Simone de Beauvoir

El passat divendres, dia 4 d’octubre, els alumnes de 5è i 6è vam anar a la biblioteca Salvador Espriu a visitar una exposició que hi havia sobre una senyora anomenada SIMONE DE BEAUVOIR.

Simone de Beavoir era una escriptora, filòsofa i feminista francesa. Ella no volia que hi hagués diferències entre l’home i la dona. Volia que les dones tinguessin independència econòmica, que tinguessin les mateixes oportunitats i els mateixos drets que els homes.

Va escriure uns quants llibres, com ara per exemple “El segon sexe”. Aquí explica que les dones, naixem femelles i, per arribar a dones, cal un procés cultural on intervenen aspectes voluntaris, com l’educació, i aspectes involuntaris, com l’ambient familiar. Per això la Simone parlava de temes com la mort…, dels quals no ens agrada gaire parlar.

Quan es va morir, una amiga va dir: “Dones, li deveu tot!” Això vol dir que gràcies a ella, som el que som avui en dia.

EL JOC DE SABER MIRAR

La mare, un dia se’n va anar a la botiga de la meva tieta, va veure l’osset de peluix i en veure’l, de seguida va decidir comprar-lo. Quan va arribar a casa va ensenyar-me’l i em va preguntar si m’agradava i li vaig contesta que molt. Aquest osset es diu Albert. És un objecte que em van regalar, quan em van operar. L’Albert em va fer companyia durant l’operació i les infermeres que em van preparar per operar-me, van deixar que me l’emportés a la sala d’operacions. I, a més a més, li van ficar una tireta!. Des de llavors no em puc separar d’ell.

 

Sempre que me’n vaig a dormir me l’emporto. L’Albert i jo hem viscut moltes experiències junts. Des del dia que em van regalar l’Albert som inseparables. Per la gent és solament un osset de peluix,  un “porc” de peluix. Però pera  mi no és un peluix qualsevol , és el meu osset, el meu “porquet” : l’Albert. Quant estic contenta el faig ballar, i quant estic trista em consola.

 

El nom d’Albert li vaig ficar quan era petita. Perquè a la meva família hi ha molts Alberts. El meu germà, el meu pare, el meu cosí i el meu padrí. M’agrada molt aquest nom.

La biblioteca del Sultán

De Qué lees – cinquè

Título: La biblioteca del sultán

Autor/autora: Ana Alonso

Ilustrador/ilustradora: Lucía Bande

Lugar de publicación: España

Editorial: Pizca de sal

Año: 2002

Género literario: cuento

El tema argumento…: se trata de mates y los libros

Razones de la recomendación(agradecimientos): es muy chulo y aprendes mucho.

En cap cap cap

De Què llegeixes- cinquè

Autor/Autora: Ricard Bonmatí i Guidonet

Il·lustrador/ il·lustradora: Roser Rius i Camps

Loc de publicació: Barcelona

Editorial: Cadí

Any: 2008

Gènere literari: Poesia

El tema argument: el llibre és de poesia i també d’endevinalles. A mi m’ha agradat molt perquè no sempre va seguit com un conte de poesia normal sinó que es tracta de coses diferents. I les endevinalles ens parlen de plantes medicinals i aromàtiques.

Raons de la recomanació: és molt divertit i és molt diferent dels altres perquè aquest autor és molt enrollat.