Llegir molt i escriure bé

El Cafè de
la Granota

1. Títols dels contes.-L’assassinat del Roger Ackroyd-Amor fatal en decúbit supí

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte. -L’assassinat del Roger AckroydRoger Ackroyd és un home que està casat de manera secreta amb una dona. Aquesta dona, al seu moment, va enverinar al seu primer marit, i al veure que una persona ho sap i li fa xantatge, es suïcida. Tot això li explica Roger al doctor del poble on viu, Sheppard. Mentrestant, Parker, el majordom del Roger, li entrega el correu al despatx, i entre les cartes, Roger veu que n’hi ha una de la seva dona d’abans de suïcidar-se on hi ha escrit el nom del xantatgista perquè aquest el pugui castigar. el Roger li demana que el deixin sol i el majordom se’n va cap a casa i just quan se n’anava a dormir, el truquen dient-li que vagi ràpid a casa d’en Roger. quan hi arriba, se’l troba assassinat. Hercules Poirot, un detectiu, investiga el cas i dedueix que l’assassí és el doctor del poble, el Sheppard.-Amor fatal en decúbit supíEl senyor Gervasi Fonolleda, amb les dotze marcades pel rellotge, s’estira dels cabells i cau en una curta però intensa paranoia. Acaba de ser infidel a la seva dona i encara sense vestir i amb la “culpable” estirada al seu sofà despullada pensa en tot el que podria pensar d’ell la seva filla la seva dona o tota la generació Fonolleda. Després de donar voltes i més voltes intentant no mirar el cos nu de la dona per no caure un altre cop a la temptació, la seva mirada passa per un punyal que havia servit sempre de tallapapers. Amb ell, acaba amb el problema travessant sis vegades el cos de
la Claudia Cardinale. 

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narratoris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

-en el conte de L’assassinat del Roger Ackroyd, el narrador és en Damià. no hi ha ningú més que la narri, per tant, no hi ha cap narrador secundari que ens aporti informacions. la importància que té aquest narrador a la història és que ell viu el que està explicant, ja que t’està explicant la història que ell està llegint en el moment, i a part d’explicar l’argument de la novel·la, també t’explica la situació en que es troba i el que passa mentre la llegeix.

-en el conte de Amor fatal en decúbit supí, el narrador és omniscient, parla en tercera persona. Coneix tots els detalls de la història que està explicant. No hi ha cap altre narrador que aporti cap altre informació.  4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.-d’amagot: d’amagat.-ufanant-se: ofenent-se.-clissà: aplicar-se molt en una cosa.-guipà: ullada ràpida.-esmuny: poca força.-xalar-se: esbargir-se alegrament, gaudir.-escarnufar-me: fer-me burla.-tupí: el cap d’una persona.-acotolat: acostadet, arrimat.-panteixant: respirar amb panteix.-d’amagatons: d’amagat-entrellucava: veure de lluny o incompletament.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text ( personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions…).El poble de Mequinensa és un poble força petit, situat a la vora dels rius Segre i Ebre. Els seus carrers donen la sensació de ser molt acollidors.Al ser un poble amb aquestes característiques, tota la gent es coneix. Es tracta d’un poble on tothom es coneix la vida de tothom i on s’escampa tot el que passa a cadascun dels veïns. Els seus habitants treballen pràcticament de l’agricultura i la mineria.És molt típic en el poble ajuntar-se en un cafè per veure el futbol.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?la gràcia del primer conte és que no et narra només el que seria la història en si, sinó que et descriu també el moment on es troba, on hi ha interrupcions de persones mentre t’explica la novel·la que està llegint que aquesta és la història de la que parla el conte. En el segon conte no crec que hi hagi cap element irònic, perquè no té cap gràcia el text, és molt real i no és gens humorístic.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.- a la fotografia de la dreta hem intentat representar amb un dibuix el despatx del senyor Gervasi Fenolleda. Es mostra assegut a la seva butaca amb estat de desesperació i la dona amb la que li ha estat infidel a la seva esposa està estirada al sofà completament despullada. A sobre la taula hi  ha un punyal, que és amb el que mata a aquesta dona. - a la fotografia de l’esquerra hi observem a en Damià explicant-li la novel·la apassionant que s’està llegint al metge. Aquest es mostra interessat però a la vegada no para de donar copets amb el llàpis a la taula cosa que desconcentra a en Damià. La novel·la de la qual observem que estan parlant es diu “L’assassinat del doctor Ackroyd”.  Mireia Martin i Laia Anguera 

Només tens clara una cosa, l’estimes.

A vegades intentes fer-te la forta i fas veure davant de la gent que ja no t’importa. En realitat, saps que no és veritat i també saps que la gent no et creu. Però tot i així, cada dia et despertes cridant que portes un dia més aconseguint el que et vas proposar. 

Ara no el parles, no el mires, fas creure que és indiferent per a tu. Creus què és la solució? No ho saps, però ho necessites.. La gent et diu que l’oblidis, que no et mereix, que és un nen, i tu no saps com explicar-los que no tenen raó, que l’admires, que l’estimes, que li agraeixes tantes coses que seràs incapàs de valorar-lo negativament. Aquestes persones mai podran entendre el que ha sigut per tu realment.. et va donar la força per tornar a viure, a riure, a sentir, a estimar, a néixer de nou, va ser un dels pilars fonamentals del teu canvi. I és per això que ni tu saps per què ho estàs fent. El vas a veure i és quan recordes tots els moments que vau passar junts, sobretot penses en aquella nit, en aquell local on t’envoltaven totes les persones que t’estimes celebrant la teva festa. I et quedes amb una imatge, tu i ell al sofà. Sentats, l’un al costat de l’altre. Et mirava i l’intentaves evitar perquè estaves nerviosa, el senties aprop, molt aprop. Parlaveu de tonteries i reieu, cada cop estaveu més junts, les votres cames es tocaven amb por i intentaves separar-les, però no volies que acabés mai aquella nit. Reconeixes que la seva presència va ser el millor regal que et van fer. 

Tens clar que sempre serà especial i que mai podràs oblidar-lo.. pensa si estàs fent bé, si guanyes o si perds. Només tu pots decidir si l’orgull et supera. 

Mireia Martín Casimiro.

1. Títols dels contes.

* Un barril de sabó moll.

* Un enigma i set tricornis.
2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

2. Un barril de sabó moll.

El narrador explica una escena que té lloc al port, on el patró d’un vaixell que portava sabó moll, esbronca a un dels seus peons, en Florenci. Els peons descarregaven caixes per portar-les a les botigues.

El llaüter havia de portar el barril fent-lo rodar pel terra.

A mig camí es va posar a ploure i el barril d’en Florenci va baixar pel carreró i es va esclafar a un cafè. Tothom va sortir per veure que havia passat. Tot el carrer es va omplir d’escuma.

La història va fer parlar molt als cafès.

- Un enigma i set tricornis.

A finals dels anys 60, els guàrdies vigilaven els vilatans. Aquests no parlaven de temes que els poguessin comprometre. Encara d’estar vigilats els homes continuaven caçant sense llicència. Les tripulacions de llaüts aprofitaven els viatges per fer negocis il·legals.

Diu que a molts cafès de la vila es jugava al pòquer.

També parlaven de tres veïns de la vila que havien estat apallissats. Parlen de l’equip de futbol de la vila. Al camp, a una banda seien els socialistes i a l’altre els republicans d’esquerra. Els guàrdies civils detenien a moltes persones. Hi havia una persona a la que li deien “àrbitre pirata” que feia d’àrbitre. Això originava conflictes al camp. Aquest misteriós home va confessar la seva identitat al mossèn, se sentia angoixat.

El futbol era una manera d’entretenir a la gent perquè no pensessin en els problemes politico-socials de la vila. Aquest home podia decidir sobre el futur de l’equip, impedint que baixés la categoria, i per tant, el de la vila, del país i del món. L’àrbitre pirata tenia por de ser enxampat. El mossèn va demanar ajuda al narrador de la història.

El narrador desvela el seu nom, es diu Cristòfol Vallcorna i reconeix que ell i el capellà van estabornir el guardià Broca per evitar que acudís a l’últim partit de lliga per protegir el sargent comandant de post de la vila, l’àrbitre pirata. El capítol acaba amb preguntes que es fa el narrador de com reaccionaria la gent si ho sapigués, tot això.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En la primera el narrador, narra la història.
En la segona ho narra Cristòfol.

Els narrataris també són alguns vilatans.

Als dos textos es veu que a la vila tothom ho sabia tot, era una vila petita i ni hi havia secrets.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Fesomia: variant de fisionomia a través de formes simplificades existents en català antic

Mustis

Somort: Defallit, mancat de vitalitat, de força, que gairebé no es percep

Calafat: Eina de tall ample, en forma d’escarpra, anomenada també calador, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bóta o de les taules de l’embarcació.

Ressopons: Són una menjada poc abundant que es fa quan es va a dormir tard i ja fa estona que s’ha sopat.

Alofores

Juguesques

Acotolar

Xamba: Tenir xamba és tenir molt bona sort. Es diu quan es parla informalment.

Avern

Vulgues

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Mequinesa sembla una vila petita, amb carrers de pedra i plena de cases blanques i petites botigues. Era una vila costanera.
La gent es dedicava als oficis típics: sabaters, cafeters etc..
Hi havia diferents tipus de personatges: les dones grans xafarderes, els homes grans que s’ajuntaven al cafè .. Al cafè hi anaba tothom, i els agradava molt anar a veure el futbol.
La gent era bastant tafanera.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

En el primer, al final sembla que vulgui donar a entendre que el noi va deixar anar el barril.
La gent especula però acaben dient que potser se li ha relliscat.

El segon és una mica irònic que l’àrbitre pirata sigui mossèn Silvestre.

El fet d’entretenir la gent amb espectacles, en aquest cas el futbol, per a que no es fixessin en els problemes politico-socials, ja passava a l’antiga Grècia.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Posem la foto d’un camp de futbol i els seus jugadors, ja que en aquella vila els hi agradava molt veure els partits de futbol.

Verónica Vega i Raquel Martos.

Acabo de llegir una notícia que vull compartir amb tots vosaltres. També us vull recomanar un article d’una catalana, amiga i lluitadora, Montserrat Tudela, subdirectora d’Auriga, l’única revista en català de difusió de les clàssiques.

Per molts anys!

Margalida Capellà

Aprofitant que ens trobàvem a mig curs, ens hem trobat aquest migdia de dimecres uns quants alumnes i professors de català per comentar algunes de les obres que opten al premi Protagonista Jove.

Tot i que hem hagut de dedicar-hi un temps fora de l’horari escolar, la veritat és que ha valgut la pena xerrar de literatura amb tots vosaltres tranquil·lament, sense el pes de l’avaluació, només per plaer.

El pica-pica tampoc ha estat malament, no?

Ja se sap que cultura i gastronomia són dos plaers celestials que val la pena concedir-se habitualment.

Gràcies per aquesta estona.

 JM i E

1. Títols dels contes.

4. Paraules des d’un oliver

14. Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Paraules des d’un oliver: Aquest relat està presentat en forma d’un llarg monòleg d’un home que està intentant robar les olives del seu veí i amic Isidre. És sorprès collint-les i intenta excusar-se dient-li que li està fent un favor i que li portaria les olives a casa, ja que, l’Isidre no té temps amb la botiga. Però aquest no se’n fia per la seva reputació al poble i pel que acaba de veure i intenta fer-lo fora amb un pal. Finalment el lladre intenta tocar-li la fibra sensible dient que van anar junts a la guerra.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades:  Aquest conte explica la història d’una dona ,la Gabriela ,que des de que va tenir el fill, només es preocupa per la seva salut i sempre esta amoïnada per ell i desconfia de tothom. Està tan obsessionada que ha descuidat el seu marit. Decideix anar a Lleida per visitar diversos metges però tots li diuen el mateix, que esta perfectament. Finalment una bruixa li diu que té una maledicció, i la persona que li vol fer mal serà la primera que li donarà un peto al fill, a la que li clava un ganivet.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

Paraules des d’un oliver: El mateix protagonista, l’home que hi ha enfilat dalt d’un oliver. No hi ha altres narradors, ja que és un monòleg.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades:  les històries són narrades per un narrador omniscient. Hi ha personatges que aporten informació sobre el judici que es produeix per l’assassinat tot i que no surti a la història. Aquests narradors secundaris sí que tenen importància, perquè són els que van presenciar el crim.

No hem trobat semblances entre aquests dos contes. Un és un monòleg fet en primera persona i l’altre és una història narrada en tercera persona i amb diàlegs.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Saula: corda llarga de cànem amb que s’arrossegava el llaüt al riu.

Borrasses: La part mes basta de l’estopa que deixem sense netejar.

Bancalets: Trossos petis de terra plana conreada. 

Aixada: Eina per cavar al camp; amb una plnxa de ferro a un dels extrems del pal.                                  

Llaüt: embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.

Còdols: Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l’acció de les aigües i el rodolament.

Madrilles: Peix teleosti del ordre dels cipriniformes, que viu en els cursos mitjà i baix dels rius mediterranis.

Rabejar-se: Posar una cosa dins de l’aigua corrent perquè quedi ben molla. /Complaure’s a prolongar allò en que hom troba una satisfacció.

Milhomes: Home especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d’intervenir en tot, de saber-ho tot, etc.

Sirgar: fer avançar el llaüt en paral·lela la riba estirant des de terra amb una sirga.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Mequinensa era una ciutat propera al riu Ebre. La seva activitat principal era l’agricultura.

Amb els matxos apareixen els llaüts carregats de lignit. Eren utilitzats per sirgar riu amunt.

Hi havia un servei de cotxes de línia entre Mequinensa i l’estació de trens de Favara.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gràcia està en que al ser un poble petit tothom es coneix i tothom sap el que succeeix però cada persona dóna la seva versió del que pensa que ha passat. Com en el cas del capítol Paraules des d’un oliver, que ja tenia la fama de ser un caradura o en l’últim capítol on la gent va suposant el que li succeeix al petit.

La ironia del primer conte que em treballat està en la manera que es narren els fets, com intenta excusar-se.

En el segon conte que em treballat el la ironia la trobem en alguns personatges com és el cas del conductor que està obsessionat amb que els americans tiraran una bomba.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

En aquesta imatge es pot observar a l’Isidre intentant fer fora dels seus olivers al lladre. Alhora passa l’autocar en el que viatja la Gabriela pensant qui serà la persona que li vol fer mal al seu fill.

    Jaume González Bazataqui      Sergi Jiménez

Sabeu què és un anagrama?

Amb alguns alumnes de 4t hem estat provant aquesta tècnica:

ADAM: DAMA

ADAM BERRAK: BRAMAR KEDA

OSAMA: SAMOA

ADRIÀ: RIADA

ADRIA ROS: RADARS, OI?

CRISTIAN PASTOR: CORTINA PASTIS

CARLES: CLARES

PREMIÀ DE MAR: REMEI DE PRAM, DIEM A PER RAM, MAPA DE MERRI

AVUI ÉS UN GRAN DIA: RIEU, SINA UNIDA!, IGUANA D’UN REVISA.

Us animeu a afegir-ne de propis?

Teniu fins i tot una màquina que us ajuda a generar-ne en castellà:

Generador d’anagrames

EL CAFÈ DE LA GRANOTA. (Jesús Montcada)

Verónica Beltrán i Andrea García.

1. Títols dels contes

CAP.5: INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES

CAP.12: L ‘ASSASSINAT DE ROGER ACKROYD

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Cap.5:

Aquest conte ens narra la història d’un home, Elies, que va corrents pel poble. Els veïns es sorprenen de la seva actitud, i cadascú dona la seva opinió sobre el que ha vist. Hi ha que només es fixa en el calçat que porta l’Elies, d’altres que es fixen en l’hora que era. Finalment es descobreix que Elies corria perquè volia arribar a temps a la parada d’autobusos, per dir-li al conductor, que la seva dona estava apunt de morir i que no calia que ell li portés les pastilles per ella.

