Trobareu el nou bloc de la promoció batxillerat 2010-2012 a l’adreça següent:
BLOC PROMOCIÓ 2010-2012
18 de/d' octubre de 2010Model de prova selectivitat 2010
18 de/d' maig de 2010Model de prova de Llengua catalana i literatura per a les PAU 2010
Proves d’accés a la universitat. Curs 2009-2010
Exemple del nou model d’examen
Cal escollir una de les dues opcions (A o B) per a les parts 1 i 2 de l’examen (Comprensió lectora / Expressió escrita). La part 3 (Reflexió lingüística) és comuna per a les dues opcions.
Opció A
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents.
-Feia poc que un dragó havia entrat a casa. S’estava a la cuina. Els nens se’l miraven amb interès i amb una mica de por. S’amagava rere els prestatges, corria per terra, no hi havia manera de caçar-lo. Tenia una escombra a mà i vaig pensar que la millor solució era anar-lo empentant fins que trobés la porta. T’asseguro que la meva intenció no era matar-lo i, de fet, no el vaig matar. En vaig matar la cua. Vaig dir als nens que la cua dels dragons torna a brotar. Vaig dir-ho així mateix, i ara em sembla una estupidesa, però «brotar» va ser la paraula que aleshores em va venir. De fet, mai no he sabut si era veritat o no que els dragons recuperaven la cua perduda, però els nens fins i tot ho van trobar lògic, acceptable. Potser ho havien estudiat a l’escola. El dragó va fugir després d’una persecució ferotge, però, a la cuina, hi va quedar un tros de cua. No hi vaig pensar de seguida, però després, i no em preguntis per què, se’m va ocórrer de comprovar el temps que la cua es movia lluny del dragó. Cent trenta segons, comptant els deu que vaig trigar a reaccionar. No et puc dir si la cua sola sempre viu tanta estona, però vaig trobar que era molta estona per a una cua de dragó. La vam estar mirant com si fóssim científics, com si haguéssim de fer una investigació sobre cues de dragons. La nena va voler tocar-la i li vaig dir que no: «Sobretot no la toqueu!». Em feia por que les gotes de sang de la part ampla de la cua fossin verinoses, o que duguessin alguna infecció, o alguna cosa per l’estil. La cua s’hi va estar dos minuts i deu segons, al recollidor de pols. Es movia i semblava que avancés, que volgués retrobar-se amb la resta de dragó. Primer, amb vehemència. Després, a poc a poc, amb una extrema lentitud. Fins que, al final, va deixar de moure’s.
Josep M. Fonalleras, Sis homes (fragment), 2005.
1. Comprensió lectora:
1.1. Proposeu un títol escaient per al fragment que heu llegit, que aporti informació sobre el contingut i sobre el caràcter d’aquest text (utilitzeu 10 paraules, com a màxim) [0'5 punts]
1.2. Per què diríeu que a l’autor li sembla una estupidesa haver dit als nens que la cua del dragó tornaria a «brotar»? (responeu amb 20 paraules, com a màxim) [1 punt]
1.3. Contesta si són veritat o són falses (V/F) les següents afirmacions, partint del que diu el text:
a) El narrador volia matar el dragó, però només en va poder matar la cua.
b) Els nens van trobar lògic que als dragons els torni a sortir la cua, si els l’han tallada.
c) La sang de la cua dels dragons és verinosa.
d) La cua del dragó va bellugar-se durant més de dos minuts sobre el recollidor de pols.
e) Uns científics van fer una investigació sobre les cues dels dragons.
[0'5 punts]
1.4. Quin tipus de text predomina en el fragment que heu llegit.
a) text argumentatiu, b) text instructiu, c) text conversacional o d) text narratiu [0'5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0'15 punts. Si no responeu la pregunta, no s'aplicarà cap descompte]
1.5. Assenyala quina de les següents paraules podria funcionar, en el text, com a sinònim de vehemència:
a) insistència, b) redundància, c) petulància o d) decadència [0'5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0'15 punts. Si no responeu la pregunta, no s'aplicarà cap descompte]
1.6. Indiqueu quin és l’únic nom, en cada llista, que no correspon a cap dels personatges que apareixen a les novel·les que heu llegit durant el segon curs del batxillerat:
1.6.1. Personatges de Mirall trencat, de Mercè Rodoreda:
a) Eladi Farriols, b) Sofia Valldaura, c) Miquel Masdéu, d) Andreu Pujol, e) l’Armanda, f) el notari Riera [0'5 punts]
1.6.2. Personatges de La bogeria, de Narcís Oller:
a) la Salomé, b) Daniel Serrallonga, c) en Giberga, d) la Matildeta, e) l’Armengol, f) la Tuies [0'5 punts]
2. Expressió escrita:
2.1. El text que heu llegit està redactat en primera persona i en estil directe. Agafeu el fragment que va des de «No hi vaig pensar de seguida…» fins a «Sobretot no la toqueu!», i feu-ne una versió literal però en estil indirecte, en què només s’utilitzi la tercera persona en els temps verbals. [1'5 punts]
2.2. Suposem que els nens al·ludits en el text són un nen i una nena (la que volia tocar la cua del dragó), d’uns deu anys. Imagineu i escriviu un hipotètic diàleg entre ells dos, després que l’autor els ha advertit: «Sobretot, no la toqueu!». Mireu que el diàleg resulti adequat i versemblant. El vostre text ha de tenir entre 80 i 100 paraules. [1'5 punts]
2.3. El protagonista del text de Fonalleras diu que va matar una cua de dragó. Tant matar com cua poden prendre, en català, un sentit figurat diferent del seu sentit recte. Escriviu dues frases amb cadascun d’aquests mots i feu que hi prenguin sentits diferents. [1 punt]
Opció B
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents.
