

 FOTOS

 

 

 

Classe de Zumba

Els alumnes de 1r Batxillerat avui han fet una classe de zumba dirigida als seus companys

 

Imatge de previsualització de YouTube

Isquiotibials curts

Pateixes rigidesa als isquiotibials? T’ensenyem uns fàcils tests per detectar si pateixes la “síndrome dels isquiotibials curts”

Els isquiotibials són un dels grups musculars que més pateixen al llarg del dia pel pes al que li sotmetem i són necessaris per flexionar les cames i donar mobilitat als malucs.

És possible que moltes vegades després de realitzar exercici es produeixi un escurçament isquiotibial que portarà amb si rigidesa muscular, dolor i fins i tot rampes. No obstant també podem patir aquesta patologia sense necessitat de fer activitat física ja que els isquiotibials estan implicats en la majoria de moviments diaris, per exemple caminar.

L’escurçament isquiotibial es produeix quan s’acumula tensió i les fibres musculars es concentren creant rigidesa en el múscul. Un cop detectem els primers símptomes és necessari acudir a un especialista ja que un escurçament d’isquiotibials prolongat pot ocasionar errors posturals, aplanament lumbar, disminució de l’extensió i flexió del maluc i genoll, així com lesions en altres articulacions.

Com puc saber si tinc els isquiotibials curts?

Si volem saber si patim aquesta síndrome abans de notar els primers símptomes, podem realitzar diversos tests per valorar l’estat de la musculatura isquiotibial.

EJERCICIOS FLEXIBILIDAD

Test 1: Asseguts a terra amb l’esquena recta ens inclinem fins a tocar amb les mans les puntes dels peus. Si els nostres isquiotibials estan correctes haurem d’arribar amb facilitat o faltar-no més de cinc centímetres.
Test 2: En posició de peu dobleguem l’esquena per tocar amb les mans la punta dels peus. Si ens falten 5 centímetres per arribar patim la síndrome però de forma moderada i entre 6 i 15 és un escurçament important que haurem de tractar com més aviat millor
Test 3: Tombats estirats a terra elevem la cama sense flexionar els genolls. L’ideal és aconseguir elevar fins a 75 graus. Si no superem els 60 graus és necessari acudir a l’especialista.

 

Font: Web Tu lesión

 

Com portar les motxilles a l’escola

És molt important que portis la motxilla ben agafada a l’esquena.

Alguns nens i nenes teniu tendència a sobrecarregar les motxilles i això pot comportar problemes d’esquena en el futur. La forma de transportar la motxilla, el pes que s’hi inclou i el temps concret de càrrega influeixen en l’aparició de dolor a l’esquena

Us faig algunes recomanacions que us poden ser d’utilitat a l’hora d’escollir i preparar les motxilles:

1. No convé que les motxilles superin el 10% del vostre pes corporal. S’han de situar en la zona lumbar, s’han de poder graduar segons l’alçada i el pes ha de quedar repartit entre les dues espatlles.

2. Les motxilles han d’estar ben dissenyades. Han d’ajustar-se correctament i s’han de portar penjades a les dues espatlles (de dos tirants) per equilibrar el pes. Cal evitar les motxilles pesades i d’un sol tirant.

3. És millor que la motxilla tingui tirants gruixuts i com més amples millor, així com un respatller encoixinat.

4. L’ús d’un cinturó encoixinat que es pugui cordar a l’altura de l’abdomen o el pit serveix per repartir millor el pes i facilita la subjecció de la motxilla.

5. Les motxilles amb rodes tenen l’avantatge de no sobrecarregar l’esquena, però s’han de saber utilitzar adequadament, perquè si la força que realitzeu per estirar-la no és uniforme pot sobrecarregar-vos més un costat que l’altre.

6. Es recomana emplenar-les de dins cap a fora, posant els objectes més pesats i plans enganxats a l’esquena; així es reparteix millor el pes i no es clava a l’esquena.

7. Convé que us organitzeui deixeu preparada la motxilla el dia abans, i que consulteu l’horari d’assignatures de l’endemà per assegurar-se de portar tot el necessari. L’estil de vida sedentari i el baix to muscular també s’associen a patologies de l’esquena. Per tant:

8. Cal potenciar la musculació de l’esquena i promoure l’exercici físic en els nens i nenes de forma regular.

9. També us recomana evitar dormir de bocaterrosa perquè és perjudicial per a l’esquena; és millor fer-ho boca amunt o de costat.

 

12509250_576482729169552_7988450190764174966_n

La Dra. Julita Medina, especialista en Medicina Física i Rehabilitació del Servei de Rehabilitació de l’Hospital Sant Joan de Déu ens detalla com els nens heu de portar la motxilla per prevenir dolors d’esquena.

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

 

Teoria 3r trimestre: Bàdminton

Arxiu en pdf per descarregar

INTRODUCCIÓ
Tots els cops tenen la mateixa preparació (menys les deixades, els tensos i lobs):
En el cas de ser dretà (si és esquerrà s’ha de fer tot el procediment però amb la cama i braç contrari), posar la cama dreta a darrere de forma que fa una “L” amb el peu de davant
El tronc quedarà 90º girat cap a la dreta. EL cap mirarà cap al volant i amb la mà esquerra s’ha d’aixecar de manera que sembli que assenyalem el volant. EL colze dret ha de quedar a l’alçada de l’espatlla però desplaçat cap endarrere i ha de tenir un angle de 90º. La raqueta ha de quedar mirant cap al contrari, formant una línia paral•lela invisible a l’espatlla. Després de tota la preparació, depèn del cop que es vulgui redactar s’haurà de posar la raqueta amb una inclinació o una altra, però tots els cops es fan per sobre el cap i amb el braç completament estirat i passant la cama dreta al davant per tal de crear impuls.

1.-TÈCNICA
1.1.-Agafar i utilitzar la raqueta
Cal agafar-la amb fermesa, amb la mínima tensió, fins una mica abans de rebre el volant, momenten el qual agafarem la raqueta molt fort i, després de l’impacte, ens tornarem a relaxar.Trobem distintes formes d’agafar la raqueta, malgrat que per a la iniciació ens interessa la presauniversal, que permet executar tots els cops principals.
Per a realitzar-la correctament col•locarem la raqueta de manera queel cordatge es trobi perpendicular al terra. Els dits polze i índex hande formar una “V” sobre la part superior de l’empunyadura o mànec, ila resta de dits tancar-se sobre aquesta.

coger raqueta
1.2.-La posició de joc
El bàdminton és un joc molt ràpid, per això és imprescindible tenir els peus a la mateixa altura, elpes repartit en les dues cames, lleugerament flexionades, el tronc inclinat cap endavant, laraqueta a l’altura de les espatlles, i ocupar el mig del camp per poder desplaçar-nos-hi amb elsmínims passos possibles i arribar a tots els cops.
Afavorirà sempre els desplaçaments i gestos ràpids. Distingirem entre la posició bàsica i lesposicions de recepció i defensiva.
1.3.-La posició bàsica.
És aquella en que el jugador espera el retorn del volant perpart de l’adversari. Habitualment s’executa al centre del propi camp.El jugador ha de col•locar-se orientat cap a la xarxa, amb les cames semiflexionades. La dreta, si és destre, lleugerament avançada. El tronc esmanté lleugerament inclinat cap endavant per a portar el pes del cos a lespuntes dels peus. El braç executor (el que porta la raqueta) porta el colzelleugerament cap endavant, flexionat uns 90 graus, de forma que la mà resta al’altura de la cintura, orientant la raqueta cap endavant.

Posició jugador

• La posició de recepció del servei. Habitualment, el jugador es col•loca al centre de la zona deservei, lleugerament a l’esquerra (si és destre) per a disminuir la necessitat de colpejar de revés.La cama esquerra s’avança, el pes del cos es porta lleugerament cap aquesta cama i la raquetas’eleva, quedant a mitja altura per davant del cos. En la modalitat de dobles el jugador es col•locamés avançat i amb la raqueta més alta.
• La posició defensiva. S’adopta quan l’oponent ha realitzat un cop d’atac. El jugador es desplaçacap al fons de la pista i modifica la posició de base separant i flexionant més les cames. Tambéinclina més el tronc cap endavant i baixa la posició del braç executor.

