Funcionament


Benvinguts/es al bloc del CEIP Esteve Barrachina.

Aquest bloc pretén ser una eina no sols per a fer-nos conèixer i transmetre informacions. Ens agradaria que fos un espai participatiu on poder veure les activitats que fem a l’escola, sortides, i informació d’interès general.

Tot això es du a terme mitjançant els articles (notícies) de diferent caire. Aquests articles es van arxivant per categories. Aquestes normalment apareixen al cantó dret de la pantalla. Si cliquem en una categoria sols ens apareixeran els articles arxivats d’aquesta categoria, ja que a la pàgina inicial no hi apareixen. Degut a que la pàgina inicial és fixa si voleu comprobar si hi ha articles nous sols cal fer una ullada al cantó dret on hi diu :ARTICLES RECENTS.

Sota de cada article hi apareix:

Comentaris: …….. Si hi diu comments off no dóna la opció a donar-ne cap, si hi diu no hi ha comentaris o 1 comentari… si cliquem damunt ens apareixerà una finestra on hi podem deixar el nostre comentari. Sobretot clica a envia comentari.

Sota de cada article també hi diu:

Categoria: categoria on està arxivat

Al bloc també hi apareixen enllaços a diferents pàgines web. Estan classificades també per temàtica o categories segons siguin educatives, de consulta…. així tenim més a mà aquelles pàgines que visitem més sovint.

Des de l’escola hem engegat altres blocs que no heu de deixar de visitar si us interessa què estan fent a l’Ateneu (http://blocs.xtec.cat/useebarrachina), a Educació Infantil ( http://blocs.xtec.cat/infantilbarrachina) o a música (http://blocs.xtec.cat/barrachinamusica) . Els trobareu a LLISTA DE BLOCS.

Per a no tenir problemes a l’hora de veure els videos o fotografies heu de tenir instal.lats els codificadors que permeten veure les diferents aplicacions així com els plugins dels navegadors d’internet. N’hi ha molts al mercat, un que funciona el podeu trobar aquí:

k-lite-codec-pack.softonic.com

Adobe flash player

Qualsevol dubte o suggeriment també podreu deixar aquí un comentari.

8 respostes a Funcionament

  1. Joana Fort diu:

    Estaria bé que tots els components del centre poguessin fer aportacions al bloc. Per exemple, jo sé d’una altra revista per educació infantil que està molt bé. Sota el meu parer millor que la que proposeu vosaltres o el ministeri. Estaria bé que us en donés les dades i ho difonguéssiu, no us sembla? En aquest cas la revista és de Cavall Fort i es diu el Tatano. Trobareu més informació a internet.
    És un suggeriment.

  2. Molt bona la feina. Està molt bé aquest espai!! Estic encantada de poder conèixer i viure el que la meva filla està treballant a l’escola. Com a mare de P4-B agraeixo tot l’esforç que l’equip docent està aplicant per poder tenir tant actualitzada la web. El gir que ha donat l’escola amb aquesta eina de comunicació amb les famílies és molt gran. Molts Gràcies

  3. També,sempre com a estudiós de la “Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges,vista des d’una Perspectiva local (1775 – 2010)”,desitjo que l’actual AMPA del centre escolar m’informés sobre els membres de la seva Junta Directiva (2004- 2008) amb la finalitat de llistar-los al costa dels de la Junta Directiva dels anys anteriors (1957-2003)-.
    Els pares i les mares de l’escola pública de Sitges,primer quan només existia de jure i de facto l’Escola Concentrada Miquel Utrillo i Morlius (1975-1978) amb dos edificis per tal de donar cabuda a la Segona Etapa d’EGB,la de Canyelles i els alumnes de Vallcarca,i després quan ja només actua l’AMPA de l’actual CEIP Esteve Barrachina (1979-2008),han estat “pioners a Sitges” i “nats col.laboradors” per una Escola Pública,on la llengua catalana,la música i l’Educació Física,presionant les institucions i pagant amb els seus diners van fer “escola de primera categoria” i per dos pocs “Escola de Pares”-.Van ésser anys escolars de molta emprenta,quan les famílies sitgetanes enviaven els seus fills,paral.lelament,a l’escola pública i a l’Escola Pia,foça ben conceptuades les dues en aquells moments.
    De l’actual AMPA com a professional docent i mestre que va ser durant 16 anys al CEIP Esteve Barrachina,n’espero que “ja” comencin a preparar i organitzar les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina (1960-2010) en un Pla d’Excel.lència l’any 2010-.
    Ja m’agradaria que l’AMPA,sempre davantera i pionera,presentés en col.laboració amb l’Equip Directiu i el Claustre de Professors i la Regidoria Municipal d’Educació,quel com tan meravellós com una mena de Congrés o de Fòrum amb aquest Lema: “El CEIP Esteve Barrachina: la república dels petits ciutadans”-.Passa que el CEIP Esteve Barrachina és la “mare natural dels següents centres sitgetans:Miquel Utrillo,Maria Ossó,IES J.R.Benaprés,Escola d’Adults,etc-.
    Això és tot-.
    Salutacions molt cordials
    Froilan Franco
    Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes-1995

  4. M’adreço per primer cop al vostre WEB-.Aquesta connexió em fa reviure-hi aquells 16 cursos amb cursos pilot en català,l’EGB i l’Educació Primària i especialment l’haver estar Professor d’Informàtica i un dels tres creadors de la Sala d’Informàtica,a més dels 4 cursos amb la Campanya El País a l’Escola amb cançons catalans,que va fer-me l’oportunitat de fer classes de Solfeig setmanalment-.
    N’espero que aquesta finestra i aquest repte d’obertura del primer Grup Escolar estatal,somniat de l’any 1878 a 1960 pels sitgetans,en l’actualitat la mare dels altres centres públics de la Vila,setmana rere setmana connecti molt més amb les famílies i amb els professionals,ja que va ser i serà sempre l’entranyable “col.legi la Vila”-.
    Salutacions afectuoses.
    Froilan

  5. Mestres progressistes o “clergue republicà” a Sitges (1931-1933)

    Tret d’anteriors experiències, els mestres progressistes ,alies “clergue republicà” van intentar a partir de 1.931 i d’acord amb els responsables de la política educativa, potenciar la personalitat dels infants i formar individus d’esperit propi i crític, a través d’un ensenyament científic i no confessional-. Tot això, unit al criteri de Justícia Social,engegaria les realitzacions de la política educativa: missions pedagògiques, colònies escolars a la Vall de Reis, biblioteques públiques la Santiago Rusiñol, millora de l’educació de la dona, coeducació, classes d’adults, jardins i cantines escolars com a Vallcarca i d’altres-.La mateixa filosofia va permetre l’activitat d’un sitgetanisme escolar, minoritari però significatiu, que treballaria per una escola sitgetana sense localismes ni folclorismes,ai las !,i també en aquest cas el nostre Sitges es va trobar amb la manca d’infraestructura escolar pròpia, el desacord entre els mateixos sitgetanistes, la regular preparació dels mestres i l’actitud contrària dels cercles conservadors sitgetans-. Les dolentes condicions laborals dels mestres públics exigien, més enllà d’aspectes laborals propis, la millora de la qualitat de l’ensenyament primari i, a partir del primer bienni republicà (1931-1932), s’impulsaria reciclatge professional del col.lectiu docent, en un marc de pedagogia activa i motivadora (sic)-. A més de la nul.la millora de les instal.lacions escolars de la Vila en general , els cursets de selecció professional,van incorporar temes socioeducatius adaptats a les circumstàncies-.El nou Pla Professional del Magisteri Republicà regenerava així el món escolar amb una formació més sòlida, culta, universitària, permanent i compromesa, demandada i necessitada de feia temps pels mateixos ensenyants, força conscients de les seves mancances-.
    Les resistències retrògrades a la reforma escolar, en canvi, no van permetre consolidar una ensenyament consensuat i, a més, propiciarien el desgast de la innovadora empenta educativa de la República-. Clar i sitgetà,la política i pedagogia enfrontaven els intel.lectuals,les organitzacions de tot tipus, partits, sindicats i movimients associatius preocupats per l’educació ja que, també entre 1.931-33, l’Escola Pública era considerada fonamental per als canvis socials, polítics i culturals que Sitges esperava-. La Comarca del Garraf,dins el Gran Penedès,va viure aquella guerra escolar i, si els catòlics d’influència, exigien l’aturada de la secularització escolar i afavorir els centres privats-religiosos amb principis dogmàtics, les posicions avantguardistes buscaven l’alliberament cultural i religiós de la classe treballadora-. El protagonisme catòlic, un cop més,es manifestaria, clarament, en la defensa interessada dels seus privilegis perquè, lògicament, veia amenaçats el seu exclusivisme moral-.
    Si la Constitució Republicana limitava, legalment, l’acció dels Ordes Religiosos dedicats a l’ensenyament, sense prohibir-los (sic), les seves escoles catòliques van continuar escolaritzant i la substitució de l’ensenyament religiós no es va arribar a generalitzar-.La campanya del clergat i dels catòlics confonien,hàbilment els seus correligionaris i, si no podien perpetuar formalment les desigualtats socials, sí que van prendre la Religió com a bandera de combat més fàcil i populista i, així, perpetuar la discriminació dels alumnes-. La repetició, més sistemàtica que argumentada, d’injúries i calúmnies contra la Reforma Escolar Republicana o primera Llei Catalana de l’Educació, així com la criminalització dels mestres progressistes,àlies “clergue republicà”, convidava fins i tot els seus seguidors a la desobediència civil, tot mostrant l’integrisme contrari a la neutralitat religiosa i la fòbia reaccionària i conservadora vers les altres cultures-. Aquella constant hostilitat fou encara més agressiva en el cas dels o
    Ordes Religiosos,la qual cosa ocasionaria aldarulls en la societat sitgetana i representava,clar i sitgetà, un exemple més del trencament social per motius educatius i escolars-.
    En definitiva, la política educativa del primer bienni republicà (1931-1933) va ser, també a la Vila de Sitges, una excepció històrica que, abans i després, emmarcaria el règim de la República-. Així i tot, els ideals democratitzants d’aquell bienni sitgetà, encara ressonen i són reivindicats com a pioners i models d’una Escola Pública de qualitat, laica i arrelada al medi sociocultural; una ensenyament lliure i amb personalitat-.Només cal esperar que posteriors treballs valoren i investiguen més aquest camp educatiu que, de segur, resultarà molt interessant i profitós per a la historiografia sitgetana-.
    El CENU,amb una Delegació a Sitges,la primera Llei Catalana de l’Educació va crear a la Vila un entorn de “saviesa malgrat la misèria i la gana de l’entorn”-.
    En aquests moments del segle XXI que Catalunya i la Generalitat malden per inciar la Llei Catalana de l’Educació,ressò del Pacte Nacional per l’Educació,és molt bo assenyalar que no és aquesta la primera Llei Catalana d’Educació,sinó la segona en un ordre de confirmar els moviments de renovació pedagógica-.
    Encara que el CENU era una singular experiència en temps de guerra,el seu model educatiu constitueix la primera Llei Catalana d’Educació-.La cronologia republicana té dues etapes ben diferenciades,que hom les anomena etapes de pau i de guerra,respectivament-.La primera comprèn des de la proclamació de la República l’abril de 1931 fins a la segona meitat del juliol de 1936 i s’acaba amb l’aixecament militar,que tindrà com a conseqüència l’inici d’una llarga i sagnant guerra civil-.La segona etapa és la d’una República en guerra; República revolucionària que es va extingint a mesura que l’exèrcit franquista va ocupant el territori dels Països Catalans-.A Mallorca i Eivissa el triomf dels rebels fa que hàgim de parlar de la instauració del franquisme des del juliol de l’any 1936 (sic)-.
    Durant el perìode de guerra a Catalunya,es van produir les aportacions més radicals tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit escolar,i abastarien no només l’escola obligatòria amb l’obra del
    Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU),amb una delegació a l’Ajuntament de Sitges amb uns pressupòsits ideològics,sinó també la Formació dels Adults amb la creació de les Milícies de Cultura-.El CENU va ser creat el 27 Juliol 1936 amb una triple finalitat: en primer lloc,organitzar,en els edificis apropiats per la Generalitat el nou règim docent que substituïa l’escola confessional:a Sitges el Grup Escolar Mèxic a l’edifici el Paztronat d’Acció Social,el Grup Escolar URSS a l’edifici can Vidal Quadras i el Grup Escolar “Pueblo de Cuba” a la Residència Helvètica-.En segon lloc,intervenir i regir aquest nou règim docent assegurant que en tots els aspectes respongui al nou ordre imposat per la voluntat del poble,és a dir,inspirat en els principis racionalistes del treball i per tant que qualsevol obrer amb aptituds,pugui arribar des de l’escola primària als estudis més superiors-.En tercer lloc,intervenir en la coordinació dels serveis d’ensenyament de l’Estat,de l’Ajuntament de Sitges i de la Generalitat de Catalunya-.
    Clar i sitgetà,és força significatiu el preàmbul del Decret dient-ne: “La voluntat revolucionària del poble suprimeix l’escola de tendència confessional-.És l’hora d’una nova escola inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana,d’acord amb totes les inquietuds de la societat humana i a base de la supressió de tota mena de privilegis”-.Per primer cop a Catalunya (Primera Llei Catalana d’Educació),la República revolucionària assumia el Sistema Educatiu com a universal i gratuït i abastava tot el cicle formatiu de l’individu fins als 15 anys,és a dir,des del seu naixement fins a la seva integració en el món del treball en règim d’escola única ,gratuïta i coeducativa (sic)-.
    Així,les Escoles Bressol van ser una de les realitzacions més notables de la primera Llei Catalana d’Educació o el CENU,amb la finalitat d’aconseguir la convivència sense cap distinció de procedències socials ni de gènere-.D’aquesta manera,al Pla apareixia el concepte d’integració i inclusió de disminuïts físics i psíquics basat en el principi del Dret de tothom a una Educació única-.L’organització del Sistema Educatiu del CENU com a primera Llei Catalana d’Educació reformulava l’ensenyament secundari,que esdevindria finalista i pretenia evitar els plantejaments dualistes,enllaçant estretament la Formació Professional i la més acadèmica-.
    A destacar la nova orientació de l’escola rural com ara el cas de l’Escola Unitària Mixta de Puigmoltó (Ribes del Penedès) (1931-1983),que va deixar de ser una còpia servil i empobrida de l’escola urbana per tenir la pròpia vida a partir de l’arrelament al medi que l’envoltava:els infants de les masies dels voltants i els Cards,bo i assajant nous plans de treball a partir dels recursos que oferien la naturalesa i la vida-.Va ser la creació de l’escola del barri al servei del mateix barri-.
    El que sí vull destacar-ne és que el CENU era una escola eminentment formativa,m’atreveria a dir: iniciàtica-.Es pretenia que l’infant desenvolupi la seva personalitat des del primer moment i volia servir-lo perquè demà pel seu compte pogués entregar-se en el si de la societat-.Si bé es formava la personalitat de l’individu,el CENU,és a dir,l’Escola Nova Unificada i primera Llei Catalana d’Educació,no formava individualitats,formava una personalitat que conjugada amb la societat ,pogués ésser mútuament cosa fructífera socialment parlant i personalment parlant-.És a dir,el Pla del CENU seria innovador i,en un clima de revolució i guerra civil,preteniia (a Sitges seria,paradoxalment,la millor escola malgrat la misèria i la gana),pretenia l’acostament de totes les persones mitjançant la cultura-.
    I ara,una reflexió amb la millor voluntat educativa i amb el màxim respecte a qui li toqui: “Sitges aguantaria amb la Segona Llei Catalana d’Educació que uns alumnes nouvinguts siguin separats de l’escola normal i que ni al pati ni als passadissos no hi convisquin…només pel seu reciclatge del català i coneixements de Catalunya…?.