AFINITATS
El català és una llengua romànica, resultant de l’evolució local del llatí parlat en el país en temps dels romans. Ocupa una posició central entre les llengües de la família romànica. En la seva forma actual presenta semblances particulars amb moltes d’elles. Es curiós de notar que algú ha anomenat “català dels Alps” el reto-romànic, llengua del Friül i el Sudest de Suïssa, a causa d’aquestes analogies; i fins és possible de citar algunes frases que són comunes al català amb la més allunyada de les llengües romàniques, el romanès; p. ex. foc nou o cap de bou volen dir el mateix en els dos idiomes i es pronuncien si fa no fa igual. Però naturalment res d’això no té més valor que el d’una curiositat; aquests casos accidentals són resultat del caràcter conservador dels dos llenguatges, que de vegades han romàs molt fidels a les formes llatines primitives, i en general es tracta de llengües molt diferents. D’altra banda ningú no se sorpendrà de saber que el català mostra les semblances més grans amb els membres més veïns dins la comunitat romànica, tot donant proves, però, de tendències originals i independents en tots els casos.
Joan Coromines, El que s’ha de saber de la llengua catalana, 1954.
1. Comprensió lectora:
1.1. Segons el text, les afinitats del català amb el reto-romànic i amb el romanès són més grans o més petites que amb altres llengües romàniques? [0'5 punts]
1.2. En aquest fragment tan breu hi ha molta informació concentrada. Algunes coses que s’hi expliquen són, tanmateix, exemples o aclariments per precisar el sentit d’allò que s’afirma. Localitzeu les cinc o sis afirmacions de tipus absolut que hi ha al text, i feu-ne una llista ordenada, expressant-les d’una manera ben esquemàtica i despullades de tot comentari. [1 punt]
1.3. Contesteu si són veritat o són falses (V/F) les següents afirmacions, partint del que diu el text:
a) A la zona dels Alps s’hi parla una forma de català.
b) El català i el romanès són dues llengües romàniques que tenen un caràcter conservador.
c) L’expressió foc nou, en romanès, vol dir el mateix que cap de bou.
d) El català manté diferències fins amb les llengües romàniques més veïnes.
e) El català s’assembla més amb les llengües romàniques més veïnes.
[0'5 punts]
1.4. El text que heu llegit pertany a un llibre de divulgació científica, i el registre utilitzat s’aproxima al que és propi d’alguns textos periodístics. En quin d’aquests quatre tipus de text periodístic el podríem incloure?
a) entrevista, b) crònica, c) opinió o d) reportatge [0'5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0'15 punts. Si no responeu la pregunta, no s'aplicarà cap descompte]
1.5. Assenyala quina de les següents formes verbals podria funcionar, en el text, amb un sentit equivalent a la forma han romàs (molt fidels…):
a) han lluitat, b) s’han mantingut, c) han tornat, d) s’han confós [0'5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0'15 punts. Si no responeu la pregunta, no s'aplicarà cap descompte]
1.6. Identifica, d’entre els fragments reproduïts, els que pertanyen a les novel·les que has llegit durant el segon curs del batxillerat:
1.6.1. Quin d’aquests tres textos correspon a Mirall trencat, de Mercè Rodoreda?
a) «A mig hivern l’Eladi estigué malalt. La convalescència fou llarga. Se’l veia minvat. A la primavera es reféu una mica. S’esforçava a baixar l’escala amb els aires d’abans, tot cordant-se els guants i amb el bastó penjat al braç… si trobava algun conegut el saludava però no s’aturava mai a enraonar amb ningú. Un matí d’abril sortí de casa d’hora. Anava a complir una cosa que s’havia promès de fer. Entrà un moment a veure la Teresa, que la mort de la Maria havia afectat molt. La trobà envellida; i ella, quan veié el seu gendre, pensà:
-Quina ruïna.»
b) «Encara és del meu record aquella època en la qual el mar era mirat com una immensa medecina de color blau una mica perillosa i de la qual no es podia abusar gaire. Per a prendre aquesta medecina, les famílies abans havien de consultar el metge, s’havien de posar una mena de vestits de penitents medievals o d’encartats per la Santa Inquisició, havien de freqüentar uns establiments amb estores, persianes i fulles de col, i quan tornaven de prendre la medecina del bany de mar semblava que havien fet una gran cosa, plena de risc i de procacitat, que els proporcionava la crítica àcida d’algun parent, el qual criava canaris al rebost i altra mena de paràsits damunt la pròpia epidermis.»
c) «Quan el capità Castelltort va arribar a Londres, va entendre que aterrava en un altre planeta. A l’ambaixada anglesa de Lisboa, li havien indicat l’adreça d’un hotel barat: Durrant’s, al George Street. Va constatar de seguit que el xim-xim i l’humor anglès no eren cap tòpic. Acabava de pujar en un taxi davant l’estació de Waterloo quan els bombarders alemanys, menys assidus que per l’estiu de 1940, li van donar la benvinguda.»
[0'5 punts]
1.6.2. Quin d’aquests tres textos correspon a La bogeria, de Narcís Oller?
a) «De les dues collites de bolets, la primera de l’any, la de juny, sol ésser la menys abundosa i fins passa desaparcebuda de molts. No pas del boletaire que s’ha aixecat abans de la punta d’alba. Ell agafa un cistell al braç, clava la porta i consulta l’aire del cel. És un aire una mica indecís, enterbolit una mica. El boletaire que, del seu clot de vall, no pot observar la boirada que clou els cims pensa que aquest tel és el darrer de la nit i que s’esvairà de seguida.»
b) «Doncs tornem-hi, si et plau. Es vota la monarquia i arriba l’assassinat d’en Prim.
