Temps de pluja

Imatge

Els dies de pluja ens donen sorpreses com la de les fotografies que us presentem avui. Aquests curiosos amfibis són salamandres (Salamandra salamandra). Un l’hem fotografiat a les valls d’Àneu i l’altre durant la última sessió del curs d’aproximació multidisciplinar que va tenir lloc al Berguedà.

Salamandra a Guardiola de Berguedà Foto: Isabel Montori

Salamandra a Guardiola de Berguedà
Foto: Isabel Montori

Salamandra a les Valls d'Àneu Foto. Neus Calvelo

Salamandra a les Valls d’Àneu
Foto. Neus Calvelo

Les salamandres s’activen en dies plujosos. Quan no plou costen de veure perquè es refugien en llocs ben frescos com fonts o coves humides. A la segona fotografia la salamandra circulava per sobre el paviment d’una carretera. Ha tingut sort de no morir atropellada! Una de les seves principals amenaces són els cotxes degut al seu desplaçament lent. Aquest moviment lent semblaria també una amenaça per la salamandra davant dels seus depredadors, però en realitat, té una coberta mucosa que la fa difícil d’atrapar i té un gust ofensiu o tòxic que fa que els animals no la vulguin menjar. Aquestes tonalitats negres i grogues avisen als seus adversaris de la seva toxicitat.

Una altra curiositat és que les salamandres s’aparellen a la tardor i entre desembre i febrer la femella farà una posta d’uns 40 petits capgrossos dins d’un toll d’aigua. Així, doncs, no diposita ous com la majoria d’amfibis sinó directament els capgrossos que ja posseïxen les quatre potes i naden perfectament.

Si voleu saber més coses sobre la reproducció de les salamandres visiteu el bloc “Àmfibis i rèptils de les Gavarres, l’Ardenya, el Montgrí i el Baix Ter” on trobareu un interessant article amb imatges i vídeos sobre aquest tema.

Aquest dies anirem en compte de no atropellar-les!

Empusa pennata

Imatge

Mireu que ens vàrem trobar dissabte passat fent el curs d’aproximació multidisciplinar al jaciment d’icnites de la Posa (Isona):

Fotografia de Marta Llovera

Fotografia de Marta Llovera

És l’empusa (Empusa pennata), un insecte de l’ordre dels mantoïdeus, és a dir del mateix ordre que el pregadéus o Mantis religiosa que vam fotografiar l’altre dia. L’empusa, és l’única espècie de la família dels empúsids que trobem als Països Catalans. Viu en zones càlides i d’escassa vegetació on es camufla sobre branques seques i herbes per esperar les seves presses. Menja una gran diversitat d’invertebrats que van des de mosques i aranyes fins a petits saltamartins.

La mida de la femella , uns 70 mm de llargada del cos, és més gran que la del mascle que sol ser al voltant dels 60 mm. Els adults solen aparèixer a la primavera i les nimfes ho fan a l’estiu. Aquestes s’alimenten durant la tardor i excepcionalment durant l’hivern on també poden hivernar. Finalment a la primavera completen el seu cicle de desenvolupament.

El nom d’empusa li ve de la mitologia grega on Empusa és l’espectre de la deesa Hècate. Aquest personatge podia presentar-se sota qualsevol forma, tenia una pota de bronze i devorava humans.Un autèntic malson!

 

Pregadéu, plegamans, beata, predicador, resadora o revoltacampanes

mantis(2)Mireu quin pregadéu hem trobat al porticó de la finestra! És un insecte allargat (6-7cm) de l’ordre mantodeus que també es coneix amb el nom popular de plegamans, beata, predicador, resadora,  o revoltacampanes (Jordi Comellas, fauna de la Catalunya Central, Regió 7.cat)  o amb el nom científic de Mantis religiosa. Els mascles solen tenir una mida més petita que les femelles.

Adopta tonalitats críptiques, és a dir tonalitats que li serveixen per amagar-se en els ambients en els que viu. Normalment és verda, grogosa o marronosa,i viu en indrets assolellats com les brolles, on espera pacient a que les seves presses s’apropin per poder-les devorar. És una gran depredadora d’altres insectes, com insectes polinitzadors. Com que consumeix un nombre elevat d’insectes podem dir que té un paper important en el control biològic d’espècies nocives per l’agricultura o jardineria.

De què li ve el nom tant característic de pregadéus o en llatí Mantis religiosa?

Mantis religiosa. Fotografia Institut Estudis Catalans

 

El nom li ve de la posició característica de les potes anteriors, sovint doblegades com a la imatge, que ens recorden una persona amb actitud de resar.

Durant els propers dies és un bon moment per veure aquest insecte ja que és a finals d’estiu quan es produeix l’aparellament. La femella és la que deixa anar les feromones per atraure els mascles a la còpula, sense sospitar que algunes vegades les femelles poden acabar devorant el mascle després de l’aparellament. Després pondrà els ous en una estructura anomenada ooteca. Aquesta quedarà adherida en una pedra, fusta o planta fins que a finals de primavera naixeran les nimfes que mudaran d’embolcall fins a 6 vegades fins a esdevenir adultes.

