El Sitjar Cicle Superior

Nat el gran es considera un geni,però,sempre està castigat i no és el preferit de la ,mestra. Un dia la senyoreta Godfrey mana a la seva classe fer un treball de recerca sobre un home important americà.Aquest projecte no serà individual,ho hauran de fer amb un altre company de classe.Al Nat li toca amb la seva gran enemiga,Gina.

Aquest llibre m’ha agradat moltíssim!

És molt divertit. M’ha cridat l’atenció quan el Nat menja una galeta de la fortuna i dins hi ha un missatge on hi diu:

HOY SUPERARÁS A TODOS LOS DEMÁS.

A ell li va cridar l’atenció perquè mai havia superat a ningú.Al final va ser veritat i va superar a tots els altres amb tot de càstigs.Va fer el rècord en tota la història de les escoles.

Aquestes són algunes de les opinions dels nens i nenes de Sisè sobre l’experiència de llegir contes als nens i nenes de cicle inicial:

Una miércoles por la mañana la señorita M. Àngels, nos dijo que los de sexto íbamos a leer cuentos a los niños de segundo de curso de primaria.

Primero no me entusiasmó demasiado la idea, pero cuando comencé la actividad con estos alumnos cambié de opinión porque había niños muy atentos y que les gustaba cada detalle de la lectura. También, en estos momentos, me acordé de cuando era pequeña y que mi madre me leía los cuentos y que me gustaba mucho. Esta vez era al revés, yo leía y los otros me escuchaban con mucho interés.

Al cabo de unos meses, hacia final de curso, la señorita nos dijo que ya no íbamos a leer más cuentos. Me supo mal pero el último día fue fantástico: todos juntos, segundo y sexto hablando sobre los libros y la experiencia.

La verdad es que este año es el último curso y me gustaría decir que ha sido muy especial, nos ha gustado mucho estar con los pequeños, todos los libros contenían mucha fantasía y sobre todo, lo que más me ha importado es que ellos han aprendido de nosotros y nosotros de ellos.

Blanca Batista Riera.

En el segundo trimestre empezamos a leer cuentos a los de primero. Cada niño de sexto tenía un cuento y un niño de primero. Cada jueves nos tocaba un cuento y un niño o niña distintos.

Ahora ya hemos leído todos los cuentos y es una pena porque me gusta mucho esta actividad. Algunos cuentos eran más divertidos que otros pero en general estaban bien.

Los niños y niñas votamos los mejores cuentos y ganó “Un papá a la medida”. Yo también voté este cuento, fue el más divertido y el segundo más votado, “El gato con botas”. Cuando terminábamos de leer les hacíamos preguntas del cuento, hablábamos sobre las ilustraciones, etc.

Ha sido una forma muy divertida de aprender lengua castellana, espero que el año que viene se repita.

Daniel Mas Pedrós

A mí me gustó mucho leer a los pequeños porque es otra manera de hacer clase de lengua castellana. Por las opiniones de los niños de primero parece que también les ha gustado. Algunos se reían mucho porque había cuentos muy divertidos. El libro que más les gustó fue “Un papá a la medida”.

Había niños que sabían leer muy rápido y otros que había que ayudarlos. Mi opinión es que volvería a repetirlo con los niños y niñas de primero, me gustó mucho y me lo pasé genial.

Pau Chavero Fernández

AUTOR/A: Pedro Catalán

EDITORIAL: CCS

ILUSTRADOR/A: Olga R. Gambarete

BREVE RESUMEN:

Un pueblo vive amenazado por un terrible dragón. El conde ofrece una generosa recompensa a quien acabe con él. Aparece un caballero fanfarón que promete hacerlo, sin embargo en cuanto llega a su guarida sólo  piensa en salir corriendo. Su fiel escudero le sacará del apuro pero él se comportara como un verdadero ingrato.

AUTOR/A: Pedro Catalán.

EDITORIAL: CCS

ILUSTRADOR/A: Olga R. Gambarete.

BREVE RESUMEN:

Unos modistos muy famosos reciben el encargo de un emperador de hacerle un nuevo traje para el desfile del aniversario. Lo harán con una tela mágica que solo lo pueden ver los honestos e inteligentes.