Compta, compta la sotragada que havia de rebre, l’esperit d’aquell idòlatra! Diu que en aquells moments es trobava a Vilaniu buscant pedaç per al que ja no n’admetia; per a la fundició, que va haver de tancar; per a sa germana Adela, a qui, després d’una bona mà de garrotades que la van deixar com nova, va haver de dur a un dels seus masos per tenir-la amagada.»
c) «Totes del primeres tendències, i totes les seves aficions quan va tenir de quatre a cinc anys, no passaven de la botiga. No arribaven ni al quartel d’allí al davant. Només amb un cabdell de fil s’entretenia hores i hores: el cabdellava, el descabdellava, semblava que volgués comptar les canes, com si ja pressentís la importància d’això de les mides, i sempre el tornava al seu lloc sense equivocar-se de capsa. Amb dugues dotzenes de botons, apilant-los, arrenglerant-los, i tornant-los a apilotar, hi jugava tota la tarda, i si en perdia un, plegava i es quedava malhumorat.»
[0'5 punts]
2. Expressió escrita:
2.1. La primera frase del text conté una definició molt sintètica de què és una llengua romànica: una llengua «resultant de l’evolució local del llatí parlat en el país en temps dels romans». Torneu a explicar això mateix amb unes altres paraules, amb més espai i d’una manera més planera (utilitzeu 40 paraules com a màxim) .
[1'5 punts]
2.2. Aplicada a les llengües, la paraula afinitat, que apareix al títol, té un sentit molt determinat. Però aquest terme pot usar-se també en altres contextos, i llavors pren sentits una mica diferents. Penseu en alguna persona, real o imaginària, amb qui tingueu afinitats d’algun tipus, i expliqueu-les breument. El vostre text ha de tenir entre 80 i 100 paraules.
[1'5 punts]
2.3. Al text s’esmenten les construccions foc nou i cap de bou, que volen dir el mateix en català i en romanès. Els mots cap i foc, però, poden tenir diferents significats en català, segons el context. Escriviu dues frases amb cadascuna d’aquestes paraules en què prenguin sentits clarament diferents.
[1 punt]
Opcions A i B (Part comuna)
3. Reflexió lingüística:
3.1. Mireu-vos aquest fragment i contesteu les preguntes que es fan a continuació: «L’avi va entrar a la cuina i va trobar les nétes que ja l’esperaven amb un regal. Ell va agrair-los el detall amb una abraçada i les va estirar cap al carrer: -Anem a comprar llaminadures; ja sé que us en queden molt poques»
a) Anoteu tots els pronoms febles que hi apareixen:
b) Quins d’aquests són pronoms personals?
c) Assenyaleu la persona i el nombre de tots els pronoms personals que apareixen al text:
d) Indiqueu la funció sintàctica de cadascun d’aquests pronoms:
e) Digueu quin és l’antecedent de cadascun d’ells en el text:
[0'5 punts]
3.2. Construeix una oració adverbial causal i una altra de consecutiva a partir de les parelles d’oracions següents :
a) El govern ha posat el cas a votació. Les pressions polítiques han estat molt fortes.
CAUSAL: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
CONSECUTIVA: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
b) El vent ha bufat molt fort a l’Empordà. Els bombers de la Bisbal han hagut de socórrer molts veïns.
CAUSAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
CONSECUTIVA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
[0'5 punts]
3.3. D’entre les següents formes verbals, quina és la que correspon a la tercera persona plural del present de subjuntiu del verb fer?
a) fagin, b) facin, c) fessin, d) fecin
[0'5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0'15 punts. Si no responeu la pregunta, no s'aplicarà cap descompte]
3.4. Quina d’aquestes paraules no conté el so [s]?
a) sal, b) roser, c) bardissa, d) vencedor
[0'5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0'15 punts. Si no responeu la pregunta, no s'aplicarà cap descompte]
EXTRET DE:
http://www.gencat.cat/diue/doc_un/pau_llca1.pdf
Recuperació de la segona avaluació
3 de/d' març de 2010Llengua catalana
II batxillerat
Per recuperar la segona avaluació has de presentar un dossier escrit a mà amb les activitats següents (ben realitzades):
1. LECTURA: La retòrica del llop davant l’anyell (pàg. 49-53)
Resum de la lectura
Comentari de text (seguint els models de les pàgines 42-44 i 115-117)
Exercicis 3, 7, 10.
2. LECTURA: Què és la política (pàg. 101-106)
Resum de la lectura
Comentari de text (seguint els models de les pàgines 42-44 i 115-117)
Exercicis 3, 6, 11.
3. Els signes de puntuació (pàg. 107-112)
Exercicis 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21.
4. Morfologia verbal (pàg. 246-261)
Exercicis: 6, 7, 10, 12, 19, 21, 27, 28, 29, 31, 38, 39, 40, 41.
5. Els pronoms relatius (pàg. 350- 359)
Exercicis: 4, 8, 13, 14, 17, 18, 20, 21, 23.
6. Els dialectes (pàg. 198-209)
Exercicis 1, 2, 3, 4.
DATA DE PRESENTACIÓ: 12 d’abril de 2010
Informació: selectivitat 2010
21 de/d' gener de 2010Estructura de l’examen de selectivitat 2010 de llengua catalana:
http://www.gencat.cat/diue/doc_un/pau_llca1_2010.pdf
Orientacions sobre les proves de selectivitat 2010 de llengua:
http://www.gencat.cat/diue/doc_un/pau_llen1.pdf
Preguntes i respostes:
Recuperació de la 1a avaluació
11 de/d' desembre de 2009Llengua catalana
II batxillerat
Per recuperar la primera avaluació has de presentar un dossier amb les activitats següents (ben realitzades):
UNITAT 1
Resum de la lectura (pàgines 9-11)
Comentari de text
UNITAT 2
Resum de la lectura (pàgines 29-31)
Comentari de text
7. Els constituents de l’oració (pàgines 295-303)
Exercicis: 7, 9, 10, 11, 13, 19.
8. Els pronoms (pàgines 304-310)
Exercicis: 3, 4, 5, 8, 10, 12, 13.
9. Els pronoms (pàgines 310-322)
Exercicis: 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 18, 20, 22, 24.
10. Les combinacions de pronoms febles (pàgines 323- 331)
Exercicis: 1, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18.
DATA DE PRESENTACIÓ: 11 de gener de 2010.
Bon estiu
15 de/d' juny de 2009Us desitjo a tots que tingueu un bon estiu.
Que la collita sigui abundosa
Examen de selectivitat i pauta de correcció
10 de/d' juny de 2009Proves d’accés a la Universitat. Curs 2008-2009 / Sèrie 4
Llengua catalana i literatura
Escolliu UNA de les dues opcions.
Opció A
Bèlgica
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
5 guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant en les prades.
10 I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmula,
tota desig d’emmirallar els estels.
M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb soldats no gaire de debò,
15 on tothom s’entendrís de música i pintures
o del vell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
20 amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
25 amb molt de tot per a tothom.
Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia,
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
30 i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
35 I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.
40 Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
45 De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.
Josep CARNER. Llunyania. 1952
1. Comprensió
1.1. Resumiu, en vuit línies com a màxim, quins són els components principals de la ciutat ideal a la qual es refereix el poeta en les dues estrofes centrals.
[1 punt]
1.2. Formant part del seu ideal, el poeta juga, de vegades, amb parelles d’elements contraris: per exemple, quan es refereix a cases antigues (vers 29) en contrast amb cases noves (vers 30). Anoteu en el quadern de respostes quatre casos més d’aquesta mena de contrastos o oposicions.
[1 punt]
1.3. En els tres darrers versos de la primera estrofa el poeta introdueix dues imatges, l’una se centra en l’expressió restarien captius, i l’altra, en l’expressió desig d’emmirallar. Expliqueu què volen dir aquestes dues imatges i com es relacionen l’una amb l’altra.
[1 punt]
1.4. Tenint en compte el context en què apareixen els termes següents, que trobareu subratllats en el text, anoteu en el quadern de respostes un sinònim per a cadascun d’ells:
plegades trèmula eminents desert
[1 punt]
2. Expressió i comentari crític
Desenvolupeu, en unes dues-centes paraules, UN dels temes següents:
[2 punts]
a) Comentari literari del poema «Bèlgica», de Josep Carner.
b) La poesia èpica i la poesia lírica: diferències més importants.
3. Reflexió lingüística sobre el text
3.1. En el primer vers del poema, s’hi llegeix una oració condicional que modifica, com a subordinada, l’oració principal el verb de la qual és m’agradaria. Però aquesta oració condicional també afecta pel sentit, en certa manera presidint-les, la resta d’oracions principals que figuren en el poema. Identifiqueu, estrofa per estrofa, TOTES les oracions principals des del punt de vista sintàctic, i anoteu en el quadern de respostes cadascuna de les formes verbals que els corresponen.
[1 punt]
3.2. Anoteu en el quadern de respostes TOTS els substantius pertanyents al camp lèxic del regne vegetal que hi ha en les dues primeres estrofes del poema. (Si algun terme apareix més d’una vegada, anoteu-lo tantes vegades com apareix.)
[0,5 punts]
3.3. Considereu el fragment següent, subratllat en el text: Però ningú no se’n podria témer en fent sa via.
De les quatre opcions següents, només UNA és del tot correcta. Indiqueu quina és:
a) Però ÉS una conjunció de subordinació, i ningú FA de subjecte.
b) podria ÉS un verb modal, i témer FA de predicatiu.
c) en fent ÉS una locució adverbial, i sa via FA de complement directe.
d) sa ÉS un adjectiu possessiu o un especificador, i ’n (de se’n) FA de complement de règim verbal.
[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no s’aplicarà cap descompte.]
3.4. Pareu atenció a la seqüència següent, que trobareu subratllada en el text: Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es filtrés la llum.
Identifiqueu i transcriviu íntegrament en el quadern de respostes TOTS els constituents explícits de la seqüència (mots, sintagmes o oracions subordinades) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte, la d’atribut, la de predicatiu i la de complement circumstancial de lloc.
[1 punt]
3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
prades bones manyacs japonès església
[1 punt]
Opció B
Introducció a la Ilíada (fragment)
Convé, per tant, recordar què és el que l’arqueologia ha establert de manera relativament inequívoca; que és, més o menys, el següent. El turó de Hissarlik, a la Tròada, no lluny de l’Hel·lespont, constitueix un dels emplaçaments que una tradició (no especialment antiga) fornia per a l’antiga Troia; no es tracta pas de l’únic emplaçament proposat, per cert. Tanmateix, els arqueòlegs, de Schliemann ençà, hi han descobert restes d’una munió de «ciutats». Els estrats més antics del jaciment són anteriors, de mil·lennis, a la presumpta «Troia homèrica». Alguna d’aquestes «ciutats» fou coratjosament identificada amb la ciutat cantada per Homer; però, en la realitat dels fets, havia trobat la seva fi en un violent terratrèmol, no pas per obra d’un agent humà. La ciutat immediatament posterior (que presenta uns trets singularment difícils de casar amb els del relat heroic) va ésser víctima d’un impetuós incendi, no se sap si fortuït o intencionat. El fet que aquest incendi fos realment provocat per un enemic exterior, i no pas per qualsevol atzar desgraciat, és quelcom ben possible, però no pas demostrat. La cosa més greu és que no tenim ni un sol indici seriós, almenys ara com ara, que permeti identificar aquest enemic exterior. Aleshores, doncs, a ningú assenyat no se li acudirà pas negar que les excavacions de Hissarlik, on tants arqueòlegs eminents han esmerçat esforços portentosos, no siguin pas d’una importància extraordinària; però no resulta gens evident que aportin informacions incontrovertibles sobre la Guerra de Troia. La identitat entre aquestes «Troies» successives i la «Troia d’Homer» no forma part de la mena de qüestions que la ciència arqueològica seriosa malda per plantejar i resoldre, actualment. El problema de la identificació, formulat en aquests termes, està mal plantejat; possiblement, no té ni sentit.
