Rock & roll i Salsa

Video on es mostren les figures realitzades pels alumnes del 1r Batxillerat Tecnològic

 

El Korfbal

Dosier Korfbal: KORFBAL

 

És un esport mixt que neix a Holanda a principis del segle XX

Instal·lació i material: es pot jugar a l’interior o exterior en una superfície de 40 x 20 metres dividit per la línia de mig camp en dues zones iguals. Els korfs (o cistelles) es col·loquen un a cada zona en l’eix longitudinal del terreny, a 6’6 m. de la línia de fons

Resultat d'imatges de korfbal

Jugadors: Cada equip té vuit jugadors (quatre dones i quatre homes). Dues dones i dos homes ataquen i dos homes i dues dones defensen.

Temps: El partit es divideix en dues parts de 30 minuts, amb un descans de 15 minuts

Puntuació: Totes les cistelles tenen el mateix valor: un punt o gol.

Objectiu del joc: marcar el màxim de punts possibles al  korf de l’equip contrari i evitar les cistelles sobre el korf que es defensa

 

La pilota ha de ser passada entre els atacants,  però no es pot córrer amb ella ni “driblar” (es prohibeix desplaçar-se amb la pilota i jugar individualment). Per tant és característic que en el Korfbal, els atacants  es vagin movent al voltant del quadre d’atac seguits cadascun pel seu defensor (defensa individual).

 

Jornada esportiva curs 2017/18

Com cada any organitzem una jornada esportiva, on trobarem activitats competitives i activitats dirigides. Serà el 11 d’abril. 
Activitats competitives: Futbol sala/futbol7, bàsquet (3×3) i padel. Per fer la inscripció a aquestes activats cal entrar a un dels enllaços següents. Cada alumne només pot inscriure’s a una activitat. 
Spinning, Body Pump i Indoor Walking. Aquestes activitats tenen una durada de 45′
Les inscricions d’aquests activitats s’han de fer personalment a un dels dos professors d’EF

 

ATENCIÓ: La data límit per inscriure’s és el divendres 6 ABRIL a les 18:00. Més tard d’aquesta data no s’admetran més inscripcions

 

HORARIS DELS PARTITS DE BÀSQUET

HORARI PADEL

 

H O R A R I P A R T I T S DE PADEL
Inici Fi Terreny 1 Terreny 2 Terreny 3 Terreny 4
9:00 9:20 Abril Lascorz i Abril Compta Agatha-Laia Alegre Albert Boter i Jorge Serra Aleix Nogués i Dimitry Gómez Anna López Tugues i Anna Ribera Ribot Ariadna Bofill-Marta Domenech Carla Andrés i Leire García Carla Claret i Alexandra Deuner
9:20 9:40 nàdia i georgia Amills Olivia Muntadas- Joana Fernàndez Martí Garcia i Roberto Arrieta Òscar de Haro i Jon Conesa Oscar Sanchez-Villanueva, Sergi Galli Oscar Vicente i Joel Delgado Pol Sauret, Damià González Roger Muñoz Solsona i Jan Bassedas Nieto
9:40 10:00 Eduard Solé, Òscar Cruañes Enric Gàzquez-Bernat Bogatell Georgina Amills-Nàdia Arboix Gerard Vila i Albert Pedrola guillem gasset fran del castillo Ignasi Ferran / Nico Artamendi Iria Vegas i Lucia Perez Joan Rius, Lluís Simon
10:00 10:20 Júlia Cardona i Laura Bort Julià Mateu- âlex Llorens Laia Ramón i Elisabet Díez Laia Tudela- Cristina Indurain Mar Espinosa i Victor Merino Marta Pitarque i Sofia Llull Martí Cea- Inés Aparicio Martí Raventós, Arnau Pagès
10:20 10:40 1 2 3 4
10:40 11:00 5 6 7 8
11:00 11.20 9 10 11 12
11.20 11:40 13 14 15 16
11:40 12:00 17 18 19 20
12:00 12:20 21 22 23 24
12:20 12:40 25 26 27 28
12:40 13:00 29 30 31 32
13:00 13:20 33 34 35 36
13:20 13:40 37 38 39 40
13:40 14:00 41 42 43 44

Esquiada 2018

Tenim un reportatge de l’esquiada d’aquest anys, fotos i vídeos, esperem que en gaudiu

 

 

 

 

Coreografia d’aeròbic, 4r eso C

 

 

Activitats dirigides

Arxiu per descarregar Teoria Activitats dirigides

La zumba

La zumba és una barreja de ritmes llatins com ara la salsa, el merengue, el flamenco, la cumbia o la bachata i d’exercicis aeròbics.

Body Combat

Body combat és un programa de les Milles que és bàsicament cardiovascular intens.

Es caracteritza per ser un programa basat en les arts marcials com el Karate, Tae Kwondo, Boxeig, Kickboxing, Muay Thai, …entre d’altres, a través de coreografies amb música

 

Ioga

Començarem fent una petita explicació de les bases del ioga , tot seguit començarem amb els exercissis propis del ioga. Cap al final, farem alguna postura més complexa però no massa. Per acabar farem una activitat de relaxació

GAC

el Gac és una disciplina estàtica en la que es practica la execusió del treball de varies zones del cos com: glutis, cames i abdominals.

Fitness postural

No reconeixem correcte la paraula fitness. A l’anglés, la seva llengua d’origen, el significat de la paraula fitness és el significat de tindre una bona salut i tindre una bona forma física.

La paraula fitness està composta per FIT (que vol dir freqüència, intensitat i temps) i d’un sufixe que és ness i el seu significat és de nominalitzar la paraula. Fitness postural és el nom que li donem a cuidar la nostra postura.

Aprèn a prendre la freqüència cardíaca

Saber prendre correctament les pulsacions és un factor primordial que tot esportista ha de saber fer perfectament si vol valorar correctament l’esforç que fa en els seus entrenaments. En aquest article t’expliquem les maneres de fer-ho.