Imatge de previsualització de YouTube

1.4.-Colpejant el volant
Per a fer el cop amb precisió i efectivitat des de qualsevol costat del cos, s’han de tenir en compte2 regles generals:
• Colpejar el volant el més aviat possible es pugui. D’aquesta manera es redueix el temps de recuperació per a la resposta del contrari.
• Colpejar el volant el més alt possible. Mai hem de permetre que caigui si ha pogut ser agafat a major alçada. Tot llançament perdamunt del nivell de la xarxa és, potencialment, un tir ofensiu; el tirs per sota del nivell de laxarxa són, per contra, bàsicament tirs defensius

L’impuls per colpejar s’ha de fer amb un moviment de rotació de l’avantbraç, donant al volant lavelocitat i la direcció final amb el joc del canell.

2.- ELS COPS BÀSICS
Els cops bàsics; en funció de l’altura i laprofunditat de la trajectòria del volant, són els següents (es poden executar de dreta o de revés):

2.1.-Clear:
Aquest cop pot ser ofensiu o defensiu. Tracta de colpejar el volant per sobre el nostre cap amb el braç totalment estirat i ha d’anar de línia de fons a línia de fons. Si volem fer un clear defensiu em d’intentar fer el cop de manera que el volant faci un recorregut en forma de globus. Si volem fer un clear ofensiu, em de colpejar el volant de manera que vagi a la línia de fons però d’una manera que el recorregut sigui més recte.

Imatge de previsualització de YouTube

2.2.-Drop:
Aquest cop és defensiu. És fa igual que el clear però posant el cap de la raqueta una mica inclinat en direcció cap a baix. Tracta de d’enviar el volant des de la línia de fons de nostre camp a la zona de deixades del camp contrari. És un cop sec, fluix i molt precís. s’ha d’intentar ajustar al màxim per tal que l’adversari no pugui tornar el volant

Imatge de previsualització de YouTube.

2.3.-Esmaixada o remat (mate):
Aquest és el cop més ràpid i requereix força. El seu objectiu és finalitzar el punt. Té la preparació bàsica però la raqueta s’ha d’inclinar bastant per tal que el volant baixi molt. Al principi és molt fàcil que no passin i que xoquin contra la xarxa. Aquest cop només és pot fer si reps un volant molt alt i al mig del camp perquè el volant fa un recorregut molt directe cap a baix o sinó s’ha de saltar (aquest recurs s’utilitza bastant)
2.4.-Deixada:
Aquest cop té moltes variants. Tracta de fer un cop fluix, sec i precís des de la zona de deixada fins a la zona de deixada del camp contrari. Aquest cop no es fa com els altres, té una posició que recorda a la d’esgrima: la cama dreta queda endavant lleugerament doblegada i l’esquerra queda estirada i endarrere. El braç dret queda endavant a l’alçada de la xarxa i l’esquerre endarrere de manera de fer contrapès. Hi han molt tipus de deixades però s’ha de tenir una mica d’experiència per poder fer-los correctament.
2.5.-Lob:
Aquest és un cop defensiu. És l’únic cop que es fa per sota la cintura (excepte el servei). Tracta de donar al volant demanera que vagi cap amunt i molt al fons de la pista contraria formant un globus. Sol ser un cop que és fa per relaxar una mica el joc i en defensa d’un smash, d’un drop o d’un tenso molt baix.

2.6.-Tensos:
Aquest cop és molt ràpid, el volant va recte i molt a prop de la xarxa. Aquest cop es fa de mig cap a mig camp aproximadament. Per poder-lo realitzar s’ha d’estar en posició defensiva: peus separats a uns 30cm de distància entre ells, genolls flexionats, braç esquerra amb la mà a l’alçada de l’espatlla mirant cap al contrari i braç dret com el esquerre amb la raqueta (el cap a l’alçada de la cara) mirant cap al contrari. Aquest cop és molt ràpid i sempre s’ha de tenir la raqueta alçada, mai s’ha de baixar. Aquest cop tracta de finalitzar el punt i l’objectiu és enviar el volant a la cara de l’altre. En aquest cop es té tendència a tirar cap enrere si l’estàs defensant, però no s’ha de fer, s’han de flexionar més els genolls i no tirar enrere. Si estàs atacant tu, has d’intentar anar endavant.

Trajectories cops bàsics badminton
2.7.- Servei:
El servei ha de passar de la línia de servei i es realitza per sota la cintura (sinó és falta):
• El servei d’individual és un servei que és molt alt i que arriba a la línia de fons. La posició correcta és: cama dreta endarrere amb el taló aixecat i el braç dret estès cap enrere, amb el braç esquerre es llença lleugerament el volant de manera que caigui just quan estenem el braç per colpejar-lo.

Imatge de previsualització de YouTube
• El servei de dobles és un servei curt i que intenta que passi molt poc la línia de servei contraria. La posició per poder-lo realitzar és: cama dreta endavant i la cama esquerra endarrere amb el taló aixecat, la raqueta en posició de revés i es deixa caure el volant i es fa un cop molt suau.
Tots els cops és poden realitzar de moltes maneres diferents: de drive o de revés, en paral•lel o creuat, etc… Però aquestes són unes explicacions bàsiques per a un nivell iniciant.

En ambdós serveis el moviment consta de tres fases: la preparació, l’execució i la recuperació.
1. La preparació. Els peus es troben separats a l’amplària dels muscles, amb l’esquerreavançat si s’és destre. El pes del cos es troba sobre la cama endarrerida. El braç executor es troba semiflexionat darrere i l’altre braç estirat i avançat subjecta el volantamb el dit polze i índex.
2. L’execució. El braç executor realitza un moviment cap avall i endavant. El pes del coses trasllada de darrere cap endavant, al mateix temps que hi ha una rotació del cos capa l’esquerra. El volant se solta per a permetre el cap per davant del jugador i per sota la cintura.
3. La recuperació. Es finalitza la rotació del cos a l’esquerra. La raqueta segueix elmoviment fins restar elevada i en la part esquerra del cos.

3.-REGLES BÀSIQUES
• Objectiu. Fer que el volant toqui el terra de la zona de joc contraria o que l’altre jugador o jugadors no el pugui tornar.
• Modalitats. El partit pot ser d’individuals -masculí o femení-, dobles -masculins o femenins- o dobles mixtos.
• El terreny de joc. La pista fa 13,40 m. de llarg per 6,10 m. d’ample. Esta dividida en dues meitats iguals per la línia mitjana, sobre la qual es troba la xarxa. En funció de si el partit és individual o de dobles, s’utilitzen diferents zones, les quals inclouen les línies que les delimiten. Per al joc individual es tracen dues línies laterals, 42 cm. per dins de les línies de banda, que determinen la superfície de joc. Per al joc de dobles s’utilitza tota la pista. En cada meitat es dibuixen una línia curta de servei, una línia llarga de servei per a dobles i una línia de fons (o línia llarga de servei per a individuals). Una línia central, que va des de la línia curta de servei fins a les línies llargues de servei, determina dos quadres de servei, el dret i l’esquerre. Per a aclarir-nos observem la representació del camp.

• Xarxa i pals. La xarxa es troba a una altura d’1,55 m. i fa 0,76 m. d’amplària. Els pals requereixen un contrapès per a permetre que la xarxa es trobi tesada.
• El volant. Pot ser de dos tipus, natural (de ploma) o sintètic (de plàstic i niló). El volant de ploma natural és per a competicions, costa més i dura menys. El volant de niló dura més i és més econòmic. Està format per:
o El suro: és semiesfèric i forma el cap del volant. Pot estar recobert per cuir per a evitar que es trenqui. En la seva vora plana es col•loca una cinta de color que té una doble funció, subjectar el cuir i facilitar la visió del volant.
o Plomes o estructura de niló: formen un cilindre de menor a major diàmetre començant per la part inserida dins el suro.
• La raqueta. Sol ser metàl•lica o de fibra de carboni. Posseeix tres parts: l’empunyadura o mànec, tija i marc. Fa entre 68 cm. de llarg màxim i 23 cm. d’ample màxim. Al marc es troba el cordatge, que pot tenir distint grossor i tensió. L’empunyadura està recoberta pel grip, una cinta que evita que rellisqui.
• El servei. Els partits s’inicien amb un servei des de l’àrea de servei dreta fins a l’àrea diagonalment oposada. Cada jugador o jugadora només disposa d’un servei per jugada i, si el guanya, continuarà amb el servei, que farà canviant de zona. Quan la puntuació és parella, se serveix de la banda dreta i, quan és imparella, de la banda esquerra.
• Durada. Els partits de bàdminton no tenen un temps determinat, guanya el jugador o els jugadors que demostren ser els millors en tres jocs. També es pot canviar el sistema de puntuació segons el torneig i el nombre de participants. Puntuació.
• El 6 de maig de 2006 la Federació Internacional de Bàdminton va aprovar l’actual sistema de puntuació, nomenat “3 x 21 rallypointscoringsystem”. El jugador que guanya l’intercanvi de cops (rally) sumarà un punt (i el dret a fer el servei). S’ aconsegueix punt si s’envia el volant al terra contrari i si aquell falla el servei o llança el volant a la xarxa o fora del camp. El primer que arribi a vint-i-un punts guanyarà un joc o set. En el cas d’empatar a vint, guanyarà qui tingui dos punts de diferència. Però si s’arriba a empat a vint-i-nou, guanyarà qui sumi el punt número trenta. El jugador que guanya un joc serà qui primer servirà en el següent.
També serà punt quan el volant resti enganxat a la raqueta del jugador adversari o quan aquest comet alguna de les següents faltes.