AUTORA: Lucía Baquedano.

ILUSTRADORA: Vanesa López.

EDITORIAL: Everest.

AÑO: 2010

María es una niña a quien le da miedo la oscuridad, pero al final se hace amiga de la noche.

Juntas pasan  muchas aventuras: una noche la ropa de su ropero cobra vida, otra sus dedos se ponen a discutir, otra noche salen los personajes de un libro; también despiertan dos angelitos de un cuadro; otra noche todos sus muñecos quieren irse al país de Jauja; otra los lápices de colores cobran vida y también sus plantas; la última noche, su amiga la noche, pierde sus estrellas que se fueron al Belén a hacer compañía al niño Jesús.

María ya no tiene miedo a la oscuridad.

OPINIÓN: Me ha gustado y lo he encontrado original.

Aquest llibre és en castellà.

No és que sigui molt divertit. El final és molt trist tot i que sempre tots els llibres acaben bé i feliços.

L’autor i l’il·lustrador és Jesús Aguado.

Aquest llibre tracta de tres óssos que són cosins. I passen tot d’aventures fantàstiques i divertides. M’ho he passat molt bé llegint-lo. Ara he de llegir el que fa número dos. L’escriptor és Jeff Smith i l’il·lustrador també.

M’ha agradat molt!!!

Autora: Care Santos

Ilustrador: Dani Cruz

Editorial: Montena

Any de publicació: 2012

Era un dissabte i la Milena Pato com sempre trucava a les seves amiges perquè anessin a jugar a casa seva perè ves per on la seva mare se’n va a comprar a una tenda de mobles, cadires, sofàs, etc…. La Milena i les seves amiges acompanyen a la seva mare i llavors entren a la botiga i començen seure per on volen … és a dir que fan coses que no s’han de fer però la Milena troba una clau d’or al terra i l’agafa. Ja us podeu imaginar el que poden fer amb aquella clau: poden obrir la porta secreta de la fàbrica i començen a tocar-ho tot. Entre totes trenquen cinc coses que són les més cares i les seves mares ho hauran de pagar tot!

Autora: Elisabetta Dami

Ilustraciones:Larry keys

Editorial: Planeta

Año de publicación: 2010

Este libro trata de que Gerónimo Stilton, el periodista del Eco del Roedor, hace una carrera  con patines. En la carrera le hacen pasar por tres sitios diferentes y en todos gana: Puertorratón, Monte Cangelo y el Tobogán del Hocico Aplastado. Pinky, su jefa de las carreras, se pone muy contenta al saber que Gerónimo ha ganado el concurso de carreras más locas del mundo. Gerónimo está muy contento porque todo se ha acabado y así puede descansar durante todo el verano que le queda por delante. Pero Gerónimo como cada semana tuvo que volver a la faena.

De Què llegeixes- cinquè

Autor/Autora: Bono Bidari

Traducció: Sílvia Bastos

Il·lustrador/ Il·lustradora: Ramon Cabrera, Daniel Cerdà, Jaume Copons i Òscar Julve.

Editorial: La Galera, 2012

Disseny de coberta: Xavier Peralta

Descripció del llibre:

El llibre narra sobre un nen anomenat “Elvis”. Aquest passejant pel carrer es troba un cartell anunciant un nou restaurant, un restaurant xinès anomenat “El furor del Drago”. L’Elvis i la seva colla ja tenen ganes de provar-lo però aquest no té diners aleshores li demana al Sr. Lugosi, un aficionat a la fotografia, que els hi pagui el menjar a ell i als seus amics. L’Elvis vol fer un repte juntament amb els seus amics i és col·locar la mà dins de la peixera que està plena de gambes. En ficar a dins la mà, l’Elvis, quasi inunda el local. Els amos enfadats decideixen que per pagar-ho tot haurà d’anar fregant plats.

