Les riuades al Pallars Sobirà

Imatge de previsualització de YouTube

Ja feia uns dies que des d’Esterri anàvem veient com el cabal dels nostres rius i rierols anava augmentant  poc a poc. Així ho hem anat constatant en l’activitat de l’Estudi d’un Riu que fem al CdA. En aquest estudi, que realitzem al riu de Son, hem pogut observar com el cabal durant aquest últim mes es trobava entre els 0,9 i 1 m3/s, quan habitualment, durant la tardor i hivern, es mou entre els 0,2 i 0,4 m3/s.

Les grans nevades d’aquest hivern han fet que a les nostres muntanyes encara s’hi acumulin uns grans gruixos de neu, que junt amb el període de desglaç i les fortes pluges que hi ha hagut al Pallars Sobirà durant aquests últims dies, han provocat el desbordament d’alguns dels nostres rius.

El cabdal màxim del riu Noguera Pallaresa l’any 2012, al seu pas per Escaló, va ser de 66 m3/s (el 13/05/2012), mentre que el passat dia 18 de Juny es va enregistrar un cabdal de 203 m3/s. Aquest increment també s’ha fet notar en altres rius de la comarca, com és el Noguera de Vallferrera, el Noguera de Cardós, l’Escrita… Aquests forts increments del cabal han provocat importants desperfectes a la nostra comarca, així com la inundació de prats de dall, la caiguda de ponts, la formació d’esvorancs en algunes carreteres, caiguda de murs…

Tot seguit podeu observar un gràfic que mostra clarament l’augment del nivell del riu Noguera Pallaresa al seu pas per Escaló durant els últims 15 dies.

En moments com aquest ens adonem de la força de la natura i dels riscos naturals que ens envolten, riscos que molts cops oblidem que hi són presents i que ens poden dur a veritables catàstrofes naturals. Un cop es desencadenen aquests fenòmens, sovint no hi ha forma d’aturar-los i l’únic que tenim a l’abast davant d’aquests fets és l’actuació en mesures de predicció i previsió.  Això, inevitablement ens condueix al debat sobre zones  inundables, plans urbanístics, neteja de les lleres dels rius… No hem d’oblidar mai que en qualsevol moment, els fenòmens naturals poden actuar.

Només cal viatjar una mica pel nostre país per adonar-se que la situació d’algunes àrees urbanitzades, càmpings, traçats de vies de comunicació… no respecta, en molts casos, les zones de risc: zones potencialment inundables pels nostres rius, zones amb riscos causats per fenòmens de vessant (lliscaments, caigua de blocs…), zones amb sòls expansius…

Ara, ens estem trobant també amb molts dels efectes secundaris del “boom immobiliari”, que va fer que ens construís també en molts llocs on s’hauria d’haver evitat. No és d’estranyar, doncs, que tots aquests temes surtin a debat.

El que si que està clar és que contra la natura no hi podem lluitar, que hem de deixar que segueixi el seu procés, i que voler-la modificar, a la llarga, ens pot portar greus conseqüències.

 

Petits moviments sísmics

Mapa sísmic dels últims 30 dies

El passat 1 d’abril va tenir lloc al Pirineu francès un sisme de magnitud 4,2 a l’escala de Ritcher. Es va poder sentir inclús en alguns punts de les comarques pirinenques lleidatanes. Algú de vosaltres el vàreu notar?

I aquest no és únicament un sisme aïllat, guaiteu el mapa de sismes dels últims 30 dies en territori català. El Pirineu és una zona d’activitat sísmica. Sort que la magnitud dels terratrèmols no sol ser molt elevada! Si cliqueu sobre la imatge anireu a parar a la web de l’Institut Geològic de Catalunya i obtindreu el mapa actualitzat.

I per què es produeixen terratrèmols?