• Faltes. A continuació enumerem algunes de les accions que són considerades com a faltes en el joc del bàdminton:
o Servir per damunt de la cintura o si el cap de la raqueta, en colpejar, és per sobre de la mà que la sosté.
o Si en servir, el volant cau fora de l’àrea de servei corresponent.
o Si en el moment del servei el servidor o el que resta són fora de l’àrea que els correspon.
o Si durant el joc el volant cau fora del camp.
o Si es colpeja el volant en camp contrari.
o Si durant el joc un jugador o jugadora toca la xarxa o els pals que l’aguanten.
o Si el volant queda atrapat a la xarxa o a la raqueta d’un dels contrincants.
o Si es colpeja el volant dues vegades consecutives en el mateix camp.
o Si un jugador incorre en obstrucció
4.-TÀCTICA
El bàdminton, com a esport d’oposició amb tres modalitats, gaudeix d’un gran nombre desituacions tàctiques. La força, la resistència, el coratge, la voluntat de no donar mai un punt perperdut -en el joc d’individuals- i els sistemes de joc -en el de dobles- són les principals característiques que en cal destacar.

4.1.- TÀCTICA EN ELS PARTITS INDIVIDUALS
Alguns dels principis tàctics fonamentals d’aquest esport són:
• Ataca el revés. Busca el revés de l’adversari ja que normalment aquest és de menor eficàcia.
• Desplaça l’adversari. Busca desplaçaments de l’adversari, tant endavant com cap enrere, com lateralment.
• Evita la precipitació. Espera el moment més oportú per a iniciar un atac definitiu.
• Juga en paral•lel. Els cops amb trajectòries paral•leles tenen menor dificultat que els encreuats i suposen menor temps de vol del volant.
• Cobreix la zona més dèbil. Aquesta zona és més vulnerable perquè som menys hàbils.

Imatge de previsualització de YouTube

Els sistemes de joc pròpiament dits no existeixen perquè són individuals, malgrat que sí trobem algunes estratègies que l’esportista utilitza per a vèncer el contrari. Alguns d’ ells són:
• Quatre cantons. Desplaçar l’adversari pels quatre cantons del camp, de vegades amb un ordre determinat. Busca produir un esgotament físic

badmin2
• Repeticions. Jugar diverses vegades consecutives a la mateixa zona per a canviar bruscament a una altra zona del camp, normalment a la contraria. Busca evitar que l’oponent torni al centre després de cada cop.
• Joc en paral•lel. Utilitzar fonamentalment trajectòries paral•leles. Buscar donar poc detemps a l’adversari i assegurar el copo
• Joc encreuat. Utilitzar fonamentalment trajectòries encreuades. Pot tenir un efecte sorpresa.
• Distància més llarga. Buscar en cada cop el major desplaçament possible de l’ adversari,en funció de la seva situació dins el terreny de joc
• Punt dèbil. Aprofitar al màxim un punt dèbil de l’adversari conegut prèviament

4.2.- TÀCTICA EN ELS PARTITS DE DOBLES
Els principis tàctics fonamentals són:
• Ataca portant la iniciativa. De forma compensada i evitant la precipitació.
• Guanya la xarxa. Ja que molts punts acaben en cops des d’aquesta.
• Juga amb precisió i rapidesa. Té una major importància que en la modalitat individual jaque el mateix terreny es troba ocupat per dues persones.
• Canvia el joc amb l’objectiu de provocar incertesa.
• Juga cap a les zones vulnerables. Aquelles de responsabilitat comuna.
• Realitza un servei eficaç. És fonamental ja que determina l’avantatge o desavantatge inicial.
En el joc de dobles s’ha de conèixer la parella a fons i repartir-s’hi les responsabilitats. Podemparlar també de sistemes de jocs bàsics ja que es tracta d’un petit equip. Existeixen tres sistemesbàsics de joc:
• Costat-costat o en paral•lel. Cadascú dels membres de la parella se situa en una meitatde camp, dreta i esquerra, ocupant-se d’aquesta. Els dos jugadors se situen al mateixnivell, i cadascun cobreix una meitat del camp. És un sistema defensiu.
• Davant-darrere. Semblant a l’ anterior, un jugador se situa a prop de la xarxa, i l’altre,enrere. El que està més avançat ha de ser molt tècnic i un bon defensor, i el que hi ha més enrere ha de ser potent i un bon atacant.
• Mixte en rotació. Es tracta d’una combinació dels dos sistemes anteriors, disposant-se costat-costat en defensa i davant-darrere en atac.

 

En el video que tenim a continuació tenim la Final dels jocs Olímpics de Londres, el 2012

Imatge de previsualització de YouTube

Progressió a la roda lateral

Sobre una línia imaginària, el cos gira lateralment al voltant de l’eix sagital o antero-posterior. Es recolza la mà del mateix costat a terra, seguida de l’altre, alhora que s’eleven les cames rectes i separades, una després de l’altra, passant per la vertical. La caiguda es fa primer amb una cama i després amb l’altra. Es pot fer amb una mà o sense.

presentacin-de-habilidades-gimnsticas-14-728

A continuació tenim uns exercicis per fer la seva progressió.

Exercici  1: Utilitzant els laterals d’un quadrat imaginari, en un costat col·locar les mans en el següent els peus i ho repetim, tot alternativament.

Roda

 

Exercici 2: Saltar d’un costat a l’altre del banc, tal com mostra el vídeo:

 

Exercici 3: Passar el banc d’un costat a l’altre, lateralment

Roda 2

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Exercici 4: Fer la vertical a la paret, i caure pel costat, separant i obrint les cames

 

Exercici 5:: Des de d’alt d’un banc realitzar la seqüència peu-mà-mà sobre el banc i caure amb el peu sobre el matalàs

 

Variant: recolzant un peu-una mà al banc i l’altre mà i els peus sobre el matalàs

 

Exercici 6: Amb l’ajut d’un company, tal com mostra el vídeo realitzar la roda al terra

Exercici 7: Amb l’ajut d’un companys que subjecte en diagonal una corda. Fer a roa col·locant un braç a cada costat de la corda.

Exercici 8: Utilitzant dos matalassos, fer la roda entre mig

Exercici 9:: Fer la roda trepitjant una corda. També podem col·locar dues cordes paral·leles i espaiades  20/30cm i fer la roda en aquest espai.

 

Què fem a Educació Física?

Imatge de previsualització de YouTube

PÀGINA PRINCIPAL

Has entrat al bloc d’educació física que hem creat amb l’objectiu de promoure l’activitat física i difondre coneixements, tant els que donem a les nostres sessions com els que, en moltes ocasions i per diversos motius, no tenen cabuda en la nostra assignatura.  

Si vols saber què faràs enguany a classe, quin són els objectius, els continguts o quin a és la forma d’avaluar, has d’anar a l’apartat ASSIGNATURA.

Per accedir al teu curs directament: 

 

1r eso

2n eso

3r eso

4t eso

1r Batx

 

També pots entrar des de el menú superior de la pantalla.

Si estàs interessat en temes de SALUT o ENTRENAMENT pots consultar també des de el menú superior.

 

 

Prova pràctica de bàsquet

 

Fitxa Autoavaluació

4r eso A

4r eso B

4r eso C

Continguts

Ja us hem dit que a classe EF a part de venir a divertir-se, veniu a aprendre uns continguts que tenim programats. A continuació teniu al distribució dels diferents continguts al llarg de tota la secundària.

