La nit s’omple de nous sons

Des de fa uns dies podem escoltar dos nous sons al capvespre. Són dos animals completament diferents. Un es tracta d’un amfibi i l’altre d’una au rapinyaire. Què sabeu a qui ens referim?

tòtil

 

 

 

 

 

 

 

 

Del primer ja us podeu fer una idea, no?

És el tòtil, un gripau terrestre i de mida petita, de pell fosca i rugosa. El seu dors és de coloració grisenca i hi destaquen nombroses berrugues d’un color ataronjat. El ventre és del color rosat i gairebé translúcid.

El seu nom científic, Alytes obstetricans, ens dóna informació sobre una de les seves curiositats referint-se al fet de que el mascle obre la cloaca de la femella per ajudar-la a fer la posta. Una altra curiositat reproductiva és el fet de que un cop la femella ha fet la posta, el mascle fecunda els ous i aquests queden enredats a les seves potes del darrera. A partir d’aquest moment serà el mascle l’encarregat de cuidar els ous i haurà d’anar a l’aigua de tant en tant per humitejar-los. Aquest és el motiu pel qual el mascle sigui l’únic adult que és relativament fàcil de veure. Així doncs ja podeu respondre a la pregunta: què és el tòtil de la fotografia? Un mascle o una femella?

I què és el que sentim?

Sentim una espècie de crit isolat “pu-pu-pu” que es repeteix cada 1 o 3 segons i que és fàil de confondre amb el crit del xot (Otus scops). I ens preguntarem també,

Perquè canten?

Canten els mascles des dels seus refugis per atreure les femelles. Aquestes a la vegada emeten sons de resposta. Els sons es començem a sentir a finals de l’hivern.

On viuen?

Estan actius bàsicament de nit. De dia es troben a sota les pedres, a esquerdes o refugis excavats. Els hàbitats són diversos, zones obertes, boscos, fins i tot zones urbanitzades. Està molt estès, llevat de les zones d’alta muntanya o les comarques àrides. Aquí al Pallars Sobirà el trobarem més aviat en cotes baixes.

Les larves viuen en tota mena d’aigües, preferentment de profunditat mitjanes. Són extremadament abundants, inclús en abeuradors dins de zones urbanitzades, i molt més fàcils de trobar que no pas els adults.

duc

 

 

 

 

 

 

L’altre so de la nit! El duc (Bubo bubo).

És el rapinyaire nocturn més gran d’Europa. És un resident comú ben distribuït per tot el territori, tot i que és més comú en ambients mediterranis i més rar en ambients d’alta muntanya i boscos subalpins, als Prepirineus i Pirineus.  Així que aquí el Pallars Sobirà no és una espècie molt abundant, tot i que hi és present.

Què és el que sentim? Sentim generalment el seu so més típic i freqüent, “uuhu”, que és va repetint cada pocs segons durant un interval de temps. La majoria d’aquests sons de mascles i femelles es donen durant el període de pre-incubació (setembre- desembre/gener), és a dir abans de que la femella posi els ous.

On viu?

Els territoris dels ducs solen anar lligats gairebé sempre a ambients rocosos. Qualsevol esquerda i cova és utilitzada per a fer-hi el niu, tot i que també pot fer-ho sota un arbust o sobre un arbre.

La posta d’ous té lloc entre començaments de gener i mitjans d’abril. Després d’uns 33 dies té lloc l’eclosió del primer ou, poll que es veurà acompanyat pels seus germans en intervals d’un o dos dies. La mitja d’ous de cada posta és de 2 a 4.

Què menja?

Té preferència per mamífers petits i mitjans com conills, ratolins o lirons, però també pot menjar coleòpters, petits ocells o rèptils, fins altres aus rapinyaires nocturnes o diürnes.

La disponibilitat d’aliment és un factor decidiu per assegurar-se un bon èxit reproductor, així que serà un factor clau a l’hora de seleccionar la ubicació del seu niu. I

Doncs aquests són els dos nous sons que podem sentir quan es fa fosc, juntament amb d’altres que com el valandreu (Strix aluco) conegut també com gamarús o cabrota no han deixat d’acompanyar-nos.

Esperem al bon temps per sentir nous sons com el del xot (Otus scops) amb el seu característic “xut, xut, xut, …” , l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus)  o el rossinyol (Luscinia megarhynchos).

Equip docent del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Imatges extretes de:

flickrhivemind.net (alytes obstetricians)

lasantabiologia.blogspot.com (bubo bubo)

La neu s’omple de petjades!

Fèia dies que esperàvem la neu! Finalment dissabte va nevar i dilluns quan vam venir a treballar al Camp vam trobar un reguitzell de petjades!

 

 

 

 

Aquí teniu les petjades d’un esquirol! Les de dalt  són els peus de darrera i les de sota són els peus del davant

 

 

I aquestes? Què sabeu qui les pot haver deixat? Com que no podeu veure el detall del regle us ho acabarem explicant! Doncs sembla ser que una guineu també es va passejar pel pati del Camp. Aquest grup de petjades de dos en dos és típic de quan la guineu va al trot. Cada parell de petjtades consta d’una petjada de peu anterior (la del davant) i d’una petjada de peu posterior (la del darrera).

 

 

Aquestes són de gat domèstic. S’aprecien molt bé els quatre coixinets digitals (dels dits) i el coixinet principal o interdigital. Sobre la neu  el peu del darrera coincideix amb la pejtada del peu del davant.

 

 

 

Les veieu molt diferents? Són petjades d’una au. Pels gairebé 8 cm de llargada i per les espècies comunes del pati del camp d’aprenentatge, són d’un ocell que anomenem gaig. Aquí us deixem una foto per a que el conegeu.

 

 

 

 

 

Doncs fins aquí les petjades trobades al pati del CdA Valls d’Àneu! Abrigueu-vos bé que dijous entra una massa d’aire molt i molt fred!

Docents del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Tornem al cens d’orenenta cuablanca

oreneta cuablanca

Ja tornem a tenir entre nosaltres les orenetes cuablanques preparades per nidificar i passar l’estiu per les nostres contrades.

I nosaltres ja tornem a estar preparats per participar en el cens que l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) amb el suport de l’Obra Social de Catalunya Caixa realitza arreu de Catalunya.

Dilluns sortirem a censar amb els alumnes del cicle superior de primària de l’escola Àngels Serafí de Sort i de l’escola Minairons de Ribera de Cardós, dimarts amb els de l’escola de Llavorsí, la de Tírvia i la de Rialp, i dimecres amb l’escola d’Alins i l’escola La Closa d’Esterri d’Àneu.

Ja veieu que això s’anima! Els resultats de l’any anterior els podeu consultar a la web del projecte: http://www.orenetes.cat Si voleu animar-vos a participar de forma particular també ho podeu fer posant-vos en contacte a través de la mateixa web.

Recordar-vos només que el cens consta de dues sessions. Una primera (entre l’1 i el 31 de maig) en temps de construcció i arranjament dels nius, i una segona sessió (entre el 15 de juny i el 31 de juliol) on l’objectiu és censar els nius en plena època de cria.

Equip de professors del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

La brama del cèrvol

 

cèrvol bramant

 

 

Des de mitjans de setembre i fins pràcticament un mes podeu sentir un dels sons més fascinants de la natura, la brama dels cérvols!

I us preguntareu … per què bramen els cérvols durant un mes?

Doncs només ho fan els mascles i ho fan per  aconseguir aparellar-se amb un grup de femelles d’un territori determinat.  I no només bramen sinó que fins i tot fan lluites de força on utilitzen les seves grans banyes per decidir qui és el més fort! El més fort és el que aconseguirà perpetuar-se deixant els seus gens a les generacions futures!A on els podeu escoltar? A prop de casa nostra, a la vall de Bonabé o a la Serra de Boumort. Sabíeu que si anéssiu als dos llocs escoltaríeu dues subespècies de cérvol diferents? Els del nord del Pallars Sobirà i Vall d’Aran són cérvols europeus, una mica més grans que els cérvols ibèrics que són els que podeu escoltar a Boumort.


cérvols en lluita

A quina hora? Es millor fer-ho quan cau la llum del sol i comença a fosquejar, o just quan despunta el dia i comença a clarejar!

Us proposem un parell d’activitats organitzades, sempre és millor anar acompanyat tant pel fet d’aprendre com pel fet de no destorbar la fauna i la natura!

* sortida Parc Natural de l’Alt Pirineu

* refugi de Cuberes (serra de Boumort)

Ja ens direu si l’heu sentit o no! Els habitants d’Alòs d’Isil diuen que el senten des de casa!

Equip docent CdA Valls d’Àneu

Les fotos de l’article són de la pàgina naturephoto (http://www.naturephoto-cz.com)

Seguim avistant: 2 grues a la mollera!

Grua

Ahir dimarts 20 d’abril vam veure una altra espècie en migració, dues grues (Grus grus) passejaven tranquil·lament pels prats de Salito!

Són ocells terrestres, grossos i majestuosos que a primer cop d’ull semblen cigonyes. Les plomes secundàries són molt allargades i acaben penjant sobre la cua donant l’aspecte que veieu a la fotografia.

Generalment migren en formació en V o en fila.  És una au d’hivernada en zones com les deveses extremenyes. Ara es troba migrant cap al nord d’Europa on niarà a terra en aiguamolls una mica boscats, canyissars, …

Doncs a seguir atents que últimament anem veient coses interessants!

Equip del Camp d’Arprenentatge

Grues a Escalarre fotografiades per Juan Fernández, biòleg del Parc Natural de l'Alt Pirineu

 

Atenció: ocells en migració!

Martinet blanc

Vau guitar el martinet blanc (Egretta garzetta) a la Mollera d’Escalarre?

Nosaltres vam poder veure’l dijous, tant al matí com al vespre. Dimecres també el van veure i no únicament un exemplar sinó dos!

I és que aquests dies és fàcil observar passos d’ocells en migració. Moltes espècies es dirigeixen cap al nord i durant el seu trajecte realitzen parades estratègiques per alimentar-se iagafar forces. Així que ja podem parar atenció a veure què passa pel pla d’Esterri i rodalies! La Mollera és un bon lloc per veure’ls ja que és una de les poques zones humides on els hi és fàcil trobar repòs i aliment.

La migració dels ocells és un fenomen extraordinari. Milions d’ocells viatgen des de les àrees on han passat l’hivern  fins a les seves zones de cria.  A vegades aquestes distàncies poden ser molt grosses, com el cas de l’oreneta cuablanca que passa l’hivern al sud del Sàhara (Àfrica) i ve a passar l’estiu a les nostres contrades.

Per què migren els ocells? Doncs per augmentar la seva supervivència, allà on van hi haurà més aliment i bonança, i també per millorar el seu èxit reproductor! Els ocells que migren cap als països nòrdics per nidificar tenen més hores de llum per alimentar i criar els seus polls, i es beneficien de les explosions temporals d’insectes i de la menor presència de depredadors que caracteritzen aquestes zones.

Hi ha diferents tipus de migració i nivells de migració:

Parlem de migradors estivals quan les espècies s’estan i crien durant el nostre estiu i marxen a principis de tardor a passar l’hivern a altres contrades. És el cas del falciot o de les orenetes.

Els migradors hivernals són aquells ocells que decideixen venir a passar l’hivern a casa nostra. És l’exemple d’alguns bernats pescaires que han vingut a passar l’hivern a les nostres contrades i ara marxen cap al nord a les seves zones de cria. Quan només és una part de la població que migra, s’anomenen migradors parcials, en el mateix exemple no tots els bernats pescaires del nord d’Europa migren cap al sud a passar l’hivern, n’hi ha molts que el passen a les seves àrees de cria. El mateix cas és el de la cadernera.

Els migradors altitudinals són aquells que no fan grans trajectes sinó que es desplacen muntanya avall per trobar millors condicions durant l’època d’hivern. És el cas, per exemple, del grasset de muntanya que cria als prats alpins del Pirineu però baixa de cota durant els mesos freds de l’hivern.

Doncs ens tocarà està atents a veure si veiem més espècies de pas com el cas del martinet blanc observat a la mollera d’Escalarre.

Equip del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Petits moviments sísmics

Mapa sísmic dels últims 30 dies

El passat 1 d’abril va tenir lloc al Pirineu francès un sisme de magnitud 4,2 a l’escala de Ritcher. Es va poder sentir inclús en alguns punts de les comarques pirinenques lleidatanes. Algú de vosaltres el vàreu notar?

I aquest no és únicament un sisme aïllat, guaiteu el mapa de sismes dels últims 30 dies en territori català. El Pirineu és una zona d’activitat sísmica. Sort que la magnitud dels terratrèmols no sol ser molt elevada! Si cliqueu sobre la imatge anireu a parar a la web de l’Institut Geològic de Catalunya i obtindreu el mapa actualitzat.

I per què es produeixen terratrèmols?

Plaques tectòniques més importants

L’escorça terrestre està formada per 7 grans plaques i altres més petites. Aquestes plaques, conegudes com plaques tectòniques, no estan quietes, es van desplaçant a velocitats d’entre 1-7 cm/any i a més a més no es mouen totes en el mateix sentit, sinó que es poden moure en sentits oposats. Aquest moviment provoca tensions que poden superar la resistència del material fins a trencar-lo. Al trencar-se, l’energia acumulada fins al moment s’allibera en forma d’ones que es propaguen en totes direccions i que produeixen una gran sacsejada del terreny, que és el que coneixem com a sisme o terratrèmol. El trencament o discontinuïtat que es produeix al material (roca) es coneix amb el nom de falla, i el punt on es produeix l’alliberament de l’energia és l’hipocentre, i la seva projecció sobre la superfície terrestre és l’epicentre.

Amb tot el que hem explicat, deduïm que les zones de la Terra amb més probabilitat de patir terratrèmols són precisament les zones situades en els límits d’aquestes plaques tectòniques. Si observeu la imatge 2 us fareu una idea de les zones amb més risc sísmic.  Hi reconeixeu els últims terratrèmols que han sacsejat la Terra? En el que portem del 2010 s’han enregistrat sis terratrèmols de més de 5 graus de magnitud a l’escala de Ritcher: Haití (7.0), Xile (8.8 ), Turquia (5.9 ) o Mèxic (7.2) en són algun dels exemples.

I a casa nostra? Hi ha molts terratrèmols?

Mapa de sismicitat zona Mediterrània Occidental

La zona de la Mediterrània occidental està situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d’Europa i Àfrica. La taxa de convergència és moderada i per això la freqüència en que es produeixen els terratrèmols no és gaire elevada.

I per últim fem una mica d’incidència entre la diferència entre la magnitud i la intensitat d’un terratrèmol. Malauradament hem començat l’any amb moltes notícies relacionades amb els sismes ocorreguts i no sempre els mitjans de comunicació utilitzen bé aquesta terminologia.

efectes terratrèmol

La magnitud d’un terratrèmol indica l’energia que ha alliberat. L’escala de magnitud és logarítmica i no té límit superior, tot i que no es coneixen terratrèmols de grandària major que 9.5 a causa de la resistència física de l’escorça.

La intensitat, per contra, mesura els efectes que produeix el terratrèmol sobre les persones, els objectes, les construccions i el terreny. La intensitat és diferent a cada lloc ja que varia amb la distància a l’epicentre del terratrèmol. Així un terratrèmol tindrà una magnitud única (enregistrada en qualsevol sismògraf del món) i en canvi tindrà diferents intensitats depenent de la distància de cada localitat a l’epicentre.

Finalment afegim un llistat dels terratrèmols més grans des del 1900. Està extret del Centre de Recerca en Ciències de la Terra (CRECIT), i està actualitzat fins a 2005 amb el sisme de Sumatra.

