Category Archives: Lectures 4t d’ESO

L’anell de la Irina

lanell.jpgCare Santos, L’anell de la Irina, Baula

L`anell de la Irina és el relat de diverses passions: la de l`amor d`Alexander, el jove protagonista, i del seu pare, un prestigiós violinista, per la mateixa dona, la Irina, una dona d’ascendència russa que coneixen un estiu en un petit poble de Sòria. També la del descobriment progressiu i enlluernador d’un país-Rússia- a través de la seva literatura. I, sobretot, és la història del camí que en la vida de l’Alexandre condueix a la maduresa i a la independència.

[Com ja sabeu, podeu comentar els aspectes de la llista que us interessin més i, evidentment, tot allò que hàgiu trobat al llibre que vulgueu compartir amb els vostres companys]

  • a) Quina particularitat presenten els canvis de capítol? Per què creus que l’autora organitza així la història?
  • b) Què té d’especial l’anell de la Irina? Creus que hi ha objectes amb aquestes característiques?
  • c) Proposa adjectius que defineixin l’Àlex. Proposa’n per a la Irina.
  • d) Quines semblances hi ha entre Víctor i Alexandre?
  • e) Intenta explicar la conducta de la mare de l’Alexandre. Hi ha d’altres personatges de la història que actuïn de manera similar?
  • f) Llegiries algun dels llibres russos de què parla la novella? Quin?
  • g) Per què al llibre hi apareixen tantes històries i tants llibres d’autors russos?
  • h) Quina imatge de l’ofici d’escriptor es transmet a través de la novel·la?
  • i) Què et suggereixen les paraules de la pàgina 55:

” LLEGIR és com recórrer una casa amb moltes habitacions. Les unes porten a les altres i aquestes a algunes de més allunyades, però totes estan comunicades entre si. Llegir és aprendre a recórrer aquesta casa enorme, a no perdre-s’hi, a saber en quines habitacions ens agradaria quedar-nos una llarga estona, en quines no volem entrar o quines convertirem en la nostra llar durant una temporada”

j) Què et sembla el final de la novella?

Kenitra

Maria Mercè Roca, Kenitra, Barcanova 

kenitra.jpgEl protagonista de Kenitra és l’Adrià Brugués, un noi de quinze anys que estudia quart d’ESO a Girona, bon alumne, enganxat al messenger i als manga, que fa esport i que no s’acaba d’agradar. El pare de l’Adrià, que feia de gerent d’un concessionari de cotxe, va marxar fa deu anys, i des de llavors el noi ha viscut amb la seva mare, negant l’absència del pare, sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai. Fins que la mort de l’àvia desencadena en l’Adrià el desig irrefrenable de trobar-lo, de conèixer-lo i de saber per què el va abandonar. La mare li dirà finalment el lloc on viu, Kenitra, un port fluvial del Marroc atlàntic, i l’atzar li posarà en safata la manera d’anar-hi: l’Adrià viatjarà com a ajudant de cuina en un vaixell de càrrega propietat del xicot de la seva tieta.
El lent viatge per mar, el juliol, li permetrà acostar-se a un món desconegut per ell, conèixer la gent de la tripulació i entendre les seves històries personals, fins llavors inimaginables. I, alhora, el viatge servirà també d’escenari per a les seves reflexions adolescents sobre l’amor, el poder, els homes i les dones, el desig, l’amistat, la violència i les desigualtats. I, per sobre de tot, el retrobament amb el pare i la constatació que no és més que un home desconcertat, el portaran a la reflexió sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i la llibertat.

El joc secret

el-joc-secret.jpgJoan Manuel Gisbert, El joc secret, Baula.

La mansió Carvacchi, deshabitada des de fa anys, és adquirida per un estany foraster que s’hi tanca per dur a terme la seva obra magna, relacionada amb l’alquímia i la nigromància.

Passat un temps, se’n va, però deixa una herència invisible que generarà fets estranys i tràgics i provocarà la intervenció de Giacomo Amadio i Giovanni Conti, personatges d’Els miralls venecians, La Llum del Far 1.

El joc secret és una obra plena de situacions misterioses i enigmàtiques.

 

Temes a parlar sobre El joc secret, proposats per la Luciana [recordeu que podeu opinar de tot allò que us cridi l’atenció]:

-La casa.
-El foraster i el seu servent.
-Personatges que intervenen en la “purificació” de la casa.
-Habitants del poble, exemples: alcalde, professor,etc.
-La jove que resideix al poble, durant uns dies.

Espero que serveixi, ens veiem!

El noi del pijama de ratlles

el-noi-del-pijama.jpgJohn Boyne, El noi del pijama de ratlles, Editorial Empúries.

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i a instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i mlt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Bruno no comprèn que ja no és a Alemania sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca. L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora.
“Una petita Joia“,The Guardian

Elements de reflexió:

[Com ja sabeu, podeu comentar els aspectes de la llista que us interessin més i, evidentment, tot allò que hàgiu trobat al llibre que vulgueu compartir amb els vostres companys]

a) Què et sembla la manera com eduquen en Bruno? Quines diferències té aquesta manera de fer amb la que reps tu?

b) Quina relació manté Bruno amb la seva germana Gretel?

c) A quin personatge es refereix el títol de la novel·la?

d) Hi ha algun fet de la història que et sembli poc realista? Comenta’l.

e) Es podria dir que el principal problema de Bruno és la curiositat?

f) Des de quin punt de vista s’expliquen els fets? Quines conseqüències té això en la narració?

h) Has tingut algun cop tanta por com en Brono davant del tinenet Kotler? Explica-ho.

i) A la novel·la es poden intuir moltes coses que no es diuen clarament. En pots comentar alguna?

j) Creus que la frase “son mis tres mejores amigos para toda la vida” té algun component irònic?

k) Comenta el final de la novel·la:

“Todo esto, por supuesto, pasó hace mucho , mcho tiempo, y nunca podría volver a pasar nada parecido.

Hoy en día, no.”

Vides

Mercè Rivas Torres. Vides. La Galera

Vuit persones de diferents països africans coincideixen en una pastera per travessar l’estret de Gibraltar. El seu objectiu és arribar sans i estalvis a Europa i començar-hi una nova vida. Tot i que porten poques coses, o cap, viatgen carregats de records dolorosos, de por, de gana i de solitud; però també duen a sobre una cosa que els uneix. l’esperança de començar de nou.

Viatge al centre de la terra

Jules Verne. Viatge al centre de la terra. Diverses editorials.

viatgealcentre4.jpgLa descoberta d’uns misteriosos jeroglífics entre les pàgines d’un llibre portaran el professor Otto Lidenbrock i el seu nebot, el jove Axel, a emprendre el viatge més al·lucinant que s’hagi fet mai: endinsar-se en les profunditats de la Terra. Amb l’ajut d’en Hans, un guia hàbil i valent, i arriscant la seva vida a cada pas, descobriran les meravelles que s’amaguen a l’interior del planeta.

Un estiu amb l’Anna

Núria Prades. Un estiu amb l’Anna. Editorial Cruïlla.

unestiuamblanna4.jpgL’Oriol no entén la seva mare. No entén per què el vol obligar a passar tot el mes de juliol a Sant Pol. No entén com pot tenir un “noviet” tan pesat com en Joan. No entén per què es va separar del seu pare, i per què va permetre que se n’anés tan lluny. L’Oriol no entén res. Però aquell mes, a sant Pol, L’oriol coneixerà l’Anna. I, llavors, moltes preguntes començaran a trobar resposta.