Jaume PÒRTULAS. Introducció a la Ilíada. Homer, entre la història i la llegenda. 2008
1. Comprensió
1.1. Resumiu, en sis línies com a màxim, què ha establert l’arqueologia, amb una certa seguretat, sobre els presumptes emplaçaments de Troia.
[1 punt]
1.2. En el text, els substantius ciutat i Troia de vegades hi apareixen entre cometes, i d’altres, sense (en singular, però també en plural). Expliqueu en què es diferencien aquests dos usos.
[1 punt]
1.3. Per a cadascun dels adjectius següents, que trobareu subratllats en el text, indiqueu un sinònim que pugui substituir-lo adequadament en el context en què apareix:
impetuós fortuït greu seriós
[1 punt]
1.4. En la part final del text, que s’inicia amb «Aleshores, doncs, […]» i que finalitza amb «[…] no té ni sentit» (línies 15-22), s’hi poden llegir, com a conclusions, quatre tesis. Reformuleu succintament aquestes tesis en el quadern de respostes, emprant, com a màxim, una línia per a cadascuna.
[1 punt]
2. Expressió i comentari crític
Desenvolupeu, en unes dues-centes paraules, UN dels temes següents:
[2 punts]
a) Què en sé, de la Guerra de Troia, i per quines fonts (escolars, literàries, cinematogràfiques, etc.) he arribat a saber-ho.
b) Relacions entre el cinema i la literatura. (Podeu inspirar-vos en algun cas concret que us hagi interessat, o bé desenvolupar consideracions generals.)
3. Reflexió lingüística sobre el text
3.1. Indiqueu quina funció sintàctica exerceix cadascuna de les oracions o construccions subordinades següents, que trobareu subratllades en el text:
a) què és el que l’arqueologia ha establert de manera relativament inequívoca
b) que una tradició (no especialment antiga) fornia per a l’antiga Troia
c) que presenta uns trets singularment difícils de casar amb els del relat heroic
d) El fet que aquest incendi fos realment provocat per un enemic exterior, i no
pas per qualsevol atzar desgraciat
e) que les excavacions de Hissarlik […] no siguin pas d’una importància
extraordinària
f ) que aportin informacions incontrovertibles sobre la Guerra de Troia
[1 punt]
3.2. Pareu atenció al fragment següent, que trobareu subratllat en el text: Alguna d’aquestes «ciutats» fou coratjosament identificada amb la ciutat cantada per Homer.
De les quatre opcions següents, només UNA és del tot correcta.
Indiqueu quina és:
a) amb la ciutat cantada per Homer FA de complement circumstancial de companyia, i Alguna FA de subjecte.
b) cantada per Homer FA de complement de nom, i per Homer FA de complement agent.
c) d’aquestes «ciutats» FA de complement de nom, i fou FA de còpula.
d) identificada FA d’atribut, i coratjosament FA de determinant (o especificador) d’adjectiu.
[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no s’aplicarà cap descompte.]
3.3. Indiqueu a quina categoria gramatical pertany cadascun dels mots següents, que trobareu subratllats en el text:
a) emplaçament agent immediatament evident
[0,5 punts]
b) realitat trobat assenyat identitat
[0,5 punts]
3.4. Anoteu en el quadern de respostes quatre substantius del text que pertanyin al camp semàntic de l’arqueologia, però diferents d’arqueologia i arqueòlegs.
[0,5 punts]
3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Tròada lluny descobert presumpta exterior
[1 punt]
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
PAUTA DE CORRECCIÓ
Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves
OPCIÓ A
1.
1.1. En la ciutat ideal en la qual al poeta li agradaria envellir, els militars hi tindrien poc paper, la gent en general seria aficionada a la música, a la pintura i al cultiu de les flors, i els nens i els obrers no estarien desvalguts. Les cases hi serien confortables i no hi mancaria un mercat ben proveït de tot per a tothom. En aquesta ciutat faria bo de veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. Hi hauria savis de diverses menes i en les inauguracions de monuments, sota la pluja, hi assistirien, en bon ordre, molts prohoms. I al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida.
1.2.
v.10: manyacs vs. cruels
v.20-21: flors ardents vs. dies més gebrats
v.27-28: amor de la malenconia vs. desig de novetat
v.37: l’amor vs. la solitud
v.37: la joia vs els planys
1.3. La primera imatge parteix del fet que l’aigua tremolosa dels canals, en fer de mirall del cel i dels núvols, d’alguna manera els fa presoners (que els miralls captiven les seves imatges, és una figura prou coneguda). En la segona imatge hi ha una personificació de l’aigua del mateix mirall, en la mesura que a aquesta aigua se li atribueix un desig d’emmirallar, segurament enllà del cel cobert de núvols, les estrelles.
1.4. plegades: juntes, aplegades, ben avingudes, reunides…
trèmula: tremolosa, tremolenca, agitada, moguda…
eminents: excel·lents, importants, il·lustres; alts, prominents, destacats…
desert: mancat, faltat, privat, abandonat, deixat, carestiós…
2. La redacció s’ha de valorar d’acord amb el document Estructura dels exercicis de llengua catalana i de llengua castellana. Criteris generals d’avaluació.
3.
3.1.
