Els alumnes de 2CS són cada any els encarregats d’escriure i llegir el testament de Carnestoltes, a cada grup d’alumnes i a cada mestre Carnestoltes li deixa alguna cosa. Després el President del Consell dels Bulls, organisme que ha organitzat la festa i del qual van disfressats els alumnes de 2CS, el llegeix davant de tota l’escola. El podeu llegir a continuació, també us hem afegit al final una col·lecció de fotografies de les disfresses que han anat portant els alumnes d’aquesta edat.

Testament de Carnestoltes

Mort Carnestoltes tretze voltes,
Cul petit i arrodonit, i que tot ho tenia bonic.
Com que en la seva festa heu participat
Tot i que no l’haureu mai, un detall us ha deixat:

Per als nens i nenes de P3 un vídeo del  club super 3.
Per a la senyoreta Laura Rofes un camp de carxofes.
I per a Sílvia Perelló un carretó.

Per a la classe de P4 li donarem una font de “xocolate”.
I per Maria Josè Cervelló un llibre que no sigui de religió.

Per a  la canalla de P5 una bicicleta que faci “ring-ring”.
I per a la seva mestra Montse Serra una caravel•la.

Per a Miquel Alba un disc per ballar samba.

Per l’alumnat de primer de cicle inicial un pot de llet pascual.
I per la seva mestra Ascen Martí un “jabalí”.

Per als alumnes de segon de cicle inicial un pardal.
I per a Dora Cervelló, la seva mestra, un rovelló,

Pera  la mestra Raquel galetetes de xocolata i mel.

Per a Rosa Ascens, la mestra de suport, dos “pen drivers” de record.

Per als nens de primer de cicle mitjà molta roba per planxar.
Per a la seva senyoreta Carme Cubells una capsa de “Blue pens”.
I pel seu mestre, Josep Mª Raduà, un karaoke per cantar.

Per a la classe de quart entrades per un museu d’art.
Per a la seva mestra, Joana, una ovella que faci llana.
I per al seu mestre, Ferran Albiac, una pista per a tirar amb arc.

Per als alumnes de cinquè la pista i una pel•lícula en 3D.
I per a la seva senyoreta Paquita un viatge a l’ermita.

Com es l’últim any, per a l’alumnat de sisè, un super avió per travessar el carrer.
Per a Sebastià Mora una aspiradora.
I per al mestre i alcalde Òscar Bosch una càmera de vídeo de “repost”

A la senyoreta Remei un jersei de color vermell

Per a Tere Melich un marit ben ric.

Per a Montse Solé una maquina de fer “café”.

Per a Rosa Roma, la mestra d’anglès, un jersei al revés.

Com que li agraden els animals, a Yolanda Larrosa, li donarem una bonica morsa.

Una cinta pel pèl i un cotxe per Joan-Ramon perquè viatgi per tot el món.

Per la Cristina, la mestra de religió, una capsa de cartró.

Per a l’administrativa, Jessica Delgado, un viatge a Santiago.

Per al mestre de Sebes, Josep Manel Albiac, perquè pugui voltar pel riu, un caiac.

Per Jordi Company, el tècnic informàtic, un viatge pel continent asiàtic.

El testament s’ha acabat.
A més a més, carnestoltes promet, que l’any que ve tornarà,
per tornar-la a embolicar.

Els alumnes de 2CS són cada any els encarregats d’escriure i llegir el pregó de Carnestoltes, paper que fa un/a alumne/a de la classe. El podeu llegir a continuació, també us hem afegit al final una col·lecció de fotografies de les disfresses que han anat portant els alumnes d’aquesta edat.

Pregó de Carnestoltes

Sigueu benvinguts tots els que m’escolteu.

Jo sóc Carnestoltes, el rei dels poca soltes.
Un discurs sobre els darrers esdeveniments us faré
I així a tothom que vulgui criticaré.

El passeig del riu han arreglat
i molt bonic ha quedat.
La gent està molt contenta:
Els avis hi podran anar a caminar,
els nens a córrer i a jugar,
i les parelles, ai! les parelles…, … a festejar.
De tota manera, encara que ja l’han acabat
de moment no l’han inaugurat.
Els del club nàutic molt contents han quedat,
perquè les instal•lacions els han arreglat.

La crisi, els atracaments ens ha portat,
per això a Flix no hi ha seguretat.
La sabateria van atracar
i els lladres pels pèls van marxar,
També van atracar a la plaça del mercat
Enmig de molta gent que va veure l’atemptat.
Si no els agafen aviat,
algú tornarà a ser atracat

El Barça no ha perdut ni un partit
i al Madrid tenim acollonit.
Piqué la maneta ha fet ballar
i a gairebé tota Espanya ha fet enfadar.
Messi la pilota d’or ha tornat a guanyar
Però Cristiano no ha pogut, ni mai el podrà superar.
A Mourinho, que el Real Madrid vol entrenar, al teatre el volem enviar,
i una llibreta per contar manetes necessitarà.
Piqué una foto al “Facebook” va penjar
i a tota Espanya va revolucionar.
Shakira, que a mig món, el waka-waka ha fet ballar
Amb Piqué, el de la maneta, sembla festejar.

I una curiositat:
Lady Gaga ha Barcelona ha arribat
i vestida amb carn ha anat.
Els seus fans l’han cridat
i molt contenta s’ha posat.
Ha cantat unes cançons bestials
amb els seus ballarins especials.

La revolució a Egipte ha començat,
I les piràmides han tancat
Al final……, Mubarak ha dimitit,
l’últim faraó d’Egipte ha sortit,
Ara el poble esperançat podrà
un nou mandatari triar.

Però prou de parlar de fora! Nem a parlar d’aquí!!

Si a la nova residència d’avis de Flix vols anar ves-t’hi a apuntar.
Tothom molt temps ha esperat.
Una vegada la residència han inaugurat
els jubilats s’han tranquil•litzat.
A l’economia local la residència ajudarà,
Perquè treball a molta gent donarà.

La brutícia s’ha escampat
i un bon tros de riu ha embrutat.
Un bocí de pantà de l’Ebre ens han tancat,
perquè amb mercuri està contaminat.
Van anunciar la descontaminació, quan jo encara era un nadó.
I ara que ja sóc gran hi estan treballant,
Però l’hauran de buidar,
per poder-lo netejar.

El castell de Flix han arreglat i molt bonic ha quedat.
Abans estava molt malament però ara hi pot anar molta gent.
El castell, oh! el castell! ara ningú dirà que és vell.

A Flix, l’any 2010, un nou hotel van construir,
Està al mig del meandre i Vilar Riu de Baix li hem de dir.
a la setmana blanca us hi podreu quedar a dormir.
Allí també una casa de colònies hi tenim,
Que els de Barcelona “sàpigon” que existim!
I caminant pel meandre…des de l’altra banda del riu.
tothom que passa se’l mira i somriu.

A la Generalitat les coses han canviat, Montilla ha marxat.
Un president guapo tenim
i entre tots el mantenim.
Però ai!! MAS…..MAS
al tripartit t’has carregat i ja veurem a Catalunya que faràs.

I per la setmana que ve, la setmana blanca el govern ens ha posat
i un bon mal de cap ens ha creat
perquè a Flix la neu sempre passa de llarg.
Molta gent enfadada està perquè no podrà anar a esquiar.
I vosaltres, vosaltres què en penseu?
Segur que contents estareu perquè a l ‘escola no anireu.

La crisis ha esclatat i a la ruïna ens ha portat.
Mireu les meves butxaques…que buides s’han quedat!
Quan la crisis ha arribat, el país s’ha aturat.
Els jornals ens han abaixat, però els preus molt han pujat!!

