L’Enric Larreula és un senyor gran de 68 anys, porta els cabells llargs i blancs, és molt simpàtic i graciós.
Viu a Rubí en una casa, té molts animals: gallines, gats, gos, i una burra que es diu Macarena però li diuen Maca.
De petit dibuixava coses que li agradaven molt i que l’ajudaven a viure aventures que s’imaginava.
Fill d’una família obrera, als catorze anys va començar a treballar en una fàbrica.
Posteriorment, va deixar la fàbrica i es va dedicar professionalment a una de les seves grans passions, el dibuix, va fer d’il•lustrador però ho va haver de deixar per problemes de vista, també va fer de cantant, però tenia afonia de tant fer callar als seus alumnes.
Va donar classes de català, quan en temps d’en Franco estava prohibit parlar-lo.
Ara és cofundador de l’Associació Amics de la Bressola, una entitat que treballa per a recuperar l’ensenyament de la llengua catalana a la Catalunya del nord.
De gran va estudiar a la universitat. Més endavant també hi va donar classes.
Va començar a escriure als vint-i-dos anys, primer escrivia amb bolígraf i ara ho fa amb ordinador.
Per escriure s’ inspira en coses que ell coneix i que li agraden. Fa molts viatges, veient moltes coses del món fa que tingui més motius per la seva inspiració.
Quan escriu fa com si fes una escultura, va treien i afegint coses.
Li agrada i es diverteix escrivint, fa fer als seus personatges coses que ell voldria fer i que no pot fer.
Ha escrit molt llibres i ara esta acabant una col•lecció de llibres de ALA DE CORB, que és un pirata.
El primer llibre que va escriure quan tenia vint-i-dos anys es diu: TIGRE, també ha estat el darrer que ha publicat.

Ens ha agradat molt tot el que ens ha explicat i com ho ha explicat. Continuarem llegint els seus llibres i contes, els trobem molt divertits, interessants i originals.

Ha rebut moltíssims premis:

• Víctor Català (1967) : Recull de contes.
• Recull-Francesc Puig i Llensa de narració (1969): El petó.
• Narrativa de Muntanya (1970): El pas de la nit.
• Baldiri Reixach (1979): Per la seva trajectòria en pedagogia.
• Xarxa d’assaig (1983): Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà.
• Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil (1984): Marduix.
• Pere Quart d’humor i sàtira (1990): La propina.
• Lola Anglada (1991): Contes per a un món millor.
• Gran Angular (1994): Els arbres passaven ran de finestra.
• Pere Quart d’humor i sàtira (2000): La dutxa.
• Premi d’Honor Jaume I (2002): Per a la seva trajectòria.