L’exercici físic provoca un increment de les necessitats d’oxigen dels músculs actius. Per satisfer aquesta demanda, entre altres accions, l’organisme respon amb un increment de la velocitat de la sang, és a dir, amb més batecs per minut, i ho fa de manera proporcional a l’augment de la intensitat.
Per què és important prendre correctament la freqüència cardíaca?
Perquè és un dels mètodes més fàcils i habituals de determinar la intensitat de l’exercici i que es fonamenten en la relació lineal que hi ha entre la freqüència cardíaca i el consum màxim d’oxigen.
Per això, s’estima el percentatge de la freqüència cardíaca de treball (FC) respecte a la freqüència cardíaca màxima de l’individu. És a dir, com més alta sigui la FC, o més a prop estigui de la FC màxima, més alta serà la intensitat de l’exercici. D’altra banda, en el món de l’entrenament, són conegudes les adaptacions de l’organisme en funció del percentatge de treball respecte al màxim. Per exemple, de manera general, treballar entre el 60 % i el 80 % de la freqüència cardíaca màxima millora la resistència aeròbica.
Com ens hem de prendre les pulsacions? 
1. En primer lloc hem de localitzar el pols amb els dits. Normalment amb els dits índex i cor; mai s’ha d’utilitzar el polze i no s’ha de prémer en excés la zona.
a) Al cor directament.
b) Al coll, al costat de la nou.
c) Al canell, prop de la base del dit polze.

Per poder palpar el pols, pots utilitzar els teus dits. Normalment usem els dits índex i anul·lar.

* el dit polze no l’usam, perquè és un dit amb una artèria més gran que els altres, i per tant, podríem enganyar-nos fàcilment amb la seva pulsació (per això es diu que té pulsació pròpia).

**el dit petit, tampoc el solem usar perquè té poca sensibilitat

frecuencia-cardíaca-en-reposo

2. Comptar el nombre de batecs en un temps determinat i multiplicar-los pel nombre de vegades que aquest temps estigui contingut en un minut.
Per iniciar a comptar, el primer batec, es compta com a zero, i a partir d’aquí, es continua. Per exemple si en el rellotge veiem el moment en què hem començat a comptar 00, aquest és el batec zero, i a partir d’aquí, es compta fins al temps que s’ha determinat.
3. La teva freqüència cardíaca màxima estarà al voltant de les 200 pulsacions per minut. Normalment, es sol seguir la fórmula: 220 menys la teva edat. Encara que aquesta fórmula no és exacta, si pot ser orientativa
 Una fórmula molt utilitzada avui en dia és la de Ball State:
  • per nois:209 -(0,7 x edat) Exemple 2009 – (0,7 x 14 anys ) = 199 pm
  • per noies; 214 – (0,8 x edat).  Exemple 213- (0.8 x 14 anys) = 202 ppm

 

Les mesures més habituals

Podem fer la presa de pulsacions prenent com a mostra diferents opcions de temps. Les més habituals són:
a) Comptar les pulsacions en 6 i multiplicar per 10. Per exemple, si comptem set pulsacions, l’estimació de pulsacions serà de 70 batecs/minut.
– Avantatge: es té un valor molt aproximat a la freqüència cardíaca amb la qual s’ha acabat l’exercici. El principal avantatge és que amb un mètode molt econòmic, es disposa d’un indicador de quina ha estat la intensitat de l’exercici fet. Aquesta forma de prendre la FC és molt comuna entre esportistes, ja que la seva FC disminueix de forma molt ràpida en finalitzar l’exercici (per això es pren com a mostra un temps tan curt).
– Inconvenient: si t’equivoques a l’hora de comptar, el marge d’error és relativament alt, +/- 10 batecs/minut. Es pot fer si s’està entrenat en la presa manual de la freqüència cardíaca.
Com en gairebé totes les variables que es prenen de manera manual, l’hàbit de prendre les pulsacions millora la seva validesa. Un error en el recompte de les pulsacions pot elevar l’error de forma considerable ± 10 pulsacions per minut.
b) Comptar les pulsacions en 10 segons i multiplicar per 6. Per exemple, si comptem 20 pulsacions, l’estimació serà de 120 batecs/minut.
– Avantatge: es té un valor bastant aproximat a la freqüència cardíaca amb la qual s’ha acabat l’exercici. També la fan servir habitualment els esportistes.
– Inconvenient: si t’equivoques a l’hora de comptar, el marge d’error és de +/- 6 batecs/minut.
c) Comptar les pulsacions en 15 segons i multiplicar per 4. Per exemple, si comptem 16 pulsacions, l’estimació serà de 64 batecs/minut.
– Avantatge: si t’equivoques a l’hora de comptar, el marge d’error és relativament petit, de +/- 4 pulsacions/minut.
– Inconvenient: en persones molt entrenades que recuperen molt ràpidament, el resultat pot perdre validesa.
És una bona manera d’entrenar-se en la presa manual de la freqüència cardíaca.
És aconsellable entrenar-se en la pràctica de la mesura de la freqüència cardíaca per poder, d’aquesta manera, utilitzar amb un petit índex d’error els dos primers mètodes de presa de la FC, per controlar correctament la intensitat de l’exercici i aconseguir els objectius d’entrenament establerts.

l’autor

Director d’Innovació i Qualitat Esportiva de Clubs Claror

Màster en Fisiologia. Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Tècnic Superior en Animació d’Activitats Físico-Esportives

Exercicis escalfament tronc

En els dibuixos següents podem trobar exemples d’exercicis de tronc per utilitzar en l’escalfament

 

Exercicis escalfament tronc

Triatló escolar 2017

El triatló escolar és un esdeveniment que permet als nois i noies viure l’esforç que requereix la participació en una prova esportiva, relacionant-se amb alumnat d’altres centres. El triatló consisteix a nedar 50 metres al mar, fer 1.500 metres de cursa a peu i recórrer 2.500 metres amb bicicleta. Es tracta, entre altres coses, de fomentar el treball de resistència de l’alumnat de secundària. Això inclou realitzar activitats fisicoesportives al medi natural, tenir control de la freqüència cardíaca i poder valorar-la com a indicador del grau d’esforç, i reconèixer la relació entre hidratació i activitat física. L’activitat ajuda l’alumnat a entendre en què consisteix un triatló, el seu origen i la tècnica de cada modalitat.