1a estrofa: v.11: restarien
2a estrofa: v.13: M’agradaria
v.23: hi hauria
3a estrofa: v.31: trobaria
v.33: farien
v.36: hi hauria
4a estrofa: v.39: viuria
v.41: se’n podria (témer)
v.42: coneixeria
v.45: dirien
3.2. prades (v.4); arços, oms, pereres (v.5); prades (v.9); arbre (japonès), flor (v.16); flors (v.20).
3.3. L’opció correcta és la d).
3.4. subjectes:
les terres estrangeres
fer-me vell en un país on es filtrés la llum
la llum
atribut: el meu fat
predicatiu: vell
complements circumstancials de lloc:
en un país on es filtrés la llum
on
3.5. prades: .d.: [ ], o bé: aproximant dental sonor;
bones. .b.: [b], o bé: oclusiu labial sonor;
manyacs: .ny.: [ ], o bé: nasal palatal (sonor)
japonès. .j.: [ ], o bé: fricatiu palatal sonor;
església: .s.: [z], o bé: fricatiu alveolar sonor
OPCIÓ B
1.
1.1. En el turó de Hissarlik, que una certa tradició considerava l’emplaçament de Troia, els arqueòlegs hi han descobert moltes «ciutats». Les més antigues són molt anteriors a l’època cantada per Homer. D’altres s’han volgut identificar amb la Troia homèrica, però sense resultats convincents: una d’elles, per exemple, va ser víctima d’un terratrèmol, i la immediatament posterior, d’un incendi, respecte del qual, tanmateix, no se sap si va ser fortuït o no, ni es coneix la identitat del presumpte enemic que l’hauria provocat.
1.2. «ciutats», que entre cometes apareix dos cops, indica que és costum d’anomenar així els jaciments, sense que hi hagi evidència que es tracti de ciutats pròpiament dites; ciutat, sense cometes, apareix en l’expressió la ciutat cantada per Homer: és un ús coherent amb el fet que Homer cantava el que creia que era una ciutat pròpiament dita; també apareix en l’expressió La ciutat immediatament posterior: en aquest cas l’autor fa ús de ciutat, sense cometes, per referir-se a allò que fins ara havia posat entre cometes, potser per evitar l’enfarfec de tantes cometes reticents.
«Troia homèrica», «Troies» i «Troia d’Homer»: en aquestes tres expressions les cometes semblen indicar reticència sobre l’existència real de la ciutat de Troia, tot recollint que fan referència a entitats anomenades així, per Homer, però també molt generalment; Troia sense cometes apareix en les expressions l’antiga Troia i la Guerra de Troia, les quals són usades per l’autor de manera natural, com s’acostuma a fer per designar una ciutat i una guerra que, encara que no fossin reals, tothom pren per tals, si més no en la mesura que formen part d’un bagatge cultural fonamental.
1.3.
impetuós: violent, virulent, brutal, devastador, arrasador, assolador…
fortuït: accidental, casual, indeliberat, no provocat, no intencionat, atzarós…
greu: important, bàsica, decisiva; lamentable, deplorable, trista…
seriós: segur, cert, indiscutible, indubtable, inqüestionable, fidedigne…
1.4.
1a) Les excavacions de Hissarlik tenen una importància extraordinària.
2a) Les excavacions no aporten informacions indiscutibles sobre la Guerra de Troia.
3a) L’arqueologia seriosa no té com a objectiu identificar les «ciutats» amb Troia.
4a) El problema de la identificació està mal plantejat; potser no té cap sentit.
2. La redacció s’ha de valorar d’acord amb el document Estructura dels exercicis de llengua catalana i llengua castellana. Criteris generals d’avaluació.
3.
3.1.
a) fa de complement directe
b) fa de complement de nom
c) fa de complement de nom
d) fa de subjecte
e) fa de complement directe
f) fa de subjecte
3.2. L’opció correcta és la b).
3.3.
a) emplaçament: nom; agent: nom; immediatament: adverbi; evident: adjectiu.
b) realitat: nom; trobat: participi passat; assenyat: adjectiu; identitat: nom.
3.4. emplaçament(s); estrats; jaciment; excavacions.
3.5 Tròada. .d.: [ ], o bé: aproximant dental sonor
lluny: .ll.: [ ], o bé: lateral líquid palatal
descobert: .b.: [ ], o bé: aproximant labial sonor
presumpta: .s.: [z], o bé: fricatiu alveolar sonor
exterior: .x.: [ks], o bé: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
Literatura catalana i Literatura castellana / 2n de batxillerat
5 de/d' juny de 2009II BATXILLERAT D’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS
Promoció 2008-2010
Literatura catalana (matèria de modalitat)
Lectures
1. ÀNGEL GUIMERÀ, Maria Rosa.
2. VÍCTOR CATALÀ, Solitud.
3. VICENT ANDRÉS I ESTELLÉS, Antologia poètica.
4. JOAN OLIVER, Allò que tal vegada s’esdevingué.
5. MONTSERRAT ROIG, Ramona, adéu.
6. MARIA MERCÈ MARÇAL, Bruixa de dol.
Literatura castellana (matèria de modalitat)