  6. NOTICIA:
    Que si el CEIP E.Barrachina té més de 80 Ordinadors per als alumnres-.Enhorabona.
    *El primer Ordinador del centre va ser “guanyat pel curs de 6è A d’EGB”,el Tutor del qual era en Froilan Franco,al Programa de TV3 Fil-i-prim-.L’objectiu era la informatització de la Biblioteca Escolar,el mestre-bibliotecari de la qual era també en Froilan,àlies El Mestre-.La direcció del centre “ens l’agafa per al seu Despatx i la Biblioteca quedava “in albis”…!
    *La primera Sala d’Informàtica al CEIP E.Barrachina,va ser l’any 1989,creada amb el Certificat d’Informàtia de cadascun dels mestres del centre:en Jordi Baijet,en Josep Maria Duart i en Froilan Franco-.
    TIC-NTIC-NTAE :
    Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’Escola.
    “Les TIC – tecnologies de la informació i la comunicació- no són cap panacea ni fórmula màgica arreu, però poden millorar molt la vida de tots els habitants del Planeta Terra-. Disposem d’eines per a arribar als objectius de desenvolupament del Mil•lenni,a més d’instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua”-.
    També se solen anomenar NTIC: “Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació”-. Agrupen un conjunt d’elements, generalment aparells i programes (maquinari i programari), necessaris per a gestionar la informació i la comunicació (emmagatzemar-la, distribuir-la, trobar-la…)-.Podem considerar les NTIC, un concepte molt dinàmic, per exemple: a la cloenda del segle XIX el Telèfon podria ésser considerat “una nova tecnologia” segons les definicions actuals-.Aquesta mateixa definició es podria aplicar a la Televisió quan va aparèixer i va popularitzar-se en la dècada dels anys 50 del segle XX-. No obstant això,al segle XXI no les posaríem mai en una llista de NTIC i és molt possible que avui en dia, els mateixos ordinadors ja no puguin ésser qualificats de noves Tecnologies-.Ara bé,en un ampli i generós context , podem considerar-ne que el telèfon, la televisió i l’ordinador formen part del que al segle XXI anomenem les TIC, tecnologies que afavoreixen la comunicació i l’intercanvi d’informació en l’actual món-.
    Les noves tecnologies són inmaterials, ja que la matèria principal és la informació i la comunicació tant de la imatge com del so-.Permeten la interconnexió i la interactivitat instatàniament amb elevats paràmetres d’imatge i so-. Tanmateix les noves tecnologies suposen,clai català, l’aparició de nous codis i llenguatges, l’especialització progressiva dels continguts sobre la base de l’audiència trencant la cultura de masses i fa lloc a la realització d’activitats inimaginables en poc temps i introduïx el problema de la poca capacitat que té l’Escola pública i privada concertada per a absorbir les tecnologies-.
    Un altre concepte de Noves Tecnologies són les NTAE (Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació)-. L’ús d’aquestes tecnologies enteses tant com recursos per a l’ensenyament públic i privat concertat, com mitjà per a l’aprenentatge, com mitjans de comunicació i expressió, i com objecte d’aprenentatge i reflexió-.
    Entre els beneficis més clars que els mitjans de comunicació aporten a la societat es troben l’accés a la cultura i a l’educació, els avanços tecnològics i els beneficis que comporta l’era de la comunicació en que vivim llancen un balanç i unes previsions extraordinariament positives-. Tot i així, alguns experts en la matèria han incidit en que deu existir una relació entre la informació que se suministra i la capacitat d’assimilació de la mateixa per part dels alumnes-. Per això, és convenient una adequada educació en l’ús d’aquests poderosos mitjans,que ja són habituals als centres escolars de la nostra Vila de Sitges-.Per això l’educació ha de replantejar els seus objectius, metes, pedagogies i didàctiques-. Les mateixes forces tecnològiques que faran tan necessari l’aprenentatge, el faran agradable i pràctic-. Les escoles sitgetanes, com altres institucions, estan reinventant-se al voltant de les oportunitats obertes per la tecnologia de la informació i comunicació (sic)-. Les xarxes educatives virtuals són les noves unitats bàsiques del Sistema Educatiu Català, que inclouen el disseny i la construcció de nous escenaris educatius, l’el•laboració d’instruments educatius electrònics i la formació d’educadors especialitzats en l’ensenyament en el nou espai social del segle XXI-.

