Aquí teniu un resum de la reunió de la comissió de comunicació que va tenir lloc a l’escola el 12 de febrer, amb dos temes a tractar: el futur web de l’escola (estructura, continguts, eina de gestió de continguts, domini) i la revista.
Aquesta és l’acta de la reunió de la comissió de festes celebrada dilluns 22 de febrer, amb dues qüestions sobre la taula: diada de Sant Jordi i festa d’inauguració – presentació de l’Escola dels Encants.
El passat dimecres 17 de febrer a les 3 de la tarda va tenir lloc la primera tertúlia de pares i mares, organitzada per l’escola i dinamitzada per l’Agnès, la seva directora, per parlar sobre alguns dels temes que ens inquieten de l’educació dels nostres fills i filles.
Fórem un total de 12 pares i mares que, després d’unes breus presentacions per trencar el gel i conèixer-nos una mica millor, vàrem iniciar el debat a partir d’un cas d’un nen que se’ns havia plantejat per escrit dies abans.
Inicialment les primeres intervencions ens van fer veure la dificultat que teníem la majoria per gestionar el temps i poder fer tot allò que volíem al llarg del dia, conciliant vida familiar i laboral sense que cap de les dues en sortís massa perjudicada. Va sorgir la idea, força compartida, de la importància de poder gaudir de tant en tant d’un temps propi i també de la necessitat de buscar un temps per a la parella.
Seguidament la discussió, ja més centrats en el cas que se’ns plantejava, va derivar cap a la dificultat de saber establir límits als nostres fills i de fins on calia negociar alhora de fer-los fer alguna cosa: banyar-se, recollir, sopar, …
Ens en vàrem anar a la pausa (amb café i pastes, inclosos) amb tres preguntes a la ment plantejades per l’Agnès:
Després del descans, que també va servir per conèixer-nos una mica més i anar creant el clima de confiança necessari per a la tertúlia, les intervencions de diversos pares i mares ens van fer arribar a la conclusió que els límits són importants i necessaris ja que donen seguretat a l’infant, sense els quals sent perdut. Alhora, però, es va veure la importància de la negociació per tal que el nen vagi assumint i entenent aquests límits i també, del diàleg en un clima d’harmonia i confiança que permeti a l’infant expressar les seves inquietuds i temors i els motius pels quals no està fent allò que li estem demanant. Aquest procés de negociació, amb uns límits establerts, portarà a l’infant a fer les coses per convicció i això li permetrà tenir criteri més endavant en les decisions que vagi prenent al llarg de la seva vida.
Cal aquí, però, tenir en compte que els nostres fills i filles són encara molt petits i que tenen encara un nivell d’expressió molt bàsic que, a vegades no els permet dir-nos exactament com se senten, ni què volen; d’aquí la importància d’observar les seves expressions i mirades. També, el seu grau de maduresa no és encara el suficient per tal que puguin acceptar verbalment que han trencat algun límit o que tenen algun problema i per això no l’han acomplert.
La tertúlia s’haguera estès encara molt més, però el temps se’ns va fer curt. Això sí vàrem fixar ja una nova trobada pel tercer dimecres de març, el dia 17, també a les 15 h.
Us hi esperem!
Amb aquest projecte fem un estudi del nom en dos àmbits ben diferents:
- Els Encants com espai físic i emblemàtic del barri, tots sabem que el mercat dels Encants ha tingut una llarga història i ha jugat un important paper en el barri al llarg dels anys. Qui de Barcelona no ha anat alguna vegada als Encants a buscar algun tresor mig oblidat, alguna quincalla preciosa o alguna andròmina oblidada. Aquí s’hi pot trobar gairebé de tot, i és clar algunes coses són realment interessants, d’altres formen part d’una categoria especial.
Dilluns dia 8 de febrer varem anar amb un grupet de pares a fer un recorregut pels encants, voliem trobar tresors encantadors, comprar-ne alguns i gaudir d’allò que hi havia per terra o a les taules. Els nens anaven amb els ulls ben oberts, gaudint de la diversitat d’objectes, joguines i troballes de mil formes i colors. Van veure tanta cosa que va resultar dificil de triar, però alguns interessants objectes vam comprar; una màscara d’or, un quadre de llimones, varetes màgiques, cortines de colors amb sorolls, capsetes de colors, ninos especials, un conte de ballarins amb brillantons. També varem trobar el mirall de la bruixa de la Blancaneus, però no el vem poder comprar. De cop va començar a ploure i vem haver de tornar corre-cuita, a la placeta, just al costat de l’escola hi havia uns guardes urbans amb dos magnìfics cavalls, un blanc i un marró, que grans i bonics.
Hem parlat amb el director del mercat, ell ens ha facilitat la informació del projecte dels nous Encants; amb qui gestiona els arxius històrics, ens facilitaran informació del passat i ens aproparan al projecte de remodelació de la zona. Gaudirem de la companyia d’una historiadora i d’una contista que ens faran somiar en l’encant dels Encants.
- Els encants de la vida, dels somnis i de la ficció. Coses que ens encanten, històries encantadores, espais amb encant. Els encanteris a la vida literària, les persones encantadores, els llocs encantadors i allò que ens encanta fer.
Pel vostres infants no resulta fàcil parlar dels encants, de les coses encantadores o dels encanteris. Gairebé cap d’ells/es no havien anat mai als encants, i la paraula encant no forma part del seu vocabulari. Mica a mica la anem treballant a l’escola, però necessitarem la vostra ajuda per poder donar una empenta al projecte. Ja us direm com…!
Mentre desenvolupem aquesta part del projecte farem una creació artística a l’entrada de l’escola el divendres 26 a les 3 de la tarda, tot transformant-la en un lloc ple d’encant, d’il·lusió i de vida. Aquesta performance amb en Javier Quintanilla transformarà el porxo de l’escola en el passeig dels Encants. La farem entre tots nens, mestres i famílies, de manera que reserveu-vos aquella tarda per a passar una gran vetllada a l’escola.
En el marc del projecte “El nom de l’escola, Escola dels Encants”, hem visitat el Mercat dels Encants. En cinc grups diferents, cadascun d’ells acompanyats per una mestra i un familiar, vam poder veure com estan disposades les parades, què s’hi ven i com podem comprar.
Els infants van aprofitar per triar algun “encant” amb l’objectiu de fer-lo servir per guarnir l’entrada de l’escola. Ells mateixos, després de la tria, agafaven la mercaderia i pagaven. Sense plantejar-s’ho, molts d’ells feien sumes i restes per saber quant havien de pagar i quantes monedes els havien de tornar.
De la visita, en queda una altra experiència “impagable” i tot un seguit d’objectes per deixar l’escola “encantadora”.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Comentaris recents