Aquesta proposta consisteix a escriure un text sobre la història que podeu veure a continuació. Podeu fer-ne la narració i posar-li el títol que més us agradi o bé inventar qualsevol altre tipus de text sobre algun tema que us suggereixi.
Animeu-vos! Estic segura que teniu molt bones idees per donar a conèixer als altres!
El somni de llibertat
Era un senyor que com es sentia sol va decidir comprar-se un peix. Quant el va comprar el va portar a la seva casa. Va sopar amb ell, va veure la televisió amb ell, es va banyar amb ell i l’home li va donar un petò i s’enva anar ha dormir. Derrapent tot va començar a volar i l’home va sortir correns fora de la habitaciò. Llavors s’enva anar al mar. Es va treure el pijama i es va tirar a l’aigua. Al tirar-se a l’aigua va veure el peix nou que s’habia comprat. Llavors derrepent l’home es va estenpar contra el vidre hi va comprendre el que sentia un peix a una peixera. I es va desperta i va pensar, tot era un somni! Va agafar la peixera amb el peix i va sortir de casa. Es va anar al mar i va agafar una barca petitona. Llavors desprès de remà una mica, va deixar el peix el mar. L’home al final es va adormir. Llavors el peix agrainli el que a fet per ell, va saltar per sobre seu. L’home es va despedir d’ell amb un petò.
Espero que aquest escrit estigui millor i el seguent escrit el faré el màxim de semblan a aquest.
Fins el dilluns.
Aquesta és la història d’un senyor, ja gran, que no té ningún familiar a prop perquè li faci companyia. Per aquesta mateixa raó decideix comprar-se un peix, i, al cap d’una estona d’estar rumiant quin és el que vol, veu el que definitivament es vol quedar.
Despres d’estar uns quants dies amb el peix, el senyor es dutxa amb el peix al costat, dina i sopa amb ell i fins i tot dorm amb ell.
Però un dia, somia que el peix es comença a moure, que marxa de cas volant. Ell el segueix, passen per davant de la botiga on l’avia comprat. Seguint-lo, recorda coses de la seva infancia, jugant i ballant amb els amics. Al final arriven al mar, on ell, tot treient-se la roba i comença a nedar. Però de sobte ja no pot nedar més. És sent tancat, bé ho està, i vue que no pot continuar. Veu que està estancat a algún lloc…
Però si és una peixera!
L’home és desperta, és vesteix el més ràpid que pot, agafa la peixera i comença a correr. En arrivar a la platja, agafa una barca i comença a remar. Al cap d’una estona para. Pensa que ja rot deixar el peix i ho fa.
Sembla que està rebentat i de seguida és queda adormit a la barca.
El peix, tot agraint-li la seva llivertat i nova vida, el salta per damunt i l’home és desperta. Aleshores, el senyor baixa una mica el cap de manera que roça l’aigua amb le cara. El peix també puja a la superfície. Finalment, és donen un petó de despedida i el senyor, content per la seva bona obra però trist per haber perdut la mascota, retorna a la seva casa.
FI.
Tot i que hi ha algunes faltes d’ortografia, em sembla molt millor. Veig que has entès bé el que vam explicar a classe. Aquest, tal com vam dir, és un bon exemple de la idea que podem valorar els errors – els nostres o els dels altres – com a oportunitats d’aprenentatge i millora. Fantàstic, segueix així!
Quan posis el nou video intentare millorar el redactat i les parts i quan expliqui les diferents parts del video ho fare més ben organitzat i el “nus”, el faré més llarg que la resta de parts. En definitiva, intentare que el meu escrit sigui el més semblant al del Quim, però amb els meus arguments.
D’acord.
La Tristesa i l’amor:
• Un home va veure un peix que patia a la peixera d’ una tenda. El senyor es va commoure de l’emoció i el va comprar. Va anar a casa amb el peix i se’l va endur al menjador. L’home es sentia orgullós i feliç , i li va posar el nom Stem. El tenia a prop mentre veia la televisió i també a la banyera . A l’anar-se a dormir va dir-li
• Va tancar el llum per dormir. Quan era de nit va passar una cosa que volava. El senyor es va aixecar i va anar ha buscar el seu peix . La peixera volava per les escales!. El senyor va sortir per la porta a buscar la peixera.
• Tot era un somni però a l’aixecar-se va anar a portar-lo al mar perquè pugues viure feliç tota la seva vida. I el senyor es va quedar orgullós per la felicitat que havia creat a aquell peix.
Nacho
La llibertat
Hi havia una vegada un home que era caçador d’animals: els capturava per vendre’ls; i si no li compraven els deixava en gàbies per la resta de la seva vida. Els tenia a tots en un gran magatzem. Un dia, mentre estava posant a les respectives gàbies els últims animals caçats, algú va trucar a la porta. L’home va obrir i van entrar al magatzem uns agents de policia, que van emmanillar-lo i el van portar a comissaria. Hi havia una sèrie de testimonis que havien vist com aquella persona caçava els animals i se’ls enduia al seu magatzem. Van condemnar a l’home a 4 anys de presó. L’home ansiava la llibertat. Al cap d’uns mesos, quan li suplicà que el deixés lliure al carceller aquest li va respondre:
- Tho has ben merescut. Ara ja saps per el què passaven els teus animals a les seves gàbies.