Magnitud Data Localització
9.5 22/05/1960 Xile
9.4 28/03/1964 Prince Willian Sound, Alaska
9.3 26/12/2004 Sumatra
9.0 04/11/1952 Kamchatka
8.8 31/01/1906 Costa d’Equador
8.7 28/03/2005 Nord de Sumatra, Indonèsia
8.7 04/02/1965 Illes Rat, Alaska
8.6 09/03/1957 Illes Andreanof, Alaska
8.6 15/08/1950 Assam-Tibet
8.5 13/10/1963 Illes Kuril
8.5 01/02/1938 Banda Sea, Indonèsia
8.5 11/11/1922 Frontera Xile-Argentina

Si voleu conèixer els sismes que van esdevenint a Catalunya fins a dia d’avui podeu clicar el següent enllaç de l’Institut Geològic de Catalunya. Aquí us deixem un petit resum dels sismes ocorreguts en el que portem d’abril:

Data Hora Magnitud Regió
01/04/2010 01:36 4.2 Haytes Pyrénées
01/04/2010 12:27 1.4 Haytes Pyrénées
02/04/2010 00:03 1.2 Costa Garraf
02/04/2010 20:52 0.3 Cerdanya
04/04/2010 19:06 1.5 Selva
06/04/2010 19:42 1.3 Montsià

Doncs fins aquí una mica d’informació sísmica … i tot el que ens deixem per explicar!

Equip del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Ja és aquí la primavera!

El passat dissabte 20 de març vam entrar a la primavera, concretament a les 18.32h!I sembla mentida, amb la sensació que tenim al Pallars de que la primavera arriba tant tard, ja hem començat a notar els primers canvis. No només en el fet de que hi ha dies que podem prescindir, en hores solars, de l’abric habitual que ens acompanya durant l’hivern sinó que a més a més cada dia que passa despunta alguna flor o ens sorprèn l’arribada d’algun ocell que ve a passar la  temporada d’estiu  a les nostre contrades!

A l’apartat d’escoles del bloc últimament no parem de fer referència a aquestes espècies que comencem a veure o escoltar. Volíem en aquest article fer una mica de recull i compartir-ho amb tots vosaltres. Esperem que ens deixeu comentaris al nostre bloc sobre els canvis que aneu observant!

I és que … no us passa que quan obriu la finestra de casa ja sentiu les cantarelles dels moixons que ens acompanyen durant els dolços mesos d’estiu? I és que mallerengues, cotxes fumades, merles, pinsans i sits ja comencen a preparar el període de reproducció, i és clar, és cantant i lluint el  plomatge quan els mascles aconsegueixen atraure alguna femella!

I d’ocells migradors que venen a passar l’estiu, de moment hem pogut sentir el “xut, xut, xut, xut, xut, xut, …” del xot, hem observat una parella de puputs fent voleiades amb la fresca de primera hora del matí o roquerols fent vols rasants dignes d’un bon aviador. Hi ha altres espècies que passen l’hivern en zones més baixes i  pugen de cota quan comença arribar el bon temps. És el cas de la parella d’ànec collverd que trobem cada any a l’estany de Ratera durant les nostres sortides amb escolars al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ahir dijous 25 de març ja va ser el primer dia que els vam poder observar! I l’aliga marcenca? Què l’heu pogut ja observar? El nom fa honor al mes que sol arribar.

puput

xot

roquerol

I de plantes i arbres, què hem de dir! Ja tenim els ametllers florits, algun cirerer que també tímidament comença, les salenques amb les seves curioses flors,… I atents aquestes vacances amb la floració del “nazareno” nom comú castellà que rep l’espècie Muscari neglectum en honor a les celebracions que es realitzen a Setmana Santa.

Flors d'ametller

Salenca

"Nazarenos"

“Nazarenos”

Doncs això és tot … i el que ens queda! Esperem alguna aportació vostre sobre el que aneu guaitant i anotant!

Bones vacances de Setmana Santa,

Neus, Esther, Laura, Lurdes, Lluís i Mar

Nhèu, un nou habitant del Pirineu

ossaAquesta óssa de la fotografia (feta per l’equip francès de seguiment de l’ós), és l’óssa Hvala, un ós bru (Ursus arctos) del Pirineu; i si et fixes en la paret de l’esquerra de la fotografia, què hi veus? Pots identificar els seus dos cadellets?

 

Es calcula que actualment hi ha aproximadament uns 20 óssos que habiten pels boscos del Pirineu i l’óssa Hvala n’és un d’ells. Hvala acostuma a moure’s per l’àrea del Pirineu situada entre el Parc Nacional d’Ordesa (al nord de la província d’Osca, Aragó) i Andorra, recorrent així tan els boscos de la part francesa com els boscos de Catalunya.