Tríptic i xerrada del projecte orenetes

Anotació

Finalment ahir dilluns 13 de juny vam fer el segon cens d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum) del projecte orenetes. Vam tenir la sort d’anar acompanyats amb l’ornitòleg Juan Bernal, de l’Institut Català d’Ornitologia, que ens va aclarir molts dubtes a l’hora de censar els nius. Per exemple, vam aprendre com saber si un niu està o no ocupat per l’oreneta cuablanca o a diferenciar si està trencat o per contra està en construcció. Vam descobrir també que a Esterri d’Àneu hi ha molta activitat de roquerols (Ptyonoprogne rupestris).

Durant el recorregut per fer el segon cens es van repartir a les persones que anàvem trobant pel carrer un tríptic informatiu sobre el projecte i les orenetes cuablanca que volem compartir amb tots vosaltres. El tríptic l’han treballat i preparat els nois de 1ESO del SES Morelló:orenetes1

triptic orenetes 2Us deixem una fotografia de la xerrada que ens va fer en Juan a l’ajuntament d’Esterri d’Àneu.

IMG-20160614-WA0001

Si voleu consultar les dades del projecte per a la població d’Esterri d’Àneu només heu de clicar el següent enllaç: Dades orenetes Esterri d’Àneu.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració!

Save

Goiat, el nou ós bru eslovè alliberat al Pallars Sobirà

El passat dilluns 6 de juny la Generalitat de Catalunya va alliberar a les Valls d’Àneu, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, un ós bru jove procedent de la reserva de caça  eslovena de Jelen. El seu nom és Goiat, té aproximadament uns 10 anys i pesa 205 quilos.

Goait

Aquest alliberament és fruit d’una de les accions principals del projecte PirosLife, projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya i que té per objectiu consolidar la població d’ós bru al Pirineu Central. Aquest plantígrad eslovè ha de substituir la funció que ha fet el seu predecessor Pyros, reintroduït a l’any 1997 procedent també d’Eslovènia, i que durant pràcticament tots aquests anys ha estat l’únic mascle que ha deixat descendència al Pirineu Central. Goiat, paraula pallaresa que significa “xicot”, contribuirà a millorar la diversitat genètica de l’espècie, assegurant la població d’óssos al Pirineu.

El nou ós bru, el primer introduït pel govern català, porta un collar emissor que emet la seva posició via GPS cada 15 minuts. S’espera que durant les primeres jornades, Goiat busqui llocs de referència. Més endavant, com és propi de l’espècie, el seu territori abraçarà una extensió molt més gran. Tècnics del projecte aniran fent el seu seguiment conjuntament amb altres tècnics de la Vall d’Aran o França.

L’ós bru és una “espècie paraigua”, ja que al necessitar un territori ben ampli de boscos ben conservats per viure, al vetllar per la seva conservació, vetllem també per la conservació de tantes altres espècies que viuen al seu mateix territori.

activitats ós

Escola de Salàs de Pallars

En el mateix marc del projecte PirosLife, els nens i nenes d’educació infantil i primer cicle de primària de les escoles del Pallars Sobirà i Pallars Jussà han estat els primers en experimentar tot un paquet d’activitats pedagògiques relacionades amb l’habitat on habita el plantígrad. L’objectiu és sensibilitzar els nens i nenes amb la natura i que aprenguin a desenvolupar un esperit crític vers la conservació d’aquesta

A continuació podeu gaudir d’un vídeo curt del moment de l’alliberament de Goiat al Pallars Sobirà:

Si voleu saber més coses sobre l’alliberament de Goiat i l’estat de la població d’óssos bruns al Pirineu Central podeu consultar la nota de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya: nota de premsa (07/06/2016).

Projecte PyrosLife

Reunió grup educatiu PyrosLife. Font : www.piroslife.cat

Reunió grup educatiu PyrosLife, 25 de gener 2016 a Sort. Font : www.piroslife.cat

El projecte Pyroslife és un projecte europeu que s’està duent a terme a Catalunya des de l’any 2014 i que té per objectiu general consolidar la població de l’espècie ós bru al Pirineu Central. Una de les accions del projecte és l’acció educativa que té el compromís de donar a conèixer als escolars de Catalunya, l’ecosistema pirinenc a través d’aquesta espècie tant emblemàtica com és l’ós bru.

El grup de treball educatiu està coordinat per la Universitat de Lleida i està treballant en la producció d’unes maletes pedagògiques que continguin material educatiu sobre aquesta espècie i l’hàbitat on viu. Els centres de recursos pedagògics del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Val d’Aran, el Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu i Entorn d’Aprenentatge de Tremp així com mestres voluntaris de les escoles del Pallars Sobirà i Pallars Jussà col·laboren en provar i consolidar aquests materials generats des de la Universitat de Lleida.