En el següent video us podeu veure els alumnes de 1r eso que han participat en el triatló, així com la seva classificació:

 

Classifiació Triatló 1.odt

 

Nom i Cognom Temps Total Posició general
Judith Martinez 15’13’’ 7
Irene Escofet 18’18’’ 32
Gabriela Mañé 18’37’’ 37
Albar Aixut 18’41’’ 40
Alba Oromí 18’42 41
Marta Domenech 19’13’’ 49
Aina Claret 19’50’’ 61
Montserrat Galan 20’33’’ 78
Carlota Totusaus 20’49’’ 84
Elena Bellido 20’51 85
Martina Nadal 21’27’’ 96
Laia Alegre 21’37’’ 101
Blanca Garcia 21’38’’ 103
Aina Velando 21’54’’ 116
Ariadna Bofill 21’54 117
Anna Larrosa 22’47’’ 133
Anna Riberaribot 22’47’’ 134
Nadia Arboix 22’53’’ 141
Clara Vallet 22’53’’ 142
Agatha Pescetto 23’10’’ 147
Berta gallardo 23’34’’ 156
Joana Fernandez 23’43’’ 158
Olivia Muntadas 23’43’’ 159
Mar de Anta 24’08’’ 168
Sofia Martin 24’08’’ 169
Laia Planas 24’23’’ 174
Ariadna Reñé 24’23’’ 175
Laia Climent 24’24’’ 176
Maria Villanueva 25’22’’ 194
Marta Ferrés 25’23’’ 195
Adriana Casas 25’25’’ 196
laia Tudela 25’28’’ 197
Julia Bausells 25’32’’ 198
Rosalia Casas 25’47’’ 201
Jessica Monteiro 27’25’’ 256
Amanda Amills 27’43’’ 273
Lua Abad 27’44’’ 274
Elsa Aymar 29’37’’ 312
Ana Casas 30’03’’ 326
Paula Forcada 30’06’’ 329
Cristina Indurain 30’06’’ 330
Julia Mut 30’08’’ 332
Mariona Nogués 30’08’’ 333

 

Nom i Cognom Temps Total Posició general
Nil Salomó 14’07” 14
Oscar Sanchez-Villanu 14’29” 20
Albert Benitez 14’30” 21
Nil Villà 14’38” 23
Dima Seix 15’38” 47
Albrt Estellers 15’53” 54
Julià Matheu 16’04” 59
Nico Artamendi 17’06” 91
Oriol Abulli 18’20” 141
Marti Cea 18’22” 142
Sergi Galli 18’35” 147
Bernat Carceller 18’55’ 164
Jordi Movelet 19’02” 168
Eduard Samper 19’03” 169
Gerard Vila 19’12” 173
Alex Llorenç 19’12” 174
Lluis Simon 19’17” 177
Gabriel Gomez 19’23” 182
Joan Rius 21’15” 237
Albert Capella 22’24’’ 283
Manel Gasulla 24’54’’ 360
Frankie Lopez 24’55’’ 362
Ignasi Ferran 24’55’’ 363
Max Municio 24’55’’ 363
Lucas Bertran 27’44’’ 426
Enric Gàzquez 30’31’’ 459
Ruben Teres 31’20’’ 466
Martí Garcia 31’21 467
Roberto Arrieta 31’22’’ 468
Pablo Velasco 31’29’’ 471
Gabriel Guerra 31’29’’ 472
Mauro Castellà 31’30’’ 473
Ernest Alonso 31’43’’ 478
Guim Vall 35’29’’ Penalització 5’ 488

 

Voleibol

Espectaculars punts de voleibol

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

 

Esquiada 2017

El 8, 9  i 10 de febrer els alumnes de 3r eso vam anar a fer esqui de fons. Aqui teniu un reportatge. Espero que us agradi

 

 

 

En l’enllaç següent trobarem una àlbum amb totes les fotos, que us podeu descarregar

 FOTOS

 

 

 

Isquiotibials curts

Pateixes rigidesa als isquiotibials? T’ensenyem uns fàcils tests per detectar si pateixes la “síndrome dels isquiotibials curts”

Els isquiotibials són un dels grups musculars que més pateixen al llarg del dia pel pes al que li sotmetem i són necessaris per flexionar les cames i donar mobilitat als malucs.

És possible que moltes vegades després de realitzar exercici es produeixi un escurçament isquiotibial que portarà amb si rigidesa muscular, dolor i fins i tot rampes. No obstant també podem patir aquesta patologia sense necessitat de fer activitat física ja que els isquiotibials estan implicats en la majoria de moviments diaris, per exemple caminar.

L’escurçament isquiotibial es produeix quan s’acumula tensió i les fibres musculars es concentren creant rigidesa en el múscul. Un cop detectem els primers símptomes és necessari acudir a un especialista ja que un escurçament d’isquiotibials prolongat pot ocasionar errors posturals, aplanament lumbar, disminució de l’extensió i flexió del maluc i genoll, així com lesions en altres articulacions.

Com puc saber si tinc els isquiotibials curts?

Si volem saber si patim aquesta síndrome abans de notar els primers símptomes, podem realitzar diversos tests per valorar l’estat de la musculatura isquiotibial.

EJERCICIOS FLEXIBILIDAD

Test 1: Asseguts a terra amb l’esquena recta ens inclinem fins a tocar amb les mans les puntes dels peus. Si els nostres isquiotibials estan correctes haurem d’arribar amb facilitat o faltar-no més de cinc centímetres.
Test 2: En posició de peu dobleguem l’esquena per tocar amb les mans la punta dels peus. Si ens falten 5 centímetres per arribar patim la síndrome però de forma moderada i entre 6 i 15 és un escurçament important que haurem de tractar com més aviat millor
Test 3: Tombats estirats a terra elevem la cama sense flexionar els genolls. L’ideal és aconseguir elevar fins a 75 graus. Si no superem els 60 graus és necessari acudir a l’especialista.

 

Font: Web Tu lesión

 

Com portar les motxilles a l’escola

És molt important que portis la motxilla ben agafada a l’esquena.

Alguns nens i nenes teniu tendència a sobrecarregar les motxilles i això pot comportar problemes d’esquena en el futur. La forma de transportar la motxilla, el pes que s’hi inclou i el temps concret de càrrega influeixen en l’aparició de dolor a l’esquena

Us faig algunes recomanacions que us poden ser d’utilitat a l’hora d’escollir i preparar les motxilles:

1. No convé que les motxilles superin el 10% del vostre pes corporal. S’han de situar en la zona lumbar, s’han de poder graduar segons l’alçada i el pes ha de quedar repartit entre les dues espatlles.

2. Les motxilles han d’estar ben dissenyades. Han d’ajustar-se correctament i s’han de portar penjades a les dues espatlles (de dos tirants) per equilibrar el pes. Cal evitar les motxilles pesades i d’un sol tirant.

3. És millor que la motxilla tingui tirants gruixuts i com més amples millor, així com un respatller encoixinat.

4. L’ús d’un cinturó encoixinat que es pugui cordar a l’altura de l’abdomen o el pit serveix per repartir millor el pes i facilita la subjecció de la motxilla.

5. Les motxilles amb rodes tenen l’avantatge de no sobrecarregar l’esquena, però s’han de saber utilitzar adequadament, perquè si la força que realitzeu per estirar-la no és uniforme pot sobrecarregar-vos més un costat que l’altre.

6. Es recomana emplenar-les de dins cap a fora, posant els objectes més pesats i plans enganxats a l’esquena; així es reparteix millor el pes i no es clava a l’esquena.

7. Convé que us organitzeui deixeu preparada la motxilla el dia abans, i que consulteu l’horari d’assignatures de l’endemà per assegurar-se de portar tot el necessari. L’estil de vida sedentari i el baix to muscular també s’associen a patologies de l’esquena. Per tant:

8. Cal potenciar la musculació de l’esquena i promoure l’exercici físic en els nens i nenes de forma regular.

9. També us recomana evitar dormir de bocaterrosa perquè és perjudicial per a l’esquena; és millor fer-ho boca amunt o de costat.

 

12509250_576482729169552_7988450190764174966_n

La Dra. Julita Medina, especialista en Medicina Física i Rehabilitació del Servei de Rehabilitació de l’Hospital Sant Joan de Déu ens detalla com els nens heu de portar la motxilla per prevenir dolors d’esquena.

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

 

Teoria 3r trimestre: Bàdminton

Arxiu en pdf per descarregar

INTRODUCCIÓ
Tots els cops tenen la mateixa preparació (menys les deixades, els tensos i lobs):
En el cas de ser dretà (si és esquerrà s’ha de fer tot el procediment però amb la cama i braç contrari), posar la cama dreta a darrere de forma que fa una “L” amb el peu de davant
El tronc quedarà 90º girat cap a la dreta. EL cap mirarà cap al volant i amb la mà esquerra s’ha d’aixecar de manera que sembli que assenyalem el volant. EL colze dret ha de quedar a l’alçada de l’espatlla però desplaçat cap endarrere i ha de tenir un angle de 90º. La raqueta ha de quedar mirant cap al contrari, formant una línia paral•lela invisible a l’espatlla. Després de tota la preparació, depèn del cop que es vulgui redactar s’haurà de posar la raqueta amb una inclinació o una altra, però tots els cops es fan per sobre el cap i amb el braç completament estirat i passant la cama dreta al davant per tal de crear impuls.

1.-TÈCNICA
1.1.-Agafar i utilitzar la raqueta
Cal agafar-la amb fermesa, amb la mínima tensió, fins una mica abans de rebre el volant, momenten el qual agafarem la raqueta molt fort i, després de l’impacte, ens tornarem a relaxar.Trobem distintes formes d’agafar la raqueta, malgrat que per a la iniciació ens interessa la presauniversal, que permet executar tots els cops principals.
Per a realitzar-la correctament col•locarem la raqueta de manera queel cordatge es trobi perpendicular al terra. Els dits polze i índex hande formar una “V” sobre la part superior de l’empunyadura o mànec, ila resta de dits tancar-se sobre aquesta.

coger raqueta
1.2.-La posició de joc
El bàdminton és un joc molt ràpid, per això és imprescindible tenir els peus a la mateixa altura, elpes repartit en les dues cames, lleugerament flexionades, el tronc inclinat cap endavant, laraqueta a l’altura de les espatlles, i ocupar el mig del camp per poder desplaçar-nos-hi amb elsmínims passos possibles i arribar a tots els cops.
Afavorirà sempre els desplaçaments i gestos ràpids. Distingirem entre la posició bàsica i lesposicions de recepció i defensiva.
1.3.-La posició bàsica.
És aquella en que el jugador espera el retorn del volant perpart de l’adversari. Habitualment s’executa al centre del propi camp.El jugador ha de col•locar-se orientat cap a la xarxa, amb les cames semiflexionades. La dreta, si és destre, lleugerament avançada. El tronc esmanté lleugerament inclinat cap endavant per a portar el pes del cos a lespuntes dels peus. El braç executor (el que porta la raqueta) porta el colzelleugerament cap endavant, flexionat uns 90 graus, de forma que la mà resta al’altura de la cintura, orientant la raqueta cap endavant.

