cinc i sis fan onze

Un dia a l’escola de Sant Llorenç, un nen molt bromista anomenat  Martí li va fer una broma pesada a en Pau, un del seus companys. En Pau se’n va anar plorant perquè en Martí li havia dit que s’havia pixat als calçotets, tots els altres companys se’n van riure d’en Pau.

El dia següent, en Pau li va preguntar que perquè li havia dit allò, en Martí li va contestar :

- Jo dic el que vull i a mi ningú em mana.

Quan es van acabar les classes en Martí se’n va anar cap a casa. Quan va arribar li va obrir la porta el seu germà Pepe, que era un bon jugador i li agradava  el Madrid. Pepe li va dir:

-Els pares no hi són, de seguida arribaran.

Tot segut Pepe se’n va anar a jugar a futbol i va trencar el retrovisor del cotxe del seu pare. Quan van arribar els seus pares en Pepe els  va dir que en Martí havia trencat el retrovisor.  En Martí els  va dir que ell no havia sigut però els pares no se’l van creure:

-Jovenet estàs en un bon embolic, ¡¡¡castigat!!!

En Martí va estar tot el dia pensant el que li havia dit a en Pau i va pensar que estava malament a la tarda va veure a en Pau i li va dir:

-Ho sento Pau no ho faré més, vols tornar a ser amic meu?

I en Pau li va dir:

-Clar que sí, però sense bromes!

LLIÇÓ

No facis coses que no t’agradaria que et fessin a tu.

Arnau Sabaté i

Marionna Artal

Hi havia una vegada un gat que no tenia per menjar ni aigua va sortir al carrer fins que un gos el va perseguir  una bona estona fins que el seu amo el va cridar.
Tota la nit el gos no va para de pensar amb el pobre gat , el gos va recapacitar , i al dia següent li va portar aigua i menjar .El gat es pensava que era una trampa , però el gos ho feia de ventat i li va deixar el menjar se’n va anar .El gat es va ficar molt content i s’ha va menjar tot.

Ensenyança: Abans de fer una cosa mal feta , cal pensar.

Joaquim Astudillo
9/11/11

Un dia un  falcó i un colom   van trobar-se pel cel  volant. Van estar una estona  parlant,  i es van conèixer una mica. I aleshores  el   falco  va proposar fer una cursa per veure qui  era el mes ràpid dels dos. El falcó deia que guanyaria  la cursa .El colom se’n  va anar a casa seva i li va comentar als seus pares i  li  van dir que era  una bona idea anar a fer  un cursa et divertiràs!. Va arribar el dia de la cursa i el falco va dir: – preparats, llests, ja. Va resultar que el colom es sabia un altre camí per guanyar. El falcó  va veure que no estava d’arrere i va seguir. Però quan va veure el falcó ja estava al punt de guanyar la cursa i la va guanyar. El falco li va dir: – felicitats i el colom va respondre: gracies millor que siguéssim amics que no competir.
Lliçó: no diguis que guanyaràs perquè mai no ho sabràs.

Pol Alabart Clua ,Nico García Alvarez i Juliana Scutelnic

Un dia, un cavall i una vaca , es van trobar a un prat. El cavall era blanc i amb uns pèls llargs, la vaca era blanca i negra amb una cua curta. Mentre caminaven pel prat el cavall va dir presumint:
- Vols que t’ensenyi com salto i el ràpid que sóc?
La vaca en cara de sense ganes va dir:
-Vinga fes-ho !!
El cavall va saltar i córrer, pel prat i li deia a la vaca:
-Jajajajajaja o veus el ràpid que sóc!!!
La vaca se’n va anar enfadada.
El cavall tenia un fill petit que necessitava llet ja qué la mare es va perdre. De tans dies sense menjar s’estava morint, sol li quedavan 24H. Aquell mateix dia el cavall va trobar a la vaca i li va dir:
-El meu fill se mor, i li quedan 24H, perdò 23H.
La vaca li va respondre de seguida:
- Va cavall, portám a casa teva!
El cavall així ho va fer i van arribar just a temps, la vaca es va apropar al fill del cavall i el va fer mamar. El cavall petit va beure i ja no estava malalt
Lliçó
És millor no presumir d’allò que tu pots fer perquè els altres poden fer una cosa que tu no saps fer.

Víctor Gómez i Sara Moreno

Un diumenge, una manada de llops van trobar un gos. I el gos preguntà:

-Creieu que em puc unir a la vostra família?

-No, perquè els llops i els gossos sempre ens hem odiat.

-Doncs adéu! Va dir el gos tot enfadat.

Uns dies després el gos es va trobar amb més gossos i els va tornar dir.

-Em puc unir a la vostra família?

-Sí.

-Gràcies, sou molt amables.

Una setmana després…

Va aparèixer  un llop disgustat, perquè l’havien fet fora de la seva família i es va trobar el gos que ara ja en tenia.

-Creus que em puc unir a la teva família?

-Vosaltres no em vau deixar entrar a la vostra família doncs jo tampoc et deixo entrar a la meva.

El llop sentia el que havia sentit el gos en aquell moment se’n penedia però es va disculpar.

El llop se’n penedia però,  el gos no el va deixar entrar.

Però va venir la reina de la manada i li va dir-li al gos:

En aquesta manada deixem entrar a qualsevol perquè nosaltres diem, com mes serem mes riurem.

Va entrar i es va divertir molt perquè jugaven a fer carreres i a beure qui burnava mes fort .

Lliçó: Val més amics que no pas enemics.

Roger i Jordi

En Gerard era un nen molt ric i molt estafador en canvi el Pere era negret, pobre però molt amable. Un dia en Gerard va pensar de fer alguna cosa a en Pere, el que li va fer es riure de com era, a mes no tenia cap amic.
La mare d’en Gerard se’n va assabentar de tot, però va fer, com si no ho hagués sentit.
A la tarda, a l’hora de anar a l’escola, la mare del Gerard el va acompanyar com totes les tardes, quan en Gerard ja sen va anar a dins cap a la classe, ella va veure en Pere que sempre anava sol, i el va cridar:
-Hola Pere!
-Hola!
-Aquest matí he vist que el meu fill et deia coses. Es veritat?
-Sí, sempre em fa la vida impossible!
-Vols que et digui una cosa?
-Sí, sí! Que?
-Li diré a en Gerard que no et molesti ni et digui coses, d’acord?
-Val val, bé, adéu que faré tard!!!
En sortir de l’escola la colla d’en Gerard  sempre anaven a la placeta, i van anar, és van trobar amb en Pere, i li van tirar tot el que portava a la motxilla:   La llibreta, l’estoig, la carpeta…
La mare d’en Gerard va anar cap allà a portar-li el berenar, allò si que ja no es podia aguantar, estava tot pel terra, va anar cap a en Gerard i li va dir:
-¡Gerard!!!! CASTIGAT!!!! Per què li fas això a en Pere? Tan bon nen que es, ets un dolent!!
A l’endemà a l’escola en Gerard es va sentir molt malament i va anar cap al Pere i li va dir:
-Em perdones?
-Mmmmmm… si però no em facis res més,mai res més!!!
I des d’aquell dia en Pere i en Gerard van ser sempre amics i en Gerard va aprendre la lliçó.    

“No facis coses que a tu no t’agrada que et fessin”

                                                                                                                         Abril i Arnau. P

Una vegada   un  gos estava gelat de fred i va veure un estable on hi havia un cavall que li va dir: tens fred?  Si vols passa al meu estable que estarem calentets!  El gos no se’n fiava per que tenia por que el cavall li pegues una guitza i li va dir:
-no no que em pegaras una guiza
-pots entrar que no et una guitza  li va dir el cavall
El gos va entrar a l’estable i va jeure detràs del cavall
A mitjanit el cavall li va pegar una guitza
I el gos va marxar corrents
Un dia l’amo del cavall estava malalt .
Va veure passar el gos i li va dir
Li va demanar si li podia portar menjar però el gos li va dir: que no.

Ensenyança :
“Si vols que t’ajudin ,tu també has d’ajudar “

Kerly Andreina i Marta Rocamora

Hi havia una vegada, en un bosc un gos i una gateta, el gos es pensava que era molt llest. Un dia el gos va veure a una gateta, va veure que ajudava molt a tots els animals. I al cap d’uns dies va ploure molt. La casa del gos va caure a terra. El gos va veure a la gateta, i la gateta li va dir:
-Quan passi la pluja t’arreglaré la caseta.
-No vull que me la reparis tu, perquè jo sóc molt llest.
Al següent dia el gos va intentar reparar la seva caseta, però no podia, va
Demanar ajuda als animals però ningú no el volia ajudar, i va veure a la gateta i el gos li va dir:
-Em pots ajudar a fer la meva caseta?
-No perquè l’altre dia em vas dir que te la faries tu, que ets més llest que jo.
Al cap d’uns dies la gateta va anar a ajudar-lo perquè no se’n sortia de fer  la caseta. Van acabar la caseta.
la gateta li va dir:
-T’ajudo perquè jo vull ser amiga teva.
Aquell dia es van fer amics i es van ajudar per sempre.
LLIÇÓ
No diguis que ets llest perquè l’altra persona pot ser més llest/a que tu.
Diana Lazar Petronela  i Ian Pareja Garcia
9/11/2011

Ingredients:
•Carn picada.
•Molla de pa.
•Ou.
•Sal.
•All.
•Condiments com: tomàquet triturat, pebre…
•Pollastre.
•Ceba.
•Oli.
•Pa.

Preparació:
1.Es barregen els següents ingredients: la sal, la carn, all, la molla de pa, l’ou i els condiments.
2.Fem un sofregit amb el tomàquet triturat , la ceba i oli.
3.Amb la barreja que hem fet amb la carn anem fent boles i les posem en una olla.
4.Hi afegim el pollastre a trossets i deixem que es cogui tot.
5.En una olla a part fem un ou dur.
6.Agafem el pa i el partim per la meitat.
7.Primer hi posem els trossets de pollastre, després l’ou dur rallat i després les mandonguilles.
Que aprofiti!!!

Manuela Lamprea 2CS

Ingredients:
?Pa.
?1 Ou.
?1 Tros de formatge.
?Oli.
Elaboració:
1.Agafem l’entrepà i el tallem per la meitat.
2.Agafem una paella, hi posem oli i fregim l’ou.
3.Posem l’ou ferrat damunt de l’entrepà.
4.Agafem el formatge, el tallem a trossets i el posem damunt de l’ou ferrat.
5.Tapem l’entrepà i ja està preparat per menjar.
Que vagi de gust!

Sebastián A. Sánchez P. 2CS