La setmana Cultural va ser tot un èxit.
Els tallers van agradar moltíssim, sobretot aquells que eren nous, com construccions, percussió i experiments.
Podeu trobar les fotos al Picassa de l’escola. Doneu una ullada!
Com cada any, “Marina” ha estat un dels llibres més ben valorats per l’alumnat de sisè. L’èxit, any rere any, n’és una constant. Per uns dies, i sense que serveixi de precedent, els personatges que formen l’entrellat d’aquesta novel·la tan interessant, passen a ser part de la vida dels nois i noies de sisè. En Kolvenik, l’Eva Irinova, en Germà, l’inspector Florian, en Claret, l’Òscar i la Marina formen part dels inacabables dies a l’escola; la por, l’amor, la tristor i la melangia acaben per engolir-nos, i així som capaços d’endinsar-nos en un món especialment sensible. Si teniu fills a sisè o els heu tingut, segur que enteneu de què parlo.
Enguany, després de varis intents fallits, hem aconseguit fer quelcom més que llegir el llibre, ens hem endinsat per la Barcelona en la que es mouen els personatges principals d’aquesta magnífica història. Entre professorat i alumnat hem aconseguit “crear” una ruta literària especialment interessant.
Trepitjar Barcelona seguint les petjades dels protagonistes de “Marina” ha estat una experiència preciosa. Val a dir, però, que la feina ha estat molt important, ja que des d’un bon inici hem cregut que aquesta ruta s’havia de fer entre tots, professors i alumnes. De manera que ens vàrem posar mans a la feina des de l’inici de curs. Ens vam repartir les feines entre cadascun dels grups taula de la classe, fet que ens va ajudar a estructurar millor el recorregut i les tasques a desenvolupar. Necessitàvem entrellaçar tècniques d’estudi, àrees a desenvolupar, espais a visitar, personatges a conèixer i sensibilitats a moure. Així, establírem una xarxa en la que tots i totes ens sentírem especialment necessaris i importants.
El dimecres, dia 18 de gener, a les 7h i 30’, iniciàvem la nostra ruta, i ens trobàvem a la Rambla, davant els FFCC. Era nit fosca, amb els carrers silenciosos; bé, això abans d’arribar nosaltres!
Se’ns plantaven davant nostre dotze hores de feina, de manera que calia agafar-s’ho amb “interès”, “fe” i un xic de “ironia”, oi?
L’itinerari començava la seva part “activa” al Peu del Funicular, lloc on fèiem la primera aturada; calia anar a Vallvidrera i endinsar-nos en l’apartat del llibre en què l’inspector Florian, perseguidor implacable d’en Kolvenik, ens relatava una bona part de la vida i obra d’aquest personatge tan tenebrós. Amb aquesta excusa, coneguérem també la història del funicular, que per cert és força interessant. A més, i això us ho dic amb la mà al cor, Bercelona, vista des de Vallvidrera a primera hora del matí, és una “passada”. Si un dia us lleveu d’hora i no sabeu què fer, animeu-vos, agafeu el tren i el funicular i doneu-hi un cop d’ull. Segur que us agradarà.
Després, i ja amb el sol lluint, ens vam dirigir al cementiri de Sarrià; un espai desconegut per a la majoria de gent que, si no us hi porten, segur que no el trobareu. Entre torres i jardins, s’alça un petit espai pel repòs d’aquells que ja no hi són. Sembla mentida que encara avui, puguem trobar un lloc tan tranquil enmig del brogit de la ciutat. Sarrià manté l’ambient re poble tot i formar part de la immensa Barcelona. Si passeges pels seus carrers estrets i sinuosos et pots endinsar en un món ja perdut, en un món que ens acosta a la Barcelona d’ara farà uns cinquanta anys. Per entre els seus carrers encara hi podem trobar les petjades d’en Germà i la música d’un gramòfon on escoltar la Kirsten, veu que ens transporta amb les seves àries a un món artístic no massa conegut pels nois i noies d’avui dia. Delibes, Bach, Wagner,… es mouen per aquests carrers amb fluïdesa, i impregnen les seves parets d’aquesta música tant excelsa: l’òpera.
Aquí, a Sarrià, vam treballar al costat d’en J.V.Foix, poeta avançat al seu temps. Els nois i noies de la classe en coneixien alguns dels seus principals poemes, de manera que els vam recitar i compartir amb l’encarregat de la Fundació Foix, el senyor. També, com no, visitàrem la pastisseria, d’especial renom per les seves exquisideses. Com diu en Germà, personatge especialment lúcid d’aquesta novel·la, “els croissants de la pastisseria Foix són els Mercedes-Benz dels croissants”. Proveu-los, segur que recordareu la seva aroma per molt temps.
Foix se’ns aparegué entre croissants i el pa acabat de fer, barrejant els mons dels negocis, una mica allunyats de la seva sensibilitat i interessos, amb les tertúlies inacabables amb personatges de les arts i les lletres de la Barcelona rellevant, de la Barcelona impregnada d’una voluntat especialment forta per a sobreviure. “És quan dormo que hi veig clar”, “ És profecia, a cal fuster hi ha novetat”… són alguns dels poemes que nois i noies de sisè han après i han recitat. Espero que els serveixi per acostar-los una mica més a la sensibilitat de la poesia del nostre país. Com a complement, i pel fet d’englobar època i personatges, hem conegut també al poeta Carles Riba, i a la seva dona, Clementina Arderiu; ambdós enterrats en el mateix cementiri que en Foix: el jardí d’arbres i carrers que formen el Cementiri Vell de Sarrià.
Una vegada conegut Foix i el seu entorn, ens vam dirigir a Santa Maria del Mar. Calia agafar el tren de Sarrià i baixar a Plaça Catalunya. Les Rambles brogien de gent movent-se, caminant amunt i avall, com si d’un riu amb múltiples afluents es tractés. Veiérem el Liceu, el carrer Ferran, l’Ajuntament i el Palau de la Generalitat, els carrers estrets i foscos que hi aflueixen… fins arribar a la Plaça de Santa Maria, on el món sembla haver-se aturat. Les paraules reflectides en la novel·la “L’Església del Mar”, recitades pel grup encarregat de presentar-nos aquesta meravella arquitectònica, encara ressonen a les nostres orelles. Una tranquil·litat especialment plàcida recorria el nostre cos. Endinsats entre les altes columnes que formen la cúpula d’aquest temple, escoltàrem les notes d’un orgue. El seu intèrpret ens esperava des de feia una estona, Bach, immortal amb la seva música religiosa, ho feia des de feia alguns segles.
L’experiència va ser increïble. Orgue, flautes, veus i silencis, en foren els elements principals. La Mònica, amb la seva especial dedicació a la música a l’escola, ens ajudà a fer possible aquesta experiència. La Sonata 147 d’en J.S.Bach (Jesus bleibet meine Freude), cantada en alemany, gràcies a la Mar López, mestra de l’escola que domina d’allò més bé aquest difícil idioma, ens deixà a tots bocabadats. Els feligresos i turistes que en aquells moments omplien l’església, gaudiren per uns moments d’un dels actes més sublims que hi ha en aquest món: la música d’en J.S.Bach, cantada i interpretada per uns nens i nenes capaços d’introduir-se en aquest espai intemporal, que és la música.
Acabada la interpretació, amb la gratitud mútua que es reflectia en les cares dels nois i noies, així com de tots els que estàvem en aquells moments a l’església, ens dirigírem a la llum, sortint d’aquell temple de l’art per retrobar-nos amb el món real i quotidià dels carrers medievals de Barcelona. Noms que ens acostaren als antics gremis de la ciutat, alguns d’ells de difícil interpretació avui dia, pogueren fer-nos entendre millor què era allò dels gremis, i com devia ser la vida en aquelles contrades en l’època medieval.
D’allà, amb la panxa buida i amb ganes d’omplir-la, ens dirigírem a prop del port, més concretament al costat del Museu d’Història de Catalunya. La zona és força apropiada per descansar una estona, fer un mos per aguantar el què quedava de jornada i recuperar forces, que la veritat bona falta feia. Per cert, heu provat mai de menjar un entrepà, jugar a perseguir-se i defensar-se de les gavines “assassines” que envolten aquest contorn marí?. Proveu, proveu, ja veureu com n’és de difícil compaginar les tres coses i no morir en l’intenta.
Acabat el descans, i encara amb por dels atacs furibunds de les gavines, ens vam dirigir a l’estació de França. L’antiga estació és espectacular! Una cúpula de vidre i ferro s’entrellaça per fer de l’estació un espai màgic. Els trens, amb els motors engegats mentre esperen per encaminar-se envers el seu destí, sembla que formin part d’algun tren de joguina. No se’n fan avui en dia d’estacions com aquesta.
La feina que ens esperava aquí fou també molt “xula”. Primer una breu presentació de la història de l’estació, després la lectura de la part de la novel·la que transcorre entre aquests ferros i vidres, després la recitació d’un poema d’en Joan Margarit que ens situa a l’estació de França en plena Guerra Civil, per acabar un dibuix de les voltes extraordinàries d’aquesta vella i bella estació. Com podeu apreciar, un munt de feina, però que si tu mires bé, sembla més un gaudir que un treballar.