Posició jugador

• La posició de recepció del servei. Habitualment, el jugador es col•loca al centre de la zona deservei, lleugerament a l’esquerra (si és destre) per a disminuir la necessitat de colpejar de revés.La cama esquerra s’avança, el pes del cos es porta lleugerament cap aquesta cama i la raquetas’eleva, quedant a mitja altura per davant del cos. En la modalitat de dobles el jugador es col•locamés avançat i amb la raqueta més alta.
• La posició defensiva. S’adopta quan l’oponent ha realitzat un cop d’atac. El jugador es desplaçacap al fons de la pista i modifica la posició de base separant i flexionant més les cames. Tambéinclina més el tronc cap endavant i baixa la posició del braç executor.

Imatge de previsualització de YouTube

1.4.-Colpejant el volant
Per a fer el cop amb precisió i efectivitat des de qualsevol costat del cos, s’han de tenir en compte2 regles generals:
• Colpejar el volant el més aviat possible es pugui. D’aquesta manera es redueix el temps de recuperació per a la resposta del contrari.
• Colpejar el volant el més alt possible. Mai hem de permetre que caigui si ha pogut ser agafat a major alçada. Tot llançament perdamunt del nivell de la xarxa és, potencialment, un tir ofensiu; el tirs per sota del nivell de laxarxa són, per contra, bàsicament tirs defensius

L’impuls per colpejar s’ha de fer amb un moviment de rotació de l’avantbraç, donant al volant lavelocitat i la direcció final amb el joc del canell.

2.- ELS COPS BÀSICS
Els cops bàsics; en funció de l’altura i laprofunditat de la trajectòria del volant, són els següents (es poden executar de dreta o de revés):

2.1.-Clear:
Aquest cop pot ser ofensiu o defensiu. Tracta de colpejar el volant per sobre el nostre cap amb el braç totalment estirat i ha d’anar de línia de fons a línia de fons. Si volem fer un clear defensiu em d’intentar fer el cop de manera que el volant faci un recorregut en forma de globus. Si volem fer un clear ofensiu, em de colpejar el volant de manera que vagi a la línia de fons però d’una manera que el recorregut sigui més recte.

Imatge de previsualització de YouTube

2.2.-Drop:
Aquest cop és defensiu. És fa igual que el clear però posant el cap de la raqueta una mica inclinat en direcció cap a baix. Tracta de d’enviar el volant des de la línia de fons de nostre camp a la zona de deixades del camp contrari. És un cop sec, fluix i molt precís. s’ha d’intentar ajustar al màxim per tal que l’adversari no pugui tornar el volant

Imatge de previsualització de YouTube.

2.3.-Esmaixada o remat (mate):
Aquest és el cop més ràpid i requereix força. El seu objectiu és finalitzar el punt. Té la preparació bàsica però la raqueta s’ha d’inclinar bastant per tal que el volant baixi molt. Al principi és molt fàcil que no passin i que xoquin contra la xarxa. Aquest cop només és pot fer si reps un volant molt alt i al mig del camp perquè el volant fa un recorregut molt directe cap a baix o sinó s’ha de saltar (aquest recurs s’utilitza bastant)
2.4.-Deixada:
Aquest cop té moltes variants. Tracta de fer un cop fluix, sec i precís des de la zona de deixada fins a la zona de deixada del camp contrari. Aquest cop no es fa com els altres, té una posició que recorda a la d’esgrima: la cama dreta queda endavant lleugerament doblegada i l’esquerra queda estirada i endarrere. El braç dret queda endavant a l’alçada de la xarxa i l’esquerre endarrere de manera de fer contrapès. Hi han molt tipus de deixades però s’ha de tenir una mica d’experiència per poder fer-los correctament.
2.5.-Lob:
Aquest és un cop defensiu. És l’únic cop que es fa per sota la cintura (excepte el servei). Tracta de donar al volant demanera que vagi cap amunt i molt al fons de la pista contraria formant un globus. Sol ser un cop que és fa per relaxar una mica el joc i en defensa d’un smash, d’un drop o d’un tenso molt baix.

2.6.-Tensos:
Aquest cop és molt ràpid, el volant va recte i molt a prop de la xarxa. Aquest cop es fa de mig cap a mig camp aproximadament. Per poder-lo realitzar s’ha d’estar en posició defensiva: peus separats a uns 30cm de distància entre ells, genolls flexionats, braç esquerra amb la mà a l’alçada de l’espatlla mirant cap al contrari i braç dret com el esquerre amb la raqueta (el cap a l’alçada de la cara) mirant cap al contrari. Aquest cop és molt ràpid i sempre s’ha de tenir la raqueta alçada, mai s’ha de baixar. Aquest cop tracta de finalitzar el punt i l’objectiu és enviar el volant a la cara de l’altre. En aquest cop es té tendència a tirar cap enrere si l’estàs defensant, però no s’ha de fer, s’han de flexionar més els genolls i no tirar enrere. Si estàs atacant tu, has d’intentar anar endavant.

Trajectories cops bàsics badminton
2.7.- Servei:
El servei ha de passar de la línia de servei i es realitza per sota la cintura (sinó és falta):
• El servei d’individual és un servei que és molt alt i que arriba a la línia de fons. La posició correcta és: cama dreta endarrere amb el taló aixecat i el braç dret estès cap enrere, amb el braç esquerre es llença lleugerament el volant de manera que caigui just quan estenem el braç per colpejar-lo.

Imatge de previsualització de YouTube
• El servei de dobles és un servei curt i que intenta que passi molt poc la línia de servei contraria. La posició per poder-lo realitzar és: cama dreta endavant i la cama esquerra endarrere amb el taló aixecat, la raqueta en posició de revés i es deixa caure el volant i es fa un cop molt suau.
Tots els cops és poden realitzar de moltes maneres diferents: de drive o de revés, en paral•lel o creuat, etc… Però aquestes són unes explicacions bàsiques per a un nivell iniciant.

