LA LLEGENDA DE LA DONA I EL CAVALL

En Javi Pallarès de cinquè B ens ha escrit aquesta bonica llegenda.

LA LLEGENDA DE LA DONA I EL CAVALL

En un lloc molt llunyà, en el segle XVI, una bella dona cavalcava pel bosc sense imaginar-se el perill que li esperava.

– Quina meravella! -deia ella, contemplant les flors que l’envoltaven.

De sobte, es van escoltar uns trons que anunciaven que s’acostava una tempesta.

– Hem de marxar, Atzabeja, abans de què plogui -deia la dona al seu cavall mentre es dirigia cap a casa seva.

El seu cavall es va espantar amb el soroll d’un tro i va aixecar les potes de davant i va marxar corrents. La dona va caure a terra i va quedar inconscient.

– Què ha passat? -va dir al tornar en si ,recordant a poc a poc el que li havia passat. Espantada i preocupada pel seu cavall va seguir el camí .Va caminar molt de temps quan va trobar un castell al costat del camí.

Molt decidida va entrar al castell i es va emportar una sorpresa. Hi havia retrats d’ella per tot arreu.

– Però què és això? – va exclamar – sembla que estigui a casa meva.

No entenia res. Va seguir observant sense adonar-se que la vigilaven.

– Qui és vostè? – va preguntar ella quan es va adonar que hi havia algú.

– Sóc el teu admirador – va respondre un elegant artista.

La dona va quedar sorpresa quan va veure a aquell home tan elegant.

– No t’espantis – va dir l’home, intentant respondre a totes les preguntes que ella li feia i explicant-li el perquè dels seus retrats en aquell castell.

– Mai he vist alguna cosa així! – va dir ella.

– I jo, tanta bellesa! – va respondre ell.

I no era una obsessió, només es tractava d’un excel·lent artista que admirava la bellesa i, per a ell, ella era la més bella.

Al cap de poc temps van arribar a buscar la dona, era la seva família que, dirigits per Atzabeja, van arribar al castell i van quedar sorpresos, igual que ella.

La noia s’havia d’acomiadar de l’artista sortint d’aquell lloc una mica trista i contenta a la vegada per haver tornat a veure el seu cavall Atzabeja.

Javi Pallarès

EL PET DE LLOP

Els nens i nenes de tercer treballen els bolets i fan descripcions.

pets_de_llop_20090122193251

El pet de llop es com una bossa i quan l’apretes surten les espores.

A sobre del barret té moltes berrugues.

Quan és jove és de color blanc i quan és vell, és de color marró.

No te làmines, no te anell, ni te volva.

La béstia marina

L’Iñaki i en Mario de quart A ens han escrit aquesta història.

craquen

Ja fa molts i molts anys, al mar hi vivia una bèstia marina anomenada Craquen.

Era una bèstia molt gran que feia onze metres d’alçada, tota de color vermell.

Un dia que feia sol, va passar un vaixell pirata i cada vegada s’apropava més al remolí del pop.

Com que la bèstia era malvada, amb les seves potes el va enfonsar i tots els pirates van saltar a l’aigua.

Els pirates intentaven arribar a la costa però les onades els va enfonsar i van arribar a la boca d’en Craquen, es van convertir en el seu aliment.