El bloc de Carme

Tothom sap que L’arc de Sant Martí, arc iris, arc del cel o iris és un fenomen òptic que consisteix en fer visibles, al cel, tots els colors de l’espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat) quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d’aigua en suspensió en l’atmosfera. Mireu aquest que bonic, és de la setmana passada quan sortia de casa el vaig veure, vaig tornar a entrar i en vaig fer unes fotografies. Se’n veien dos.

Des d’un punt de vista cultural per la seva forma, sovint s’ha interpretat com un pont entre el cel i la Terra, així apareix en diverses mitologies (la deessa grega Iris, la serp irisada australiana, l’Indra hindú…) El simbolisme ha estat recollit pel cristianisme, que ho considera un signe de pau i aliança amb Déu.
Com a signe de pau apareix en les banderes contra la guerra d’Iraq, en el vaixell de Greenpeace (Rainbow Warrior) i com a reinvindicació del moviment homosexual. També està present en la bandera inca.
Els budistes anomenen Arc de Sant Martí a l’estadi mental previ al nirvana, simbolitzant l’alegria suprema (per la reunió de tots els colors). Per contra, per als japonesos és símbol de mala sort, un presagi, per la similitud de la seva forma amb una serp, animal maleït.

Bona diada a tots i totes.

QUATRE COSES

M’abelleixen quatre coses:
—qui prou les sabrà lloar?—
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà

LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven.
(…)
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
per’xò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.

Joan Maragall

Avui hem començat la setmana Cultural a l’escola. Aquest any dedicada a la música, hem preparat una mica de tot, però els plats forts d’aquest any seran el tallers d’instruments que realitzaran el alumnes amb l’ajuda del professor i company Biel Pubill i de la Remei, la nostra professora de música, les actuacions de l’orquestra infantil de l’escola Municipal de Música, i del grup la Chaminera.

El dimecres d’aquesta setmana, la nostra Assessora LIC, l’Àngels Pérez, ens va cinc cèntims sobre el Programa d’Educació Emocional de Manuel Segura Morales, (Decideix i i Decideix II).
El programa es basa amb les intel·ligencies múltiples descrites pel Dr Howard Gardner.

Aquest dissabte a la Palma d’Ebre vam celebrar el 75è aniversari de l’escola. Va estar tot un èxit amb més de 400 persones antics mestres, ex-alumnes, gairebé tot el poble. Hi va haver de tot, exposicions, visita als llocs més emblematics de la Palma, cercavila, dinar de germanor, concert amb la Coral del poble i estrena d’una sardana dedicada a l’escola, lletra i música de Rossend Aymí:

Pel carrer de les escoles
la mainada ja camina
amb llibres a la cartera
i la llenya per a l’estufa
….

I per acabar la festa ball.

Les nenes de la meva edat no hi vam anar gaires anys a l’escola. No se sap per quins motius  les nenes i els nens petits anàvem al convent a fer classes amb senyoretes, que les portava el mossen, ja que les monges  se n’havien anat del poble, en canvi els nois grans si que hi anaven a les escoles. Aquest dissabte em vaig trobar a  Montserrat Mulet de Flix que havia estat mestra meva i m’ha enviat una fotografia d’aquella època que no tenia. M’ha fet molta il·lusió.