En ambdós serveis el moviment consta de tres fases: la preparació, l’execució i la recuperació.
1. La preparació. Els peus es troben separats a l’amplària dels muscles, amb l’esquerreavançat si s’és destre. El pes del cos es troba sobre la cama endarrerida. El braç executor es troba semiflexionat darrere i l’altre braç estirat i avançat subjecta el volantamb el dit polze i índex.
2. L’execució. El braç executor realitza un moviment cap avall i endavant. El pes del coses trasllada de darrere cap endavant, al mateix temps que hi ha una rotació del cos capa l’esquerra. El volant se solta per a permetre el cap per davant del jugador i per sota la cintura.
3. La recuperació. Es finalitza la rotació del cos a l’esquerra. La raqueta segueix elmoviment fins restar elevada i en la part esquerra del cos.

3.-REGLES BÀSIQUES
• Objectiu. Fer que el volant toqui el terra de la zona de joc contraria o que l’altre jugador o jugadors no el pugui tornar.
• Modalitats. El partit pot ser d’individuals -masculí o femení-, dobles -masculins o femenins- o dobles mixtos.
• El terreny de joc. La pista fa 13,40 m. de llarg per 6,10 m. d’ample. Esta dividida en dues meitats iguals per la línia mitjana, sobre la qual es troba la xarxa. En funció de si el partit és individual o de dobles, s’utilitzen diferents zones, les quals inclouen les línies que les delimiten. Per al joc individual es tracen dues línies laterals, 42 cm. per dins de les línies de banda, que determinen la superfície de joc. Per al joc de dobles s’utilitza tota la pista. En cada meitat es dibuixen una línia curta de servei, una línia llarga de servei per a dobles i una línia de fons (o línia llarga de servei per a individuals). Una línia central, que va des de la línia curta de servei fins a les línies llargues de servei, determina dos quadres de servei, el dret i l’esquerre. Per a aclarir-nos observem la representació del camp.

• Xarxa i pals. La xarxa es troba a una altura d’1,55 m. i fa 0,76 m. d’amplària. Els pals requereixen un contrapès per a permetre que la xarxa es trobi tesada.
• El volant. Pot ser de dos tipus, natural (de ploma) o sintètic (de plàstic i niló). El volant de ploma natural és per a competicions, costa més i dura menys. El volant de niló dura més i és més econòmic. Està format per:
o El suro: és semiesfèric i forma el cap del volant. Pot estar recobert per cuir per a evitar que es trenqui. En la seva vora plana es col•loca una cinta de color que té una doble funció, subjectar el cuir i facilitar la visió del volant.
o Plomes o estructura de niló: formen un cilindre de menor a major diàmetre començant per la part inserida dins el suro.
• La raqueta. Sol ser metàl•lica o de fibra de carboni. Posseeix tres parts: l’empunyadura o mànec, tija i marc. Fa entre 68 cm. de llarg màxim i 23 cm. d’ample màxim. Al marc es troba el cordatge, que pot tenir distint grossor i tensió. L’empunyadura està recoberta pel grip, una cinta que evita que rellisqui.
• El servei. Els partits s’inicien amb un servei des de l’àrea de servei dreta fins a l’àrea diagonalment oposada. Cada jugador o jugadora només disposa d’un servei per jugada i, si el guanya, continuarà amb el servei, que farà canviant de zona. Quan la puntuació és parella, se serveix de la banda dreta i, quan és imparella, de la banda esquerra.
• Durada. Els partits de bàdminton no tenen un temps determinat, guanya el jugador o els jugadors que demostren ser els millors en tres jocs. També es pot canviar el sistema de puntuació segons el torneig i el nombre de participants. Puntuació.
• El 6 de maig de 2006 la Federació Internacional de Bàdminton va aprovar l’actual sistema de puntuació, nomenat “3 x 21 rallypointscoringsystem”. El jugador que guanya l’intercanvi de cops (rally) sumarà un punt (i el dret a fer el servei). S’ aconsegueix punt si s’envia el volant al terra contrari i si aquell falla el servei o llança el volant a la xarxa o fora del camp. El primer que arribi a vint-i-un punts guanyarà un joc o set. En el cas d’empatar a vint, guanyarà qui tingui dos punts de diferència. Però si s’arriba a empat a vint-i-nou, guanyarà qui sumi el punt número trenta. El jugador que guanya un joc serà qui primer servirà en el següent.
També serà punt quan el volant resti enganxat a la raqueta del jugador adversari o quan aquest comet alguna de les següents faltes.

• Faltes. A continuació enumerem algunes de les accions que són considerades com a faltes en el joc del bàdminton:
o Servir per damunt de la cintura o si el cap de la raqueta, en colpejar, és per sobre de la mà que la sosté.
o Si en servir, el volant cau fora de l’àrea de servei corresponent.
o Si en el moment del servei el servidor o el que resta són fora de l’àrea que els correspon.
o Si durant el joc el volant cau fora del camp.
o Si es colpeja el volant en camp contrari.
o Si durant el joc un jugador o jugadora toca la xarxa o els pals que l’aguanten.
o Si el volant queda atrapat a la xarxa o a la raqueta d’un dels contrincants.
o Si es colpeja el volant dues vegades consecutives en el mateix camp.
o Si un jugador incorre en obstrucció
4.-TÀCTICA
El bàdminton, com a esport d’oposició amb tres modalitats, gaudeix d’un gran nombre desituacions tàctiques. La força, la resistència, el coratge, la voluntat de no donar mai un punt perperdut -en el joc d’individuals- i els sistemes de joc -en el de dobles- són les principals característiques que en cal destacar.

4.1.- TÀCTICA EN ELS PARTITS INDIVIDUALS
Alguns dels principis tàctics fonamentals d’aquest esport són:
• Ataca el revés. Busca el revés de l’adversari ja que normalment aquest és de menor eficàcia.
• Desplaça l’adversari. Busca desplaçaments de l’adversari, tant endavant com cap enrere, com lateralment.
• Evita la precipitació. Espera el moment més oportú per a iniciar un atac definitiu.
• Juga en paral•lel. Els cops amb trajectòries paral•leles tenen menor dificultat que els encreuats i suposen menor temps de vol del volant.
• Cobreix la zona més dèbil. Aquesta zona és més vulnerable perquè som menys hàbils.

