M’havia oblidat de penjar unes quantes de les vostres magnífiques creacions, entre elles aquesta de l’Hajar, que fa una fantàstica animació del poema de Primo Levi, tan vigent en els nostres dies de bogeria col·lectiva.
Més val tard que mai! FInalment, la Marina ens ha enviat el seu poema visual:
Aquest poema de Mossèn Cinto, Jacint Verdaguer, és un dels que ha expressat amb més vigor l’enyorança i l’amor a la pàtria. Ha estat musicat i en Lluís n’ha fet una animació plena de detalls significatius. No us la perdeu!!!
Magnífica animació del poema de Montserrat Abelló realitzada per la Luciana.
Aquest magnífic poema d’amor de Joan Salvat Papaseit està presentat i animat per la Camila. No us el perdeu!
Si pot ser, escoltant el mar de fons.
Magnífic poema escrit i muntat per l’Eduard.
Gaudiu-ne!!
No us perdeu aquesta animació d’en Mekki, a la vostra disposició de cara a la primavera.
Aquí teniu el poema escrit i presentat per la Coral. Realment està molt bé i és molt adequat per les dates que s’acosten.
Poesia animada proposada per la Marta.
Poesia animada proposada per la Nora S.
Amb un vent ferm, segur, fred però familiar, confiat, amb aquest vent es va moure, va donar un balanceig radical, un balanceig que mai havia fet. Amb aquest balanceig va trobar molt més que un vent, va trobar a tot un huracà de coses bones, aquest vent fort va venir a balancejar-lo expressament a ell, no va escollir cap balancí més, solament a ell… Aquest balancí necessitava un vendaval, aquest balancí volia per fi poder balancejar-se sense temors a trencar-se, que algú es pogués asseure en ell, al costat d’ell. Aquest balancí volia construir un nou conte amb un balanceig senzill, suau i dolç. Aquest vent va moure la meva vida, li va donar un altre sentit, per fi miro a l’altre costat i trobo aquest vent que m’ajuda, aquest huracà que simbolitza tota la teva família, aquest vent que ets tu, i el balancí és la meva vida. Hi ha molts balancins i molts vents, però si hi ha un vent que ens fa especial, és que ens tenim l’un a l’altre, gràcies per aquest aire càlid que em va fer volar a un altre món, gràcies per aquesta confiança que em vas fer agafar cap a tu i gràcies per deixar-me balancejar per tu. Gràcies per mai deixar d’esbufegar-me, gràcies per portar-me un huracà ple d’històries, ple de rialles i preocupacions, gràcies per aparèixer en la meva vida, gràcies a tu i a tota la teva família per ser així de forts. Gràcies per ser sempre estiu en el meu interior. El teu es el vent que mou la meva vida.
Unes de les ciutats més turístiques al Marroc és Asilah.
Asilah és un lloc molt bonic , molta gent passa les vacances
allà .A l’estiu esta molt plena , perquè hi fan molts concerts , fires ….
Al que més m’agrada d’allà és la platge .
La gent d’allà hi surten de nit , a passejar a la bora de la platge
i a més algunes persones es banyen , perquè l’aigua esta calenta .
Aquesta platge sempre està plena tan de dia com de nit .
A la platge hi venen persones per fer tatuatges a la gent d’lla , amb un bón preu .
En fi que allà s’esta de maravilla.
Encara que no ho sembli aquesta foto és d’una petita cala que hi ha a Menorca.
Com cada any el dia 12 de Juliol vaig agafar un avió cap a Menorca. Quan vaig arribar-hi els meus avis i els meus tiets ja ens estaven esperant.
El primer dia vam anar per primera vegada a la cala Macarella, és una càlida platja que hi ha prop de Ferreries. S’hi pot prendre el sol i banyar-te a l’aigua tranquil·lament. Fins hi tot pots veure com els peixos neden pel teu voltant.
Els següents dies vam visitar altres platges com la Cala Mitjana, la cala Mesquida, la platja d’as grau. Però a mi el que més em va agradar va ser anar a visitar el “Lazareto”.
El “Lazareto ” és un lloc molt interessant, tot i estar molt vell perque s’ha anat deteriorant amb el pas del temps, es conserva bé. Antigament s’hi ingresaven els mariners que tenien alguna malaltia que es podia transmetre, els tancaven allí durant quaranta dies i axí no podien infectar el poble . Actualment hi ha una part que s’ha restaurat i es fa servir com a apartaments per a la gent que hi va de vacances, l’altra part es fan servir com a museu perquè la gent la pugui anar a visitar.
Marta Carbó Morales
Comentaris recents