Plaques tectòniques més importants

L’escorça terrestre està formada per 7 grans plaques i altres més petites. Aquestes plaques, conegudes com plaques tectòniques, no estan quietes, es van desplaçant a velocitats d’entre 1-7 cm/any i a més a més no es mouen totes en el mateix sentit, sinó que es poden moure en sentits oposats. Aquest moviment provoca tensions que poden superar la resistència del material fins a trencar-lo. Al trencar-se, l’energia acumulada fins al moment s’allibera en forma d’ones que es propaguen en totes direccions i que produeixen una gran sacsejada del terreny, que és el que coneixem com a sisme o terratrèmol. El trencament o discontinuïtat que es produeix al material (roca) es coneix amb el nom de falla, i el punt on es produeix l’alliberament de l’energia és l’hipocentre, i la seva projecció sobre la superfície terrestre és l’epicentre.

Amb tot el que hem explicat, deduïm que les zones de la Terra amb més probabilitat de patir terratrèmols són precisament les zones situades en els límits d’aquestes plaques tectòniques. Si observeu la imatge 2 us fareu una idea de les zones amb més risc sísmic.  Hi reconeixeu els últims terratrèmols que han sacsejat la Terra? En el que portem del 2010 s’han enregistrat sis terratrèmols de més de 5 graus de magnitud a l’escala de Ritcher: Haití (7.0), Xile (8.8 ), Turquia (5.9 ) o Mèxic (7.2) en són algun dels exemples.

I a casa nostra? Hi ha molts terratrèmols?

Mapa de sismicitat zona Mediterrània Occidental

La zona de la Mediterrània occidental està situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d’Europa i Àfrica. La taxa de convergència és moderada i per això la freqüència en que es produeixen els terratrèmols no és gaire elevada.

I per últim fem una mica d’incidència entre la diferència entre la magnitud i la intensitat d’un terratrèmol. Malauradament hem començat l’any amb moltes notícies relacionades amb els sismes ocorreguts i no sempre els mitjans de comunicació utilitzen bé aquesta terminologia.

efectes terratrèmol

La magnitud d’un terratrèmol indica l’energia que ha alliberat. L’escala de magnitud és logarítmica i no té límit superior, tot i que no es coneixen terratrèmols de grandària major que 9.5 a causa de la resistència física de l’escorça.

La intensitat, per contra, mesura els efectes que produeix el terratrèmol sobre les persones, els objectes, les construccions i el terreny. La intensitat és diferent a cada lloc ja que varia amb la distància a l’epicentre del terratrèmol. Així un terratrèmol tindrà una magnitud única (enregistrada en qualsevol sismògraf del món) i en canvi tindrà diferents intensitats depenent de la distància de cada localitat a l’epicentre.

Finalment afegim un llistat dels terratrèmols més grans des del 1900. Està extret del Centre de Recerca en Ciències de la Terra (CRECIT), i està actualitzat fins a 2005 amb el sisme de Sumatra.

Magnitud Data Localització
9.5 22/05/1960 Xile
9.4 28/03/1964 Prince Willian Sound, Alaska
9.3 26/12/2004 Sumatra
9.0 04/11/1952 Kamchatka
8.8 31/01/1906 Costa d’Equador
8.7 28/03/2005 Nord de Sumatra, Indonèsia
8.7 04/02/1965 Illes Rat, Alaska
8.6 09/03/1957 Illes Andreanof, Alaska
8.6 15/08/1950 Assam-Tibet
8.5 13/10/1963 Illes Kuril
8.5 01/02/1938 Banda Sea, Indonèsia
8.5 11/11/1922 Frontera Xile-Argentina

Si voleu conèixer els sismes que van esdevenint a Catalunya fins a dia d’avui podeu clicar el següent enllaç de l’Institut Geològic de Catalunya. Aquí us deixem un petit resum dels sismes ocorreguts en el que portem d’abril:

Data Hora Magnitud Regió
01/04/2010 01:36 4.2 Haytes Pyrénées
01/04/2010 12:27 1.4 Haytes Pyrénées
02/04/2010 00:03 1.2 Costa Garraf
02/04/2010 20:52 0.3 Cerdanya
04/04/2010 19:06 1.5 Selva
06/04/2010 19:42 1.3 Montsià

Doncs fins aquí una mica d’informació sísmica … i tot el que ens deixem per explicar!

Equip del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu