Este verano 2011 me lo estoy pasando genial.

Me fui al campus de fútbol del Bojan, allí conocí mucha gente y mejoré jugando al fútbol.

También fuimos al torneo de fútbol sala de Penelles con: Àlex, Marc, Pol, Xavi, Kristof, David Garrido, Eric. C y Miki.

No ganamos ningún partido, pues todos nos pasaban 2 metros.

Bueno ya veis que este verano no hemos parado.

Yo he visto la película “En busca de la felicidad”, trata de que Chris Gardner (Will Smith) y Christopher Gardner Jr ( Jaden Smith), Chris Gardner trabaja tanto como puede, sin embargo no puede mantener a su familia, y su mujer decide marcharse y se turnan a su hijo Christopher Gardner Jr, hasta que echan a Chris.G  de su empresa. Él intenta buscar trabajo en todos sitios dando todo lo que puede, desde ese día estudia todo lo que puede, y hace que su hijo intente ser feliz, teniendo que el ir a casas de adopción, y gastarse todos sus ahorros por algunos caprichos que no se puede permitir y que le hacen muy feliz, hasta que un día va a una entrevista para una gran empresa. Al final consigue el empleo y se hace muy muy rico, y todo acaba como siempre habían querido.
A mí esta película me ha gustado mucho y espero que si vosotros la veis algún día, también os guste.
Laura T.M 7-7-11

Resum: En el món no existeix persona que vulgui ser manada. Tothom vol donar ordres i no rebre’n, encara que molta gent en rep.

El director d’una escola, el president de la Generalitat, el cap d’una fàbrica… hi ha molta gent que mana, però sempre hi ha algú que està per damunt d’ells i aquesta gent també han de creure.

Ser el cap també significa ser el responsable i si alguna cosa surt malament tota la responsabilitat és teva.

Opinió personal: Aquest llibre ha estat molt bonic i ens ensenya moltes coses. Dintre de nosaltres hi ha moltes altres personetes disposades a donar ordres i ens fem una pregunta: Qui mana a qui? A mi em mano jo, és la resposta.

Resum:
Tothom té por d’alguna cosa:a les aranyes,als taurons,als animals,a les altures… i algunes vegades no ho superem ja que tenim una por tan intensa que no sabem que fer.
Però algunes es superen i ens sentim orgullosos del que hem superat,i d’això també surt el coratge.
Però si no superem la por i no podem creiem que no valem la pena i que hem fet el ridícul.
Algunes vegades tenim tanta por que l’hem de superar fen coses que ens relaxen,per exemple,si tens por a la foscor,el que has de fer és posar una llumeta.
Encara que algunes vegades,que per exemple t’imagines un monstre,els teus pares han de seguir la història i fer veure que hi ha un monstre terrible a l’armari.
La teoria es que algunes vegades es supera la por,i algunes vegades no,però mai pots dir que estàs en ridícul perquè hi ha persones grans que també tenen por.

Opinió personal:
He trobat aquest llibre interessant,perquè jo tinc por a les aranyes,i no puc veure-les,em fan molta mania.
Recomano aquest llibre a tothom,als que tenen por perquè ho intentin superar i si no ho superen,que no es sentin avergonyits,i als que no tenen por,els hi recomano perquè si jutgen a la gent,que no ho faiguin.

Resum:
Aquest llibre tracta sobre el que està bé i el que no.
Hi ha coses que si ets en presencia d’un altra persona no t’atreveixes a fer i et comportes,però la majoria de la gent,si sigués invisible per un dia,faria una dolenteria segura.
També hi ha el cas dels que pensen que està bé i els altres que no.
Però si poséssim el cas del llibre,el llop té que menjar,i s’ha d’alimentar d’ovelles,aleshores el robust llop ho troba just,però la indefensa ovelleta vol viure,així que no és just ni per l’un ni per l’altre.Hi ha casos que t’ensenyen que alguna cosa,per exemple robar està bé,però no ho està.
També hi ha el cas de l’enveja,que és una de les pitjors.
I la referència del llibre és:Mai o poques vegades fiferenciem del bé i el mal.

Opinió personal:

He trobat el llibre avorrit,però també m’ha fet pensar:
-Laura,que està bé això?
I aquest llibre el recomano degut a que tots ens hauríem de plantejar si fem el bé o el mal algunes vegades.