Aquest curs hem iniciat un nou projecte d’escola des de l’àrea de música. Aquest projecte pretén donar una nova dimensió a la música que es fa a l’escola: el alumnes són capaços de cantar, tocar, ballar i a més a més crear i inventar les seves pròpies cançons, melodies i danses.
Perquè no ho barregem tot alhora? Això serà possible realitzant un canvi pel que fa als instruments que s’han treballat a les escoles.
Al voltant dels anys 70, diversos mestres de música van apostar per introduir la flauta de bec (d’origen alemany) com a instrument escolar. La flauta de bec però, no és un instrument present en el nostre entorn: ni és un instrument propi del pais, ni el trobem en cap orquesta simfónica ni el veiem sonant al carrer en cap festa. És un instrument que només s’utilitza en un repertori concret i en orquestres de música antiga, que té una difícil tècnica i que necessita un treball de molts anys per ser tocat correctament.
Què passa amb la flauta quan els nens són de vacances o bé acaben l’escola primària? que es queda oblidada en un calaix si no té la sort de ser traspassada a germans petits que l’aprofitaran uns anys més tard.
És que no tenim instruments propis que ens serveixin per tocar al carrer mil danses i cançons de tots els estils? Que ens permetin no només tocar a la classe sinó sortir al pati a tocar i ballar? i… fins i tot arribar fins a la plaça del barri o poble i animar les vetllades d’estiu?
Aquest instrument es diu FLABIOL i va acompanyat sempre del TAMBORÍ.
A moltes zones del nostre pais trobem flautes tocades amb una sola mà (popularment anomenades “flautes de tres forats”)que ens permeten amb l’altra, tocar un instrument de percussió.No us perdeu les pàgines www.tamborileros.com i http://flabiol.trad.org/
Aquestes flautes s’han utilitzat des de sempre per animar les festes dels pobles, barris, etc.. amb melodies de cançons i balls tant populars com valsets i pasdobles.
Això és el que pretenem amb aquest projecte: obrir la porta de l’aula de música perquè la música que toquin, cantin i ballin els nostres nens es converteixi en un fet social que continui i creixi amb ells.
Cristina Colls