El Juan fa ciment

Va venir a la classe el Juan que es el pare de la Lucia.

Va venir per demostrar-nos com s’enganxen les pudingues i les bretxes per fer conglomerats.

Van posar aigua, ciment, sorra i pudingues i bretxes i ho vam remenar tot.

Primer va quedar com un puré de patata i després amb molt temps es va quedar dur.

Al cap d’uns dies ho van picar amb un martell i estava molt dur i per dins va quedar com els conglomerats però de diferent color.

També vam partir un conglomerat. Estava molt molt dur. S’assemblen.

Ara ja sabem que perquè s’enganxin els conglomerats al mar també necessiten un ciment.

Moltes gràcies Juan per venir a explicar-nos com s’enganxen els conglomerats

Lucia Martínez i Maria Muñoz

Tenim una casa a la Lluna 

Tenim una casa a la Lluna, és raríssima, super rara, original, tan misteriosa com el dimoni fent dolenteries. És estrambòtica i al·lucinant.

Ens divertirem molt fent el trapella, esbargir-nos com si fóssim croquetes, com si fóssim macarrons, com si fóssim papallones, com si fóssim mosquits diminuts i emprenyadors.

Farem trompis saltant de núvol en núvol. Serem cucs de terra i ens ficarem pels cràters de la Lluna.

Hi deixarem anar a la parentela, a la tribu. Alguns diuen que no hi ha d’entrar ningú perquè així podrem fer el que ens doni la gana, “pintorreando” els llibres, fent el ronso, dormint quan vulguem o decorant la casa a la nostra manera. 

  Classe dels Mitjans fent de Mercè Rodoreda.

Octubre del 2008

Hem llegit contes de la Rodoreda. Ens agrada molt la Mainadera.

Hem escrit com si fossim Rodoredes.

Primer hem escrit cadascú les seves idees, desprès les hem posat en comú. Entre tots hem buscat de dir el que voliem dir com creiem nosaltres que ho diria la Rodoreda. Per fer-ho a vegades hem utilitzat el diccionari de sinònims o les comparacions.

Al final hem escrit el nostre conte