1r eso

 
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre
TEORIA

  • L’escalfament i les qualitats físiques bàsiques
  • Tècnica de carrera
  • Nocions sobre el sistema cardi respiratori


PRÀCTICA

  • Desenvolupament de les diferents qualitats.
  • Aprendre a córrer
TEORIA

  • Hoquei sala


PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport col·lectiu: hoquei sala
  • Aspectes reglamentaris
TEORIA

  • Gimnàstica artística

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport individual: gimnàstica artística
  • Aspectes reglamentaris
  • Sortides: Triatló escolar de Barcelona

 

 2n eso

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre
TEORIA

  • L’escalfament
  • Les qualitats físiques bàsiques: nocions sobre resistència, força i velocitat

PRÀCTICA

  • Desenvolupament de les diferents qualitats
  • Optativa:Educació postural
TEORIA

  • Futbol sala: reglament, tècnica i tàctica

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport col·lectiu: futbol sala
  • Optativa: Educació postural
CONCEPTES

  • Expressió corporal

PRÀCTICA

  • Ritme i expressió
  • Sortides: Cursa orientació.
  • Activitats en el medi natural; escalada, BTT, Ràfting i canoa.
  • Optativa: Dansa creativa

3r eso

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

TEORIA

  • L’escalfament i Les qualitats físiques bàsiques

PRÀCTICA

  • Com fer un escalfament
  • Desenvolupament de les diferents qualitats
  • Fer èmfasis en la flexibilitat

TEORIA

  • Esports individual: Bàdminton
  • La columna vertebral i nocions sobre el sistema cardio‑respiratori

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport individual: bàdminton
  • Aspectes reglamentari
  • Crèdit de síntesis: Esquí de fons

TEORIA

  • Esport col·lectiu: Voleibol

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport col·lectiu: voleibol
  • Aspectes reglamentaris

4rt eso

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

TEORIA

  • Concepte de qualitats motores
  • Coordinació, agilitat i equilibri.
  • Nocions sobre el sistema de locomoció.

 

PRÀCTICA

  • Desenvolupament de les diferents qualitats físiques.
  • Ritme i expressió mitjançant l’aeròbic.
  • Sortides: Rem

TEORIA

  • Bàsquet; tècnica, tàctica i reglament.

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport col·lectiu: Bàsquet

TEORIA

  • Atletisme: Llançament, salt i cursa.

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport individual: Atletisme
  • Sortides: bicicleta a les Vies verdes a Girona.

 

Avaluació

             És evident que nosaltres no fem el que ens dóna la gana, sinó que ho tenim tot planificat. per valorar la actitud, cada dia anotem al nostre quadern de professor les coses que fas bé o malament.  Així, al final de trimestre et surt una nota depenent d’allò que has fet durant les classes. Per saber què és el que tenim en compte llegeix el aquest document detingudament. En aquest document pots veure cada apartat quin valor té per a la nota final

Al llarg del curs utilitzarem el següent sistema d’avaluació. L’avaluació numèrica la dividim en 2 parts:

ACTITUD, VALORS I NORMES: 30% de la nota

En els aspectes formals valorem la puntualitat, portar la roba de l’escola (samarreta, pantalons i xandall), calçat adequat i cordat, portar cabell llarg recollit, lesions i absències sense justificar (específic per EF), no portar la vestimenta, menjar xiclet i dutxar-se. Aquesta nota te un valor del 15%. La nota al iniciar el trimestre és de 10 i anirà disminuint segons les infraccions comeses. Les 3 primeres infraccions 1 punt, a partir de la tercera 2 punts.

L’altre aspecte que valorem és la conducta social, col·laboració amb els alumnes i el professor, fer la feina ben feta, estar atent a les explicacions de professor i complir les normes generals de convivència. Aquesta nota te un valor del 15%. La nota al iniciar el trimestre és de 5 i anirà augmentant o disminuint segons el criteri del professor. Al llarg de la sessió, al inici, durant i en acabar el professor farà una valoració d’alguns d’aquests aspectes.

CONTINGUTS: 70% de la nota

 Aquest apartat inclou el 20% del total de la nota que fa referència als conceptes i el 50% als procediments

Teoria. 20% de la nota, que consistirà en una prova teòrica 15% i en un Qüestionari o un power point 5%

Pràctica: 50% de la nota

Avaluarem mitjançant vàries proves el contingut principal del mòdul. Les proves de condició física utilitzarem uns barems elaborats pel propi departament d’E:F:

Les proves d’esports com el hoquei sala o futbol sala també utilitzarem un barem segons els temps resultat d’un circuit. En canvi a gimnàstica artística o expressió corporal seguirem els criteris de valoració d’una competició.

Amb els barems intentem reflectir la trajectòria personal de l’alumne en relació a l’activitat física, en relació als cursos anteriors. (ja que podem anar millorant els resultats al llarg de la secundària) i en relació a l’actual (on recompensem el treball fet durant el curs). En definitiva intenta, reflectir la importància del treball personal i de l’esforç recompensat.

Considerem que tot aquest tipus d’avaluació és transparent i objectiu, diferenciador però no discriminatori, motivant i individualitzat, i educa per la salut i per aprendre a aprendre.

ALTRES CONSIDERACIONS:

  • NOTA FINAL: La mitjana final sortirà de les notes de cada trimestre
  • Exempts de la part pràctica: S’ha de portar un certificat mèdic on consti la seva exempció i on digui textualment que no pot realitzar les classes pràctiques d’educació física.
  • Aquell que no pugui fer la classe per estar lesionat o malalt, ha de portar el justificant mèdic i ha de fer un treball del contingut de cada sessió, en acabar ha de presentar-ho al seu professor o ha d’anar a la biblioteca per fer un treball teòric d’E.F.
  • Aquell que obtingui en la prova de conceptes una nota inferior a 2,5 considerarem que no ha estudiat prou i li pot afectar a l’avaluació d’actitud.

A cada trimestre hi haurà una recuperació del trimestre anterior, en cas d’haver-se suspès, que consistirà en una prova procedimental i una prova escrita,  en una data que constarà a l’agenda trimestral o que comunicarà el professor/a.

Assignatura EF

Per saber perquè i com fem educació física a l’escola:

OBJECTIUS

CONTINGUTS

AVALUACIÓ

 

Tècnica de còrrer

La tècnica de carrera representa una manera de realitzar el gest de córrer. Per tècnica entenem que és el model més eficaç i econòmic de fer aquest gest. Seria la millor manera entre totes les possibles.

 La tècnica de carrera no només representa el model a seguir per córrer millor, sinó el conjunt d’activitats que ens permeten acostar-nos a aquesta finalitat. La tècnica de carrera és fonamental per aconseguir un desplaçament més ràpid i amb menor esforç.
És evident que per a l’esportista de competició, el treball de la tècnica és essencial, però per els esportistes amateurs i aficionats, també és molt important treballar la tècnica de carrera pels següents motius:
– Aconseguir major economia de moviments. Si dominem els moviments, sabrem relaxar millor en l’acció, estarem menys crispats i farem menys esforç.
Quan no dominem un moviment, cas d’un aprenent, ens manifestem amb rigidesa i malaptesa, i això a més és esgotador per al cos i la ment, “el domini genera economia”.
D’altra banda, la carrera en si, és un moviment rítmic i repetitiu, que alterna fases de contracció en les que generem l’impuls, amb fases en què la musculatura es relaxa i es deixa anar.
Si dominem aquesta capacitat per “des contreure’ns”, quan no cal fer res, no només ens cansarem menys, sinó que podrem córrer més de pressa, en generar menys resistències al moviment.
– Augmentar la força muscular de les cames per córrer.
Entrenar la força de manera general, ens fa millorar en qualsevol moviment que realitzem, però l’exercici de força més efectiu per millorar en una activitat, és aquell que més s’assembla al moviment en si, ja que treballa en les mateixes condicions i l’aprofitament és màxim.
Per aquest raonament, els exercicis de tècnica de carrera són molt útils per la similitud amb el moviment de competició
Imatge de previsualització de YouTube