I com si no en tinguéssim prou, un cementiri nuclear volen posar,
alguns s’hi volen oposar  i d’altres el volen ficar.
N’hi ha que diuen que coses bones té, però dolentes també.
Però esteu tots ben tranquils!
Segur que d’aquí poc, tindrem diners a mils!
I ara ja estic cansat de tant parlar,
Com vosaltres teniu ganes de gresca…..que comenci la festa!!
TOTS A BALLAR!

Sóc un edifici construït per l’obra social de Catalunya Caixa i constantment venen persones d’excursió a fer activitats.
Sovint la gent es queda a dormir, a esmorzar… Tinc moltes sales i entre elles una recepció, una  botiga, una sala de jocs (de taula), un planetari, un menjador,  una biblioteca, un gimnàs, habitacions, sala d’ordinadors, una sala anomenada la sala del voltor, una sala amb una televisió (només té un canal, National Geogràfic)…
Sóc un edifici ecològic, amb plaques solars i sistemes similars per estalviar energia i no contaminar tant. El sostre està incorporat a la muntanya per que no és noti tant la meva presència.
Ahir va venir una classe que portava un ull de vellut, avui portaven una flor al cap, quina gràcia! N’hi havien de boniques, de gracioses…
Des que van venir aquests nens està nevant, que bé s’ho passaran!

Han fet d’edifici: Dylan W. Croft, Jordi Llop i Enric Blas, estem allotjats a l’habitació 23.

Hola som una parella de linxs i ens diem Ui i Lu. Som uns animals carnívors més grans que el gat i més petits que el tigre, però estem en perill de extinció. Tenim la pell marró fluix amb taques negres.
Avui hem vist una colla de nens joves de cicle superior de l’escola de Flix, ens han portat menjar i ens han fet fotos. Han estat mirant una estona, però no han pogut entrar al nostre recinte. Anaven molt abrigats perquè nevava i feia molta fred.
Els hi han explicat com som i perquè estem aquí. Les nostres característiques són, som salvatges com un tigre, tenim bigotis i no ens agrada la neu. Tenim les orelles punxegudes per amagar-nos entre les fulles.

Han actuat de linx Maria Cervelló, Núria Barbero i Llum Cubells, components de l’habitació 16

Hola, sóc la Mallerenga Carbonera, un ocell que visc a Planes de Son. Els meus colors són el verd fluix, el verd fort, el blau, el negre i el blanc. D’amplada faig més de 20 cm i d’altura faig més de 10 cm i peso més o menys 19gr. Sóc de l’espècie Parus Major. Ponc entre 6 o 8 ous des d’abril fins al juny. M’estimo molt aquest lloc perquè em donen menjar fàcil.
Aquesta setmana, el dilluns al migdia han arribat a la casa uns nens de Flix que han vingut a passar uns dies. A la tarda del dilluns va començar a nevar.
Avui estava dinant, mentrestant els nens estaven jugant amb boles de neu, quasi em marejo amb tanta bola a un costat i a l’altre però m’han caigut molt bé, han estat uns nens molt bons, encara que fan tot això que no m’agrada dels humans especialment que em molestin quan estic menjant al meu menjador.
Han fet de Mallerenga Carbonera: Jordi Vidal, Harvey Farrelle i Ferran Gracia. Ocupem l’habitació nº22.

Hola sóc la Rita, i avui he sentit molta gresca al nostre Centre de Fauna. resulta que un grup de joves que anaven molt abrigats  i eren de Flix , m’han caigut molt bé perquè m’han donat de menjar i m’han fet córrer una mica. Fins i tot m’han posat un tros de carn al peu d’un d’aquest joves i corrent l’he agafat.  He donat voltes pel meu arbre i he pujat a la roca ajudant-me amb la meva cua llarga. Després  de donar-me impuls he pujat a l’espatlla del meu amic Alexandre que m’anava donant de menjar.
Sempre faig les meves femtes allargades al mateix lloc i amb el meu pelatge gris hem camuflo. A les meves preses les mato ofegant-les amb les dos potes davanteres, i amb les meves vibrisses (bigotis) controlo el pols de la meva presa, i sé si està viva o morta.
Per marcar el meu territori, escampo una substancia que es anomena “mesc” . Sabíeu que amb aquest producte fan colònies, perfums i altres cosmètics perquè fa allargar més les aromes?
Fins aviat!
Les Genetes són:Rosa Guillen,Ariadna Julian I Naomi Zamora i ocupen l’habitació 19.

Hola, sóc una guineu i em dic “Sorda”. Sóc un animal omnívor i faig les femtes allargades (a diversos llocs) per marcar el meu territori. Visc en un lloc ple de pedres, arbres i plantes. Quan era petita la meva mare amb les seves orelles negres em guiava cap als llocs i la meva cua em fa de timó quan corro molt.
Avui estava ben tranquil·la dormint i he vist una colla de nens que s’anaven acostant. Després he vist que entraven al meu territori, un noi molt alt portava un pot amb menjar per a mi.
M’hi he anat acostant poc a poc però amb una mica de por. El noi alt m’anava donant menjar i quan he agafat un tros de carn un nen s’ha espantat i jo d’un bot m’he allunyat.
Els nens i nenes anaven molt abrigats, avui no feia molt bon temps perquè estava nevant. Jo estava una mica nerviosa, perquè no m’esperava que nevant em vinguessin a visitar tantes persones.

Les nenes que han fet de guineu som Andrea Trujillo, Alba Luelmo i Iris Torres. Ocupem l’habitació 17.

Hola, som un grup de cabirols del Centre de Fauna de Planes de Son. Ens diem: Nyic, Tica i Mica. Vivim a l’alta muntanya. Som de color marró fosc i som herbívors (mengem herba tendra i mantenim el sotabosc net). Avui al matí ens han vingut a veure una colla de nens i nenes de sisè de l’escola de Flix. Ens han donat de menjar i ens han fet fotos, moltes fotos. Ens han observat i els hi hem ensenyat les cornes.

L’Alexandre (un amic meu) els ha explicat moltes coses sobre nosaltres. Per exemple, que la nostra femta (excrements) és rodona perquè som herbívors; en canvi la femta dels carnívors es allargada. La nostra nova mare és un humà perquè la meva la van matar. Per això ens cuida Pepe Guillen des de que vam néixer.

Els cabirols són els de la habitació 20: Pol Vernet, Sergi Gil i Ferran Meseguer.

A  les vuit del matí hem marxat de Flix i a les 12 del migdia hem arribat a Planes de Son.
El viatge se’ns ha fet llarg, més de quatre hores ha durat, però ens ho hem passat molt bé, ens hem aturat a esmorzar a l’hostal del llac.
A les 12:30 hem arribat a Planes de Son, ens hem instal·lat a les habitacions i hem dinat. Estem de tres en tres en habitacions de quatre. Per dinar hem menjat cigrons i pollastre, i de postres gelatina amb bocins de fruita.
Durant la primera tarda hem fet un joc sobre les comarques i una gimcana de descoberta de l’edifici. De sobte ha començat a nevar i ens hem quedat ben blancs perquè estàvem treballant per fora de l’edifici. Tot el dia hem estat esperant la neu i ara ho veiem tot blanc.
Després de la neu ens ha tocat berenar, suc de pinya i coc ràpid. Hem hagut de seguir treballant a l’interior, ah! Ens ho deixàvem! Anem tots amb un ull de vellut, coses de sa majestat carnestoltes. Ben calentets hem posat per escrit en un quadern de fitxes les coses que hem après jugant sobre geografia i sobre la casa de Planes de Son.
Avui encara ens falta una sessió de planetarium abans de sopar i el joc dels titans d’astronomia. Està nevant i no podem anar a l’observatori astronòmic perquè està núvol. Per cert, per sopar tenim sopa, hamburgueses i iogurt.
La neu no serà un obstacle perquè demà puguem veure el centre de fauna.