Pregadéu, plegamans, beata, predicador, resadora o revoltacampanes

mantis(2)Mireu quin pregadéu hem trobat al porticó de la finestra! És un insecte allargat (6-7cm) de l’ordre mantodeus que també es coneix amb el nom popular de plegamans, beata, predicador, resadora,  o revoltacampanes (Jordi Comellas, fauna de la Catalunya Central, Regió 7.cat)  o amb el nom científic de Mantis religiosa. Els mascles solen tenir una mida més petita que les femelles.

Adopta tonalitats críptiques, és a dir tonalitats que li serveixen per amagar-se en els ambients en els que viu. Normalment és verda, grogosa o marronosa,i viu en indrets assolellats com les brolles, on espera pacient a que les seves presses s’apropin per poder-les devorar. És una gran depredadora d’altres insectes, com insectes polinitzadors. Com que consumeix un nombre elevat d’insectes podem dir que té un paper important en el control biològic d’espècies nocives per l’agricultura o jardineria.

De què li ve el nom tant característic de pregadéus o en llatí Mantis religiosa?

Mantis religiosa. Fotografia Institut Estudis Catalans

 

El nom li ve de la posició característica de les potes anteriors, sovint doblegades com a la imatge, que ens recorden una persona amb actitud de resar.

Durant els propers dies és un bon moment per veure aquest insecte ja que és a finals d’estiu quan es produeix l’aparellament. La femella és la que deixa anar les feromones per atraure els mascles a la còpula, sense sospitar que algunes vegades les femelles poden acabar devorant el mascle després de l’aparellament. Després pondrà els ous en una estructura anomenada ooteca. Aquesta quedarà adherida en una pedra, fusta o planta fins que a finals de primavera naixeran les nimfes que mudaran d’embolcall fins a 6 vegades fins a esdevenir adultes.

Goiat, el nou ós bru eslovè alliberat al Pallars Sobirà

El passat dilluns 6 de juny la Generalitat de Catalunya va alliberar a les Valls d’Àneu, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, un ós bru jove procedent de la reserva de caça  eslovena de Jelen. El seu nom és Goiat, té aproximadament uns 10 anys i pesa 205 quilos.

Goait

Aquest alliberament és fruit d’una de les accions principals del projecte PirosLife, projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya i que té per objectiu consolidar la població d’ós bru al Pirineu Central. Aquest plantígrad eslovè ha de substituir la funció que ha fet el seu predecessor Pyros, reintroduït a l’any 1997 procedent també d’Eslovènia, i que durant pràcticament tots aquests anys ha estat l’únic mascle que ha deixat descendència al Pirineu Central. Goiat, paraula pallaresa que significa “xicot”, contribuirà a millorar la diversitat genètica de l’espècie, assegurant la població d’óssos al Pirineu.

El nou ós bru, el primer introduït pel govern català, porta un collar emissor que emet la seva posició via GPS cada 15 minuts. S’espera que durant les primeres jornades, Goiat busqui llocs de referència. Més endavant, com és propi de l’espècie, el seu territori abraçarà una extensió molt més gran. Tècnics del projecte aniran fent el seu seguiment conjuntament amb altres tècnics de la Vall d’Aran o França.

L’ós bru és una “espècie paraigua”, ja que al necessitar un territori ben ampli de boscos ben conservats per viure, al vetllar per la seva conservació, vetllem també per la conservació de tantes altres espècies que viuen al seu mateix territori.

activitats ós

Escola de Salàs de Pallars

En el mateix marc del projecte PirosLife, els nens i nenes d’educació infantil i primer cicle de primària de les escoles del Pallars Sobirà i Pallars Jussà han estat els primers en experimentar tot un paquet d’activitats pedagògiques relacionades amb l’habitat on habita el plantígrad. L’objectiu és sensibilitzar els nens i nenes amb la natura i que aprenguin a desenvolupar un esperit crític vers la conservació d’aquesta

A continuació podeu gaudir d’un vídeo curt del moment de l’alliberament de Goiat al Pallars Sobirà:

Si voleu saber més coses sobre l’alliberament de Goiat i l’estat de la població d’óssos bruns al Pirineu Central podeu consultar la nota de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya: nota de premsa (07/06/2016).