Imatge de previsualització de YouTube

Els sistemes de joc pròpiament dits no existeixen perquè són individuals, malgrat que sí trobem algunes estratègies que l’esportista utilitza per a vèncer el contrari. Alguns d’ ells són:
• Quatre cantons. Desplaçar l’adversari pels quatre cantons del camp, de vegades amb un ordre determinat. Busca produir un esgotament físic

badmin2
• Repeticions. Jugar diverses vegades consecutives a la mateixa zona per a canviar bruscament a una altra zona del camp, normalment a la contraria. Busca evitar que l’oponent torni al centre després de cada cop.
• Joc en paral•lel. Utilitzar fonamentalment trajectòries paral•leles. Buscar donar poc detemps a l’adversari i assegurar el copo
• Joc encreuat. Utilitzar fonamentalment trajectòries encreuades. Pot tenir un efecte sorpresa.
• Distància més llarga. Buscar en cada cop el major desplaçament possible de l’ adversari,en funció de la seva situació dins el terreny de joc
• Punt dèbil. Aprofitar al màxim un punt dèbil de l’adversari conegut prèviament

4.2.- TÀCTICA EN ELS PARTITS DE DOBLES
Els principis tàctics fonamentals són:
• Ataca portant la iniciativa. De forma compensada i evitant la precipitació.
• Guanya la xarxa. Ja que molts punts acaben en cops des d’aquesta.
• Juga amb precisió i rapidesa. Té una major importància que en la modalitat individual jaque el mateix terreny es troba ocupat per dues persones.
• Canvia el joc amb l’objectiu de provocar incertesa.
• Juga cap a les zones vulnerables. Aquelles de responsabilitat comuna.
• Realitza un servei eficaç. És fonamental ja que determina l’avantatge o desavantatge inicial.
En el joc de dobles s’ha de conèixer la parella a fons i repartir-s’hi les responsabilitats. Podemparlar també de sistemes de jocs bàsics ja que es tracta d’un petit equip. Existeixen tres sistemesbàsics de joc:
• Costat-costat o en paral•lel. Cadascú dels membres de la parella se situa en una meitatde camp, dreta i esquerra, ocupant-se d’aquesta. Els dos jugadors se situen al mateixnivell, i cadascun cobreix una meitat del camp. És un sistema defensiu.
• Davant-darrere. Semblant a l’ anterior, un jugador se situa a prop de la xarxa, i l’altre,enrere. El que està més avançat ha de ser molt tècnic i un bon defensor, i el que hi ha més enrere ha de ser potent i un bon atacant.
• Mixte en rotació. Es tracta d’una combinació dels dos sistemes anteriors, disposant-se costat-costat en defensa i davant-darrere en atac.

 

En el video que tenim a continuació tenim la Final dels jocs Olímpics de Londres, el 2012

Imatge de previsualització de YouTube

Progressió a la roda lateral

Sobre una línia imaginària, el cos gira lateralment al voltant de l’eix sagital o antero-posterior. Es recolza la mà del mateix costat a terra, seguida de l’altre, alhora que s’eleven les cames rectes i separades, una després de l’altra, passant per la vertical. La caiguda es fa primer amb una cama i després amb l’altra. Es pot fer amb una mà o sense.

presentacin-de-habilidades-gimnsticas-14-728

A continuació tenim uns exercicis per fer la seva progressió.

Exercici  1: Utilitzant els laterals d’un quadrat imaginari, en un costat col·locar les mans en el següent els peus i ho repetim, tot alternativament.

Roda

 

Exercici 2: Saltar d’un costat a l’altre del banc, tal com mostra el vídeo:

 

Exercici 3: Passar el banc d’un costat a l’altre, lateralment

Roda 2

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Exercici 4: Fer la vertical a la paret, i caure pel costat, separant i obrint les cames

 

Exercici 5:: Des de d’alt d’un banc realitzar la seqüència peu-mà-mà sobre el banc i caure amb el peu sobre el matalàs

 

Variant: recolzant un peu-una mà al banc i l’altre mà i els peus sobre el matalàs

 

Exercici 6: Amb l’ajut d’un company, tal com mostra el vídeo realitzar la roda al terra

Exercici 7: Amb l’ajut d’un companys que subjecte en diagonal una corda. Fer a roa col·locant un braç a cada costat de la corda.

Exercici 8: Utilitzant dos matalassos, fer la roda entre mig

Exercici 9:: Fer la roda trepitjant una corda. També podem col·locar dues cordes paral·leles i espaiades  20/30cm i fer la roda en aquest espai.

 

Què fem a Educació Física?

Imatge de previsualització de YouTube

PÀGINA PRINCIPAL

Has entrat al bloc d’educació física que hem creat amb l’objectiu de promoure l’activitat física i difondre coneixements, tant els que donem a les nostres sessions com els que, en moltes ocasions i per diversos motius, no tenen cabuda en la nostra assignatura.  

Si vols saber què faràs enguany a classe, quin són els objectius, els continguts o quin a és la forma d’avaluar, has d’anar a l’apartat ASSIGNATURA.

Per accedir al teu curs directament: 

 

1r eso

2n eso

3r eso

4t eso

1r Batx

 

També pots entrar des de el menú superior de la pantalla.

Si estàs interessat en temes de SALUT o ENTRENAMENT pots consultar també des de el menú superior.

 

 

Prova pràctica de bàsquet

 

Continguts

Ja us hem dit que a classe EF a part de venir a divertir-se, veniu a aprendre uns continguts que tenim programats. A continuació teniu al distribució dels diferents continguts al llarg de tota la secundària.

1r eso

 
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre
TEORIA

  • L’escalfament i les qualitats físiques bàsiques
  • Tècnica de carrera
  • Nocions sobre el sistema cardi respiratori


PRÀCTICA

  • Desenvolupament de les diferents qualitats.
  • Aprendre a córrer
TEORIA

  • Hoquei sala


PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport col·lectiu: hoquei sala
  • Aspectes reglamentaris
TEORIA

  • Gimnàstica artística

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport individual: gimnàstica artística
  • Aspectes reglamentaris
  • Sortides: Triatló escolar de Barcelona

 

 2n eso

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre
TEORIA

  • L’escalfament
  • Les qualitats físiques bàsiques: nocions sobre resistència, força i velocitat

PRÀCTICA

  • Desenvolupament de les diferents qualitats
  • Optativa:Educació postural
TEORIA

  • Futbol sala: reglament, tècnica i tàctica

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport col·lectiu: futbol sala
  • Optativa: Educació postural
CONCEPTES

  • Expressió corporal

PRÀCTICA

  • Ritme i expressió
  • Sortides: Cursa orientació.
  • Activitats en el medi natural; escalada, BTT, Ràfting i canoa.
  • Optativa: Dansa creativa

3r eso

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

TEORIA

  • L’escalfament i Les qualitats físiques bàsiques

PRÀCTICA

  • Com fer un escalfament
  • Desenvolupament de les diferents qualitats
  • Fer èmfasis en la flexibilitat

TEORIA

  • Esports individual: Bàdminton
  • La columna vertebral i nocions sobre el sistema cardio‑respiratori

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport individual: bàdminton
  • Aspectes reglamentari
  • Crèdit de síntesis: Esquí de fons

TEORIA

  • Esport col·lectiu: Voleibol

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport col·lectiu: voleibol
  • Aspectes reglamentaris

4rt eso

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre

TEORIA

  • Concepte de qualitats motores
  • Coordinació, agilitat i equilibri.
  • Nocions sobre el sistema de locomoció.

 

PRÀCTICA

  • Desenvolupament de les diferents qualitats físiques.
  • Ritme i expressió mitjançant l’aeròbic.
  • Sortides: Rem

TEORIA

  • Bàsquet; tècnica, tàctica i reglament.

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport col·lectiu: Bàsquet

TEORIA

  • Atletisme: Llançament, salt i cursa.

PRÀCTICA

  • Ensenyament d’un esport individual: Atletisme
  • Sortides: bicicleta a les Vies verdes a Girona.

 

Avaluació

             És evident que nosaltres no fem el que ens dóna la gana, sinó que ho tenim tot planificat. per valorar la actitud, cada dia anotem al nostre quadern de professor les coses que fas bé o malament.  Així, al final de trimestre et surt una nota depenent d’allò que has fet durant les classes. Per saber què és el que tenim en compte llegeix el aquest document detingudament. En aquest document pots veure cada apartat quin valor té per a la nota final

Al llarg del curs utilitzarem el següent sistema d’avaluació. L’avaluació numèrica la dividim en 2 parts:

ACTITUD, VALORS I NORMES: 30% de la nota

En els aspectes formals valorem la puntualitat, portar la roba de l’escola (samarreta, pantalons i xandall), calçat adequat i cordat, portar cabell llarg recollit, lesions i absències sense justificar (específic per EF), no portar la vestimenta, menjar xiclet i dutxar-se. Aquesta nota te un valor del 15%. La nota al iniciar el trimestre és de 10 i anirà disminuint segons les infraccions comeses. Les 3 primeres infraccions 1 punt, a partir de la tercera 2 punts.

L’altre aspecte que valorem és la conducta social, col·laboració amb els alumnes i el professor, fer la feina ben feta, estar atent a les explicacions de professor i complir les normes generals de convivència. Aquesta nota te un valor del 15%. La nota al iniciar el trimestre és de 5 i anirà augmentant o disminuint segons el criteri del professor. Al llarg de la sessió, al inici, durant i en acabar el professor farà una valoració d’alguns d’aquests aspectes.

CONTINGUTS: 70% de la nota

 Aquest apartat inclou el 20% del total de la nota que fa referència als conceptes i el 50% als procediments

Teoria. 20% de la nota, que consistirà en una prova teòrica 15% i en un Qüestionari o un power point 5%

Pràctica: 50% de la nota

Avaluarem mitjançant vàries proves el contingut principal del mòdul. Les proves de condició física utilitzarem uns barems elaborats pel propi departament d’E:F:

Les proves d’esports com el hoquei sala o futbol sala també utilitzarem un barem segons els temps resultat d’un circuit. En canvi a gimnàstica artística o expressió corporal seguirem els criteris de valoració d’una competició.

Amb els barems intentem reflectir la trajectòria personal de l’alumne en relació a l’activitat física, en relació als cursos anteriors. (ja que podem anar millorant els resultats al llarg de la secundària) i en relació a l’actual (on recompensem el treball fet durant el curs). En definitiva intenta, reflectir la importància del treball personal i de l’esforç recompensat.

Considerem que tot aquest tipus d’avaluació és transparent i objectiu, diferenciador però no discriminatori, motivant i individualitzat, i educa per la salut i per aprendre a aprendre.

ALTRES CONSIDERACIONS:

  • NOTA FINAL: La mitjana final sortirà de les notes de cada trimestre
  • Exempts de la part pràctica: S’ha de portar un certificat mèdic on consti la seva exempció i on digui textualment que no pot realitzar les classes pràctiques d’educació física.
  • Aquell que no pugui fer la classe per estar lesionat o malalt, ha de portar el justificant mèdic i ha de fer un treball del contingut de cada sessió, en acabar ha de presentar-ho al seu professor o ha d’anar a la biblioteca per fer un treball teòric d’E.F.
  • Aquell que obtingui en la prova de conceptes una nota inferior a 2,5 considerarem que no ha estudiat prou i li pot afectar a l’avaluació d’actitud.

A cada trimestre hi haurà una recuperació del trimestre anterior, en cas d’haver-se suspès, que consistirà en una prova procedimental i una prova escrita,  en una data que constarà a l’agenda trimestral o que comunicarà el professor/a.