3.1.- Generalitats

 Córrer és una forma de desplaçament natural utilitzada per l’home al llarg de la seva història. Per la seva importància, permanència i tradició, és una de les proves més importants del programa Olímpic.
Dividim les curses en:
– Velocitat (100mts, 200 mts i 400 mts)
– Mig fons (800 mts i 1.500mts)
– Fons (5.000mts, 10.000 mts, 3.000 obstacles i la marató)
3.2.- La carrera
 La cursa es defineix com una successió de salts. Es diferencia de la marxa, per això, perquè en ser salts, hi ha una fase del moviment en què el cos està totalment suspès en l’aire sense contacte amb el terra.
En la tècnica de carrera tan important és el que fem quan la cama està en l’aire, com el que fem quan està recolzada a terra.
En els següents apartats començarem a descriure les diferents fases de la tècnica de carrera. Dividirem el moviment en les següents fases:
 1.- Suport: És la fase en què el peu està en contacte amb el terra. L’objectiu és que duri el menor temps possible, per no perdre velocitat, i que es realitzi amb menys esforç. En el suport es produeixen 3 accions diferents:
  • Recepció: És la presa de contacte del peu a terra. La musculatura de les cames ha de esmorteir la caiguda del pes sobre el suport.
 El peu sempre es recolza per davant del pes del cos. El suport es fa sobre la planta i punta del peu, evitant donar suport el taló.
Això ens permet mantenir el maluc més elevada i amb això aconseguir més velocitat, perquè perdem menys temps a esmorteir les caigudes i en abandonar el sòl.
Els principiants acostumen a córrer recolzant només sobre les puntes, per no sobrecarregar el tendó d’Aquil·les, però així es limita l’acció impulsora del turmell i del peu, ja que es redueix el recorregut del turmell en el moviment.
Si donem suport amb el taló, el turmell no intervé en l’amortiment del suport, de manera que la caiguda es reté sobre la següent articulació (el genoll). La musculatura de la cuixa rep aquesta responsabilitat, amb més despesa d’energia (ja que són grups musculars més grans) i perquè ha de fer més esforç per impulsar (més recorregut de contracció). Aquest tipus de suport suposa més pèrdua de temps, ja que es triga més temps a abandonar el sòl, el que redueix la velocitat del desplaçament
  • Tracció: És el moviment amb el qual traslladem el pes del cos de darrere cap a davant del suport.
 Aquesta és la fase de transició amb la que passem de l’amortiment de la caiguda a la impulsió del següent pas i sempre es produeix, encara que és tan ràpida que resulta gairebé imperceptible.
En la cursa la tracció es realitza sobre la planta del peu, mantenint-se el suport a la mateixa superfície. L’esforç de tracció el realitza la musculatura dels isquiotibials i del gluti.
En qualsevol cas, el que no hem d’oblidar és que per avançar, cal empènyer el sòl cap a enrere en la petjada.
Per això, durant el suport, hem de desplaçar el pes del cos per davant del suport, i així poder impulsar-nos
  • Impuls: Estant el pes per davant del suport, ens podem impulsar cap endavant empenyent el sòl cap a enrere.
 L’impuls neix des de la maluc, encadenant de dalt a baix la contracció de glutis, isquiotibials, quàdriceps i bessons, finalitzant el moviment dels flexors dels dits dels peus.
Aquest moviment està coordinat amb l’acció de la cama lliure, que en avançar elevada cap al capdavant, ajuda a que aquest moviment d’estendre la cama de suport sigui més àgil i potent.
El sentit de “pujar els genolls”, està en ajudar a avançar el cos. Si pugem els genolls, sense notar la pressió cap enrere, no ens serveix de molt.
L’impuls, s’assembla molt tant en estructura, com en els músculs que treballen, al salt. Per això, l’entrenament del salt és una de les peces fonamentals per progressar en l’entrenament de la cursa
2.- Vol:
Aquí podem incloure totes les accions que realitzem amb la cama quan està en l’aire. L’objectiu en aquesta fase, és que la gambada sigui el més llarga possible, però sense entretenir-excessivament en l’aire, ja que perdríem temps i ens desplaçaríem més poc a poc.
Quan l’impuls decau, hem d’intentar buscar el sòl el més ràpidament possible. Aquesta és la diferència amb una carrera saltada, ja que en aquesta busquem la màxima amplitud dels passos, sense importar el temps.
En termes generals, el vol, o amplitud del pas, està potenciat per l’acció dels músculs flexors, que són els que tendeixen a tancar els angles articulars. Per exemple:
– La flexió de maluc seria quan agrupem la cuixa amb el tronc, o viceversa
– La flexió de genoll, quan aproximem panxell amb la cuixa, o al contrari.
– La flexió de turmell, si acostem el peu amb la tíbia.
 En la fase de vol, es produeixen totes aquestes accions, per incidir en l’amplitud dels passos, de manera que el treball és eminentment flexor.
Això té la seva importància, perquè la musculatura flexora ens garanteixi més amplitud, cal millorar la flexibilitat i amplitud d’aquests moviments de flexió, i això s’aconsegueix amb l’allargament de la musculatura extensora.
El treball de flexibilitat no només aconsegueix un múscul més llarg, sinó que millora la coordinació muscular, que és essencial perquè les fibres es puguin relaxar.
La flexió de maluc, per exemple, és més relaxada, àmplia i econòmica, si la musculatura antagonista (la que exerceix l’acció inversa), és a dir, els isquiotibials i glutis que estenen el maluc, estan més flexibles i relaxats.
Si agrupem la cama al moure de darrere cap endavant, aconseguim més sensació de circularitat en els passos. D’aquesta manera, els passos ens costen menys esforç, i podem guanyar més amplitud.
– Recollida de la cama per darrere: Després d’abandonar el sòl, busquem la màxima extensió de la cama d’impuls per avançar la màxima distància possible.
Després, tendim a agrupar la cama per darrere per preparar l’elevació de la cama al capdavant.
La cama d’impuls (que ara es converteix en cama lliure), puja relaxada cap amunt fins al gluti i aquí es plega.
És fonamental per a la velocitat de moviments i l’economia de l’esforç, que la cama estigui recollida en voler avançar al capdavant. En la mesura que l’extensió de la cama d’impuls sigui més explosiva, afavorim que l’estirament li segueixi una reacció elàstica (com passa amb els molls), i la cama s’agruparà relaxada sense cap esforç.
– Elevació de la cama per davant: És el que vulgarment entenem per “pujar genolls”. El seu objectiu és potenciar l’impuls que fem amb la cama de suport.
El més important perquè sigui eficaç, és que el genoll es projecti cap endavant el més recollida possible perquè l’elevació es realitzi amb més lleugeresa i velocitat.
És també important que el turmell vagi flexionat per mantenir un millor to muscular a la cama i amb això que no es caigui el peu cap avall.
L’ideal és mantenir la cama agrupada fins que iniciem el descens “voluntari” del peu cap a terra.
 – Descens de la cama: Des d’aquí, el peu busca el sòl cap avall i cap enrere, el que enllaçaria amb el suport i amb el que tancaria el cercle.
La major velocitat d’un subjecte s’aprecia en la seva capacitat de buscar el sòl el més ràpidament possible.
Com més enrere aconseguim recolzar el peu més ràpid anem a enllaçar els passos, ja que reduïm la fase de tracció, però com ja hem dit abans, sempre per davant del maluc.
Si intentem guanyar amplitud a la gambada avançant el peu per davant del genoll, donarem suport el peu a terra molt per davant del maluc, el que augmentaria molt el temps de tracció, a part de baixar del maluc.

3.3.- Freqüència i amplitud

 Acabem de distingir entre dos aspectes fonamentals: el suport, i el vol.
– El suport, determina el temps que roman el peu en contacte amb el terra, i amb això en el temps que es perd entre un pas i el següent, el que influeix directament en la freqüència dels passos
– El vol, influeix sobretot en l’amplitud dels passos.
Es pot augmentar la velocitat de desplaçament potenciant qualsevol d’aquests 2 aspectes, fent els passos més llargs o més ràpids, però si exagerem més la importància d’un aspecte respecte a l’altre la cursa serà més esgotadora i menys efectiva.
El màxim rendiment en la carrera, és a dir, el desplaçament més ràpid amb menys esforç, dependrà d’un bon equilibri entre aquests 2 factors. Cal buscar la major amplitud de gambada que es pugui donar amb una freqüència òptima de passos.
El perfecte equilibri entre aquests 2 factors és un element molt important a treballar en els entrenaments. Aquest equilibri serà diferent segons les exigències de l’especialitat, ja que cada una es realitza millor amb una modulació diferent de la gambada.
D’altra banda, les característiques constitució de l’individu, a part dels seus nivells de força i flexibilitat van a condicionar també el tipus de gambada que va a ser-li a ell més eficaç.
Al llarg del pla d’entrenament segons es van millorant els nivells físics, es va a ajustant progressivament la tècnica, així com l’amplitud i la freqüència dels passos
Durant el trimestre farem molts exercicis per veure la diferència entre els dos conceptes i veure com s’apliquen a les diferents curses.

