“FEM UN CAMÍ PER LES BICICLETES?” 

Així comença aquesta història… 

Després d’una conversa  en la que parlàvem de com som cadascú de nosaltres (arrel del projecte anterior del cos) sorgeix la qüestió de plantejar-nos quines coses ens agrada fer i especialment a què ens agrada jugar. 

S’emocionen al parlar dels seus  jocs habituals i s’engresquen fins al punt que  proposen portar les bicicletes per tal d’ensenyar-nos i compartir la seva joguina preferida i pensar un camí per on podrien anar. 

Ens expliquem com són les nostres bicicletes: 

…“la meva corre molt”, “la meva més”, la meva és vermella i té timbre”, “jo encara vaig amb rodetes”, “a mi ja me’n han tret una i ara tinc tres rodes”, “a mi me la regalaran pel meu aniversari”, “la meva quan frenes fas un soroll”, “jo n’estic aprenent amb el meu tiet”, “si pedales fort vas més ràpid”, “si vols girar has de moure el manillar”., “a vegades quan giro caic”, “has de frenar una mica”…

(fragments d’una conversa) 

Ens crida l’atenció parlar i saber  com funcionen i ens posem a pensar-ho per parelles. 

Ho representem amb textos i després ens els expliquem, són les primeres idees. 

Ens adonem que ens ha costat dibuixar la bicicleta sense tenir-la davant, i també ens ha costat trobar maneres d’explicar com es mou. 

Han aparegut algunes idees de representació del moviment: 

“poso fletxes per les rodes perquè sembli que girin”, “faig línies com els dibuixos de còmic , perquè sigui més com de veritat”, “he posat la carretera amb fletxes, així com si caminés, i les fletxes cap al cantó del manillar”, “he posat noés la primera lletra de la paraula pequè no m’hi cabia i després he posat el què vol dir a baix”… 

Necessitem veure la bicicleta en directe i l’Issam s’ofereix a portar la seva.Després d’observar-la decidim explicar de nou com hem vist que funciona.En parlem entre tots i apareixen noves idees: 

-“perquè sembli que es mogui he fet primer una bici i després una altra”-“jo també i he fet els pedals diferents perquè s’han mogut”-“perquè sapiguem quin va primer i quin després poso números”-“no cal que dibuixem la bici sencera per explicar com es mou, només faig la cadena, els pedals i les rodes”-“jo he anat dibuixant les parts que es mouen”… 

Totes aquestes idees i d’altres ens ajuden a anar consruint la idea que ens pantejavem de com representar el movient. Parlem de com n’és de difícil d’explicar-ho.Surt a la conversa la seva vivència d’aquells contes que els passes ràpids i els dibuixos sembla que es mouen.També parlem en algun altre moment de la dificultat d’anar en bici, depenent de les rodetes que portis…i l’Issam ens la deixa provar! 

La Paula porta una informació de com eren les bicicletes abans, i de diferents tipus de bicicletes i en parlem. 

Decidim organitzar i recollir la informació i tot el què fem en un dossier que podrem consultar quan calgui i anar fent créixer. 

Al mateix temps preparem una sortida al centre cultural de Terrassa, a escoltar una cantata.Per poder localitzar on hem d’anar consultem un plànol de la ciutat, i pensant que hi anirem en tren  proposem l’itinerari que farem. 

Parlem dels plànols, què són,  quan els han vist, en quines situacions els han fet servir… 

Després de la sortida intentem representar per escrit el camí que vam fer er explicar-ho als pares. 

Ho fem de forma individual, ens ho expliquem i aprofitem les idees de tots els nens i nenes. 

-“les paraules ajuden a saber on vas, si no dius res no ho saps”-“S’ha de dir on comença, amb una fletxa va bé”-“He posat les estacions de tren, la 1 i la 2 i l’escola i el centre cultural”-“També es poden posar algunes coses que vam veure pel camí…”-“s’ha de mirar si fas el camí curt o llarg, no es el mateix”-“També cap a quin costat va, o amnt o avall”… 

Ara ja tenim ganes de pensar en el dia que les portarem i pensem en quin recorregut podran fer.

Parlem i pensem en fer un dibuix del pati per veure quin espai serà millor. Per parelles ens hi posem!