Les riuades al Pallars Sobirà

Imatge de previsualització de YouTube

Ja feia uns dies que des d’Esterri anàvem veient com el cabal dels nostres rius i rierols anava augmentant  poc a poc. Així ho hem anat constatant en l’activitat de l’Estudi d’un Riu que fem al CdA. En aquest estudi, que realitzem al riu de Son, hem pogut observar com el cabal durant aquest últim mes es trobava entre els 0,9 i 1 m3/s, quan habitualment, durant la tardor i hivern, es mou entre els 0,2 i 0,4 m3/s.

Les grans nevades d’aquest hivern han fet que a les nostres muntanyes encara s’hi acumulin uns grans gruixos de neu, que junt amb el període de desglaç i les fortes pluges que hi ha hagut al Pallars Sobirà durant aquests últims dies, han provocat el desbordament d’alguns dels nostres rius.

El cabdal màxim del riu Noguera Pallaresa l’any 2012, al seu pas per Escaló, va ser de 66 m3/s (el 13/05/2012), mentre que el passat dia 18 de Juny es va enregistrar un cabdal de 203 m3/s. Aquest increment també s’ha fet notar en altres rius de la comarca, com és el Noguera de Vallferrera, el Noguera de Cardós, l’Escrita… Aquests forts increments del cabal han provocat importants desperfectes a la nostra comarca, així com la inundació de prats de dall, la caiguda de ponts, la formació d’esvorancs en algunes carreteres, caiguda de murs…

Tot seguit podeu observar un gràfic que mostra clarament l’augment del nivell del riu Noguera Pallaresa al seu pas per Escaló durant els últims 15 dies.

En moments com aquest ens adonem de la força de la natura i dels riscos naturals que ens envolten, riscos que molts cops oblidem que hi són presents i que ens poden dur a veritables catàstrofes naturals. Un cop es desencadenen aquests fenòmens, sovint no hi ha forma d’aturar-los i l’únic que tenim a l’abast davant d’aquests fets és l’actuació en mesures de predicció i previsió.  Això, inevitablement ens condueix al debat sobre zones  inundables, plans urbanístics, neteja de les lleres dels rius… No hem d’oblidar mai que en qualsevol moment, els fenòmens naturals poden actuar.

Només cal viatjar una mica pel nostre país per adonar-se que la situació d’algunes àrees urbanitzades, càmpings, traçats de vies de comunicació… no respecta, en molts casos, les zones de risc: zones potencialment inundables pels nostres rius, zones amb riscos causats per fenòmens de vessant (lliscaments, caigua de blocs…), zones amb sòls expansius…

Ara, ens estem trobant també amb molts dels efectes secundaris del “boom immobiliari”, que va fer que ens construís també en molts llocs on s’hauria d’haver evitat. No és d’estranyar, doncs, que tots aquests temes surtin a debat.

El que si que està clar és que contra la natura no hi podem lluitar, que hem de deixar que segueixi el seu procés, i que voler-la modificar, a la llarga, ens pot portar greus conseqüències.

 

Què és el Geolodia?

És una festa de divulgació de la geologia en que es realitzen excursions al camp, en totes les províncies del país i el mateix dia, el diumenge 6 de maig.

Les excursions permeten veure llocs interessants des del punt de vista geològic i així aprendre alguns aspectes del funcionament de la Terra i dels recursos de la qual en depenem totalment. Aquestes activitats són gratuïtes, estan guiades per un geòleg i destinades a tots els públic.

Imatge del volcà Vulcano

L’origen d’aquesta iniciativa va ser l’any 2005 a la província de Terol, i al 2012  ja es celebra a totes les províncies d’Espanya, sota la coordinació de la SGE (Sociedad Geológica de España), AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra) i IGME (Instituto Geológico y Minero de España)

Entre les activitats previstes pel Geolodia 12 hi ha l’activitat “Aigua i roca en unes muntanyes màgiques”, que es realitza al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Just al costa de casa nostra!!

Si esteu interessats aquí en teniu el programa, la descripció i el contacte.

Programa: 10h 00’  Trobada dels participants a la Casa del Parc d’Espot (Lleida- Pallars Sobirà). Sortida cap el Parc amb transport públic.10h 30’   Itinerari geològic:  Estany de Sant Maurici- Mirador de l’Estany –Estanyola de Ratera – Estany i cascada de Ratera –  Estany de SantMaurici. 16h 00’   Tornada amb transport públic a Espot.

Descripció: L’itinerari s’inicia al punt d’informació situat al costat de l’estany de Sant Maurici i  transcorre per un dels  paratges més espectaculars del Parc. Durant el recorregut podrem observar els diferents tipus de roques presents i  parlarem del seu origen, així com de la formació de la serralada dels Pirineus. Veurem de primera mà les transformacions que van ocasionar en el paisatge les geleres del quaternari i parlarem de l’origen dels estanys, de les geleres rocalloses, de les valls penjades i de les aigüestortes. Tot un món per descobrir!

Informacions pràctiques: Cal realitzar reserva prèvia a la Casa del Parc d’Espot  (per telèfon 973624036 o per e-mail: jcomas@gencat.cat).

Si per altra banda, us interessa anar al Geolodia 12 d’altres províncies en trobareu informació a la següent web.

http://www.sociedadgeologica.es/divulgacion_geolodia.html

Aprofiteu el dia 6 de maig per gaudir del Geolodia 12.

Cda de les Valls d’Àneu

Atenció: ocells en migració!

Martinet blanc

Vau guitar el martinet blanc (Egretta garzetta) a la Mollera d’Escalarre?

Nosaltres vam poder veure’l dijous, tant al matí com al vespre. Dimecres també el van veure i no únicament un exemplar sinó dos!

I és que aquests dies és fàcil observar passos d’ocells en migració. Moltes espècies es dirigeixen cap al nord i durant el seu trajecte realitzen parades estratègiques per alimentar-se iagafar forces. Així que ja podem parar atenció a veure què passa pel pla d’Esterri i rodalies! La Mollera és un bon lloc per veure’ls ja que és una de les poques zones humides on els hi és fàcil trobar repòs i aliment.

La migració dels ocells és un fenomen extraordinari. Milions d’ocells viatgen des de les àrees on han passat l’hivern  fins a les seves zones de cria.  A vegades aquestes distàncies poden ser molt grosses, com el cas de l’oreneta cuablanca que passa l’hivern al sud del Sàhara (Àfrica) i ve a passar l’estiu a les nostres contrades.

Per què migren els ocells? Doncs per augmentar la seva supervivència, allà on van hi haurà més aliment i bonança, i també per millorar el seu èxit reproductor! Els ocells que migren cap als països nòrdics per nidificar tenen més hores de llum per alimentar i criar els seus polls, i es beneficien de les explosions temporals d’insectes i de la menor presència de depredadors que caracteritzen aquestes zones.

Hi ha diferents tipus de migració i nivells de migració:

Parlem de migradors estivals quan les espècies s’estan i crien durant el nostre estiu i marxen a principis de tardor a passar l’hivern a altres contrades. És el cas del falciot o de les orenetes.

Els migradors hivernals són aquells ocells que decideixen venir a passar l’hivern a casa nostra. És l’exemple d’alguns bernats pescaires que han vingut a passar l’hivern a les nostres contrades i ara marxen cap al nord a les seves zones de cria. Quan només és una part de la població que migra, s’anomenen migradors parcials, en el mateix exemple no tots els bernats pescaires del nord d’Europa migren cap al sud a passar l’hivern, n’hi ha molts que el passen a les seves àrees de cria. El mateix cas és el de la cadernera.

Els migradors altitudinals són aquells que no fan grans trajectes sinó que es desplacen muntanya avall per trobar millors condicions durant l’època d’hivern. És el cas, per exemple, del grasset de muntanya que cria als prats alpins del Pirineu però baixa de cota durant els mesos freds de l’hivern.

Doncs ens tocarà està atents a veure si veiem més espècies de pas com el cas del martinet blanc observat a la mollera d’Escalarre.

Equip del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Petits moviments sísmics

Mapa sísmic dels últims 30 dies

El passat 1 d’abril va tenir lloc al Pirineu francès un sisme de magnitud 4,2 a l’escala de Ritcher. Es va poder sentir inclús en alguns punts de les comarques pirinenques lleidatanes. Algú de vosaltres el vàreu notar?

I aquest no és únicament un sisme aïllat, guaiteu el mapa de sismes dels últims 30 dies en territori català. El Pirineu és una zona d’activitat sísmica. Sort que la magnitud dels terratrèmols no sol ser molt elevada! Si cliqueu sobre la imatge anireu a parar a la web de l’Institut Geològic de Catalunya i obtindreu el mapa actualitzat.

I per què es produeixen terratrèmols?

Plaques tectòniques més importants

L’escorça terrestre està formada per 7 grans plaques i altres més petites. Aquestes plaques, conegudes com plaques tectòniques, no estan quietes, es van desplaçant a velocitats d’entre 1-7 cm/any i a més a més no es mouen totes en el mateix sentit, sinó que es poden moure en sentits oposats. Aquest moviment provoca tensions que poden superar la resistència del material fins a trencar-lo. Al trencar-se, l’energia acumulada fins al moment s’allibera en forma d’ones que es propaguen en totes direccions i que produeixen una gran sacsejada del terreny, que és el que coneixem com a sisme o terratrèmol. El trencament o discontinuïtat que es produeix al material (roca) es coneix amb el nom de falla, i el punt on es produeix l’alliberament de l’energia és l’hipocentre, i la seva projecció sobre la superfície terrestre és l’epicentre.

Amb tot el que hem explicat, deduïm que les zones de la Terra amb més probabilitat de patir terratrèmols són precisament les zones situades en els límits d’aquestes plaques tectòniques. Si observeu la imatge 2 us fareu una idea de les zones amb més risc sísmic.  Hi reconeixeu els últims terratrèmols que han sacsejat la Terra? En el que portem del 2010 s’han enregistrat sis terratrèmols de més de 5 graus de magnitud a l’escala de Ritcher: Haití (7.0), Xile (8.8 ), Turquia (5.9 ) o Mèxic (7.2) en són algun dels exemples.

I a casa nostra? Hi ha molts terratrèmols?

Mapa de sismicitat zona Mediterrània Occidental

La zona de la Mediterrània occidental està situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d’Europa i Àfrica. La taxa de convergència és moderada i per això la freqüència en que es produeixen els terratrèmols no és gaire elevada.

I per últim fem una mica d’incidència entre la diferència entre la magnitud i la intensitat d’un terratrèmol. Malauradament hem començat l’any amb moltes notícies relacionades amb els sismes ocorreguts i no sempre els mitjans de comunicació utilitzen bé aquesta terminologia.

efectes terratrèmol

La magnitud d’un terratrèmol indica l’energia que ha alliberat. L’escala de magnitud és logarítmica i no té límit superior, tot i que no es coneixen terratrèmols de grandària major que 9.5 a causa de la resistència física de l’escorça.

La intensitat, per contra, mesura els efectes que produeix el terratrèmol sobre les persones, els objectes, les construccions i el terreny. La intensitat és diferent a cada lloc ja que varia amb la distància a l’epicentre del terratrèmol. Així un terratrèmol tindrà una magnitud única (enregistrada en qualsevol sismògraf del món) i en canvi tindrà diferents intensitats depenent de la distància de cada localitat a l’epicentre.

Finalment afegim un llistat dels terratrèmols més grans des del 1900. Està extret del Centre de Recerca en Ciències de la Terra (CRECIT), i està actualitzat fins a 2005 amb el sisme de Sumatra.

