Escola Els Pins Castelldefels

Fa uns dies vam celebrar a l’escola la Castanyada!!
El dilluns cada classe d’Infantil vam rebre una carta de la Castanyera que deia que ens havia amagat fruites per l’escola. que trapella!vam haver de buscar-les a la sala de psico, a consergeria amb el Xavi, a la biblioteca… Un cop les vam trobar totes vam decidir expossar-les al vestíbul de l’escola perquè tothom que passés, pogués veure-les.
Al llarg de la setmana vam fer panellets que després a casa vam posar al forn i vam menjar.
Finalment el divendres vemn fer una festa al gimnàs per celebrar el dia de la Castanyada. Vam fer jocs i vam ballar moltes cançons, fins i tot Paquito el chocolatero!! qué divertit!!
DEsprés a la classe vam tastar els fruits de la tardor que havíem portat de casa i estàven boníssims, gairebé es van acabar tots!!!
A la tarda, quina sorpresa! va venir Maria la Castanyera de la seva casa del Montseny. Estava molt cansada i molt velleta, però després de respondre a totes les preguntes que li vam fer, ens va donar les castanyes torrades que havia agafat per nosaltres!
També vam poder conèixer a les seves germanes que l’havien acompanyat fins l’escola.
Moltes gràcies a les famílies i al/ les mestres per ajudar-nos a fer aquesta gran festa!

Perdoneu pel retard, però ja podeu gaudir de l’actuació de 1r A.

Hola a tothom!
Els nens i les nenes de P5 A han preparat un teatre per a final de curs sobre el conte del Soldadet de Plom de l’Andersen. Hem assajat força i hem posat molt d’esforç i hem dedicat molt de temps perquè tot sortira bé. Les famílies ens van venir a veure i ens van aplaudir molt així que no hi ha dubte que aquests nens estan fets tots uns artistes. No us ho perdeu, ja que aquests nens han posat tot el seu cor i tots els seus sentiments en aquesta obra.

Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració
Comunic@’t amb el cos, comunic@’t amb el cor!
P5 A

Esperem que hagueu gaudit de la festa i, com no, de les fabuloses actuacions dels vostres fills i filles. Durant aquests dies anirem penjat els videos de les actuacions al Canal YoutubePins, Ja hi ha de penjats… i alguns de vosaltres ja els heu vist, oi?

Aprofiteu aquest espai per fer els vostres comentaris de la festa.
Bona reveltlla de Sant Joan

Els nens i nenes de P5-B “classe de Tarzan” han realitzat un viatge a la selva dels Pins. AH! Què no ho sabíeu que als pins tenim selva? Doncs sí! Per anar-hi necessiteu un passaport especial i molt de valor. Ells i elles ho tenen, primer han hagut de creuar un passadís secret ple de lianes, que els ha dut al mig de la jungla. No creieu que la vidqa a la selva és fàcil. Els i les nostres nens i nenes han hagut de passar moltes proves com: grimpar per buscar plàtans, penjar-se de les lianes per anar d’un lloc a l’altre, caminar com els goril.les, fer-se entendre amb el moviment del cos, pintar-se  per camuflar-se entre  els animals de la selva, saltar i passar tota mena d’obstacles. Però finalment s’han adaptat i han demostrat ser uns i unes veritables Tarzan i Janes.
Ha esta un viatge inoblidable!!!
Els nens i les nenes, les famílies i les metres hem gaudit i compartit una experiència molt enriquidora. Les tutores volem agrair l’esforç i dedicació de les famílies tant a la presentació, com a la realització de l’activitat.

A l’Escola els Pins estem de Setmana Cultural i aquest dilluns els nens i nenes de P5 A vam fer un taller d’empatia. Som la classe del Soldadet de Plom, i clar, com tots ja sabeu, al soldadet li faltava una cama, per això, amb el projecte estem treballant el tema de les minusvalideses, i per entendre-les millor hem fet un taller d’empatia.
Hem experimentat ser sords, muts, cecs, coixos, mancs… a través de petits jocs per posar-nos en el lloc de l’altre: hem caminat a peu coix, hem mantingut l’equilibri durant una estona i ja estàvem cansats, imagineu-vos tota la vida!
Ens hem tapat els ulls i havíem de fer un recorregut sense veure amb l’ajuda d’un company/a, hem jugat a la gallineta cega…
Hem jugat a les pel·lícules, no podíem parlar, només podíem fer mímica… Què difícil! Després havíem de dir una frase curta i els nostres companys havien d’intentar llegir-nos els llavis.
També ens hem tapat les orelles una estona sense sentir res, és molt difícil ser sord.
També hem sentit com seria si no tinguéssim ni una cama ni un peu, havíem d’encistellar una pilota a dins d’una caixa i és molt difícil coordinar-se.
Per últim, hem pintat, ens havíem d’imaginar que no teníem mans, i hem hagut d’agafar el pinzell amb la boca, també podríem haver pintar amb els peus! Era molt difícil!
Així hem valorat la sort que tenim i que hem de treure barreres i saber ajudar-nos els uns als altres, estimar-nos i estimar i ajudar a tothom!
Comunic@’t amb el cor, comunic@’t amb el cos