3.4.- La influència dels braços en la carrera

 És obvi que ens fem càrrec de les cames, però aquest moviment requereix una participació coordinada de tot el cos, actuant com un sistema. El moviment dels braços és essencial per poder córrer bé perquè equilibren el moviment de les cames. Això té repercussions directes en l’entrenament de la tècnica i a l’hora de plantejar el desenvolupament muscular del corredor.
 El braceig compleix 2 funcions en el moviment de carrera:
– Equilibrar les rotacions de maluc i tronc que es produeixen en donar els passos més amplis. Si provem a córrer amb els braços enganxats al cos sense compensar els passos de la carrera, veurem com ens trontolla ​​cap als costats i perdem equilibri i estabilitat en el moviment. És esgotador i no ens permet córrer bé.
– Col·laborar en una major impulsió. L’esforç ho fan les cames, però un braceig enèrgic ajuda que la impulsió sigui més poderosa i econòmica
Imatge de previsualització de YouTube
La tècnica de carrera és fonamental en cada sessió d’entrenaments. Imanol Loizaga entrenador de running de Runnea.com ens ensenya els seus 6 millors exercicis de tècnica de carrera i ens prepara l’escalfament running perfecte, mireu-lo atentament perquè així fem l’escalfament
Imatge de previsualització de YouTube

Prova de Gimnàstica Artística

En el següent vídeo podem veure tots els exercicis de l’examen enllaçats.

 

 

3rd Term: Dance & orienteering

Dance & orienteering in format pdf

 

Dance & Orienteering

1 – DANCE

Every sport that we learn and practice in Physical Education requires us to use our bodies. The medium of Dance is no different. In dance, we express thoughts, feelings, and ideas through physical movement.

Dance is very physical, like most sports, but it is also an art form. Let´s look at how Dance compares with other arts:

SPATIAL AND STATIC ARTS

Products of these mediums occupy a physical space. They are visible and do not change over time (except through age and damage)

TEMPORAL AND DYNAMIC ARTS

Products of these mediums occupy a period of time; they are temporary. They exist only when they are performed/consumed. These products change form during that period of time.

Painting (the art of form and colour)

Literature (the art of words)

Sculpture (the art of volume)

Music (the art of sounds)

Architecture (the art of space)

Dance (the art of body movement)

Photography (the art of light)

Film (the art of moving images)

1.1 – Choreography

Dance can be choreographed or improvised:

  • Choreography is the pre-planning and rehearsal of specific movements and timings, usually in relation to music.

  • Improvisation is spontaneous movement, though is usually still performed in relation to music.

  • Often a dance routine will combine elements of both choreography and improvisation.

In this section, we will focus on choreography.

The term choreography, as defined above, originated in the world of Dance, but has since been applied to a wider range of sports and arts. So, we could talk about the choreography of a gymnastic routine, of a figure skating performance…or even of a fight scene in an action movie!

A choreographed routine must have a beginning and an end, but there are few other rules. The choice of movements is free. Creativity, imagination, sense of rhythm, appropriate ´taste´ are all important characteristics of a good choreographer.

However, the best choreographers remember to leave room for some improvisation in a routine, so the performers can individually express themselves.

1.2 – Elements of Choreography

1.2a) The Body

First, we should think about what we will do with our body.

To create, rehearse, and perform a choreographed dance, dancers must be fully aware of their own bodies. Think about things like breathing control; balance and gravity; the exact position of body parts; muscle flexibility…

The better we know our own bodies – our limitations and our abilities – the better we will be at dance choreography.

Here are some ideas for dance movements you may want to try:

  • Displacement: stepping, running, striding, skipping

  • Jumps: jumps from standing, twist-jumps, galloping

  • Turns: longitudinal turns, transverse turns, sagittal turns; one foot turns, two foot turns

  • Throws and catches

  • Balancing: different balances centring on different support points

1.2b) The Space

Secondly, we should think about space. Different types of space include: the performance space (the stage or dancefloor); the space between yourself and other dancers; and the space between yourself and other objects.

To use the space, consider:

  • Directions: front, back, right, left, up, down…and anything in between!

  • Trajectories: straight, curved, perpindicular, parallel

  • Dimensions: narrow vs wide movements, small vs large movements

  • Relationships: proximity between dancers, formations

1.2c) The Music

Music is a very important resource for dance choreography. It provides atmosphere and pacing to dance movements.

The different elements of music can be summarised as:

  • rhythm

  • melody

  • harmony

RHYTHM

Rhythm is intrinsic to life. Everything in nature follows a rhythm: the movement of the stars, the tides, the seasons, animal life cycles, the heartbeat…

Humans place rhythm at the centre of music and dance. Musical rhythm is a way of organizing sound and silence; it is how we vary the order and progression of sounds in time.

In all forms of regular and continuous music, rhythm is measured by beats. The rhythmic pattern of beats is called the meter.

-MELODY

A melody is a sequence of sounds of different pitches. Musical composers use melody to express ideas, moods or atmospheres. When we hear a song and recognize it, it is usually the melody which allows us to do so. (In conversational English, we often say ´tune´ instead of ´melody´.)

-HARMONY

A harmony is a set of simultaneous notes which supports and accompanies the melody.

1.3 – How to choreograph

At first, you should only create basic choreography with simple movements, few participants, and short duration. We should use familiar music with a very clear and simple beat.

1.3a) The Choice of Movements

The first thing to do is to determine the main movements that will be included in the choreography. Afterwards, we should create ´links´ (transitions) between these main movements.

1.3b) Sketching

After we´ve thought of some movements and links to use, we should draw them on paper. Once drawn, we should test and rehearse the routine. This should be done without music initially, so we can focus our attention on memorizing and refining the routine. Once we´re confident enough to perform the routine without music, we can then add the music.

1.3c) The Choice of Music

You can use all kinds of music, from folk dances to the latest pop songs. For our first attempts at choreography, we should use music with a clear and simple beat. This will make it much easier to create and rehearse movement routines.

Also pay attention to the structure of the musical piece: for example, binary (AB, AABB), ternary (ABA; AABABA), reexpositiva (AABA), rondo (ABACADA). Our choreography should reflect this structure; for instance, a song that repeats the same melody multiple times may encourage us to repeat the same dance moves multiple times.

2 – ORIENTEERING

Orienteering is a map-reading sport. It is practiced in natural outdoor settings. Competitors have to seek multiple marked ´checkpoints´ on a map, in the shortest possible time. Competitors are only allowed to use the map and a compass.

The checkpoints are physical flags or ´targets´. When a competitor reaches a checkpoint, they must record this.

Orienteering requires no real minimum level of physical fitness. Age is unimportant. Of course, a slim person in their early 20s may perform faster than an obese person in their 60s, but for both individuals it is possible to complete an orienteering circuit.

To reflect differences in fitness and age, orienteering races are organized into different categories. This keeps each race competitive. For very young orienteers, for example, there may be 2km circuits with very obvious checkpoints. A circuit designed for fit people in their 20s may be much longer, with more obscure checkpoints.

Orienteering is one of many outdoor ´adventure sports´ that are becoming more popular. By learning how to orienteer, you´ll learn how to read a map. This will enable you to try many more of the fun and exciting adventure sports that are practiced today.

2.1 – Race equipment

The Map

The race organizer gives the map to each competitor at the start of the race. Red circles indicate where the checkpoints are. An equilateral triangle marks where the starting point is. (see section 2.4, below)

The Compass

The compass is a magnet responding to the Earth´s magnetic poles. It will always point magnetic north (which is different from geographic north). Participants must bring their own compass, preferably one with a flat and transparent base.

Checkpoint Description Sheet

Competitors are also given a sheet describing information about the location of checkpoints. (see section 2.5, below)

The Record Card

Each competitor is given a ´record card´, which records their progress through the circuit. To finish the race, a competitor must have fully completed their record card. Record cards can be either paper or electronic.

The Checkpoint

Each checkpoint is signified by a triangular white-and-orange flag. They are hung from posts or trees.

The Clip or Electronic Device

Next to each checkpoint is a small clip or electronic device. The small clip is the more old-fashioned option; we use it to mark paper record cards. We use electronic devices with electronic record cards.

Clues

At each checkpoint, there are numerous clues which hint where the checkpoint is located. In beginners´ races, these clues are more detailed, and often describe symbols using text.

2.2 – Orienteering disciplines

The most classical orienteering races are on-foot, in mountainous regions. However, they can also take place in urban parks. Most orienteering races happen during the daylight, but can be scheduled for the nighttime, which adds to the challenge and ´atmosphere´.

