Literatura catalana primer de batxillerat

Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Mas Pla de Llofriu, 1981). És l’escriptor català més llegit i més popular de totes les èpoques. Dedica la seva vida a la literatura i al periodisme. La seva obra completa, que ell mateix comença el 1956, es reprèn d’una manera definitiva el 1965. Abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. Com altres escriptors catalans, és un home de cultura francesa; els seus models literaris són Stendhal i Proust, tot i que la seva influència ideològica parteix de Leopardi, Voltaire i Montaigne. Des de molt jove, es planteja la literatura com a professió. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d’on escriu cròniques polítiques i culturals. Comparat amb el del Noucentisme, el seu estil representa, a partir de Coses vistes (1925), una novetat per la seva naturalitat i l’aportació que fa d’aproximar la literatura a un públic ampli. La seva obra s’ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. Per qüestions de caire polític i ideològic, és l’escriptor que ha aixecat més controvèrsia, sobretot per la seva pretesa vinculació al bàndol feixista amb motiu de la guerra civil espanyola i, en conseqüència, per les reiterades negatives del jurat a concedir-li, a partir del 1969, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Obté quatre vegades el Premi Crítica Serra d’Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li concedeix la Medalla d’Or. La seva obra es reedita constantment.

Per tenir més informació de Josep pla clica aquí.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Aquí teniu l’esquema d’un comentari literari de text que serveix tant per un text narratiu com per un text poètic. Per poder fer el comentari bé us adjunto en document pdf un resum de teoria literària tant pel que fa a la narrativa com a la poesia.

Resum de teoria literària

1. Numereu les línies
2. Llegiu atentament el text i busqueu al diccionari el sentit de les paraules que no domineu prou.
3. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Es tracta d’un text narratiu i més en concret d’una novel·la. Les característiques dels textos narratius les teniu en les vostres redaccions o a la àgina 23 del llibre. Podeu ampliar amb el que explica el llibre de la narrativa (a partir de la pàgina 197 del llibre).

En relació al Tirant en concret us copiu un parel de fragments del que explica el Jordi Tiñena:

Qualificada encertadament com a novel·la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l’allunya de les novel·les de cavalleria de l’Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l’humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel·les europees del moment.

Narrada en tercera persona per un narrador discret que poques vegades intervé i mai no busca la complicitat del lector amb 1a presència, però, d’alguns narradors interposats en alguns episodis—, Tirant lo Blanc és una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg, de vegades retòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós, es fonen amb encert en el marc d’una trama de gran varietat temàtica. És justament aquesta varietat el seu màxim atractiu: amb escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot plegat, procedent de l’observació de la realitat, la imaginació, la història i la literatura, conforma un món viu i complex, habitat per uns personatges que ens semblen de carn i ossos pel tractament psicològic individual que sovint reben els més importants. D’altra banda, el seu estil s’ajusta clarament al to dels episodis narrats; des del greu i seriós de les escenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu i intencionat dels episodis més humorístics o eròtics, des de la descripció del detall fins a la generalitat del conjunt i des de l’estil de les lletres de batalla fins a les metàfores militars de caràcter sexual.