A Primer de Cicle Superior hem treballat la faula.
29 10 2010EL GANDUL I EL TREBALLADOR
El professor a la classe de llengua va manar escriure una faula per parelles. A en Marcel i en Martí els va tocar treballar junts i van quedar el divendres a la tarda a la biblioteca.
Quan es van trobar, mentre en Marcel treballava la faula, en Martí passava l’estona escoltant música i llegint còmics. No ajudava gens ni mica.
La nit abans d’entregar la faula al professor, en Martí va trucar per telèfon a en Marcel i li va dir:
Martí:- Suposo què has ficat el meu nom a la faula?
Marcel:- I tu què t’has pensat! Si no vas fer res!
Martí:- Posa’l, posa’l que si no la senyoreta em suspendrà.
Marcel:- T’ho haguessis pensat abans, mentre treballava m’haguessis ajudat.
“Si demà vols menjar, avui cal treballar”
Arnau Cervelló i Enric Blanch.
El gandul i el treballador
El professor a la classe de llengua va manar escriure una faula per parelles. A en Pep i a l’Oliva els va tocar treballar junts i van quedar el dissabte a casa de l’Oliva.
Quan es van trobar, mentre l’Oliva treballava la faula, en Pep passava l’estona escoltant música i llegint còmics. No ajudava gens ni mica.
La nit abans d’entregar la faula al professor, en Pep va trucar per telèfon a l’ Oliva:
Pep:- Oliva, te’n recordes de la faula que hem d’entregar demà?
Oliva:- Sííí!! I tant que me’n recordo!
Pep:- Suposo que has posat el meu nom també?
Oliva:- Noooo, què va!! Si tu no vas fer res!
Pep:- Si us plau !!! Posa el meu nom! Si us plau!!
Oliva:- Per què l’he de posar el teu nom? Si tu no vas fer res, sol escoltaves música i llegies còmics!!!! Ets un gandul Pep, no es pot confiar en tu. Estic molt decebuda.
Pep:- Però, si no poses el meu nom, el professor em castigarà i em suspendrà
Oliva:- Haguessis treballat!!!
“Si vols portar bones notes t’has d’esforçar més i no fer el gandul.”
Adrià Granados i Nil Garcia.
La treballadora i la gandula
A la classe de llengua la professora va manar escriure una faula per parelles. A la Ivet i la Naia els va tocar treballar juntes i van quedar dissabte a casa de la Ivet.
Quan es van trobar, mentre la Naia treballava la faula, la Ivet passava l’estona escoltant música i llegint còmics. No ajudava gens ni mica.
La nit abans de entregar la faula a la professora, la Ivet va trucar per telèfon a la Naia:
Ivet:- Hola Naia, te’n recordes que demà s’ha de presentar la faula?
Naia:- Sí.
Ivet:- Em penso que has posat el teu nom i el meu, no?
Naia:- No perquè mentre estava fent el treball, tu escoltaves música i llegies còmics.
Ivet:- Si us plau, posa el meu nom perquè si no la senyoreta em castigarà o em suspendrà.
Naia:- Oh! Això és problema teu. M’haguessis ajudat quan jo estava fent la faula!
Ivet:- Si us plau !! Vinga nena, que no et costa res!!
Naia:- Què et penses que a mi no em costa res fer-ho
Ivet:- Vinga va, no t’enfadis, si us plau.
Naia:- No ho posaré, prou! Adéu!
‘’Si vols aprovar t’ho hauràs de currar’’
Marta Llop i Laia Solé.
El càstig de l’Enrique
El professor a la classe de llengua va manar escriure una faula per parelles. A en Bartolo i l’ Enrique els va tocar treballar junts i van quedar dissabte al matí a casa d’en Bartolo.
Quan es van trobar, mentre en Bartolo treballava la faula, l’Enrique passava l’estona escoltant música i llegint còmics. No ajudava gens ni mica al seu company.
La nit abans d’entregar la faula al professor, l’Enrique va trucar per telèfon a en Bartolo:
Enrique :- Bartolo, demà hem d’entregar el treball?
Bartolo :- Sí, el tinc a la motxilla.
Enrique :- Suposo què hauràs posat els dos noms?
Bartolo :- Ves a ballar sardanes a la font! Què et penses!
Enrique :- Però home, què em castigaran!
Bartolo :- M’haguessis ajudat a treballar, com jo vaig fer!
“Si una alegria a casa vols portar, primer t’ho hauràs de currar”.
Pol Candela i Martí Nicolàs.
QUINA SORPRESA!!
La professora a la classe de llengua va manar escriure una faula per parelles. Al Josep i a la Noelia els va tocar treballar junts i van quedar el dissabte al matí a la biblioteca.
Quan es van trobar, mentre en Josep treballava, la Noelia estava passant l’estona escoltant música i llegint còmics. No ajudava gens ni mica .
La nit abans de entregar la faula a la professora, la Noelia va trucar per telèfon a en Josep:
Noelia:- Què te’n recordes que demà hem d’entregar el treball?
Josep:- Sí, sí que me’n recordo.