  7. El CEIP Esteve Barrachia amb ascensor (2008)

    El disseny de l’ espai és bàsic als establiments escolars-.Diferents investigacions i reflexions portades a terme demostren que, pel que fa a l’Arquitectura del primer Grup Escolar i a la distribució de l’aula, les condicions de llum i ventilació, el soroll, l’aïllament contra el fred i la calor, l’estètica, la distribució del mobiliari, la dotació d’equips i materials,van poder influir en l’ensenyament i en l’aprenentatge d’una forma positiva o negativa i,globalment en l’Educació de milers de sitgetans-.Passa que,l’Espai escolar és un dels factors que facilita, o dificulta, el desenvolupament normal de la tasca educativa i el funcionament d’un centre escolar-.
    En un Sistema Escolar al seglee XXI, en el que s’està generalitzant el treball dels Mestres Especialistes en les Àrees de Música, Educació física i Llengua estrangera, per exemple, això suposa la necessitat de tenir en les escoles en general i en el CEIP Esteve Barrachina en particular uns espais específics equipats convenientment per a les activitats especialitzades que es poden realitzar amb la finalitat de poder fer aquests aprenentatges especialitzats al llarg dels anys de la seva existència-.
    És a dir, l’Especialització en l’Educació ens porta a considerar els espais d’aprenentatge per donar cobertura a les necessitats dels alumnes i la veritat és que, actualment, l’Espai Escolar al CEIP Esteve Barrachina actuava fins ara com a element limitador en el desenvolupament de les activitats escolars; succeeix que el centre educatiu té unes estructures arquitectòniques molt rígides, difícils de canviar o de transformar-.El CEIP Esteve Barrachina oferia dificultats per als alumnes amb problemes de mobilitat, ja que no disposava d’ascensor fins el Curs 2008-2009 ni rampes i la carència de quelcom tan elemental conduïa un mica a la segregació d’aquests alumnes sitgetans-.
    Encara avui,dissortadament, als nostres centres escolars predomina el disseny d’organització per territoris on s’ha de destacar l’organització de l’Aula en fileres que pressuposa que les aules estan dissenyades de manera rígida i uniforme, incomunicades entres sí, amb taules en fileres i orientades cap a la taula del mestre, amb poc mobiliari i materials didàctics-. És aquest un disseny d’Aula que afavoreix les relacions de poder i submissió entre el Mestre i l’Alumnat i que es presta poc a què cada alumne porti el seu ritme d’aprenentatge-. L’Aula ha estat el lloc fonamental de treball al centre educatiu i, en cap altre espai de la nostra societat sitgetana, es demana a un col•lectiu tan nombrós d’individus que estigui agrupat i tan propers els uns amb els altres durant tantes hores al dia i, a més a més, que actuïn i treballin amb eficàcia plena en tasques d’aprenentatge i de forma harmònica-.
    L’organització de l’espai escolar al CEIP Esteve Barrachina caracteritza encara als seus cinquanta anys de vida la forma en què els alumnes i els mestres hi treballen i hi interaccionen-. Per això,va ser molt important que l’Espai Escolar estigui dissenyat amb la finalitat de facilitar el desplegament del Projecte de Centre, així doncs, el CEIP Esteve Barrachina ha haver-ne de respondre amb una organització flexible i proporcionar als Mestres un Lloc de Treball adequat a la presència i participació d’aquests docents-.Segons la Pràxedes Villalonga i Morro,la primera Directora per Oposicions del CEIP Esteve Barrachina (1966-1978) confirmava que “L’espai escolar havia de ser necessàriament flexible i funcional per a poder acollir a grups de diversos tamanys i poder ser reconvertits per a la pràctica d’un ensenyament concret”-.És a dir,l’organització de l’espai escolar havia d’adequar-se a les exigències de cada dia, de cada activitat, de cada circumstància, el que significa que no ha de decidir-se ni organitzar-se l’espai d’una vegada per sempre i ha de fer-se en col•laboració amb els protagonistes de l’experiència de l’aprenentatge-.
    Atendre la diversitat dels nostres alumnes sitgetans implicava la flexibilització-.I,evidentment que, també, s’havien d’eliminar les barreres arquitectòniques que dificultaven l’accés a les instal•lacions d’aquelles persones amb disminucions físiques, però les característiques bàsiques de l’Espai escolar haurien de comptar amb les propietats de ser adaptables, flexibles, variats, polivalents i de fàcil comunicació-.L’exemple més clar de la no flexibilització existent al CEIP Esteve Barrachina es reflectia en l’assignació de temps entre matèries i Mestres, seguides per una assignació d’Espais escolars en els que es prescindia dels requeriments de cadascuna de les matèries a ensenyar, i de cadascú dels alumnes a ensenyar, ocupant-se temps i espais idèntics per a finalitats diferents,durant alguns anys-.
    La intervenció dels usuaris dels espais en l’organització d’aquests és imprescindible doncs condicionarà la forma en que els alumnes i els Mestres han de treballar-. Actualment, encara que se suposa que en tos els edificis escolars de la Vila de Sitges s’han de realitzar les mateixes activitats, el cert és que són aquestes les que acaben adaptant-se a l’Espai Escolar-.Enhorabona al Consell Escolar de Centre davant el nou disseny aconseguit-.Ja era hora…!
    En Froilan Franco,és Mestre Especialista en Ciències Socials i Humanisme.

  8. Arriba el 24 Octubre 2010 (data sagrada i consagrada) en què amb normalitat la Comunitat educativa celebra els Aniversaris de la Inauguració Oficial del centre escolar,i el 50è Aniversari o Noces d’Or de l’Escola Esteve Barrachina,per manca de temps,la passen per al Dia 20 Novembre 2010,una data també “significativa” per als sitgetans,ja que és la memòria històrica de l’any 1947,quan per subscripció popular,el Generalíssim Franco és nomenat “Hijo Adoptivo de Sitges,amb placa a la Sala de Juntes” fins La Transició,quan es canviarà la placa de marbre per una altra del Dr Robert.
    Més de quatre sitgetans en aquest dia 20 novembre,a més de recordar EL HIJO ADOPTIVO,també proclamaran que el primer Grup Escolar Estatal de Sitges,hi és mercès al Cabdill.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *