PENSAMENTS
<!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–>
Sembla que la nostra societat va molt de pressa, els canvis es succeeixen amb celeritat, els avenços tecnològics ens qüestionen contínuament nous reptes, la vida és accelerada i els horaris apretats, costa la conciliació entre la vida professional i la familiar.
Però de vegades no cal córrer tant, sobretot quan pensem en els infants, ells no tenen pressa, i és que la seva estructura interna els avisa que necessiten temps per fer les coses, temps per descobrir, temps per interpretar i temps per processar, és per això que proposem que l’entrada a l’escola sigui quelcom relaxat i de qualitat, que de bon matí els acompanyi un clima de benestar i un ritme adequat als seus temps.
Les entrades relaxades 
L’entrada a l’escola de 9 a 9’30 hores us permet arribar sense presses, ens permet poder acollir de manera individualitzada a cada un de vosaltres i dels vostres fills, i els permet començar bé el dia.
<!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–>
Imatges amb música
Cada dia us acompanya una projecció d’imatges relatives a aquells aspectes del currículum que estem treballant, amb la música adequada a cada projecció.
Octubre
- Imatges de “La jornada de portes obertes del mes de setembre amb nens i famílies” amb música BSO de “Carros de foc”, “El senyor dels anells”, “El graduat”, “Per fi és divendres” i “Shrek”.
- Imatges de paisatges, pedres, flora i fauna de parc natural del Cadí-Moixeró, “El meu entorn” amb música de Norah Jones.
Novembre
- Imatges de “Land art”, creacions de diversos autors amb musica de Vivaldi.
Desembre
-
Imatges de l’actuació al pati amb els arbres i el color, recull de fotos amb música dels Roling Stones
-
Pel·lícula de l’actuació al patí filmada per en Jose Maria i deitada per l’Alfred amb la música dels colors.
Gener
- Imatges pròpies de la vida de l’escola amb moments importants dels infants. Som i compartim.
- Música dels Rooling Stones.
Febrer
- Dansa de Don Quixot. Grand pas a deux interpretada per Paloma Herrera i Àngel Corella.
- Música de Ludwíd Minkus.
Una frase per pensar
Cada 15 dies us oferim una frase cèlebre o un breu relat relatiu a la vida, l’educació, la família o els infants
“ Els jocs infantils no són tan sols jocs, sino les seves activitats més series ”
Michel Eyquem de Montaigne ( Escriptor i filòsof francès )
“ Allò meravellós de la infància és que qualsevol cosa és per si sola una meravella ”
Gilbert Keith Chesterton ( Escritor britànic )
Allò que succeeix amb El bambú japonès
Salutacions a tothom! (Ginesa Pérez Psicòloga referent de la vostra escola)
El dia 15 va ser el primer que vaig poder gaudir tota una jornada sencera en la vostra escola i són moltes les coses que em varen agradar i només volia dir-vos que em vaig sentir molt be i amb moltes ganes de col·laborar el més que pugui amb el vostre projecte.
També volia per felicitar-vos per la proposta del nou nom del centre “Els Encants”, no només, per que és un nom que forma part de la nostra memòria col•lectiva com barcelonins, qui de nosaltres no ha passejat, fins i tot de la ma dels seus pares per aquest singular laberint de la nostra ciutat, buscant aquella bombeta de la radiogramola de l’avia, o una inesperada troballa o simplement pel plaer de passejar en mig d’un món estrafolari que seduïa la nostra mirada encuriosida.
Però no vull deixar-me anar de la nostàlgia, doncs aquesta només és una petita part del per què m’agrada aquest nom “Encants”, em suggereix encanteris, em suggereix ser encantador/a, i pot ser aquesta accepció és la que més s’apropa a la realitat d’aquest petit centre on un grapat de professionals que comparteixen l’entusiasme i la il•lusió per portar endavant el projecte d’aconseguir una escola on cada infant pugui trobar les oportuinitats per a desenvolupar tot el seu potencial, tota la seva riquesa personal i intel·lectual, en un ambient estimulant i creatiu.
Es clar que durant el camí trobarem dificultats, però quan es té clar l’objectiu i la ruta a seguir sempre serà més fàcil, sobre tot si famílies i mestres estan disposats a compartir satisfaccions i entrebancs
Desitjo tenir l’oportunitat de seguir amb tots vosaltres aquest “viatge”.
Una forta abraçada
Ginesa de la C. Pérez
Diciembre, encuentros y solidaridad…
Como en todo final, algo de nuestra interioridad nos invita a una mirada retrospectiva, a saldar deudas pendientes, a reencontrarnos con quien tenemos ganas de ver, a vincularnos con quien queremos, a pensar en la transitoriedad de la vida y en la trascendencia de nuestros actos. Los finales nos sensibilizan, sentimos que se amplía el sentimiento de nuestra vivencia de estar vivos y con cada cierre necesitamos proyectarnos.
