Avui, dia 30 de gener,(aniversari de l’assassinat de Mahatma Gandhi) es celebrarà a tot el món el Dia Escolar de la Pau i la No Violència.
És una iniciativa de Llorenç Vidal que l’any 1964 la va crear per fomentar l’educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau.
Demà conferència de l’escriptor i sociòleg Salvador Cardús.
Marie-Louise-Élisabeth Vigée-Lebrun (1755-1842). Es considerada la més important artista del segle XVIII. Va deixar 660 retrats i 200 paisatges. Va ser acceptada com a membre de la Académie Royale de Peinture et de Sculpture como pintora d’alegoria històrica el mateix dia que Adelaide Labille-Guiard. Durant la Revolució francesa va haver de marxar de França i va viure i treballar a Itàlia, Àustria i Rússia. Va tornar a França quan regnava Napoleó I.
Retrat de la reina Maria Antonieta.
Adélaïde Labille-Guiard (1749-1803) Va néixer a París. Les seves obres més importants són els retrats.
Autoretrat amb dos alumnes
Maria Anna Angelika/Angelica Katharina Kauffmann (1741 – 1807) Va néixer a Suïssa, però va crèixer a Àustria. Van destacar els seus treballs de pintura històrica. Els crítics diuen que les seves figures no són expressives i que els homes són dones masculines, però s’ha de dir que en aquella època les dones pintores no tenien accès a models masculins.
T’estimo … o no , és el títol de l’exposició de les Setmanes del llibre Infantil i Juvenil d’aquest any. Avui amb els alumnes hem anat a la biblioteca Artur Bladé i Desumvila a veure-la.
L’exposició està dividida en set apartats: I. Presentació. II Els amics. III. Amistat entre oposats. IV. La responsabilitat afectiva. V L’enamorament. VI La informació sempre va bé. VII. La família. VIII. La gelosia i altres d’anys. Al primer apartat hi trobem el següent escrit:
T’estimo… o no et proposa històries que et faran bullir la sang, et posaran tovet o et faran, directament, plorar a llàgrima viva.
També en trobaràs de múrries, divertides, picants… N’hi ha de falses com les llàgrimes de cocodril o d’autèntiques com el clar de la lluna.
Vine, busca, remena, tria i estima… Que cada olleta té la seva tapadoreta!
El vint de gener de 1958 es publica la primera historieta de “Mortadelo y Filemón” al número 1394 de la revista Pulgarcito. L’autor Francisco Ibáñez Talavera va néixer a Barcelona el 15 de març de 1936.
Aquest any fa 50 anys del naixement dels barrufets. Van néixer de la mà del dibuixant Belga Pierre Culliford, més conegut pel pseudònim Peyo, formen part de la infància de nombroses generacions. Són petits, blaus i viuen en bolets convertits en cases amb totes les comoditats. El 1981, de la mà dels productors Hanna-Barbera van fer el salt a la gran pantalla. La sèrie s’acabaria projectant en més de 30 països. A Catalunya van arribar de la mà de Cavall Fort l’any 1967. El nom original dels personatges és Smurf.
Una vintena de ciutats acolliran les seves estatuetes a mida real (l’alçada de tres pomes ficades una a sobre de l’altra), que apareixeran un bon dia escampades pel carrer sense previ avís, Aquest serà el punt d’inici de l’Any Barrufet que també inclou l’estrena del nou film protagonitzats pels homenets blaus, amb tècniques d’animació digital 3-D. També apareixerà un nou còmic dels barrufets i se celebraran exposicions itinerants. Alguns dels actes aniran en benefici d’UNICEF.
Francoise Duparc (1726-1778): va néixer a Espanya. Filla de mare espanyola i pare francès. El seu pare era escultor i va treballar a França i Espanya. Quan va ser adulta va anar a viure a França per dedicar-se professionalment a la pintura. Les seves pintures estan influenciades per la pintura alemanya i els temes que prefereix són la gent, sobretot dones, i escenes de la vida quotidiana.
La pissarra digital ens permet interactuar sobre la pròpia pantalla com si fos el ratolí, el teclat, escriptura a mà o bé utilitzant un processador de textos, dibuixos, imatges, vídeo, sons, navegar… Això suposa una notable millora en la presentació i accés de la informació a les aules. A l’escola en tenim dos. En aquest poc temps que les tenim, sembla que els alumnes estiguin més estona atents. Pot ser per la novetat? El temps ens ho dirà. També suposa una altra manera de fer, de preparar els materials…El canvi sinó radical, perquè ja fa temps que estem posats en el tema de les TIC, si que serà fort.