Magnitud Data Localització
9.5 22/05/1960 Xile
9.4 28/03/1964 Prince Willian Sound, Alaska
9.3 26/12/2004 Sumatra
9.0 04/11/1952 Kamchatka
8.8 31/01/1906 Costa d’Equador
8.7 28/03/2005 Nord de Sumatra, Indonèsia
8.7 04/02/1965 Illes Rat, Alaska
8.6 09/03/1957 Illes Andreanof, Alaska
8.6 15/08/1950 Assam-Tibet
8.5 13/10/1963 Illes Kuril
8.5 01/02/1938 Banda Sea, Indonèsia
8.5 11/11/1922 Frontera Xile-Argentina

Si voleu conèixer els sismes que van esdevenint a Catalunya fins a dia d’avui podeu clicar el següent enllaç de l’Institut Geològic de Catalunya. Aquí us deixem un petit resum dels sismes ocorreguts en el que portem d’abril:

Data Hora Magnitud Regió
01/04/2010 01:36 4.2 Haytes Pyrénées
01/04/2010 12:27 1.4 Haytes Pyrénées
02/04/2010 00:03 1.2 Costa Garraf
02/04/2010 20:52 0.3 Cerdanya
04/04/2010 19:06 1.5 Selva
06/04/2010 19:42 1.3 Montsià

Doncs fins aquí una mica d’informació sísmica … i tot el que ens deixem per explicar!

Equip del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Ja és aquí la primavera!

El passat dissabte 20 de març vam entrar a la primavera, concretament a les 18.32h!I sembla mentida, amb la sensació que tenim al Pallars de que la primavera arriba tant tard, ja hem començat a notar els primers canvis. No només en el fet de que hi ha dies que podem prescindir, en hores solars, de l’abric habitual que ens acompanya durant l’hivern sinó que a més a més cada dia que passa despunta alguna flor o ens sorprèn l’arribada d’algun ocell que ve a passar la  temporada d’estiu  a les nostre contrades!

A l’apartat d’escoles del bloc últimament no parem de fer referència a aquestes espècies que comencem a veure o escoltar. Volíem en aquest article fer una mica de recull i compartir-ho amb tots vosaltres. Esperem que ens deixeu comentaris al nostre bloc sobre els canvis que aneu observant!

I és que … no us passa que quan obriu la finestra de casa ja sentiu les cantarelles dels moixons que ens acompanyen durant els dolços mesos d’estiu? I és que mallerengues, cotxes fumades, merles, pinsans i sits ja comencen a preparar el període de reproducció, i és clar, és cantant i lluint el  plomatge quan els mascles aconsegueixen atraure alguna femella!

I d’ocells migradors que venen a passar l’estiu, de moment hem pogut sentir el “xut, xut, xut, xut, xut, xut, …” del xot, hem observat una parella de puputs fent voleiades amb la fresca de primera hora del matí o roquerols fent vols rasants dignes d’un bon aviador. Hi ha altres espècies que passen l’hivern en zones més baixes i  pugen de cota quan comença arribar el bon temps. És el cas de la parella d’ànec collverd que trobem cada any a l’estany de Ratera durant les nostres sortides amb escolars al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ahir dijous 25 de març ja va ser el primer dia que els vam poder observar! I l’aliga marcenca? Què l’heu pogut ja observar? El nom fa honor al mes que sol arribar.

puput

xot

roquerol

I de plantes i arbres, què hem de dir! Ja tenim els ametllers florits, algun cirerer que també tímidament comença, les salenques amb les seves curioses flors,… I atents aquestes vacances amb la floració del “nazareno” nom comú castellà que rep l’espècie Muscari neglectum en honor a les celebracions que es realitzen a Setmana Santa.

Flors d'ametller

Salenca

"Nazarenos"

“Nazarenos”

Doncs això és tot … i el que ens queda! Esperem alguna aportació vostre sobre el que aneu guaitant i anotant!

Bones vacances de Setmana Santa,

Neus, Esther, Laura, Lurdes, Lluís i Mar

Nhèu, un nou habitant del Pirineu

ossaAquesta óssa de la fotografia (feta per l’equip francès de seguiment de l’ós), és l’óssa Hvala, un ós bru (Ursus arctos) del Pirineu; i si et fixes en la paret de l’esquerra de la fotografia, què hi veus? Pots identificar els seus dos cadellets?

 

Es calcula que actualment hi ha aproximadament uns 20 óssos que habiten pels boscos del Pirineu i l’óssa Hvala n’és un d’ells. Hvala acostuma a moure’s per l’àrea del Pirineu situada entre el Parc Nacional d’Ordesa (al nord de la província d’Osca, Aragó) i Andorra, recorrent així tan els boscos de la part francesa com els boscos de Catalunya.

