ESCOLA dels ENCANTS – Cartagena

L’última tertúlia del curs ha estat sobre la pedagogia sistèmica i us hem seleccionat un petit text per a introduir el tema:

“La Pedagogía Sistémica parte de la confianca de que todos los padres y madres, y todos los educadores ofrecen lo mejor de cada cual para hacer su tarea, potencia espacios de comunicación y escucha, respeta los procesos de cada sistema, aporta claridad en las relaciones, y en la intervención educativa, y todo ello lo hace desde una perspectiva global de la infancia, en la que juegan u n papel significativo tanto los aspectos emocionales, como sociales y cognitivos.

Según diversas investigaciones recites de la neurociencia, el amor es la emoción más específicamente humana, y la que nos ha permitido evolucionar hasta donde hemos llegado, hagamos, pues, de los sistemas de convivencia de nuestros hijos, espacios amorosos, seguros y creativos.”

Carles Parellada
Pedagogía Sistémica: una voz más para la educación plena

Per a sapiguer més:
www.mercetraveset.com

El curs vinent reiniciarem les tertúlies amb totes les famílies per a créixer i continuar amb aquest projecte educatiu. Us esperem a tots.

El dimarts 18 vam fer la tertúlia amb la Núria Jiménez parlant al voltant de l’amor i els límits. Com sempre va ser molt enriquidor, us fem un resum pels que no veu poder ser-hi:

Per començar, la Núria ens va proposar escriure quin límit posàvem als nostres fills i filles per educar-los i després ens va convidar a compartir-ho. Llavors vam veure que coincidíem força ja que tots vam fer referència al respecte a l’altre, cadascú amb un matís diferent (respectar al germà, no pegar, no cridar ni insultar, respectar les necessitats dels pares…)

Els límits ajuden a l‘infant a situar-se, a sentir-se segur, a tenir referències. Sempre parlem dels límits que posem als infants, però, nosaltres ens posem límits? Perquè si no és així pot ser una incongruència de cara als infants. Nosaltres fem coses que tenim molt integrades, si no donem una explicació als nostres fills i filles per ells els hi pot semblar arbitrari. No només aprenen els límits que els hi diem, sinó aquells que veuen, senten i aprenen de la nostra acció.

També va sortir el tema de què passa quan diferents persones de la família posen límits diferents. Sobretot es va parlar d’avis i àvies, però també d’estar d’acord amb la parella. Pel que fa al tema dels avis, es va comentar que quan estan amb nosaltres hem de deixar clar que els límits que posem són els que tenim decidits (quan estiguin sols amb els nostres fills ja posaran els seus). Si hi ha alguna descoordinació entre el que diem nosaltres o els avis cal deixar clara la diferència entre la persona i el fet de no estar d’acord. Explicar als nostres fills, sense desacreditar els avis, que nosaltres ho fem diferent. En aquest sentit, la Núria va comentar que era important que els infants tinguin clar quin lloc ocupa cadascú a la família (que l’avi no faci de pare, per exemple), ja que s’han vist casos on el nen no ho tenia clar i això li provocava un bloqueig que es manifestava en la dificultat d’aprendre a escriure, per exemple. Això ho continuarem tractant a la propera tertúlia del 2 de juny, parlant de la pedagogia sistèmica.

Per una altra banda, cal tenir clares les normes, però també cal escoltar les raons del nen o la nena abans de dir la nostra. Preguntar què ha passat? Per què ha fet allò? Per què vol allò ara? Cal estar atents, no precipitar-nos. A vegades, el fet d’escoltar-los ens pot fer canviar d’opinió i això no és negatiu si els ho expliquem.

Posar límits també és contenció. Cal educar abraçant amb les mans, la veu, la mirada.

Pensar en quina reacció tenim quan una acció es repeteix, per exemple, quan posem un límit i el nostre fill no el compleix repetidament. Pensar en quina reacció tenim i quina seria la millor manera de fer-li entendre. Cal tenir en compte que els 3 anys és l’adolescència de la infància.

Finalment, la Núria ens va recomanar alguns llibres. També ens va recomanar fer una biblioteca de llibres sobre infants i anar aportant cadascú algun títol i poder intercanviar-los.

· ¿Tienen los niños derecho a saberlo todo? De Françoise Dolto

· ¿Niños agresivos o niños agredidos? De Françoise Dolto

· ¿Dónde están las monedas? De Joan Garriga Bacardí (Conte sobre el lloc que ocupa cadascú dins la família)

· No hay padres perfectos

· Una col·lecció de llibres per edats de Clínica Tavistock de Londres

Per acabar, la Núria ens va fer escriure una frase que resumís el que ens havia aportat la tertúlia, allò que ens “emportaríem” a casa i, com podeu veure, el post-it que ens va passar per escriure-ho va quedar curt!

Com cada tercer dimecres de més, varem fer la tertúlia, parlant d’infants. Com sempre us fem un resum del que s’ha parlat a la tertúlia, que també com sempre va estar enriquidora. Vam parlar una mica del que va intentar transmetre la Ginesa Pérez de fer que el nen se senti bé, escoltant -lo i fent-lo sentir important.

En aquesta ocasió hem estat parlant del fet comunicatiu amb el nen. Resumirem per punts una mica les coses que poden ajudar a que aquesta comunicació sigui efectiva:

• En primer lloc posar-se a la seva altura per poder mirar-hi als ulls i que ells ens pugui mirar i no quedi petit al món de gegants. La marta va parlar de la seva experiència amb nens de bressol i com estava normalment al terra, i com el fet de tirar-se a terra fa que els nens s’apropin, l’Agnès va parlar de com quedaven els seus pantalons, bruts, tots els dies. A la nostra escola els mestres se senten amb els nens al mateix nivell en el mobiliari especial per estar tots en rodona. Aquest és un fet molt excepcional a les escoles de avui en dia. Com anecdota vam comentar com les estudiants que estan a la nostra escola preguntaven cóm aprenien el nom si no tenien una cadira amb la taula per seure i veure’l anotat tots els dies, vam riure pensant com els nostres nens aprenen el seu nom.

• Treballar la comunicació verbal i la no verbal, en quan al llenguatge verbal usar-ho amb correcció i amb contingut i també treballar l’expressió de la cara i del cos que també transmeten, a la nostra escola es treballa les dos comunicacions, les sessions d’en Manel i el teatre són uns bons canals.

• També respecte la comunicació verbal i no verbal, pensar en que a vegades donem diferents missatges, amb lo que expliquem i amb el que veuen els nens al nostre cos. Per exemple, quan ens sentim enfadats i ho veuen però volem fer un altre discurs per amagar el nostre sentiment. El missatge corporal i verbal han de coincidir. Si estem enfadats ho diem però buscant paraules que no ofenguin al nen, expliquem que estem enfadats i el perquè però amb respecte.

• Consciència plena, estar en present amb el nen. La màxima comunicació, pendent de el que ens diu i dels seus sentiments.

Ja vam prendre cafè i vam alleugerir la conversa, vam parlar de Internet, les noves tecnologies i vam intentar pensar com canvien la vida dels nens, però no vam aprofundir, ja era temps d’acabar la nostra tertúlia.

L’Agnès ens ha proposat que la pròxima tertúlia sigui sobre:  Les constel·lacions familiar i la pedagogia sistèmica.

Ens palem a la pròxima tertúlia.

Editats a la vanguardia i escrits per Mayte Rius dos articles molt interessants:

El primer titulat “Lo que hay que saber en el siglo XXI el trobareu a la següent adreça

Lo que hay que saber en el siglo XXI

El segon “Escolares sin motivación” està a

Escolares sin motivación

Enviu el vostre comentari, segur que ens dóna molt tema per a parlar

Ahir , dimecres 17, com a tercer dimecres de mes vam fer ” La tertúlia sobre infants”  i hem continuat parlant dels límits. En aquesta ocasió primer vam fer el cafè.

Ha estat molt interessant que la mare de fills adolescents digues que és important el que es fa amb els infants per què condiciona molt el que passa a la adolescència, tots ens hem mostrat molt interessats però la tertúlia era d’infants.
Dels infants s’ha continuat parlant de límits però dels límits hem distingit entre aquells que ajuden a que l’infant es desenvolupi amb seguretat i aquells que apliquem quan l’ambient s’ha “desmadrat”. Es clar que els primers són essencials, els segons no ens agraden.

Hem plantejat com solucionar els moments difícils i han sortit moltes maneres de fer perquè l’ambient torni a ser relaxat.

• Creació de rutines en que el nen sàpiga el que s’espera d’ell.

• Negociació, on es dialoga per arribar a acords.

• Joc en el que es relaxen pares i fills.

També hem apuntat la necessitat de que els fills entenguin que nosaltres també tenim les nostres necessitats.
Un altre tema molt important que s’ha tractat és que hi ha que explicar als nens les emocions.
La conclusió ha estat que fem el que fem ho hem de fer amb seguretat i que distintes estratègies poden donar bons resultats.
Com veieu l’hora llarga ha donat molt de sí.  I … continuarem parlant d’Infants …