Cap.12:

En aquest conte, el que ens explica és el perquè Damià mata a Teodor. Damià explica  a Sebastià que no li agrada que l’interrumpeixin mentre està llegint novel·les de detectius, ja que això el posa de molt mal humor. S’excusa dient que Teodor el va interrompre i a més a més li diu el final de la novela. Això el posa de tant mal humor que agafa l’escopeta que té al costat i el mata. Quan veu la sang es desmaia, i per aquest motiu no pot seguir tirant-li trets com ell haguès volgut.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

La primera història l’explica un narrador omniscient, ja que està fora de la història i a més coneix tots els personantges. La segona història és explicada per en Damià. En els dos contes el veïns participen indirectament en la història aportant informació. Creiem que si que tenen importancia, ja que en el primer text el fet de que sigui omniscient, ens permet saber tota la informació que dona la gent del corredor, i en el segon, és més important que el narrador sigui en primera persona perquè al ser ell qui fa l’acció, ens pot donar més detalls sobre el que va passar.

Les semblantes, és que en els dos textos intervé la gent del barri explicant a la seva manera el que veu.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Eixir: sortir

Unglot: ungla del porc i dels altres animals de peu partit

Baster: Persona que té per ofici de fer basts i tots altres arreus per a les haveries, adobar-ne o vendre’n.

Garbinada: vent fresc que remunta la vall de l’ebra.marinada

Rompre: desbaratar, posar-lo en derrota

Calcer: calçat

Ardorada:

Sacre: historia sacra

Llaüt: embarcació de poc tonatge de vela llatina

Malura: Mal

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text

Segons les dades del text, podem veure que es tracta d’un poble força petit, on tothom coneix a tothom.

La gent treballa a la mina i treballs de camp.

Hi ha un bar que és el més conegut, que es diu el Café de Silvet, i és on va tothom, sobretot els vellets que van alla a divertir-se i passar l’estona. Mequinensa disposava de mines de lignit i de la navegació fluvial, amb terres d’horta, petits nuclis ramaders i una caça abundant.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

Si, els temes dels quals parla tenen un punt d’ironia, ja que són situacions totalment sense importancia, però la curiositat dels veïns porta a que d’un gra de sorra es faji una muntanya. També el segon conte és bastant irònic i perquè no dir-ho “tonto” ja que el protagonista mata al seu amic simplement, perquè aquest desvela el secret de la novela que aquest està llegint.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Hem fet una imatge amb fotografies extretes del buscador: google, ja que no ho podiem fer de cap altre manera perquè ni tenim escaner ni cable per pasar les fotografies de mobil a  ordinador, com tu vas dir. Cada imatge té un significat de dins la història, i el full està “dividit” en dues parts, a la dreta el primer conte i a l’ esquerra el segon.

El cafè de la Granota

1.Títols dels contes.

Els contes que ens em llegit son el 2 i el 9, La Plaga de la Ribera i Els Delfins, respectivament.

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

La Plaga de la Ribera

La Plaga de la Ribera, és la carta d’un agutzil que, essencialment, demana a un policia el seu ajut per a un delinqüent frustrat que viu a casa seva des de fa un cert temps. El sobrenom del delinqüent és
La Plaga de la Ribera i viu a casa d’en Jeroni, el narrador, perquè va haver un accident a l’ajuntament de la seva vila i a cada funcionari i consellers els va tocar un lot diferent. En el seu hi venien uns arxius, vuit capgrossos i el delinqüent.

Els delfins

Els delfins, es una conte que te lloc en un poble, que quan hi havia un enterrament la gent es barallava per ser la primera en donar el cònsol a la família. El narrador, que es el protagonista, s’ha encarregat d’assumir ell aquest paper, el qual, el poble, al cap d’un temps, l’ha acabat acceptant, tot hi haver uns quants vilatans que no. El que li preocupa al protagonista és que, quan a ell l’enterrin, qui serà el successor d’aquesta tasca tan gran. Te tres candidats, però ningun dels tres, segons la seva opinió, mai podrà ser tan bo com ell.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narratoris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En el conta de La Plaga de la Rivera, en la que el narrador és en Jeroni, com en el conte dels Delfins, en la que el narrador és en Miquel, no hi ha cap altre narrador secundari que hi intervingui.

La principal semblança entre les dues històries és la preocupació per el futur del poble en el que viuen, ambdós narradors fan molta vida en el poble, es a dir, que es preocupen mes del normal per al benestar comú dels vilatans.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Conte de la Plaga de la Ribera:

Espill: mirall

Dropos: dròpols, no gaire llestos

Bresca:estructura de cera del rusc,constituïda per les abelles,composta de cel·les prismàtiques hexagonals i destinada a l’emmagatzematge de mel i pol·len i a la cria de larves.

Persones amb senderi: Persones amb seny

Ban: Disposició de caràcter general en forma d’ordre,que l’autoritat imposa directament a la població.

Conte dels Delfins

Esclarir: saber el perquè d’alguna cosa

Ixen-van: rodones

Finat: del difunt

Albirar: donar-se conte

Patolla: disbauxa

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

Els personatges dels contes són gent de poble i coherentment tenen oficis de poble com per exemple l’adroguer,el ferrer, el llaüter i l’agutzil. Els locals que surten en els contes son els normals d’un poble,en son alguns exemples, l’ajuntament o El cafè de la granota,que suposem,deu ser l’únic cafè de la vila.

El protagonista del conte La Plaga de la Ribera és un personatge força xerrameca i fa que en alguns moments pugui semblar una persona pesada. En Jeroni és un home amb bon cor i força innocent,ja que vol que uns delinqüents tancats a la garjola ensenyin a la Plaga de la Ribera a ser un bon delinqüent.

El protagonista del conta Els Delfins, és un personatge bastant cregut ja que creu que cap altre persona serà capaç se fer la seva tasca “tan bé” com la fa ell i segons el nostre punt de vista no és una feina i per tant no s’ha de fer per obligació sinó amb sentiment.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gràcia dels contes és principalment la ironia que s’utilitza per a ridiculitzar la societat. En el cas dels Delfins la ironia és que la gent sigui capaç de barallar-se per el fet de ser el primer en donar el condol a un individu. En el cas de la Plaga de la Ribera és que un individu tingui el valor d’endur-se a casa seva un delinqüent com si es tractes d’un paquet,també hi ha força ironia en el fet de que una persona vulgui enviar a la presó a un “delinqüent frustrat” per així fer que es converteixi en un “bon delinqüent”.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Imàtge 1: En aquest dibuix hem volgut representar la escena en la que el protagonista del conta Els Delfins dona el condol a una vídua.

Imàtge 2:  Amb aquesta imàtge hem volgut representar el moment en que a La Plaga de la Ribera se li espatlla el tractor i per això l’enxampen.

Autores: Noemí Navarro Girona i Tània Puerto i Mas

Com ja sabeu, aquests dies estem treballant una quants poemes de Joan Salvat Papasseit i n’acabarem fent una presentació en PowerPoint o similar.

Us ensenyo un treball d’altres alumnes per tal que us feu la idea del que es pot arribar a fer.

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.7.”SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES”Aquest capítol , comença al cafè de la Granota on Miquel Garrigues esta escrivint una carta a la senyora mort. Ell abans de que construïssin el pont que creua el riu, treballava de barquer on transportava d’una banda al altre a la gent, la majoria minaires.Una vegada fet el pont, es queda sense treball i es dedica a ser miner on carregava llaüts de carbó.Un dia l’apotecari li va ensenyar un quadre on hi havia una barca igual que la seva. Li va explicar que eren les figures que es mostraven al quadre. Deia que els morts havien de travessar un riu molt ample per arribar al seu destí.

 si o no?

Capítol tretze i catorce ( El café de la granota) 

Al repartir-nos els capítols del llibre ens van tocar els dos últims, el tretze i el catorce.

El capitol tretze s’anomena, “amor fatal en desúbit supí”, i tracta d’un home, en Gervasi Ferrolleda, que té una empresa Liguites del Ebre S.L., aquest home és adulter, es a dir enganya a la seva esposa. Ell s’enpanedeix de tot el que li a fet a la seva dona, però tot i això encara té ganes de tornar-ho a fer. Encara que  hi hagi una part d’ell que vol, també té una altre que lid emana que no ho torni a fer.

El capítol catorce s’anomena, “guardeu-vos de somiar genives esdentades”, aquesta altre tracta d’un home, en Marcelí Montenegre, que va anar a veure al seu administrador, aquest li va dir que auria de portar carbó de Tortosa, cosa que va alegrar molt en Marcelí, perquè això volia dir que s’estaria tres dies fora de casa i veuria a una noia,
la Paulina, però ell ja tenia dona,

la Gabriela. La Gabriela anava amb el seu fill, en Carles, cap a Lleida amb l’autobús de linea.
La Natalia, l’avia estava preocupada. L’Adelaida va somiar que se li queien les dents i això volia dir que es moriria algú, cosa que la va engoixar molt. A
la Gabriela, una bruixa li havia dit que el primer que se li acostés al nen li volia mal, ella quan van baixar de l’autobús, portava la navalla oberta, per això estaven fene el judici, per portar la navalla oberta.

En aquests dos capitols que em llegit, em trovat aquestes paraules caracteristiques de la zona de mequinença;

eztalzí

xiquet

xalava

eixir

catxamones

espill

sumena

juntetes

espanyaportes

Semblantes entre capítols  

Trovem que la relació o la semblanza que hi ha entre auqests dos contes es que tots dos tenen com a protagonista un home, que amés té tendéncies adúlteres, es a dir, tots dos tenen la tendéncia o la facilitat d’enganyar a les seves esposes. Tots dos són homes que probablament estimin a les seves dones, o  no, però que tot i aixì, tot i saber que estàn compromisos tenen la necessitat d’estar amb altres dones. Sobretot el del primer capítol, en Gervasi, intenta reprimir aquests impulsos d’estar amb una altre dona.

Són dos capítols que esncara que expliquen históries diferents, estan molt relacionades.

lancezequiel.pdf

1. Títols dels contes.
Absoltas i sepeli de Nicolau Vilaplana.

Els delfins.

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.
Absoltas i sepeli de Nicolau Vilaplana: Nicolau un home molt estimat pel seu poble, mor, això significà que la gent del poble tindria que anar a l’enterrament, però just en el moment de la despedida del difunt, es jugava un partit de futbol molt important, i la gent del poble va quedar força insatisfeta.