Some orienteering races require participants to ski, or mountain-bike. More rarely, there are horse-riding and wheelchair variants.

2.3 – The Environment

Orienteering is a sport practised in natural locations. This means we must be very careful and respectful. Everything should be left as we found it: gates should be closed behind us; fences should not be broken; crops must not be destroyed…

2.4a – The Map (colours)

Orienteers use detailed topographic map. They often have a scale of 1:50,000 or 1:25,000. In particularly complex terrain, orienteers might use an even more detailed map, with a scale of 1:15,000 or 1:10,000.

In topographic maps, different colours represent different types of areas. In general, the more intense the colour, the more difficult an area is to traverse. So, forest areas are white, while areas with thick, impenetrable vegetation are dark green.

In more detail:

  • White: Forest, generally good penetrability

  • Green: Forest and thick vegetation, the darker the colour the harder this vegetation is to penetrate

  • Yellow: Treeless land, good visibility. Yellow areas could be wasteland, clearings, meadows…

  • -Thick yellow lattice over white: meadow with scattered trees, good penetrability

  • -Fine yellow lattice over white: open forest with scattered trees, good penetrability

  • -Thick diagonal lines over white: falling logs and branches zone

  • -Black spots over yellow: open sand, limited penetrability

  • -Green points over yellow: field with fruit trees

  • Brown: orographic formations (mountains)

  • Blue: water terrain: lakes, rivers, streams, and wetlands

  • Black: roads, trails, houses, and other man-made structures, plus cut stones

2.4b – The Map (contours)

Orienteering maps have contours which indicate whether we must descend or climb. All points on a contour line have exactly the same height. The closer together different contour lines are, the steeper the terrain.

2.4c – The Map (direction)

The verb ´to orient´ (or ´to orientate´, in British English) means ´to position according to compass directions or other fixed points´. So, it´s no when we orient ourselves, we use both the map and the compass to discover where we are. If we don´t have a compass available, we should use physical reference points (e.g. hills, trees) instead.

2.5 – Checkpoint description sheet

The checkpoint description sheet given to competitors at the start of the race is a vital tool. It contains all of the information necessary to know the location of the checkpoints. However, it can be difficult to read for beginners, because it uses a special code of symbols.

2.6 – Competition Rules

The following is a translated extract from the Orienteering Federation´s official website, which details the rules for competitors. You can find them online here ( www.fcoc.info ).

  1. The first principle of Orienteering is honesty.

  2. Orienteering races are performed in silence. Communication between competitors, or the exchange of information, is strictly forbidden.

  3. Once the race has started, competitors may not receive help or ´tips´ from the race organizers (a.k.a. counsellors).

  4. Race organizers may not offer advice or ´tips´ to competitors.

  5. Competitors may not ´follow´ more advanced players.

  6. Competitors must respect other individuals, property, agricultural areas and natural areas.

  7. Competitors must respect, and not demean, all competitors from lower, higher, or equivalent categories.

  8. Race organizers have the right to inspect and verify the control card(s) of any and all competitors, at all times.

  9. Competitors must proceed through checkpoints in the correct order.

  10. If a competitor is found to have lost or vandalised his or her scorecard, they will be immediately disqualified.

  11. Observers and other non-participants are forbidden from entering the competition zone for the duration of the race.

  12. In the case of accident or injury, competitors are entitled to immediate medical attention.

  13. However, in participating in an orienteering competition, a competitor accepts the risk of injury.

  14. Any violation of this code of ethics is considered extremely seriously, and will be dealt with accordingly by the relevant authorities.

 

 

Acrosport

L’ acrosport és un esport acrobàticcoreogràfic que integra tres elements fonamentals: formació de figures o piràmides corporals, acrobàcies i elements de força, i flexibilitat a més d’equilibris com a transicions entre figures. Té elements de dansa, salts i cabrioles gimnàstiques com a component coreogràfic, que li atorguen el grau d’artístic.

L’acrobàcia és cadascun dels exercicis gimnàstics o d’habilitat que realitza un acròbata: equilibris, salts, girs, etc. Les acrobàcies són una part important de l’acrosport. Es poden entendre les acrobàcies fora de l’acrosport però no l’acrosport sense acrobàcies.

En el vídeo podem veure les diferents acrobàcies que han fet els alumnes de 1r eso

Imatge de previsualització de YouTube

Les principals característiques que es poden destacar de l’acrosport són: la creativitat (partint dels coneixements previs dels alumnes i de les posicions del cos es poden realitzar variades formes corporals i expressives per tal de sorprendre i enriquir la resta del grup) i la cooperació (ja que tots els membres del grup han de col·laborar per tal de realitzar les piràmides o figures pertinents, a més han de decidir temes de gran importància com el vestuari, la durada del muntatge, la coreografia, el maquillatge, la música…)

Altres aspectes fonamentals:

  • Autosuperació: l’Acrosport fomenta i desperta la motivació per part de l’alumnat, ja que és una activitat molt nova. Això comporta una gran superació per part dels participants.
  • Autoestima: tots els alumnes formen part directa de les activitats i això fa que qui les realitza se senti important. És necessari que el mestre utilitzi reforços positius.
  • Expressivitat: en totes les accions i moviments s’utilitza l’expressivitat, un component al qual no se li dóna molta important i és fonamental per al desenvolupament ple de l’alumne.
  • Motricitat: el moviment i la motricitat van associats. En les acrobàcies s’utilitza tant la força com l’agilitat, velocitat i fins i tot la resistència.
  • El treball mixt: afavoreix el contacte entre companys desenvolupant i millorant les relacions afectives-socials. D’aquesta manera es trenca amb les barreres o inhibicions i perjudicis entre nois i noies que es produeixen a certes edats.

2nd term: Futsal

Complet PDF dossier: PE edits – Futsal

INDOOR FOOTBALL (Futsal)

1 – GENERAL FEATURES

Indoor football is a team sport. There are two teams of five players each (including one goalkeeper per team). To win, a team must score more goals than the other team.

  • Accordingly, it is a finely balanced game: teams must combine attacking and defending strategies in order to win.

  • This requires each player to act in co-ordination with his or her teammates; players must ´work as a team´.

2 – TACTICS

Here we explain the tactics that teams can deploy in order to achieve victory. They can be sorted into two broad categories:

  • ´attacking´ actions, when a team is in possession of the ball
  • ´defending´ actions, when a team is not in possession of the ball

As indicated above, no successful player can work individually; teamwork is essential to all football tactics.

ATTACKING

DEFENDING

Scoring goals Preventing the other team from scoring
Maintaining possession Recovering possession of the ball
Getting closer to the opposite goal Keeping the other team as far as possible from your own goal

A basic defending skill is marking. This refers to the actions a defending player can take to obstruct a player from the attacking team, whether this individual attacker has the ball or not.

The counter to this is to slip one´s marker, whereby an attacker evades the defender who is trying to mark him. Slipping one´s marker while in possession of the ball is called dribbling.

Player functions

Different players have different ´functions´ which come with different responsibilities. These are:

  • the ´goalkeeper´, or ´goalie´, who is responsible for protecting his/her team´s goal, and has the unique ability to touch the ball using his/her hands or anywhere else on their body
  • a ´defender´ must prevent the other team´s players from getting too close to the goal
  • a ´midfielder´ has to assist the defenders or the attackers on his/her team, depending on whether his/her team is defending or attacking
  • a ´striker´ has to do everything possible to get the ball close to the enemy goal, enabling him/her or a teammate to score

The placement of the players:

The team members are placed, according to their function, on three broad ´lines´.

  • The goalkeeper (´goalie´) occupies his/her own space in the vicinity of his/her team´s own goal.
  • Defenders occupy the line closest to his/her own goal; this is the ´defending´ line.
  • Midfielders occupy the middle line
  • Strikers occupy the line closest to the enemy goal; this is the ´attacking´ line

Different formations are possible within this schema. For example, a 1-1-2-1 (1 goalie, 1 defender, 2 midfielders, and 1 striker), or a 1-2-2 (1 goalie, 2 defenders and 2 strikers)

3 – TECHNIQUE

Technique is defined as the set of sport-specific skills or actions used to achieve the objectives of a game.