 

Hvala fou introduïda l’any 2006 i al següent any ja va tenir dos cadells, les femelles Polen i Bambú. Durant la primavera del 2009, quan va sortir del període d’hibernació se la va poder veure amb dos cadellets més.

 

Actualment però, està ben amagada, ja que és la seva època d’hibernació. Aquest període comença entre novembre i desembre i acaba entre febrer i abril, depenent una mica de les condicions climàtiques. Els ossos s’amaguen en cavitats de difícil accés anomenades osseres i entren en un període de gran inactivitat. Ara bé, abans de la hibernació han acumulat una gran quantitat de greixos per tal de superar el dur l’hivern.

 

Ara bé, aviat l’óssa Hvala es tornarà a despertar i si tenim sort, la podrem tornar a veure passejant amb els seus dos cadellets. Així que potser seria necessari posa’ls-hi un nom, oi? Doncs bé, l’ONG Depana va posar en marxa una votació entre els alumnes dels centres educatius del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i de la Vall d’Aran per tal de donar nom a un d’aquests dos cadellets. I finalment, el seu nom serà… Nhèu, el significat del qual és “neu” en aranès.

 

L’altre cadellet de Hvala però, encara no té nom, però no patiu, ja que aquest l’estan triant els alumnes de les escoles del sud de França. Així que ben aviat sabrem quin nom li donem al germanet de la Nhèu.

 

Si voleu saber més coses sobre l’ós bru podem visitar la pàgina web de l’ONG Depana:

 

http://www.depana.org/public/Qu%C3%A8_fem/Pirineu/Ós_bru_del_Pirineu/

La llúdriga ja ha utlitzat el pas de fauna de la Torrassa

copia-de-petjada Què observeu dues petjades a la neu? Són les petjades d’una llúdriga (Lutra lutra) i han estat fotografiades al pas de llúdriga que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va posar en funcionament a finals de l’any passat.

Per a què serveix aquest pas de llúdriga? Primer hauríem  de conèixer quatre coses d’ella, per exemple a on viu. Ho sabeu? Doncs és un mamífer carnívor semiaquàtic de la família dels mustèlids, és a dir de la mateixa família que la mostela, la marta, la faïna o el teixó. El fet de que sigui semiaquàtic vol dir que troba el seu aliment, bàsicament peix, als rius d’aigua dolça. Vàries causes van portar a que la seva distribució al voltant dels anys 80 del segle passat fos en llocs ben solitaris i molt ben conservats. Entre les causes de la desaparició de la llúdriga en molts cursos de rius es troba el fet de que s’alteressin moltes lleres del riu, es contaminessin les seves aigües o que fluctués molt la població de peixos degut a causes com la sequera o la regulació d’aigua dels cursos a partir dels embassaments.

Gràcies al bon estat dels rius del Pallars Sobirà, la llúdriga és un habitant habitual, tot i que els seus hàbits nocturns fan que per a nosaltres sigui un animal molt desconegut.

Un dels punts més foscos per la llúdriga al Pallars Sobirà ha estat durant anys el punt de la Torrassa, justament on el riu Escrita que baixa de la vall d’Espot desemboca les seves aigües a la Noguera Pallaresa. En el mateix punt es troba també la pressa de l’embassament de la Torrassa, un obstacle que obliga a les llúdrigues a travessar la carretera si volen continuar el seu camí Noguera amunt.  El resultat de tot això han estat 5 llúdrigues atropellades! Bé, aquestes són les que coneixem, és a dir aquelles en que la informació ha arribat al Departament de Medi Ambient. De ben segur, però, que hi ha hagut d’altres!

Doncs amb tot el que hem dit suposo que ja sabeu per a que deu servir aquest pas de fauna, ara les llúdrigues poden passar de la Noguera Pallaressa a l’Escrita i d’aquí al pantà de la Torrassa sense necessitat de travessar la carretera!

Si voleu saber alguna cosa més de les llúdrigues podeu clicar a qualsevol dels següents enllaços:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAdriga

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/fauna/fauna_auctoctona/centres/lludriga.jsp