Els delfins: L’home encarregat de donar el condol als enterraments, està sotmès a molta pressió, la gent del poble el critica massa, i sense raons de pes. Té un greu problema, creu que ninguna persona esta capacitat per substituir-lo en la seva tasca de donar el condol als familíars dels morts, i no para de donar-li voltes al assumpte.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?
Al capítol tres, el narrador es omnipresent. I al nou el narrador es l’encarregat de donar el condol a la família dels difunts.
Els narradors secundaris son gent del poble, reforçant el que pensa el narrador, no tenen gaire importància.
Els dos protagonistas son residents al poble de Vilaplana.
Son històries curtes, i narran un problema puntual.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.
D’escopetada: ràpidament, s’encistella: surt bé, eixen rodones: surten los coses bé, patolla: sense organització, envestir: topar, feix de bitllets: molts bitllets, bocí de pa: bona persona, borratxeria de personal: molta gent, ataüllar: matar, pansida: sense vida.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text
Es un poble petit, situat al nord de Catalunya, on hi viuen persones emblemàtiques, hi ha un cafè on es reuneixen tots, per esmorzar, o prendre unes copes despres de la feina. Sembla que part del poble es dedica a la mineria. No es un poble gaire creient, i els hi agrada molt el futbol, diria que es l’esport líder del poble. La manera de ser dels ciutadans es tranquil•la, i valoren els savis del poble. Els moments d’oci són molt importants per a ells.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?
Tenen força gràcia ja que els textos narren problemes del dia a dia d’un petit poble, i en cada un dels capítols ens posan a la pell d’un dels ciutadans en concret.
Penso que l’element irònic que afavoreix la genialitat del text son las expressions, i las aportacions narratives d’altres ciutadans del poble. Resulta còmic pel lector, el tipus de problema que narra el protagonista.

7. Creeu una imatge que il•lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Absoltas i sepeli de Nicolau de Vilaplana Els delfins

El primer dibuix plasma el capítol tres, podem apreciar com el partit de futbol es veu eclipsat per la mort.

En el segon dibuix que he fet sobre el capítol nou, podem veure com l’encarregat de donar el condol ( esquerra ) somriu satisfet del seu treball, mentre que els seus possibles substituts, carreguen amb la creu (dreta).

Treball fet per: Marc Pelegrín i Cesar Liso.

Els títols dels contes que ens han tocat llegir són: Paraules des d’un oliver i Preludi del traspàs.
El conte Paraules des d’un Oliver parla sobre un home que està collint les olives d’un altre que es diu Isidre. Parla amb ell. Li diu que a pogut collir moltes olives, i que si no les hagués collit ell s’haguessin fet malbé. Diu que si a rebut el missatge que li va dir a la Basilissa que li digués, que aniria ell a collir les olives. Per les exclamacions del narrador es pot deduir que l’Isidre no s’ho creu massa que li volgués collir les olives sinó que se les estava robant, ja que al poble si havia parlat molt de que el narrador era un lladre.
El conte Preludi de traspàs parla d’un noi a punt de perdre la seva àvia, explica el problema que té l’àvia en morir per coses que van passar en el passat. Ens parla de la tia Ramona, que era la germana del seu avi, recorda tot el que passa i tenia al cap el perquè l’àvia tenia tanta por a morir. Va ser perquè el seu marit ja difunt, volia plantar una figuera, però ella s’hi negava, sempre li buscava qualsevol excusa per no posar-la. Fins que la va posar, però l’àvia només mort el marit no fa altre cosa que tallar-la . Amb tot això que va passar, l’àvia té por a morir per si el seu marit l’està esperant per demanar-l’hi comptes.
El narrador es l’únic que parla al conte de Paraules des d’un oliver, té un diàleg ell sòl, excusant-se del que a fet, amb un altre personatge que es diu Isidre però que no diu res en tot el conte. Les accions que fa l’Isidre les va dient el narrador del conte.
La història de Preludi de traspàs la narra el net de l’àvia que és apunt de morir, és un narrador omniscient. Els seus actors secundaris són la tia Ramoneta que és qui ha explicat i recordat la història del figuer. El narrador és el net.
Els dos contes tenen en comú que els narradors apareixen dintre de la historia i que són habitants de la vila de Mequinensa. Creiem que si que té importància la tria dels narradors, perquè depenent de qui sigui el narrador enfocarà l’historia d’una manera o d’un altre.
Als contes apareixen molts mots típics de Mequinensa, com, per exemple: Guaita, mira; afitora; ablanir, suavitzar; galindaines, tonteries; no anar a mau; mosca balba; ufanosos, que es glorieja; codís, Palet de riera; Rampinya; marres.
Al conte Paraules des d’un oliver són citats llocs que formen part de Mequinensa, com la botiga de l’Isidre, els olivers, el mas de Vidallet etc. Però sempre parlant de dintre de Mequinensa. Els personatges d’aquest conte són mesquins, no tenen escrúpols, arreglen les coses a baralles. Es veu clarament al conte quan l’Isidre es pensa que li està robant les olives i agafa un bastó per picar al narrador. Al poble, segons el conte i han pagesos i botiguers, són personatges masculins els que apareixen.
I al conte de Preludi de traspàs també hi surten llocs de Mequinensa, s’esmenten el Segre i l’Ebre, i la casa de l’àvia. El noi parla de la seva àvia i de la seva tia Ramona també esmenta una tia que es diu Teresa. Són personatges que tenen molt present a la mort, tant per al seu avi com per la por que sent la seva àvia.
Això es el que fa especials els contes del cafè de la Granota, que casi tots parlen sobre la mort. Al de Paraules des d’un oliver no es veu tan clar perquè no diu clarament el final però es pot deduir, i a Preludi de traspàs es veu amb claredat.
La genialitat del conte Paraules des d’un oliver es troba en que només parla el narrador, però ell amb les seves paraules ens explica el que fa l’altre personatge sense que en tot el conte digui res. Crec que es una forma d’explicar el conte molt enginyosa i que per això agrada. Utilitza frases curtes, i les paraules exactes per fer que el conte no sigui avorrit ni cansat, per això són tan breus.
A Preludi de traspàs, el més significatiu es troba en que d’una figuera es desencadena tota la acció i que l’àvia tingui por a que l’avi l’estigui esperant quan es mori, son fets que fan que l’historia prengui un aire humorístic encara que parli de la mort. També utilitza frases curtes com a l’altre conte i fa que no es faci molt llarga la historia, ja que explica el que vol de manera directa.
La imatge, il•lustra d’alguna manera els dos contes, a la primera, de Paraules des d’un oliver es veu a l’Isidre am el bastó, tot enfadat perquè el lladregot li vol prendre les olives. Al segon, que pertany a Preludi de traspàs, es veu a l’avia, amoïnada perque quan es mori, l’avi que ja es mort, li passarà comptes per haver tallat l’olivera, i això es el que està pensant des del seu llit.