L’home va respondre:
-Tens raó. Ara sé per el què passaven els meus animals. Però he après la lliçó: no s’ha de privar de llibertat a cap ésser viu.
-Bé, doncs com no es pot privar de llibertat a cap ésser viu, et deixo lluire.
-Moltíssimes gràcies! -va respondre l’home, que va anar corrnet cap a la sortida.
Així és com aquell home va aprendre la lliço: no s’ha de privar a cap ésser viu de la llibertat.
El peix que somreia:
Hi havia una vegada, un senyor molt trist perquè la seva dona havia mort.
Se sentia tant i tant sol que al final va decidir comprar un animal perquè li fes companyia. A la botiga, va ceure peixos de tot tipus: peixos irisats, de color vermell, de color verd, n’hi havia també de llargs o de curts, grossos o petits…
Però el que li va cridar més la atenció i li va agradar va ser un peixet de color blau marí com el fons de l’oceà que emetia una lleu replendor verd floressent.
El va portar a casa, i tant bon punt el va tenir al prestatge el va cuidar amb tota l’ànima, li va canviar la peixera, li va donar menjar per parar un tren, es va banyar amb ell, va sopar amb ell i fins i tot va anar a dormir amb ell amb la seva peixera a la teuleta de nit.
Aquella nit, tingué un somni molt estrany: va somiar que li agradaria tornar a ser petit altre cop, poder jugar amb els seus amics, després es va imaginar que ell nedava, nedava amb el seu peixet fins al fons de l’oceà, però… Ai, l’as!
Va haver un moment que ja no va poder tirar més endavant, mirant com els altres peixos jugaven a fer giragonses, tirabuixons, loopings, i moltes més coses. Ell volia ugar amb ells i no podia, per això, quan es va despertar, va decidir fer un acte que el peixet li ho agraïria per sempre més:
Va agafar la peixera, va passar per davant de la botiga de peixos i es va mirar tos els peixets amb pena, però va seguir endevant. Va arribar a la platja, va agafar una barca, i va començar a remar i a remar fins que, des de la platja, perdre a l’oritzó. Va tirar el peixet a l’aigua i es va adormir a la barca. El peixet va passar per damunt seu dunt salt, i l’home es despertà, va mirar el peixet es va acomiadar d’ell amb un petó.
I així l’home defensà sempre els drets de llibertat.
Quim Gratacòs i Batet.
Hi havia una vegada un home que anava passejant per el carrer i va veure una botiga de peixos. Se’n va comprar un perquè volia un a mica de companyia a l’hora de fer les coses. Aquella nit va tenir un somni molt especial. Ell es va imaginar com si tots els seus amics estiguessin lliures, però ell no poguès ser lliure amb els altres peixos.
Quan es va despertar li va fer molta pena al peix que tenia. A continuació va anar a deixar el seu peix al mar. Ell peix li va agrair molt que que havia fet per ell. Llavors el peix va saltar per sobre de la barca i se’n va anar ràpidament al fons del mar amb els seus amics.
Solitud, un somni i llibertat .
La persona d’ aquest conte es sent sola i per això ès compra un peix, per ocuper-se d’ algú, millor dit, tenir algú que li acompanyi.
Però,are bè, hi ha un problema, la persona te un somni, jo crec que és un atvertiment, un presentiment, un sentiment. Ell es posa en el lloc del peix o de la seva mascota. El que sent ella i el que no pot fer.
I per acabar la llibartat, de la macota i de la persona.
La mascota per la seva llibertat fisica.
Però, pel cas de la persona la seva llibertat espiritual, de sentir-se des preocupat per haber lliberat al peix.
Les idees em semblen molt bones, però m’agradaria parlar amb tu del text, ja que em resulta difícil fer-ho breument per escrit. El comentem a classe, si et sembla.
Hi havia una vegada, un senyor, que ja era gran, què va anar a comprar-se un peix.
Per la nit va tenir un somni. Ell s’imaginava per moments que era el peix i que quan intentava nadar, veia que no podia sortir més enllà d’un vidre, ja què estava en una peixera a dins del mar.
El somni li va arribar a tal punt, que va esclatar perquè sentia molta pena pel seu peix.
Aleshores se’n va anar al mar va agafar una barca i va començar a remar.
Quan va creure que ja podia deixar el peix en llibertat, el va deixar.
És va quedar adormit a la barca, i de sobte, el peix tot agraint-li què l’hagues deixat en llibertat va saltar per sobre del senyor.
Rapidament, el senyor és va girar, i tot ilusionat per la bona obra que havia fet, i també per lo feliç que veia al peix, se’n va anar a casa seva,
FI.
Tìtol: La peixera enganxosa
Hi havia una vegada un home que tenia un peix. El tenia tan encantat que se l’emportava a tot arreu, però un dia el va deixar al mar perquè pugués viure feliç.
Nacho, t’he corregit el text perquè no s’entenia gaire. De totes maneres, es tractava de narrar la història sencera, tot seguint l’animació. Potser podries tornar-ho a intentar i completar el teu text?
D’ acord Elisia el Divendres 17 que es dama et dono la meva narracio.
Nacho,