La Vella Quaresma és la representació de l’expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quarema. Va vestida com una pagesa mallorquina ( coneguda com a Jaia Coresma) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma. Se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”. Com veieu, rep molts de noms.
Durant els dies de carnaval el rei carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l’ordre i a la calma.
Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar perix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.