Més informació: notícia publicada al web oficial del projecte

Web del projecte Life

Celebració del dia europeu de la Xarxa Natura 2000

El dijous 21 de maig de 2015, el Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el projecte LIFE LimnoPirineus, vàrem celebrar el dia Europeu de la Xarxa Natura 2000 conjuntament amb el curs 2n d’ESO de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.

Durant tot el dia vàrem fer una sortida interpretada, amb 29 alumnes, des de l’estany de Sant Maurici fins l’estanyola de Ratera, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, guiada per tres professores del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu, tres de l’institut Martí Dot i un tècnic del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i del projecte LIFE LimnoPirineus.

Mirant cap a les valls de Monestero i Subenuix

Mirant cap a les valls de Monestero i Subenuix

Durant la sortida, a més d’explicar continguts sobre la geologia, flora, fauna i relació amb l’home del Parc Nacional, es va exposar la importància de la xarxa d’espais protegits a nivell europeu “Xarxa Natura 2000”. També es va explicar alguns dels eixos de treball del projecte LIFE LimnoPirineus, com el fet que els peixos no són propis dels estanys d’alta muntanya i el paper que hi juguen un cop hi han estat introduïts.

 

article xtec(2)

Els Encantats

Observant les pissarres

Observant les pissarres

 

 

 

 

 

 

 

 

 

D’aquesta manera, els alumnes de 2n d’ESO de l’institut Martí Dot, van completar una estada de tres dies al Camp d’Aprenentatge del Departament d’Ensenyament situat a Esterri d’Àneu, on van gaudir de diferents activitats d’interpretació dels patrimonis etnològic, natural i històric de les Valls d’Àneu.

Links:

Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici:

Projecte LIFE LimnoPirineus

Institut Martí Dot

logo cda (1)

martí dot  

Avistament de Xoel N21

El passat dijous 19 de març amb els alumnes de sisè de l’escola Enxaneta de Valls, quan estàvem d’excursió pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici vam poder gaudir d’una parella de trencalòs. Un d’ells era un individu adult ja que tenia el dors de color negre i el pit de color ataronjat com a conseqüència dels banys que realitzen en aigües ferruginoses quan ja són adults (6-7 anys). L’altre, en canvi, era més marronós del dors i més fosc del pit, trets distintius dels individus més joves. Aquest últim portava una marca a cada una de les ales; l’esquerra era de color blanc i la dreta de color vermell.

Xoel N21

 

Ens vam posar en contacte, gràcies a un dels tècnics de la reserva de caça de l’Alt Pallars, amb la Fundación para la conservación del Quebrantahuesos (FCQ) que ens va poder informar de quin individu es tractava: Xoel N21.

Us deixem l’enllaç de la fitxa d’aquest trencalòs: fitxa Xoel N21

En ella podreu saber dades d’aquest individu com per exemple que és un mascle i que en l’actualitat té dos anys.

Us deixem l’enllaç de la FCQ on podreu tenir molta informació d’un dels ocells més emblemàtics que és únic en el món pel seu tipus d’alimentació. Com el seu nom indica, trencalòs, és una au carronyaire que s’alimenta del que ja cap altre animal vol, els ossos. Per aconseguir-ho, llença els ossos des d’una certa alçada per trencar-los i així engolir-los millor. Cap altre animal li fa la competència amb el menjar i és que el trencalòs s’ha hagut d’adaptar al tipus de menjar com tenir un coll de goma i un estomac de ferro!

Voltor comú i trencalòs adult menjant carronya. Fotografia FCQ

 

 

http://www.quebrantahuesos.org/htm/es/inicio/control?zone=pub&sec=ppal&pag=inicio&loc=es

Primera marçenca 2015

Dijous 19 de febrer vam veure volar una àliga marcenca (Circaetus gallicus), una àliga que visita les nostres contrades per criar aprofitant les capçades d’arbres grans com els pins, les grans alzines o els grans roures. Necessita també de clarianes, on trobar les seves presses per caçar, majoritàriament serps, d’aquí que en castellà se la coneixi amb el nom de “aliga culebrera”! Com que a l’hivern no troba menjar migra fins a l’Àfrica subsahariana d’on tornen a migrar per arribar a les nostres terres cap a principis del mes de març. El nom de “marcenca”, doncs, li prové del calendari en el que sol arribar.

Àliga marcenca (fotografia extreta de www.bioarchivo.com)

 

Com la podem reconèixer? És un rapinyaire diürn, amb les ales, la panxa i el pit de color blanc, més o menys pigallat de negre. La seva envergadura és aproximadament d’1,8 metres.

Ja podeu mirar amunt a veure si veieu alguna àliga marcenca!

Orenetes treballant

Fa dies vam gravar a un grup d’orenetes cuablanca agafant fang d’uns bassals del camí que duu de l’edifici del CdA al nucli d’ Esterri. El fang l’agafen per poder construir el seu niu, a base de fang i pedretes.

Us deixem el vídeo per a que el pugueu gaudir durant les vacances. Ja veureu que són molt treballadores!

Imatge de previsualització de YouTube

Que passeu unes bones vacances!

Professores del CdA Valls d’Àneu