En arribar a l’escola es troben a un nou nen anomenat Sunte Lee. Aquest nou nen causa grans problemes a en Langunilla, el fill del professor Pinkerton. En Sunte Lee atreu a totes les nenes perquè aquestes volen saber com, què, on i què feia aquest a la Xina i això a en Langunilla li causa enveja. Aleshores en Langunilla fa comprar al seu pare un piano blanc, de gran cua, per fer un “concert versió” amb dos dits, per atreure a les nenes i sobretot a una nena que aquesta és la que li agrada més a en Sunte Lee. A l’Elvis també li fa ràbia saber la veritat de la seva companya.

De cop i volta van desapareixent gossos. La gent sospita de la família d’en Sunte Lee. Tot seguit s’organitzen unes manifestacions organitzades pel professor Pinkerton contra els xinesos perquè diuen que els xinesos mengen carn de gos. La manifestació continua evolucionant i ara ningú es dirigeix al local: “El furor del Drago”. L’Evis pensa que en Sunte Lee i la seva família no han sigut els responsables del gran rebombori.

A casa d’el professor Pinkerton s’està fent el “concert versió” amb dos dits organitzat per en Langunilla. Tot d’una se sent sorolls en una porta del passadís, l’Elvis vol saber què hi ha en aquella habitació. Primer li pregunten a en Langunilla i aquest els hi diu que no poden entrar en aquella habitació perquè el seu pare no hi deixa entrar a ningú. Tot seguit a l’obrir l’habitació es veu la veritat de tot plegat.

Finalment, el poble demana explicacions, coherents, de tot aquell gran rebombori que es va ocasionar en el seu moment.

Raons de la recomanació:

El llibre ensenya que tothom pot ser el culpable de qualsevol problema; que no cal que sigui gent de fora. Algunes vegades la persona que menys t’esperes és la qui la fa. Per això abans de jutjar algú cal tenir bones fonts d’informació i preguntar si cal abans de fer un fals testimoni i culpar innocents.

He de dir que és un llibre molt divertit, que hi ha molt d’humor i que les il·lustracions a mode de còmic fan més amena la lectura.

David Castelló Rodés 5è B

Moltes gràcies a l’Oriol, la Laia, l’Íria, l’Ainoa, la Júlia, la Rosa, l’Alba, la Laia, l’Enric, el David i l’Ariadna i a les seves famílies per acompanyar-nos!

Sal i Sucre

Autor: Ivan Prieto.

Il·lustrador: Ivan Prieto.

Lloc publicació: Pontevedra.

Editorial: OQO Editora.

Any publicació: 2006, juliol.

Resum: Un vell de sucre i una vella sal, viuen en una caseta de sal, i aquests de tantes baralles que van tindre una va ser fortíssima i la velleta de sucre treu de casa a el vellet de sal llavors…

Recomanació: el recomano.

Nom, cognoms i curs: Alexander Parramon Sierra, 5èB.

Ens plau fer saber a tothom que ens han concedit un dels XXXV Premis Baldiri Reixac pel treball dels alumnes “FOTO-POESIA”.

Felicitacions a l’alumnat de P4 i CINQUÈ i  els i les mestres!

Tothom que vulgui és convidat al lliurament del Premi el dia 2 de juny a l’Espluga de Francolí.

De Què llegeixes- cinquè

Els seus amics li diuen Pi

Autor/a: Xavier Mínguez

Il·lustrador/a: Ada García

Lloc de publicació: Alzira

Editorial: Bromera

Any de publicació: 2012

Resum: Aquest llibre va d’una nena que es diu Maria Pilar però ella vol que li diguin “Pi”. És baixeta no li agrada menjar casi res, és bastant intel·ligent, però parla amb objectes “inanimats” i li agrada a  Mario, un company de classe i per això aquest li dedica un llibre.

Recomanació: Aquest llibre m’ha molt, i és molt divertit, el recomano.

Alexander Parramon Sierra 5è B

De Què llegeixes- cinquè

Títol: JUNIE B. JONES JA VA A PRIMÀRIA

Autor/a: Barbara Park

Il·lustrador/a:Denise Brunkus

Lloc publicació: Mallorca

Editorial: Brúixola

Any:2012

Gènere literari: Conte

Resum: Visca i revisca la nova etapa escolar! Llàstima que a la Junie B. Jones no li faci gaire gràcia! I és que anar a primària vol dir canviar de classe , i de mestre, i aguantar companys estranyots que no coneixes de res… Però el pitjor és que quan llegeix de la pissarra, no veu les mateixes paraules que veuen els altres. Deu ser que ha de portar… ULLERES?

Recomanació: El recomano a tothom perquè és molt divertit.

Vàlia Torres Salvia 5èB

De Què llegeixes- cinquè

Autora: Ana García-Siñeriz

Il·lustrador: Jordi Labanda

Resum:

La Zoè, en Marc,  l’Àlex, la Liseta i  la gosseta  Kira,  formen part de la banda de la Zoè.

Un dia tot el grup de la Zoè eren al galliner, el seu amagatall,  i llavors van sentir el mòbil de la Liseta,  la van telefonar per dir-li que l’havien escollit per fer el càsting del paper de La noia de l’arc de sant martí, perquè un actor havia tingut de marxar a Madagascar, i feia la sèrie amb la Matilda, la germana de la Zoè. La Liseta marxava a Hollywood i la banda de la Zoè la seguia per descobrir el misteri que envoltava el rodatge de la pel·lícula de la Matilda.  Els amics van anar  Hollywood  a resoldre el cas i per espiar el rodatge. La Zoè  es va presentar al càsting, la van escollir i va fer la pel.lícula. La Zoè i la seva banda voltaven pel carrer,  els paparazi no paraven de fer fotografies a la Zoè. La Zoè va posar  les mans al ciment  i les va poder treure però en Leo Fiber, un actor  de la sèrie, també les va posar  i s’hi va quedar enganxat, no les podia treure. El van portar a l’hospital i no va poder sortir a la sèrie i van haver d’ escollir al Mess Ceballot Maxuell que no parava de fer petons i li feia pudor la boca. La Zoè, la Matilda i la banda van a anar a una botiga de moda per comprar un vestit per als POSCAR . La Matilde desapareix i la banda la busquen,  van trobar pistes i van anar a preguntar a casa de la Norma Swann. Al final a la Matilda i a la banda els nominen als premis POSCAR i després marxen a los Angeles.

Recomanació: aquest llibre és de misteri i molt interessant

De Què llegeixes- cinquè

Autor/a: Lauren St John

Traducció: Margarida Trias

Il.lustracions: David Deam

Editorial: Bambú

Descripció del llibre:

Aquest llibre va d’una nena d’11 anys que està en un centre d’acollida però un dia li diuen que el seu oncle l’ha adoptat. Ella al principi està molt contenta perquè havia pensat que mai l’adoptarien. Quan la porten a casa del seu oncle primer li fa una mica de por però després coneix a la majordoma ( la Senyora Webb) i després al seu oncle a qui li té molta confiança.

Però un dia la Laura va a un restaurant i veu a dos gossos mossegant-se la gola, i també a un noi que semblava indi calmant-los.  Comença a ser amiga d’aquell noi indi però quan són millors amics i va a la tenda on treballa i li   diu al seu pare ( en veritat no és el seu pare perquè és adoptat) que diu en Tariq ( l’amic indi) que és molt avorrida i que ja no vol ser el seu amic. La Laura no s’ho creu però de repent entra la tenda el Tariq i ella li pregunta si és veritat i ell no li respon.

Després d’uns dies la Laura es compra un husky amb tres potes perquè una no la té . I després d’uns dies el Tariq salva al husky de ser atropellat i al Tariq se l’emporta en una furgoneta negra . Quan està davant del seu oncle, la Senyora Grabtee ( la seva veïna) li diu que el Tariq i els seus “pares” han marxat per sempre. La Laura entra cap a casa i més tard arriba el seu oncle, i quan li diu tota la veritat de què treballa, què li va passar a la seva dona…. surten de casa i veuen una carta d’un Joquer, ja sap lo que li ha passat al Tariq .

I EL FINAL JA NO US EL EXPLICO .

Recomanació: m’ha agradat molt aquest llibre. Al principi és molt avorrit però després es torna emocionant…..

ARIADNA SOLER MUÑOZ.