Lectures
1. El Romancero
2. Miguel de Cervantes Saavedra, El Quijote.
3. Tirso de Molina, El burlador de Sevilla.
4. Rosalía de Castro, Antología poética.
5. Miguel Delibes, Cinco horas con Mario.
6. Enrique Jardiel Poncela, Eloísa está debajo de un almendro.
Trobareu més informació a l’adreça:
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/Batxillerat/lectures_batx.pdf
La novel·la i el conte
4 de/d' juny de 2009La novel·la i el conte es deixen comparar analògicament amb el cine i la fotografia, en la mesura que una pel·lícula és, en principi, un ordre obert, novel·lesc, mentre que una fotografia reeixida pressuposa una cenyida limitació prèvia, imposada, en part, pel reduït camp que abraça la càmera i per la forma en què el fotògraf utilitza estèticament aquesta limitació. No sé si vostès han sentit a parlar del seu art a un fotògraf professional; a mi sempre m’ha sorprès el fet que s’expressi tal com podria fer-ho un contista en molts aspectes. Fotògrafs de la qualitat d’un Cartier-Bresson o d’un Brassaï defineixen el seu art com una aparent paradoxa: la de retallar un fragment de la realitat, i fixant-li determinats límits, però de tal manera que aquest retall actuï com una explosió que obre de bat a bat una realitat molt més àmplia, com una visió dinàmica que transcendeix espiritualment el camp comprès per la càmera. Mentre que en el cine, com a la novel·la, la captació d’aquesta realitat més àmplia i multiforme s’aconsegueix mitjançant el desenvolupament d’elements parcials, acumulatius, que no exclouen, per descomptat, una síntesi que doni el clímax de l’obra, en una fotografia o un conte de gran qualitat es produeix a l’inrevés, és a dir que el fotògraf o el contista es veuen obligats a escollir i limitar una imatge o un esdeveniment que siguin significatius, que no solament valguin per ells mateixos sinó que siguin capaços d’actuar en l’espectador o en el lector com una mena d’obertura, de ferment que projecta la intel·ligència i la sensibilitat cap alguna cosa que va molt més enllà de l’anècdota visual o literària contingudes en la foto o en el conte.
Un escriptor argentí, molt amic de la boxa, em deia que en aquest combat que s’entaula entre un text apassionant i el seu lector, la novel·la guanya sempre per punts, mentre que el conte ha de guanyar per knockout. És cert, en la mesura que la novel·la acumula progressivament els seus efectes en el lector, mentre que un bon conte és incisiu, mordent, sense quarter, des de les primeres frases. No s’ha d’entendre això massa al peu de la lletra, perquè el bon contista és un boxador molt astut, i molts dels seus cops inicials poden semblar poc eficaços quan, en realitat, estant minant ja les resistències més sòlides de l’adversari. [...]
El contista sap que no pot procedir acumulativament, que no té per aliat el temps; el seu únic recurs és treballar en profunditat, verticalment, sigui cap amunt o cap avall de l’espai literari. I això, que expressat així sembla una metàfora, expressa tanmateix l’essencial del mètode. El temps del conte i l’espai del conte han d’estar com condensats, sotmesos a una alta pressió espiritual i formal per tal de provocar aquesta obertura a què m’he referit abans. Basta preguntar-se per què un determinat conte és dolent. No és dolent pel tema, perquè en literatura no hi ha pas temes bons ni dolents, hi ha només un bon o un mal tractament del tema. Tampoc no és dolent perquè els personatges estan mancats d’interès, ja que fins i tot una pedra és interessant quan se n’ocupa un Henry James o un Franz Kafka. Un conte és dolent quan és escrit sense aquella tensió que ha de manifestar-se des de les primeres paraules o les primeres escenes. I així podem anticipar ja que les nocions de significació, d’intensitat i de tensió han de permetre’ns, com es veurà, apropar-nos millor a l’estructura mateixa del conte. [...]
Un conte és significatiu quan trenca els seus propis límits amb aquella explosió d’energia espiritual que il·lumina bruscament alguna cosa que va molt més enllà de la petita i a vegades miserable anècdota que conta. Penso, per exemple, en el tema de la majoria dels admirables relats d’Anton Txèkhov. ¿Què hi ha allí que no sigui tristament quotidià, mediocre, moltes vegades conformista o inútilment rebel? El que es conta en aquells relats és quasi el que, de petits, a les avorrides tertúlies que havíem de compartir amb els grans, sentíem contar als avis i a les ties; la petita, insignificant crònica familiar d’ambicions frustrades, de modestos drames locals, d’angoixes a la mesura d’una sala, d’un piano, d’un te amb pastes. I tanmateix són significatius, alguna cosa esclata en ells mentre els llegim i ens proposa una mena de ruptura del quotidià que va molt més enllà de l’anècdota ressenyada. [...]
Fragments d’Algunos aspectos del cuento de Julio Cortázar.
1. Comprensió del text
1.1. D’acord amb el que diu Julio Cortázar, explica (amb les teves paraules) què tenen en comú un cineasta i un novel·lista en l’execució de les obres respectives.
1.2. Segons Julio Cortázar, quins elements fan que un conte esdevingui un bon relat i quins elements no hi tenen un paper rellevant. Com argumenta la seva opinió?
1.3. Digues el significat (definició o sinònim) que tenen en el text aquestes paraules: reeixida (lín. 3), cenyida (lín. 3), paradoxa (lín. 8), ferment (lín. 19), anècdota (lín. 46).
2. Anàlisi lingüística
2.1. Fes la transcripció fonètica dels sons que corresponen a les grafies subratllades d’acord amb l’estàndard central:
una fotografia reeixida pressuposa una cenyida limitació prèvia
2.2. Què indica l’accent o la dièresi en cadascuna de les paraules següents:
prèvia, actuï, més, interès, fotògraf.
2.3. Fes la flexió completa d’aquestes paraules:
prèvia, reduït, capaços, sòlides, incisiu.
2.4. Digues la categoria i la funció sintàctica dels elements destacats:
a) es deixen comparar analògicament amb el cine
b) No sé si vostès han sentit a parlar del seu art
c) obre de bat a bat una realitat molt més àmplia
d) aquesta obertura a què m’he referit abans
e) alguna cosa esclata en ells mentre els llegim
2.5. Analitza aquesta frase:
Un conte és significatiu quan trenca els propis límits amb una explosió d’energia que il·lumina bruscament alguna cosa.
3. Expressió escrita
Fes un redactat de 200 paraules a partir d’un d’aquests títols:
a) Un conte, una petit tresor
b) El conte que mai no oblidaré
Correcció de l’examen (maig de 2009) / 2n de batxillerat
18 de/d' maig de 20091. Fonètica. Digues quin fenomen de contacte es produeix en cadascuna de les seqüències fòniques següents:
a) Quina hora és? -> Elisió.
b) Avui no hi és. -> Sinalefa.
c) Les ales esteses. -> Sonorització.
d) Vint anys. -> Sensibilització.
e) Un gat. -> Velarització.
2. Sintaxi. Digues la funció sintàctica de cadascun dels elements subratllats:
No se n’adonarà ningú. / Però què dius!? / No hi hem trobat res.
CRV / Subj / CD / CC / CD
3. Sintaxi. Escriu una oració composta en què hi aparegui l’oració subordinada (subratlla-la) que s’indica en cada cas:
a) O Subst d’infinitiu [Subj]: M’agradaria treballar amb tu.
b) O Subst interrogativa (indirecta) [CD]: No sé qui ho ha dit.
c) O Adj de relatiu [CN]: El noi que ens ha atès és molt amable.
d) O Adv pròpia (temps): Quan acabis la feina, vine a ajudar-me.
e) O Adv impròpia (concessió): Encara que plogui, anirem a la platja.
4. Lexicologia. Analitza (nom, significat o funció) els elements que constitueixen els mots següents:
a) desarrelar
des-: morfema derivatiu (prefix) de sentit negatiu.
-arrel-: morfema lèxic (lexema o arrel).
-ar: morfema derivatiu i flexiu que indica verb en mode infinitiu.
b) enamorament
en-: morfema derivatiu (prefix) amb sentit d’inclusió o de relació.
-amor-: morfema lèxic (lexema o arrel).
-ament: morfema derivatiu (sufix) que indica nom abstracte.
c) ferrocarrils
nom compost de ferro i carril.
-s: morfema flexiu (masculí plural).
d) xenofòbia
nom compost de dos ètims grecs:
xeno- (estranger, estrany) i -fòbia (aversió, odi).
e) caminaries
cami(n)-: morfema lèxic (lexema o arrel)
-aries: morfema derivatiu i flexiu que indica verb en 2a persona del condicional.
5. Correcció. Corregeix els errors que trobis en aquestes frases.
a) Els membres del jurat, no van ser capaços de consensuar el veredicte.
Els membres del jurat no van ser capaços de consensuar el veredicte.
b) Els amics de l’Isabel, estaven segurs de que es casaria abans de l’estiu.
Els amics de la Isabel estaven segurs que es casaria abans de l’estiu.
c) La policia va detenir als lladres, abans de que poguessin travessar la frontera.
La policia va detenir els lladres abans que poguessin travessar la frontera.
d) Duiem un regal per al cunyat, però al final no se’l vam donar.
Dúiem un regal per al cunyat, però al final no l’hi vam donar.
e) Han traduit la novel·la a trenta tres idiomes.
Han traduït la novel·la a trenta-tres idiomes.
6. Documents administratius. Explica l’estructura o el format que ha de presentar una instància.
1. Dades personals de qui fa la instància.
2. Exposició de fets darrere la paraula EXPOSO.
3. Sol·licitud darrere la paraula DEMANO.
4. Població, data i signatura.
5. Destinatari (amb majúscules a peu de pàgina).
7. Literatura. Explica les característiques del gènere èpic en un text de 75 paraules.
El gènere èpic és un gènere narratiu, en vers o en prosa, que explica les gestes dels herois d’un poble. En les èpoques antiga i medieval, la poesia èpica era recitada en públic i es transmetia, doncs, per via oral. L’èpica de caràcter culte, de transmissió escrita, se solia basar en la història, els mites i les llegendes del poble. Uns exemples d’èpica culta són L’Atlàntida i Canigó de Jacint Verdaguer.
8. Retòrica. Defineix aquestes figures literàries:
a) Metàfora: Figura que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que tingui una certa semblança amb aquella.
b) Metonímia: Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra prenent l’efecte per la causa, el contingut pel continent, etc., o viceversa. Ex: Viu del seu treball. Tastarem aquest plat.
c) Hipèrbole: Figura en què l’expressió és una exageració evident.
d) Prosopopeia: Figura que consisteix a fer parlar persones absents o difuntes, o coses inanimades i abstractes, com si fossin presents, vives i animades (personificació).
e) Sinestèsia: Figura retòrica consistent en l’associació d’elements que provenen de diferents dominis sensorials. Ex: Hi havia un silenci verd.
9. Textos. Caracteritza els textos científics en un escrit de 200 paraules.
Característiques que ens poden permetre fer el redactat:
a) Trets generals:
· Exposició objectiva dels coneixements.
· Disposició lògica i coherent dels conceptes i les idees que s’exposen.
· Ús d’un llenguatge denotatiu amb predomini de la funció referencial.
· Predomini de seqüències expositives i argumentatives (en els textos tècnics també hi podem trobar seqüències directives o instructives).
· Abundància de termes específics de sentit unívoc o monosèmic (amb un sol sentit).
b) Recursos discursius predominants:
· La definició: recurs necessari per fer entendre l’abast dels conceptes o dels termes específics.
· La descripció: recurs que ens permet visualitzar objectes i fenòmens de la investigació i procediments tècnics.
· La classificació: recurs que ens permet jerarquitzar els conceptes.
· La comparació: recurs que facilita la comprensió de fenòmens poc coneguts a partir d’uns altres que ens són pròxims.
· L’exemplificació: recurs que facilita la comprensió a partir de la concreció de conceptes abstractes o poc coneguts.
· La demostració: recurs que permet verificar una hipòtesi o una teoria científica.
