SORPRESA DEL MEU SANT

El dia 25 d’abril va ser el meu sant i els meus pares em van regalar/obsequiar/anar a veure/visitar/el meu germà Josep Ramon.
Vam agafar l’avió el dia 1 de maig amb destí Leipzig. A l’arribar*al marxar*al seu pis vam saludar als seus companys que es diuen Anton,Francesca,Janica i el meu germà, és clar L’Anton és DJ.

Quan vam deixar*agafar* les maletes vam visitar un increïble/fantàstic/monument que es diu/que s’anomena/Völkerschlachtdenkmal; és un dels més alts*baixos* d’Europa.
El següent dia *el dia anterior*vam pujar al bus turístic. Després*abans*de dinar, vaig jugar a la Nintendo amb l’Anton i vaig quedar tercer i ell primer.
A la tarda vam anar tots quatre a jugar /divertir-nos/a ping pong.
El diumenge 3 vam agafar un bus fins a Dresden per agafar el vol i vam aprofitar per veure totes les estàtues monumentals.
L’avió anava direcció a Barcelona.La meva opinió és que Dresden ha estat més bonic que Leipzig i el millor de tot és que he pogut veure el meu germà!!!!!

L’ESTRANY CAS DE LA RATA PUDENT

Inicialment comença que en Gerónimo surt al carrer un matí boirós de novembre. En sotir del carrer hi sent una olor estranya i pudorosa….

Ell deia que segurament eren les clavegueres i va intentar esbrinar-ho d’alguna manera.

Resulta que era un ratolí de cabell gris amb un impermeable groc i també feia aquella pudor i es va preguntar qui devia ser, perquè amb aquella boira…

Resulta que era en Xafarot, un habitant del món de sota.

El món de sota és tot fosc i diuen que hi tenen una reina i li diuen la reina del Clavegueram.

Abans de baixar vam fer una aposta:-Si perdia jo em tocava carregar la motxilla, si perdia ell em donaria la seva cosa més valuosa…

-Resulta que vaig perdre jo!

-Em tocava portar la motxilla.. 🙁

Doncs vam  baixar i vam anar pel canal on passaven totes les escombreries.La motxilla pesava molt, i ens vam topar amb algú que ens estava vigilant. Ens van  portar a un lloc on hi havia torxes, i era on hi havia la reina!

En Xafarot es va enamorar però…

Feia bastanta por, ella va insistir a demanar-li que es casés amb ella, i sí, es van casar.

LOS SIMPSON

Este comic va de la familia Simpson y tiene tres historias, pero primero explica cómo es la escuela.

Bart con su amigo Milhouse gastan una broma a Wlliie.

La primera historia va de un chico que se llama Jimbo Jones al que los friquis pegan y después tres niños se convierten en los matones de la escuela.

El señor Chalmes le dice a Skinner que tiene una historia mejor: Va de un chico que se llama Homer que se duerme si no se toma dos cucharadas de azúcar.

Homer con la bici va a la escuela y se encuentra a un desconocido y le lleva a una sala de juegos y a una tienda de batidos de mama.

El desconocido le vende la bici de Homer a otra persona y encuentran un tesoro.

La tercera historia va de Cyrano de Bart. Milhouse y Bart se caen jugando con el monopatín. Bart se cae del tejado y en su cabeza tiene la forma del hijo de Flanders y Homer se piensa que se intercambiaron los hijos, pero resulta que al final era un chicle pegado.

SINÒNIMS i ANTÒNIMS

A mi m’agrada / m’encanta / em desagrada la dansa.
La mare em va apuntar, quan jo era molt petita, en una escola de dansa que hi ha a Balaguer.
Jo tenia dos anys i mig quan em vaig iniciar en aquesta disciplina.
Tot i la meva edat, tal i com diu la mare, em vaig integrar molt bé/ perfectament / malament.
Vaig fer moltes / nombroses / poques amistats.
Vaig a les classes de dansa, dos dies per setmana; duren una hora i mitja cadascuna, i a mi se’m fan curtíssimes / molt breus / llarguíssimes.
Com que l’escola depèn de la Royal Academy of Dance, anem totes uniformades. Totes portem el mateix mallot; les petites de color blau clar i les grans el portem de color blau fosc, mitges de color carn i sabatilles planes o de punta segons s’escaigui en el curs que una està. També hem de portar el cabell recollit.
He d’afegir que a la meva classe hi ha l’únic nen de l’escola.
Cada dos anys es fa una mostra de dansa al teatre de Balaguer. Això implica molts assajos però per a mi no és cap problema.
Cada mostra esmenta una història; aquest any es deia “Un conte mil amics”. Tots els balls feien referència a la història d’una noia que es deia Quimeta que es va endinsar dins d’un llibre. A l’entrar-hi / a l’encabir-se / sortir-hi es va trobar amb els “Nans Tancaulls”, amb “els soldadets”, amb les “nines” (jo feia de nina), amb els “ocellets”, “els cavallets de foc”, “les ratetes”…
Va ser genial. Jo vaig disfrutar molt ballant el meu ball amb les meves companyes; i a la gent que ens va venir a veure li va agradar moltísssim.
Ara solament espero la propera mostra de dansa.

L’Òscar i la Peggy Blue

L’Òscar és un nen que té càncer i li fa cartes a Déu explicant-li la seva vida.Un dia li explica que té una iaia que es diu Rosa i era lluitadora de lluita lliure i tothom tenia noms estranys i una vegada va tancar al contrari al bany.
I així va explicant la seva vida com a lluitadora lliure.
Ella es feia l’estranguladora del Llenguadoc.
L’Òscar té uns companys que es diuen Torrada i la Peggy Blue.
Un dia l’Òscar li diu a la Peggy Blue que es vol casar amb ella i li diu que sí però amb la condició que el protegeixi dels mals.I ella va dir : D’acord.
I sí, al cap d’uns deu anys es casen però als 30 es separen, i l’Òscar li diu que només s’estima a ella i tornen a estar junts.
Llavors als cent anys li diu a Déu: estic a punt de morir.
I als cent-deu anys li fa una carta la iaia Rosa dient-li que s’havia mort.

EL PERQUÈ DE LES COSES

Aquest llibre l’ha escrit Carlos Reviejo.

Tracta d’algunes preguntes que no sabem la resposta exacta com….

Per què diuen que els gats tenen set vides?

Per què plorem quan tallem ceba?

Per què els gats sempre cauen drets?

Per què els gats empaiten als ratolins?,etc.

Totes aquestes preguntes i moltes més, aquest llibre te les respon.

També m’ha agradat molt que, quan t’ho explicava t’ho feia amb ”versets” per entendre ”millor” la resposta.

Les il.lustracions són de Teresa Novoa.

Ella ha fet que cada pàgina i resposta s’entengui millor.

Com quan tracta de gats, al fons, hi surten gats.

A més a més d’això està molt ben dibuixat.

La traductora és Núria Espín i Pey.

Quan llegeixes s’entén perfectament.

La dissenyadora de la coberta és Vanessa Herranz.

A la coberta hi ha imatges de dins del llibre.

Aquest llibre és molt interessant per tots i ens aniria molt bé a tots de llegir-lo.

També està molt ben preparat per a totes les edats.