Category Archives: Llengua

Animeu-vos a descriure-us!

Hola em dic Carles i descriuré a la meva companya Montse perquè la coneixeu.
La Montse té onze anys i va a la mateixa classe que jo.
És alta i és guapa,te el cabell llarg i molt bonic, té els ull molt bonics com la cara.
És estudiosa,a vegades ella treu excel·lents i mai suspèn.
Ella cada dia fa els deures i té una molt bona presentació.
Li agrada tota la música menys la musica clàssica i també li agraden els gossos.
Ella ja sap a quin institut anirà, i també li agrada el color lila.
Li agrada molt el futbol i també juga molt bé de defensa.
El seu plat preferit és les patates fregides i la carn arrebossada.
I és molt bona persona i molt bona com amiga.

Hola em dic Montse i descriuré al meu company Carles.
Carles Nuñez Canal, 12 anys, 10-8-1998
En Carles té el cabell castany, els ulls els té de color marró, té la pell morena i molt suau i sempre que el veus et donen ganes d’estirar-li de les galtes.
A classe té un caràcter bo, però a vegades s’excita i es posa nerviós. Al pati és un nen excel·lent, és molt graciós i molt bona persona. El seu menjar preferit és la carn amb patates. El seu color preferit és el blau. El seu esport preferit el futbol, la serie que més li agrada és la del “Barco”.
Li agrada estudiar, però a vegades li dóna mandra uh!, sempre fa els deures i això fa que tregui molt bones notes.
Té un gos que és diu Pol i és molt mono.
És molt atrevit a l’hora de dir que no tindrà por a anar a l’institut.
És molt estimat a classe, per mi, per els companys i per la profe.
ÉS UN NEN MERAVELLÓS!

DIJOUS GRAS – CARNAVAL – DIMECRES DE CENDRA

El dijous anterior al Dimecres de Cendra -dia d’inici de la Quaresma- és conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder. És el dia que dóna inici a les festes de Carnaval, un temps d’excessos i disbauxa just abans de començar les set setmanes d’abstinència pròpies de la Quaresma.

Imatge de previsualització de YouTube

La tradició mana que, avui en dia, es mengi botifarra d’ou i coca de llardons, una reminiscència dels greixosos àpats que tenien lloc anteriorment, quan la Quaresma era realment Quaresma i l’abstinència de carn era obligada per a tothom. Des d’avui fins a dimecres, tothom menjava tanta carn com podia. Tot aquest desfici carnal comença amb un àpat extraordinari, a base de carn de porc, ous, llom, orella, cansalada, ventre i botifarra. La farsa dels funerals del porc, habitual de recitar el Dijous Gras, escarneix el sacrifici del porc per fer-ne vianda:

De vianda en queda prou
per les Carnestoltes;
us deixo tot el meu cos,
botifarres moltes;
també us deixo lo poltruc,
menjau’s el que jo no puc:
procureu viure amb salut,
després feu-me absoltes.

Era tradició que els escolars, des de Cap d’Any fins el Dijous Llarder, recollissin tots els diners que podien. Avui trencaven la guardiola i anaven a fer un bon berenar amb els companys, a base de truita amb botifarra i formatge per postres. Actualment, les escoles de tot el país continuen amb aquesta tradició, realitzant petites excursions a parcs o jardins propers al centre educatiu i fent-hi un bon àpat en comú. Així mateix, també és habitual que se celebrin concursos de truites entre els alumnes, premiant la que té millor gust, millor presència, major originalitat…

Joan Amades comenta que, a finals del segle XVIII, pel Dijous Llarder, era habitual que els venedors del mercat simulessin batusses alineats en dos grans grups. D’una banda, els carnissers, budellers, tripaires, cansaladers, pollaters i ouaires, aquells qui venien les menges prohibides durant la Quaresma; de l’altra, els venedors de carn magra, peixaters, marmanyeres, verdulaires i fruitaires. Els dos grups de comerciants s’esbatussaven simbòlicament en el que era una fidel plasmació de la tensió existent entre el Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma.

A Mallorca és costum menjar ensaïmades casolanes el Dijous Gras, fetes amb molt de llard i farcides amb carn de porc. A l’Alguer, per contra, el dia d’avui s’anomena Dijous Raiolu (una evolució de lardiolu, és a dir, llard), en què és habitual menjar la típica olla podrida, un plat que en l’actualitat s’ha convertit en un dels símbols gastronòmics de la ciutat catalana de Sardenya.

El Rei arriba dissabte

Per bé que avui és el dia indicat per iniciar les celebracions carnestolelenques, el Rei Carnestoltes, l’Abat dels Foll, no arriba fins dissabte, quan pronuncia el seu discurs incitant a la gresca i la gatzara. Tanta xerinola, però, l’acaba fent emmalaltir, dimarts. Una munió de metges el visiten, però, davant la imminència de la mort, l’Abat dels Folls redacta el seu testament i acaba fent un pet com una gla. L’endemà, Dimecres de Cendra, el poble en massa acudeix al seu enterrament, l’Enterrament de la Sardina.

Aquest regnat efímer que avui comença, tot i tractar-se d’una burla del poder establert, lluny de deslegitimar-lo, el reafirma entre el populatxo. De fet, sempre és millor que la plebs es burli d’una representació dels poderosos durant una setmana a l’any, que no pas que es burli dels qui realment manen durant els 358 dies restants.

El període festiu que comença amb el Dijous Llarder trenca totalment amb les rutines de la vida quotidiana, subvertint l’ordre establert fins el moment, tant en l’àmbit gastronòmic com el social o el sexual. El revers de la moneda, però, ja l’apunta la saviesa popular: “rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants”. Tanta disbauxa sexual pot provocar que, al cap de nou mesos, cap al novembre, els instints libidinosos de Carnestoltes s’hagin convertit en els plors del nounat, gestat durant tot aquest període.

Ni restriccions ni excessos

A banda d’aquest avís, d’altra banda molt savi, s’ha de remarcar que, en tant que les prohibicions que la societat imposa actualment són molt més laxes que abans, el període de distensió social que suposava el Carnestoltes tampoc no és tant transgressor. L’etnòleg Julio Caro Baroja sosté que el Carnaval, tal com el coneixem actualment, no hauria existit mai sense la pressió repressiva del de la Quaresma cristiana. Des d’aquest punt de vista, el Carnestoltes no s’entén sinó com a un període d’oposició al de les restriccions religioses. No en va, a Mallorca es coneix el període comprès entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra com Es Darrers Dies, l’última setmana en què tot està permès per tal d’agafar forces pels 40 dies d’abstinència, penitència, austeritat, dejuni i oració que vindran, en record als 40 dies que Jesús va passar al desert, just abans de la seva entrada a Jerusalem.

Recepta

En vista d’aquest panorama tant sever, una bona manera d’agafar forces era atipar-se amb coques de llardons. Qui s’hi vulgui posar, aquí en té els ingredients:

400 g de farina de força 60 (especial per a pasta de full)
250 g de mantega o llard
250 g de llardons
1 ou
pinyons
sucre
aigua
sal
Preparació:

Es prepara la pasta barrejant la farina amb aigua i un pessic de sal. Es treballa la massa i, al cap d’una estona, s’hi afegeix la mantega o el llard. Quan els ingredients ja formin una sola massa, s’hi afegeixen els llardons i s’estira amb l’ajuda d’un corró. Es posa en una plata d’anar al forn, s’unta amb l’ou batut i s’hi escampen els pinyons pel damunt, cobrint-ho tot amb una mica de sucre. Es deixa coure al forn a 200 graus durant uns vint minuts i ja està a punt per menjar.

FONT: http://www.lamalla.cat/cultura/festes_populars

És temps de Cireres…

Temps de cireres
Les cireres, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats
Diferents poblacions, Fins a final de juny 


Cireres acabades de collir 


La cirera i el disseny gràfic


Les cireres al cirerer


La cirera té moltes propietats


Preparant les cireres collides


Mostra de cireres a Santa Coloma de Cervelló


Parada de cireres a Llers

Coincidint amb l’època de fructificació de les cireres -des de finals de maig i fins al juliol- les parades dels mercats s’omplen d’aquests petits fruits i diverses localitats celebren mercats, fires, exposicions i festes destinades a donar a conèixer els resultats de la collita. 

El cultiu del cirerer

El cirerer és un arbre caducifoli de la família de les Rosàcies que floreix, si la meteorologia és favorable, entre l’abril i el maig i que fa les cireres tot seguit, entre maig i juliol. La dita popular així ho recull quan diu que “Les cireres, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats”. Procedeix de l’Àsia Menor i ha estat conreat des de molt antic per diverses raons: per la seva gran adaptabilitat mediambiental; per la qualitat de la seva fusta i finalment, per l’exquisit sabor i les propietats del seu fruit: la cirera.

El cirerer és un fruiter que es cultiva intensivament al Priorat, l’Empordà, l’Alcoià, les Terres de l’Ebre o Mallorca, tot i que el Baix Llobregat és la primera comarca productora de cireres de Catalunya, amb el 33% de la producció total.

La cirera: varietats, propietats i productes

La cirera és una drupa vermella de dos a tres centímetres amb un pinyol que conté una ametlla agre. Hi ha moltes varietats de cireres, d’entre les que destaquen: la Burlat, la Lapins, Marvin, Picota, la Castanyera (Cristobalina o ramellet), la Cuallarga, la Forta, la Villareta, la Garrafal, la Jaboulay, la Papiol, la Hedelfigen, Starky Hardy Giant, Sweetheart, etc; cadascuna d’elles amb les seves particularitats de tamany, color, textura i sabor.