Noelia:- I, has ficat els dos noms?
Josep:- Doncs és clar que no! Si tu només jugaves!
Noelia:- Però has de ficar els noms dels dos.
Josep:- Si ho haguéssim fet entre els dos, sí.
Noelia:- Va home, posa el meu nom!
Josep:- Que no! Adéu!…
“Si en equip haguessis treballat, tot més fàcil hauria estat”
Josep Descarrega i Noelia Fuentes.
El treball
El professor a la classe de llengua va manar escriure una faula per parelles. A la Júlia i a en Josep els va tocar treballar junts i van quedar el dissabte a la tarda a casa d’en Josep.
Quan es van trobar, mentre la Júlia treballava la faula, en Josep passava l’estona escoltant música i llegint còmics. No ajudava gens ni mica.
La nit abans d’entregar la faula a la professora, en Josep va trucar a la Júlia.
Josep:- Júlia, te’n recordes del treball de demà?
Júlia:- I tant que me’n recordo, ja el tinc fet i preparat.
Josep:- Has posat el meu nom?
Júlia:- No, no l’he posat.
Josep:- Posa’l si us plau! Si no em suspendran!
Júlia:- Si haguessis treballat, posaria el teu nom però com estaves perdent el temps…
“Sempre has de treballar si vols aprovar”
Iratxe Ivorra i Ruth Ranís.
El mal comportament d’en Sebi.
El professor a la classe de llengua va manar escriure una faula per parelles. A en Sebi i a la Joana els va tocar treballar junts i van quedar a casa d’en Sebi.
Quan es van trobar, mentre la Joana treballava la faula, en Sebi passava l’estona escoltant música i llegint còmics. No ajudava gens ni mica.
La nit abans de entregar la faula a la professora, en Sebi va trucar per telèfon a la Joana:
Sebi:- Joana, te’n recordes que demà hem d’entregar la faula?
Joana:- Sí i tant, la tinc al carpessà.
Sebi:- Hauràs posat el meu nom, no?
Joana:- No, és clar que no he posat el teu nom. Només he posat el meu!
Sebi:- Si us plau, posa el meu nom si no la mestra em castigarà o em suspendrà!!!
Joana:- No, perquè mentre jo treballava tu escoltaves cançons i llegies còmics.
Sebi:- Però, però, però, però…
Joana:- Adéu, Sebi.
“Si vols aprovar, has de treballar”.
Sebastián Helbich i Joana Sabaté.
Has de treballar!
La professora a classe de llengua va manar fer una faula i deien fora al carrer que els que la fessin tindrien un premi.
A la Queren i a la Mireia els va tocar treballar juntes.
La Mireia va trucar per telèfon a casa de la Queren per quan quedarien i decidir on es trobarien.
El dia que es van trobar, mentre la Queren feia la faula, la Mireia escoltava música, llegia còmics i bevia un suc de taronja.
A l’acabar la faula, la Mireia se’n va anar a casa seva i la nit abans d’ entregar la faula a la senyoreta, va trucar a la Queren:
Mireia:- Hola, tens ficada la faula a la motxilla, Queren?
Queren:- Sí, sí, la tinc ficada a la motxilla.
Mireia:- Una pregunta, has ficat el meu nom?
Queren:- No, no he ficat el teu nom. No has fet res!!
Mireia:- Vinga dona, posa el meu nom que per una vegada vull aprovar.
Queren:- No i no!! Vols què ho torna a repetir?
Mireia:- Si us plau!
Queren:- No, no ficaré el teu nom ni de broma ni per un milió d’euros.
I ara la meva mare em crida per anar a dormir. Adéu!
‘’PER APROVAR CAL TREBALLAR”.
Queren Segura.
No pots ser gandula.
La Queren i la Mireia eren amigues. Un dia la senyoreta va manar fer una faula per parelles. A la Queren i a la Mireia els va tocar anar juntes i van quedar el dimarts a casa de la Mireia.
Quan la Queren va arribar a casa de la Mireia van començar a fer la faula. Mentre la Mireia treballava, la Queren jugava amb la Nintendo i escoltava música. No estava ajudant a fer absolutament res.
El dia abans d’entregar la faula, la Queren,va trucar a la Mireia:
Queren:- Hola, sóc la Queren.
Mireia:- Hola, com estàs?
Queren:- Molt bé, i tu?
Mireia:- Bé.
Queren:- Ja has posat la faula a la carpeta?
Mireia:- Sí,ja l’he posada.
Queren:- Hi ha els dos noms,no?
Mireia:- No, no he posat el teu nom perquè no has fet absolutament res.
Queren:- Però vinga, posa el meu nom, fes-ho perquè sóc la teva amiga.
Mireia:- No, no i no. No el poso!
Queren:- Grrrr! Ets una mala amiga.
Mireia:- No. Això et passa per no treballar,o sigui per ser gandula.
Per això suspens sempre. Adéu.
“Si vols obtenir bons resultats, has d’estudiar”
Mireia Franquet.
Categories : Expressió escrita
Jordy joel F