Football techniques include:

  • Shooting – kicking the ball towards the (enemy!) goal
  • Heading – bouncing the ball off of your head, toward the goal
  • Passing – kicking the ball towards a teammate
  • Receiving – receiving and controlling a ball passed towards yourself
  • Driving – to roll the ball over the ground, using your feet, in a controlled way
  • Dribbling – evading an enemy player who is trying to mark you, while you are in possession of the ball
  • Feint – tricking an enemy player into thinking that you are about to perform one action before performing a different one

4 – THE FIELD

The playing field (´the pitch´) is rectangular: its length (40 metres) is double its width (20 metres).

In exceptional cases, variations to these sizes may be permitted; but no variation can ever be greater than 2 metres longer or shorter than the original size.

The longer perimeter lines, of 40 metres, are called side lines. The shorter perimeter lines, of 20 metres, and called end lines. The rectangle is divided into two halves, of 20×20 each, by a line called the centre line.

Radiating around the central point of the centre line is the centre circle.

The goal area is bounded by three lines: a straight line (3 metres long) parallel to the end line, situated at a distance of 6 metres from it. The other two lines are perfect curves originating from the ends of the straight line. These lines curve 90 degrees until they reach the end line, both ending 6 metres away from the centre of the goal line.

There are two 10cm-radius penalty spots, one on either side of the pitch. These are marked at a distance of 6 metres from the centre point of each goal.

There are two lines, of 30cm in length, called double penalty lines, one on either side of the pitch. These are marked at a distance of 10 metres from the centre point of each goal.

The goals are placed in the centre of each end line. They have a length of 3 metres. The goal´s outline is marked by three metal posts: two vertical ones connected by a horizontal crossbar. The crossbar is 2 metres above the ground.

5 – RULES

A) Number of players

  1. Each team can have a maximum of 12 players
  2. There can only be four players and one goalkeeper on the pitch per team per match
  3. If a team is reduced (through injury or expulsion) to less than 3 players during a match, the match will be suspended and this team will lose the game
  4. An unlimited number of substitutions are permitted

B) Duration of a match

  1. The duration of a match´s playing time is 40 minutes
  2. Each match has two halves of 20 minutes each, with a 10 minute break between the halves
  3. The referee may add extra time if he considers any time to have been lost by any incident
  4. The duration of either half may be extended to allow a penalty to be taken

C) Kick-off

  1. Kick-off takes place at the beginning of each half of the match, and after any goals have been scored
  2. The team that chose the venue for the match must allow the other team to kick-off (i.e. take the first kick of) the first half of the match. The second half´s kick-off is taken by the team that chose the venue.
  3. Before kick-off, each team must remain within their own side of the pitch
  4. Kick-off must be performed by one of the midfielders of the starting team
  5. Kick-off may only happen on the referee´s signal
  6. Goals may NOT be directly scored from the kick-off; if the first kick of the ball results in it landing in the net, without touching any other player, this is not considered to be a valid ´goal´ and no point is scored

D) Goalie kick or throw

  1. If an attacking player´s contact with the ball, deliberately or otherwise, causes the ball to go beyond the end boundary of the pitch, the goalie for the defending team may perform a throw (from within the boundaries of the penalty area) or a kick to bring the ball back into play
  2. Before the goalie makes his/her kick or throw, no opponent may enter the penalty area.
  3. Before the goalie makes his/her kick or throw, a teammate of the goalie may enter the penalty area, but is not permitted to make contact with the ball.
  4. Goals may NOT be directly scored from goalie kicks or throws

E) Corner Kick

  1. If a defending player´s contact with the ball, deliberately or otherwise, causes the ball to go beyond the end boundary of the pitch, a player from the attacking team may perform a corner kick to bring the ball back into play
  2. The corner kick must be performed from the corner closest to the point where the ball crosses the end boundary
  3. Defending players must remain a distance of at least five metres away from the player performing the corner kick, until it has been performed.
  4. The ball is in play again from the moment it has been kicked
  5. The player performing the corner kick may not make contact with the ball again until another player has touched it
  6. Goals may be directly scored from corner kicks

F) Throw-in

  1. If a player´s contact with the ball, deliberately or otherwise, causes the ball to go beyond the sideline of the pitch, a player from the opposing team may perform a throw-in to bring the ball back into play
  2. The throw-in should be performed from the approximate point where the ball crosses the sideline
  3. The player performing the throw-in should stand still until he has thrown the ball
  4. The player performing the throw-in must do so within 4 seconds of picking up the ball
  5. Other players must remain a distance of at least five metres away from the player performing the throw-in, until it has been performed.
  6. The ball is in play again from the moment it has landed on the pitch
  7. The player performing the throw-in may not make contact with the ball again until another player has touched it
  8. Goals may NOT be directly scored from throw-ins

6 – PUNISHMENTS FOR RULE INFRACTIONS

All punishments for rule infractions are given at the referee´s disgression. His or her decision is final.

A) Free Kick (Direct)

If a player commits any of these infractions (´fouls´), they must cede a free kick to the opposing team:

  1. Kicking, or attempting to kick, an opponent
  2. Jumping on an opponent
  3. Violently or dangerously obstructing another player´s movement
  4. Spitting on or hitting an opponent
  5. Pushing an opponent with hands or arms
  6. Touching the ball with the arm or hand (unless you are the goalkeeper)
  7. Slide-tackling another player while they are in possession of the ball

If any of these actions are considered by the referee to have been voluntary or dangerous, he or she is obliged to give the player responsible a yellow card. If any of these actions take place within the goal area, the referee is obliged to reward a penalty to the other team.

Conditions of the direct free kick:

  • All opponents must remain at least 5 metres from the ball until it is in play.
  • The player performing the free kick must do so within 4 seconds of the referee´s signal
  • Goals may be scored from direct free kicks

B) Free Kick (Indirect)

If a player commits any of these infractions, they must cede an indirect free kick to the opposing team:

  1. Generally dangerous play: for example, trying to kick the ball from the goalie´s hands, or lifting your foot to head height
  2. Intentionally obstructing an opponent

If a goalkeeper commits any of these infractions, they must cede an indirect free kick to the opposing team:

  1. Touching the ball with his/her hands after a teammate deliberately passes it to him/her
  2. Touching the ball with his hands in his half of the field for more than 4 seconds.

If any of these actions are considered by the referee to have been voluntary or dangerous, he or she is obliged to give the player responsible a yellow card. If any of these actions take place within the goal area, the referee is obliged to reward a penalty to the other team.

Conditions of the indirect free kick:

  • All opponents must remain at least 5 metres from the ball until it is in play.
  • The player performing the free kick must do so within 4 seconds of the referee´s signal
  • Goals may NOT be scored from direct free kicks

C) Penalties

If a player commits any of the infractions listed in 6.A) + 6.B) within a goal area, the referee must award a penalty kick to the opposing team.

Conditions of the penalty kick:

  1. The ball must be placed and kicked at a distance of 6 metres from the goal.
  2. Goals may be scored from penalty kicks.

D) Yellow and Red Cards

Upon witnessing any of the rule infractions listed above, the referee must penalise the offending player/team.

The referee may show a player the yellow (´warning´) card for the following offences:

  1. Unsportsmanlike conduct
  2. Voicing or implying disapproval of a referee´s decision with words or actions
  3. Deliberately delaying the resumption of play
  4. Persistently breaking the rules
  5. Ignoring the minimum distance prescribed for corners, free kicks, throw-ins or penalties
  6. Entering or re-entering the field of play without the referee´s permission
  7. Intentionally leaving the pitch without the referee´s permission

Upon receiving a yellow card, players should consider themselves formally warned, and must modify their behaviour accordingly.

Yellow cards are cumulative. If the same player is shown a yellow card twice in one game, he or she automatically receives a red card and is sent off the pitch for the rest of the game.

The referee may show a player the red (´expulsion´) card for the following offences:

  1. Serious rough play
  2. Violent conduct
  3. Spitting at an opponent or any other person
  4. Preventing or obstructing a goal with his or her hand
  5. Using offensive, vulgar, obscene, sexist, homophobic, or racist words, expressions or gestures
  6. Receiving two yellow cards within one game

Upon receiving a red card, players must leave the pitch immediately. Their team is forbidden from sending on a substitute player to replace them.

7 – SUBSTITUTIONS

Conditions of substitutions:

  1. Teams can make as many substitutions as they want.
  2. However, referees must authorise and oversee all substitutions. It is the referee who decides exactly when a substitution can happen.
  3. The substituting player can only enter the field after the substituted player has left it.
  4. As stated above, in section 6.D), players who have been given a red card and sent off CANNOT be replaced by substitutions.
  5. Goalkeepers may swap their position with another player, provided that the referee authorises and oversees this action.

ESCOLA PIA BALMES (2016)