Les cireres contenen un 80% d’aigua, sucres, sals minerals, vitamines, àcids orgànics, col·loides i algunes proteïnes. Són una font d’alimentació rica en principis biològics actius i tenen propietats diürètiques, depuratives i refrescants.

La cirera a més de consumir-se com a fruit, també s’utilitza per a fer coques, confitures, melmelades i un licor, el “kirsch”, un aiguardent que es fa destil·lant el suc de cireres fermentat. Ara bé, de les cireres també se’n fan productes cosmètics: hidratants, suavitzants i nutrients.

Les festes de la cirera

Les festes de la cirera són totes aquelles manifestacions festives (exposicions, concursos, fires, mercats i festes) que celebren l’arribada dels primers resultats de la collita i estan destinades a donar a conèixer les cireres de la temporada. Tot i que diversos processos estan transformant el cicle tradicional de la collita de cireres al nostre país, la majoria d’aquestes celebracions tenen lloc entre maig i juliol, coincidint amb l’època de fructificació natural dels cirerers.

En algunes poblacions, es tracta de celebracions festives destinades a celebrar l’inici de les tasques de recol·lecció de la cirera i a donar a conèixer els primers fruits de la collita de l’any en curs. Les més importants són les del Baix Llobregat (Sant Climent, Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Cervelló, Papiol, etc), les de l’Empordà (Llers, Terrades, etc) i les de les terres de l’Ebre (Miravet, etc)

En aquestes festes, les cireres es poden comprar i vendre, però sobretot estan destinades a possibilitar el tast i la degustació del producte de la collita als visitants. Per això, en alguns casos (Sant Climent de Llobregat) les cireres són les protagonistes de concursos, competitius o no, destinats a posar en valor el producte de forma artística. En d’altres, s’organitzen curiosos concursos, com el Concurs Infantil d’Escopir Pinyols de Cirera de Santa Coloma de Cervelló o el de Miravet o com el Concurs de Menjar Cireres de Sant Climent de Llobregat. Finalment, en algunes poblacions la cirera fins i tot ha origininat danses (Santa Coloma de Cervelló) i peces musicals populars (Sant Climent de Llobregat)

Text: Redacció festes.org

 

 

 

 

Mirar-nos als ulls- Beth i Jofre Berdagí

Mirar-nos als ulls – Lletra.

Beth & Jofre Bardagí

Vam insultar-nos tant,
vam fer-nos tan de mal
i ara que els anys ens han anat passant,
no entenc de que ha servit.
Potser seria ara un bon moment
per dir que ho sento molt.

Sento haver-te enganyat,
sento haver-te cridat.
Però ara que el temps
ens ha anat apropant,
podem seguir ballant.
Que som prou grans
per mirar-nos als ulls
i sense plorar, desitjar-nos
Bon Nadal, molt bon Nadal.

Però no passem d´aquí,
ara que els dos sabem
que no estem fets
per viure i morir junts,
no temtem més la sort.
Després de tot,
potser no és bon moment,
potser no ho sigui mai.
Potser és bon moment, per mirar-nos als ulls
i dir-nos Bon Nadal,
abans de dir-te adéu,
dir-nos adéu.
Abans de dir-nos adéu,
dir-nos adéu,
dir-nos adéu.

Preposicions en català.

Preposicions febles o àtones: N’hi ha cinc de simples i una de composta:

– A: amb les seues formes contractes al, als. Expresa CI, manera, lloc, temps i CD de verbs com accedir, contribuir, procedir, renunciar, atenir-se, etc.

Macarrons a la intaliana. Escriurem a la seua germana. Pujarem a la muntanya

-AMB: expressa companyia, concurrència, contacte, instrument, mitjà, manera

Carn amb bolets. Escriure una paraula amb ela geminada.

– DE: amb la forma elidida d’ i les contractes del, dels, expressa punt de partida, separació, causa, mitjà autor:

Viure de renda. Morir de set. Estimat de tothom

– EN: Expressa lloc, manera, temps, complement del nom

He viscut en tres cases diferents. Parlaven en veu alta

– PER: amb les formes contractes pel, pels, expressa lloc de pas, temps, causa, motiu, manera, favor

Van sortir per la porta de darrere. Es van trobar per casualitat

– PER A: amb les formes contractes per al, per als expressa destinació, direcció

Hi ha una carta per al teu germà

Preposicions fortes o tòniques:

– Simples: contra, entre, malgrat, pro, segons, sense, ultra, vers

– Compostes: cap a, des de, fins a,

CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

Les preposicions en i amb que introdueixen algun CD es canvien a A o DE davant d’infinitiu i cauen davant la conjunció QUE

Pensa en mi – Pensa a venir o pensa de venir – Pensa que has de venir