 

Hvala fou introduïda l’any 2006 i al següent any ja va tenir dos cadells, les femelles Polen i Bambú. Durant la primavera del 2009, quan va sortir del període d’hibernació se la va poder veure amb dos cadellets més.

 

Actualment però, està ben amagada, ja que és la seva època d’hibernació. Aquest període comença entre novembre i desembre i acaba entre febrer i abril, depenent una mica de les condicions climàtiques. Els ossos s’amaguen en cavitats de difícil accés anomenades osseres i entren en un període de gran inactivitat. Ara bé, abans de la hibernació han acumulat una gran quantitat de greixos per tal de superar el dur l’hivern.

 

Ara bé, aviat l’óssa Hvala es tornarà a despertar i si tenim sort, la podrem tornar a veure passejant amb els seus dos cadellets. Així que potser seria necessari posa’ls-hi un nom, oi? Doncs bé, l’ONG Depana va posar en marxa una votació entre els alumnes dels centres educatius del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i de la Vall d’Aran per tal de donar nom a un d’aquests dos cadellets. I finalment, el seu nom serà… Nhèu, el significat del qual és “neu” en aranès.

 

L’altre cadellet de Hvala però, encara no té nom, però no patiu, ja que aquest l’estan triant els alumnes de les escoles del sud de França. Així que ben aviat sabrem quin nom li donem al germanet de la Nhèu.

 

Si voleu saber més coses sobre l’ós bru podem visitar la pàgina web de l’ONG Depana:

 

http://www.depana.org/public/Qu%C3%A8_fem/Pirineu/Ós_bru_del_Pirineu/

La llúdriga ja ha utlitzat el pas de fauna de la Torrassa

copia-de-petjada Què observeu dues petjades a la neu? Són les petjades d’una llúdriga (Lutra lutra) i han estat fotografiades al pas de llúdriga que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va posar en funcionament a finals de l’any passat.

Per a què serveix aquest pas de llúdriga? Primer hauríem  de conèixer quatre coses d’ella, per exemple a on viu. Ho sabeu? Doncs és un mamífer carnívor semiaquàtic de la família dels mustèlids, és a dir de la mateixa família que la mostela, la marta, la faïna o el teixó. El fet de que sigui semiaquàtic vol dir que troba el seu aliment, bàsicament peix, als rius d’aigua dolça. Vàries causes van portar a que la seva distribució al voltant dels anys 80 del segle passat fos en llocs ben solitaris i molt ben conservats. Entre les causes de la desaparició de la llúdriga en molts cursos de rius es troba el fet de que s’alteressin moltes lleres del riu, es contaminessin les seves aigües o que fluctués molt la població de peixos degut a causes com la sequera o la regulació d’aigua dels cursos a partir dels embassaments.

Gràcies al bon estat dels rius del Pallars Sobirà, la llúdriga és un habitant habitual, tot i que els seus hàbits nocturns fan que per a nosaltres sigui un animal molt desconegut.

Un dels punts més foscos per la llúdriga al Pallars Sobirà ha estat durant anys el punt de la Torrassa, justament on el riu Escrita que baixa de la vall d’Espot desemboca les seves aigües a la Noguera Pallaresa. En el mateix punt es troba també la pressa de l’embassament de la Torrassa, un obstacle que obliga a les llúdrigues a travessar la carretera si volen continuar el seu camí Noguera amunt.  El resultat de tot això han estat 5 llúdrigues atropellades! Bé, aquestes són les que coneixem, és a dir aquelles en que la informació ha arribat al Departament de Medi Ambient. De ben segur, però, que hi ha hagut d’altres!

Doncs amb tot el que hem dit suposo que ja sabeu per a que deu servir aquest pas de fauna, ara les llúdrigues poden passar de la Noguera Pallaressa a l’Escrita i d’aquí al pantà de la Torrassa sense necessitat de travessar la carretera!

Si voleu saber alguna cosa més de les llúdrigues podeu clicar a qualsevol dels següents enllaços:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAdriga

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/fauna/fauna_auctoctona/centres/lludriga.jsp