Mentre estàvem dibuixant, amb els sorolls dels trens com a so d’ambient, ens trobàrem enmig de la filmació d’un anunci; com que teníem pressa i calia anar per feina, no poguérem entretenir-nos per saber una mica més de què anava.
Ja cansats, amb les cames fent-nos figa, ens dirigírem al carrer Princesa; lloc on transcorren alguns dels passatges més sinistres de la novel·la. La botiga de màscares “Arlekí”, el recinte dedicat a la màgia “El rei de la màgia” i les velles i atrotinades escales que pugen i baixen a les cases d’aquest tenebrós carrer… acabaven de completar el nostre recorregut literari per aquesta Barcelona desconeguda. Aquestes últimes visites foren també molt interessants. Semblava com si mica en mica ens haguéssim traslladat uns quants anys enrere, forces per ser sincers, i que ara, després d’haver fet el recorregut, ens havíem fet nostre el seu ambient, de manera que compreníem molt millor com haurien pogut ser els esdeveniments relatats en aquesta fantàstica novel·la d’en Carlos Ruiz Zafón.
Eren les cinc de la tarda, les cames no ens les notàvem, el sol es ponia i la nit retornava, tal com l’havíem vist abans d’iniciar el nostre camí. Ara, per acabar, anàvem a conèixer el Museu de la Màgia, regentat i impulsat pels amos de la botiga “El Rei de la Màgia”. Allà, per una estona, ens explicaren la història de la màgia, els canvis que hi hagut en aquest art, així com alguns dels trucs més coneguts; una petita sessió de màgia fou la cloenda de la nostra visita.
Eren dos quarts de set de la tarda. Tornàvem a agafar el tren que ens havia de dur a Terrassa. Cansats, sense massa ganes de fer gresca, retornàrem al lloc que havia estat l’inici del nostre itinerari: Terrrassa. Èrem ja a casa. Dotze hores justes havien estat necessàries per conèixer una mica millor l’entorn d’aquest llibre excel·lent, “Marina”.
Donarem informació sobre el procés de matrícula.
Farem una visita per l’escola.
L’escola va optar per participar amb el pla de consum de fruites, ja que creiem que és de gran interès que els nens i nenes de l’escola sàpiguen de la necessitat de menjar fruita diàriament. Aquest Pla està organitzat per la Generalitat de Catalunya.
A partir de demà dimecres, dia 1 de febrer, els donarem fruita una vegada al mes. El calendari, si no hi ha res que ho impedeixi, serà el següent:
31 de gener —–> finalment, i degut a que ens ha arribat al migdia, la repartirem els dies 1 i 2 de febrer (se la menjaran, si vostès ho creuen convenient, a l’hora d’esmorzar-pati) (poma/mandarina/poma)
21 de febrer
20 de març
24 d’abril
22 de maig
12 de juny
Avui primer dia d’esmorzar fruita ha estat un èxit! tots els nens i nenes han menjat mandarina o plàtan i demà més …. Us mantindrem informats.
PROJECTE: EL CAVALLER GUIFRÉ
Benvolguts pares, volem explicar-vos el projecte que han realitzat durant aquest 1er trimestre els nens i nenes de P4 i p5, juntament amb els companys i companyes de Crespinell.
A principis d’octubre vàrem rebre una carta del cavaller Guifré.
Estava molt preocupat, havia perdut l’espasa i la corona de la seva estimada prop del castell de Vallparadís.
Els nens i nenes de P4 i P5 van tenir la brillant idea d’anar prop del castell i buscar, entre tots, la corona i l’espasa.
Un divendres al matí varem anar al parc de Vallparadís i …………………..quina sort! Varem trobar les dues coses.
Varem deixar l’espasa i la corona a l’escola perquè el cavaller Guifré ho vingués a buscar, i quina va ser la nostra sorpresa quan varem rebre una carta d’agraïment fent-nos saber la seva satisfacció, ara ja tenia el que més valorava, tornava a ser feliç!
Com a recompensa ens visitaria la matinada de cada dimecres i ens deixaria una carta on ens explicaria les seves fantàstiques aventures.
Dit i fet! Cada dimecres hem trobat una carta escrita en un full de pergamí, enrotllada i lligada amb una cinta catalana. Cada setmana ens l’ha amagat en un lloc diferent. Quina feinada hem tingut a buscar-la, però sempre hem acabat trobant-la!
Pares, voleu saber algunes de les aventures que va viure el Cavaller Guifré?
Segur que sí!
Un dia el Bruixot Tabalot, que és molt bromista, va amagar les joies de les dames i els penjolls dels cavallers entre la pelussa del Goril•la Pelut.
El cavaller Guifré, amb la seva espasa va deixar el goril•la ben pelat recuperant així les joies i penjolls.
“Nosaltres varem fer collarets i penjolls”
Un altre dia, el Bruixot Tabalot ajudat del seu amic el drac Treufocpelsqueixals, va cremar tots els estendards del castell.
El cavaller Guifré una vegada més ho va solucionar!
“Nosaltres varem decorar estendards”
Una altra aventura va ser quan tots els escuts del castell van aparèixer pintats de negre. Sort del drac Pintor!
“Nosaltres varem decorar escuts”
I el que va passar amb els cascos? El bruixot Tabalot va tenir la mala idea de llençar-los al fossar, els cocodrils se’ls van empassar i quin mal de ventre! Sort del cavaller Guifré, que valent com és, va tenir una molt bona idea per treure els cascos de la panxa dels cocodrils.
“Aquí ens teniu fent cascos”
Una altra aventura viscuda pel cavaller Guifré va ser la lluita que va mantenir amb un enorme drac de tres caps. Quina broma tan pesada !
El drac de tres caps va resultar ser un globus inflat. Les fotos dels avantpassats varen quedar plenes de ditades, aquell drac de tres caps era una mica marranot!
“Varem decidir fer fotos dels avantpassats”
Una idea dels nens: podríem construir un castell!
Hem aprofitat el castell per treballar la geometria, també per comparar alçades.
La Rita i en Pinxo, les mascotes de P4 i P5, ens han ajudat en aquesta tasca.
Aquí ens veieu, pintant les parets del castell.
També enganxant les heures que penjaran de les seves parets.
Aquí estem decorant els merlets
I aquí enganxant les cadenes que van retallar els nens i nenes de P5.
Va sortir una nova idea: – Podríem fer un fossar al voltant del castell i posar-hi cocodrils!
- També peixos.
- Peixos no en posarem, tindrem molta feina!
- Hem de posar peixos, si no posem peixos què menjaran els cocodrils?
- Teniu raó! Posarem peixos.
Els nens i nenes de P5 van dissenyar cocodrils i peixos.
Els nens i nenes de P4 van triar els cocodrils i els peixos que més els hi van agradar.
Una vegada ampliats els varem decorar
En fi, el resultat ha estat fantàstic. Tots ens sentim molt satisfets, ha costat però hem gaudit de l’experiència, hem aconseguit els objectius proposats!
Aquí teniu els artistes:
Classe dels Bombers, P4 Classe del Elefants, P5
I aquí en nostra fantàstic castell. Quin goig que fa!
Esteu tots convidats a visitar-lo!
SORTIDA A COLLSEROLA
Quan arriba la tardor els dofins i els esquirols sortim d’excursió a la muntanya. Aquest curs, com al primer trimestre estem treballant el projecte del bosc , hem anat a conèixer els boscos de la Serra de Collserola.
Hem identificat els arbres , arbustos i herbes del bosc i del sotabosc , hem escoltat els sons dels animals, hem observat les diferències de troncs, fulles i fruits de l’alzina, el pi i el roure. Què bé ens ho hem passat descobrint les empremtes dels esquirols, els ratolins de bosc , els conills, els senglars…
Classes dels dofins i dels esquirols
Castanya va, castanya ve!!!!!!!!
Els més petits i eixerits de l’escola hem celebrat tots plegats la CASTANYADA!!!!
La pluja no ha espentat la castanyera. Ens ha portat castanyes calentones!! Mmmm! Itots junts hem cantat, hem ballat,.. i hem menjat castanyes!
Els més grans hem celebrat la castanyada i HALLOWE’EN. Uns hem fet panellets, paradetes amb fruits de tardor i d’altres hem decorat l’escola de hallowe’en, hem recitat poemes en “anglès” i hem vist un film de por.
El nou curs ja és aquí! Per retrobar els amics, fer-ne de nous, recordar què és l’escola i mil coses més, el primer dia de classe vàrem organitzar una sèrie de proves molt entretingudes. Aquí en teniu una mostra.
https://picasaweb.google.com/ceiplanaspa/5eI6ePrimerDiaDeClasseCurs201112
El claustre de professors i professores els desitja un molt bon estiu!
Després d’aquest descans, tots tornarem amb molta energia i ganes de retrobar-nos, de començar un nou curs ple de reptes i aventures.
Els recordem que les classes començaran el dia 12 de setembre.
Després de la tormenta ha arribat la calma, amb un mar plàcid, tranquil, hem atracat els velers a Cotlliure. Allà lluny observàvem la tormenta que ens perseguia, llamps, trons, però res hem pres un bany, després hem dinat i…., allò tan divertit. Hem fet el desembarcament en zoodiacs carregats amb motxilles, bosses, i altres… , tot un espectacle digne de veure. Els curiosos ens observaven, fins i tot ens han immortalitzat amb les seves càmares.
Un cop instal·lats al Centre cultural, hem visitat el Castell Reial i hem fet una visita al poble.
Primer, hem començat per Espriu. Ahir vam visitar Sinera entre pluja i sol, tot recitant poemes. És impressionant!
A l’Estertit entre poemes i poemes, strikes i sparks, pluja i sol, vam passar una jornada esplèndida!.
Què penseu que els va agradar més?
La resposta a la tornada.
Avui, navegació, bany a Cala Joncols, dinar. N’hem gaudit molt del gelit bany!
A la tarda hem visitat tot galopant amb el trenet tot derrapant, costelles el Cap de Creus. Hem fet una part de la ruta literari d’en Pla.
6è. EDUCACIÓ PRIMÀRIA
-Català. Llengua CS 2 Eumo Editorial (ISBN 978-84-9766-309-0)
-Matemàtiques 6 CS Projecte Tram, Ed. Text-La Galera (ISBN 978-84-412-1794-2)
-Castellà 6 CS 2 Eumo Editorial (ISBN 978-84-9766-203-1)
-Science and Environment 6, Student’s Book, Ed. Edelvives (ISBN 9788426370624)
-Surprise 6 Class book Ed. Oxford (ISBN 9780194409506)
-Religió Catòlica 6 Ed. Edebé ISBN 978-84-236-9481-5
-Agenda LANASPA
5è. EDUCACIÓ PRIMÀRIA
-Català. Llengua CS 1 Eumo Editorial ISBN 978-84-9766-308-3)
– Matemàtiques 5 CS Projecte Tram, Ed. Text-La Galera ISBN 978-84-412-1792-8)
-Castellà 5 CS 1 Eumo Editorial ISBN 978-84-9766-202-4
-Science and Environment 5 Primary, Student’s Book, Ed.Edelvives(ISBN 978-84-263-7059-4)
-Surprise 5 Class Book Ed. Oxford (ISBN 978-0194409490)
- Religió Catòlica 5 Ed. Edebé ISBN 978-84-236-9355-9
-Agenda LANASPA
4t. EDUCACIÓ PRIMÀRIA
-Llengua catalana 4 Ed. Castellnou (ISBN 978-84-9804-469-0)
-Quadern de llengua catalana Ed. Castellnou (ISBN 978-84-9804-60-76)
-Matemàtiques 4 Ed. Castellnou (ISBN 978-84-9804-477-5)
-Quadern de matemàtiques Ed. Castellnou (ISBN 978-84-9804-6328)
Medi natural i social 4 Ed. Barcanova. (ISBN 978-84-489-2234-4)
Science and Environment 4 Baula-Edelvives (ISBN 978-84-26366092)
-Proyecto Tornasol L. Castellana 4 Ed. Teide (ISBN 978- 84-307-7576-7)
-Surprise 4 Class Book, Ed. Oxford (ISBN 9780194409483)
-Surprise 4 Activity Book, Ed. Oxford (ISBN 9780194408097)
- Religió Catòlica 4 Ed. Edebé ISBN 978-84-236-8914-9
-Agenda LANASPA
3r. EDUCACIÓ PRIMÀRIA
-Llengua catalana 3 Ed. Castellnou ISBN 978-84-9804683
-Quadern de llengua catalana 3r Ed. Castellnou ISBN 978-84-9804-60-69
-Matemàtiques 3 Ed. Castellnou ISBN 978-84-9804-476-8
-Quadern de matemàtiques 3r Ed. Castellnou ISBN 978-84-9804-6311
- Medi natural i social 3 Ed. Barcanova ISBN 978-84-489-2229-0
- Science and Environment 3 Baula-Edelvives ISBN 978-84-26366061
-Proyecto Tornasol – L. Castellana 3 Ed. Teide ISBN 978-84-307-7574-3
-Surprise 3 Class Book Ed. Oxford ISBN 9780194409476
-Surprise 3 Activity Book Ed. Oxford ISBN 9780194408080
Flauta Zen-on germànica SG (2199) Audenis
Portafundes Data King DIN-A4 30 fundes, negre
-Religió Catòlica 3 Ed. Edebé ISBN 978-84-236-8913-2
Agenda LANASPA