Anabel Torredeflot
Yaiza Fussimanya

Amb un vent ferm, segur, fred però familiar, confiat, amb aquest vent es va moure, va donar un balanceig radical, un balanceig que mai havia fet. Amb aquest balanceig va trobar molt més que un vent, va trobar a tot un huracà de coses bones, aquest vent fort va venir a balancejar-lo expressament a ell, no va escollir cap balancí més, solament a ell… Aquest balancí necessitava un vendaval, aquest balancí volia per fi poder balancejar-se sense temors a trencar-se, que algú es pogués asseure en ell, al costat d’ell. Aquest balancí volia construir un nou conte amb un balanceig senzill, suau i dolç. Aquest vent va moure la meva vida, li va donar un altre sentit, per fi miro a l’altre costat i trobo aquest vent que m’ajuda, aquest huracà que simbolitza tota la teva família, aquest vent que ets tu, i el balancí és la meva vida. Hi ha molts balancins i molts vents, però si hi ha un vent que ens fa especial, és que ens tenim l’un a l’altre, gràcies per aquest aire càlid que em va fer volar a un altre món, gràcies per aquesta confiança que em vas fer agafar cap a tu i gràcies per deixar-me balancejar per tu. Gràcies per mai deixar d’esbufegar-me, gràcies per portar-me un huracà ple d’històries, ple de rialles i preocupacions, gràcies per aparèixer en la meva vida, gràcies a tu i a tota la teva família per ser així de forts. Gràcies per ser sempre estiu en el meu interior. El teu es el vent que mou la meva vida.
    

Oriol  Moreno  Fernandez 4tA                                                             

 Ø Els delfins

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Ø Informe provisional sobre la correguda d’Elies:

El cronista del poble vol saber a quina hora va sortir l’Elies de la seva casa corrents, i per aixó pregunta a diferents veïns que ho van presenciar. Els testimonis no es posen d’acord de l’hora en que va sortir de casa seva. Desprès de interrogar als veïns, i ajuntant els punts per on diuen que el van veure, pot arribar a saber quin camí va seguir fins arribar finalment a davant del cafè de Silveri, d’on sortien els autocars per anar a Lleida. Hi havien moltes teories, però al final es va saber que si havia corregut tant fins aquell lloc era perque la seva dona, la Joana, estaba malalta i habia empitjorat, i el metge l’havia dit que no tenia ni dos hores de vida. Llavors ell es va veure obligat a anar corrents a avisar a l’ordinari per dir-li que no els portes les medicines perque ja no eren necessàries.

Ø Els delfins:

En Miquel sempre és el primer en donar el còndol als familiars en els enterraments. Ell explica com va aconseguir arribar a tenir aquesta tasca. Diu que, tothom sempre volia ser el primer en donar el condol, però els que ho habien intentat donar abans que ell sempre habien caigut pel camí. Finalment explica que té un pensament que el preocupa, i és qui el substituirà quan ell no hi sigui, i pensa quina de les diferents persones que volen el càrrec és la més indicada.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundàris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En el primer text qui narra és l’autor, però se suposa que va explican l’informació que ha reunit el cronista mitjançant unes preguntes fetes al diferents veïns que van veure els fets. Les persones interrogades van ser en Víctor Cardona, en Juliet de Peris, el vells que estaben al cafè de la Silveri, en Jaume Vilanova, la vella Antònia, la Carme Noguera, la Remei Ulldecora, la Rosa Arbiol, en Ramon i finalment en Pere Torres que va proporcionar una informació erronea sobre el camí que va seguir l’Elies. En el segòn conte qui narra la història és en Miquel. Si que surten més personatges, però no aporten informació, només formen part de la història, com el Constantí Cirera, la Carme, en Ramon Granera, la Carme Valls, en Joan Campells, en Joaquim Coloma i en Pere Cistella.En el primer text jo crec que narra l’escriptor perque és una història que s’ha d’explicar de manera objectiva, i en el segòn narra en Miquel perque l’història és sobre ell i perquè és l’adequat per explicar-la, a més parla dels seus temors, ell té una visió diferent i veu molt clar les intencions dels seus veïns, per aixó dona a entendre que ha d’anar amb cautela en qüestions tan delicades com les que te que tractar ell.Les semblances que hi trobo són les tafaneries dels veïns, tothom ho sap tot de tothom, no pot haber secrets perque sempre estan tafanejant.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Acaçar- perseguir Amallada– acció d’embarrancar.Ataüllar– mirar.Cerç– vent fred del nord-oest que baixa per la canal de l’Ebre; tramuntana.Costera– via urbana.Embotir– entaforar.

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

1. Títols dels contes.

• Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana
• Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues
• Amarga reflexió sobre un manat de cebes

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

Ens explica la història del dia que va ser enterrat l’oncle Nicolau. El seu enterrament va ser un èxit rodó tot i que coincidia amb el partit de futbol més important de la temporada. La mort de Nicolau també va coincidir amb la falta del rector del poble, les males llengües deien que els de l’equip Masos de Cinta havien acordat amb el rector de Vallperdiu perquè fessin l’enterrament el mateix dia del partit, i així desanimar als jugadors de Mequinensa. Els membres del poble estaven decepcionats per aquesta coincidència i van acabar interrompen l’enterrament per veure el partit, això si al final fins i tot el mateix àrbitre es va apuntar a la cerimònia de comiat de l’oncle Nicolau.

Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues

Aquesta carta es una sàtira cap a la mort. Escrita per Miquel, barquer d’ofici familiar, que és dedicava a transportar de punta a punta del riu Ebre a treballadors. El seu ofici se’n va anar en orris quan va començar la construcció del pont, que el va reemplaçar. Així que va passar vint anys treballant de miner abans de la seva jubilació. Un dia l’apotecari del poble li va ensenyar un quadre que reconstruïa l’antiga creença de que els humans després de morir tenien que travessar un riu, i el senyor Caront era l’encarregat de transportar-los amb una barca. Miquel demana a la senyora mort, si podria reservar-li aquest càrrec per quan arribés la seva hora, i així recuperar el seu ofici perdut en vida.

Amarga reflexió sobre un manat de cebes

Aquest és el cas de Manuel la Lloca, que la policia l’enxampa robant un manat de cebes i a canvi de no posar-lo a la presó li diuen que faci de delatador. Així que tothom l’estomaca per confessar a la policia els secrets de la gent del poble. Aquesta història l’explica en Manuel a l’Horaci Campells, sereno de la vila. Aquest recull en el seu diari els afers de la localitat. La guàrdia civil pressiona al Manuel perquè el sereno sigui un còmplice seu  a canvi de no esbombar que l’Horaci té una amant en el cuartel. Al final d’aquesta història l’Horaci es veu obligat a matar al Manuel perquè no escampi el seu secret al marit de la seva amant. 

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

El narrador de “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” és el vell Cristòfol juntament amb intervencions d’altres vilatans que complementen els fets de la historia i fan de narradors secundaris; el narrador de “Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues” és el mateix Miquel Garrigues i el narrador de “Amarga reflexió sobre un manat de cebes” és el vell Cristòfol però amb grans monòlegs del protagonista, el Manuel la Lloca, explicant la seva història. El Vell Cristòfol és el narratari més important ja que es el que te més informació sobre les històries del poble, però sempre complementat amb petites informacions d’altres vilatans. En el nostres cas són tres textos, ja que hem intervingut tres persones dins d’aquest treball. L’única semblança que trobem entre els tres contes és que comparteixen el mateix tema principal de la narració, que és la mort.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Mentre llegíem hem pogut observar molts mots típicament mequinensans, però només hi posarem 10 mots.             

- Eixia: Sortir.           

- Enllepolir: Engrescar.            

- Ataüllar: mirar des d’un lloc alt per observar alguna cosa.           

- Conciliàbul: reunió per parlar.           

 -  van xombar: van robar o agafar.           

 - Posat de Pinxo: adoptar una postura xulesca.           

- S’avià: se’n va anar, sortir…           

 - A cabassos: amb molta quantitat, moltíssim, de valents…           

- Esmuny: escapar-se de manera dissimulada.           

 - En orris: que es quedava en res.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

L’acció dels contes té l’epicentre en la vila de Mequinensa, un poble petit situat a prop de les poblacions de Lleida, Fraga, Torrent de Cinca, Tortosa… i en la confluència entre els rius Ebre i Segre, per això els habitants d’aquet petit poble patien moltes riuades.Les accions es situen dins del poble per els seus carrers empinats, en els seus cafès on la gent es reunia per xafardejar (d’aquí ve el títol de l’obra: El Café de la Granota) i places. Mequinensa disposava de mines de lignit i de la navegació fluvial, amb terres d’horta, petits nuclis ramaders i una caça abundant. Minaires, llaüters i hortolans dedicaven els lleures a caçar conills, perdius, senglars (i a vegades cérvols), la qual cosa donava lloc a converses de cafè molt animades, en el transcurs d’unes partides de cartes memorables. Ens representa la vila com un lloc plàcid, rialler i tranquil.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gracia d’aquets contes es la sorpresa final. Durant el plantejament i nus segueix el mateix estil, no ens deixa res clar i al desenllaç acaba amb un sorprenent final i a vegades poc lògic o inesperat. Moncada utilitza un tó d’humor i forta ironia en la major

7. Creeu una imatge que il•lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Aquesta imatge té una mica dels tres contes, ja que en els tres es contempla la mort dels personatges principals. Es veu el riu on en Miquel Garrigues vol treballar després de morir, ja que en vida no va tenir la oportunitat.

Es veu el cementiri on enterraven a Nicolau, amb el camp de fútbol al costat, impedint que el seu enterrament fos com cal. I dins el cementiri també es pot veure una tomba amb el nom de Manuel la Lloca, després de que l’Horaci el matés abans que delatés el seu secret. Surt la mort al mig dels tres dibuixos com a símbol que cal destacar dels tres contes.

Aida Caba

Sandra Granados

Carla Martínez

1 Batx-A