El mes de diciembre participa de un significado impregnado del contexto social que nos invita a la solidaridad, a reuniones, a intercambios, a ampliar vínculos nuevos y retomar otros abandonados, entramos en un mes de estímulo a la solidaridad.
Pero el ser solidario, no es un estado abstracto ni un sentimiento universal y externo que podemos incluir en mayor o menor grado en nuestra alma. La solidaridad tiene nombre, tiene persona en la que habita y en la medida en que esa persona la reconoce como propia, la solidaridad entra en acción y se expresa.
Ser solidario es sentir lo mejor de nosotros mismos y expresarlo, es ayudar, participar, apoyar, sentirse hermanado con nuestros semejantes… Es, en suma, un sentimiento de fidelidad que nos aúna en una sociedad que muchas veces nos dicotomiza y nos distancia o nos seudo-unifica masificándonos.
Sentir solidaridad tiene nuestro nombre, nos abarca en la totalidad de nuestro ser como personas únicas capaces de entregas ilimitadas, capaces de sentir que la subjetividad del semejante nos compromete desde nuestra más sincera interioridad, olvidando en ese instante los egoísmos.
La solidaridad la llevamos dentro, tal vez diciembre, el último mes del año, nos estimula a manifestarla en cada encuentro.
Nélida Haedo • Psicóloga Clínica
Jo he seleccionat aquest text per pensar en el Nadal, ho poso en castellà, ja que l’autora escriu en aquest idioma.
La Navidad Interior
Las Navidades se han convertido en una agotadora carrera de compras masivas de computadoras, teléfonos celulares, cámaras digitales, i-phone, i-pod, y algún que otro juguete de plástico entre tanta tecnología.
Las principales invitadas a la fiesta son las tarjetas de crédito, que se desangran en su afán por llenar todos los vacíos existenciales. Comemos hasta el hartazgo, discutimos con qué parte de la familia pasaremos las fiestas, abrimos los regalos entre llantos de niños desbordados…y terminamos desahuciados después de la terrible maratón.
Más profundamente, cada mes de diciembre compartimos el ritual de recordar una vivencia sencilla y extraordinaria: la historia de una madre que atravesó su parto en medio de la naturaleza, entre sus cabras, sus asnos y sus bueyes, amparada por un hombre llamado José.
Según algunos textos, José partió en busca de la partera pero cuando ésta llegó, Jesús ya había nacido. La mujer al mirar la escena exclamó: “Ese niño que apenas nacido ya toma el pecho de su madre, se convertirá en un hombre que juzgará según el Amor y no según la Ley”.
Esa preciosa criatura fue recibida en una atmósfera sagrada, con el calor del establo y bajo el éxtasis de la mirada amorosa de su madre. Dos mil años más tarde aún estamos festejando el nacimiento de un niño en buenas condiciones y reverenciando el milagro de la vida.
Pensándolo así, la Navidad debería ser la ocasión para rendir tributo a cada nuevo nacimiento de bebes cuidados y acariciados. Estos niños se convertirán en una generación de hombres y mujeres que traerán sabiduría y paz interior a los seres humanos. Por eso, decidamos si nos importa tanto seguir consumiendo frenéticamente alimentando la nada, o si es el momento de aportar algo de claridad, apoyo y cariño a cada mujer lista para parir, nutriendo el futuro.
Laura Gutman
20 Anys de la Convenció sobre els Drets de l’Infant
La Convenció sobre els drets de l’Infant signada per l’Assemblea General de Nacions Unides ara fa 20 anys, és el document que va reconèixer els drets civils, les competències, i va atribuir responsabilitats als nens i nenes d’arreu del món.
Després de moltes vicissituds, fins el 20 de novembre de 1.989 aquesta convenció no va ser signada, trenta anys després de la Declaració Universal dels Drets dels Infants. Aquest fet demostra els grans esforços de consens que es van dedicar durant tant de temps per aconseguir una declaració que impliqués els estats en unes responsabilitats més importants respecte la seva infantesa.
Encara que aquest text superava en molt els compromisos internacionals aconseguits fins llavors, va néixer insatisfet perquè imposava unes lleis d’obligat compliment internacional, i com minvava l’autonomia de cada país, va haver d’acordar-se una Convenció de mínims. Les Nacions Unides, conscients d’aquesta carestia van elaborar dos protocols facultatius per els signants, que completaven la Convenció.
La Convenció és un text universal i indivisible, perquè és per tots els infants i no hi ha cap prioritat entre els drets que conté.
El compliment d’aquest drets, encara que obliga els estats a adaptar les seves legislacions nacionals a la nova normativa que estableix, en bona part depèn de la difusió que se li pugui fer, doncs aquest drets tenen molt poc relleu si no són coneguts per aquells a qui afecta: infants, pares, professionals de la infància i els poders públics.
http://www.bcn.cat/infancia/catala/
Proverbi Xinès:
Digui’m una cosa i l’oblidaré.
Ensenya’m una cosa i l’aprendré.
Fes-me’n partícep i la recordaré.