Plantes

Insectes que pol·linitzen i un munt de flors…

febrer 3rd, 2010 by ariera22

L’abella de la mel és un dels principals insectes pol·linitzadors que existeixen a la natura.

En anar d’una flor a una altra, transporta i intercanvia el pol·len que queda enganxat al seu cos.

Aquesta pol·linització permet que hi hagi una variabilitat genètica important, la qual cosa augmenta les possibilitats d’adaptació de les plantes en front dels canvis ambientals.

Com a cada primavera els insectes estan treballant de valent per recollir pol·len  de les flors.

Aquí podem veure com una abella fa la pol·linització de la porrassa (Asphodelus fistulosus).

En anar d’una flor a una altra, transporten i intercanvien el pol·len que queda enganxat al seu cos.

Aquesta pol·linització permet que hi hagi una variabilitat genètica important, la qual cosa augmenta les possibilitats d’adaptació de les plantes en front dels canvis ambientals.

Més informació sobre les abelles.

Als nostres camps hi creixen petites orquídees que ens mostren la bellesa d’aquestes plantes.

Generalment tenen una  roseta basal de fulles que envolten la tija i altres fulles que l’abracen.

Les flors són molt vistoses i tenen formes i colors espectaculars. Tenen tres sèpals i tres pètals, un dels quals anomenat label és molt diferent dels altres tant en la forma com en el color.

Aquestes orquidies són pol·linitzades per insectes com les abelles; per això se les anomena popularment “abelleres”.

Una d’aquestes orquídees és l’anomenada Mosques blaves (Ophrys speculum).

Una altra d’aquestes orquídees és l’Abellera aranyosa (Ophrys sphegodes).

 

La malva

Nom científic: Malva sylvestris.

Família: Malvàcies.

La malva és una planta herbàcia bianual de la família de les malvàcies que fa 0′5-1 m d’alçada. La tija està recoberta de pèls.
Les fulles són verdes i palmades amb 5-7 lòbuls dentats.

Floreix durant els mesos de maig-agost.
La flor té 5 sèpals verds, 5 pètals de color rosa violaci, amb línies violeta intens; té molts estams de color blanc.

 

 

El fruit té forma de panet aplanat.
Es reprodueix per llavors.

Viu als marges dels camps i dels camins de la terra baixa i la muntanya mitjana.
Les flors s’han utilitzat en medicina popular per calmar la tos.

Molts insectes visiten les seves flors per alimentar-se, contribuint així a la seva pol·linització.

La primavera als camps de secà

Després del llarg hivern amb fred i boira, els camps de secà van vestint-se de primavera.

Allí on a l’hivern predominaven els marrons i els grisos, ara hi trobem tota una gamma de verds, amb esquitxos de grocs, vermells, roses, liles, …

Cebollí (Asphodelus fistulosus)

Trevolet de prat (Trifolium repens)

Bracera (Centaurea aspera)

Salsifí (Tragopogon porrifolius)

Mostassa borda (Sinapis arvensis)

Foixarda (Globularia alypum)

Abellera aranyosa (Ophrys passionis)

Nadala menuda (Narcissus dubius)

Espernallac (Santolina chamaecyparissus)

Farigola mascle (Coris monspeliensis)

A mesura que vagi arribant l’estiu amb els seus llargs dies de sol, la majoria d’aquestes plantes retornaran als seus aspectes poc vistosos, per tornar a florir el proper any.

L’argelaga o ginesta.

Nom científic: Genista scorpius.

Família: Papilionàcies (Fabàcies).

L’argelaga o ginesta és un arbust molt espinós i ramificat que generalment fa al voltant de 0′5-1 m, però que pot arribar a fer 1′5-2 m.
És de color verd grisenc.

Les fulles són molt petites (4-8 mm).
Les espines són estriades i llargues.

Floreix durant els mesos de febrer, març i abril. Les flors són grogues i estan agrupades al voltant de les tiges i de les espines.

El fruit és un llegum que fa uns 2-4′5 cm. Conté 5-7 llavors.
Viu en terrenys secs de la terra baixa i de la muntanya mitjana. Es reprodueix per llavors.
Planta característica que floreix pels voltants de la Setmana Santa, que omple de color els turons de les terres seques.

Abelles pol·linitzant les flors de l’argelaga o ginesta.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà