Llegir molt i escriure bé

Care Santos, L’anell de la Irina, Baula

L`anell de la Irina és el relat de diverses passions: la de l`amor d`Alexander, el jove protagonista, i del seu pare, un prestigiós violinista, per la mateixa dona, la Irina, una dona d’ascendència russa que coneixen un estiu en un petit poble de Sòria. També la del descobriment progressiu i enlluernador d’un país-Rússia- a través de la seva literatura. I, sobretot, és la història del camí que en la vida de l’Alexandre condueix a la maduresa i a la independència.

[Com ja sabeu, podeu comentar els aspectes de la llista que us interessin més i, evidentment, tot allò que hàgiu trobat al llibre que vulgueu compartir amb els vostres companys]

 F.E. Higgins, El llibre negre dels secrets, Cruïlla

Quan Ludlow Molesta s`enfila d`estranquis en un cotxe de cavalls per fugir de la city, no sap fins a quin punt aquest gest instintiu li canviarà la vida. A mitja nit arriba a un poble de mala mort on en Joe Zabiddou, un presentador molt particular, l`agafa com a ajudant. La feina d`en Ludlow consisteix a apuntar les confessions esgarrifoses dels clients del prestador: un enterramorts que desenterra cossos, un carnisser que enverina amb botifarres de rata… Així es va escrivint el llibre? En Ludlow no ho acaba de veure clar. Ell voldria confiar en el seu misteriós amo, però té la sensació que en Joe amaga moltes coses. Ara bé, el mateix Ludlow Molesta també n`amaga unes quantes…

Maria Mercè Roca, Kenitra, Barcanova 

El protagonista de Kenitra és l’Adrià Brugués, un noi de quinze anys que estudia quart d’ESO a Girona, bon alumne, enganxat al messenger i als manga, que fa esport i que no s’acaba d’agradar. El pare de l’Adrià, que feia de gerent d’un concessionari de cotxe, va marxar fa deu anys, i des de llavors el noi ha viscut amb la seva mare, negant l’absència del pare, sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai. Fins que la mort de l’àvia desencadena en l’Adrià el desig irrefrenable de trobar-lo, de conèixer-lo i de saber per què el va abandonar. La mare li dirà finalment el lloc on viu, Kenitra, un port fluvial del Marroc atlàntic, i l’atzar li posarà en safata la manera d’anar-hi: l’Adrià viatjarà com a ajudant de cuina en un vaixell de càrrega propietat del xicot de la seva tieta.
El lent viatge per mar, el juliol, li permetrà acostar-se a un món desconegut per ell, conèixer la gent de la tripulació i entendre les seves històries personals, fins llavors inimaginables. I, alhora, el viatge servirà també d’escenari per a les seves reflexions adolescents sobre l’amor, el poder, els homes i les dones, el desig, l’amistat, la violència i les desigualtats. I, per sobre de tot, el retrobament amb el pare i la constatació que no és més que un home desconcertat, el portaran a la reflexió sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i la llibertat.

Joan Manuel Gisbert, El joc secret, Baula.

La mansió Carvacchi, deshabitada des de fa anys, és adquirida per un estany foraster que s’hi tanca per dur a terme la seva obra magna, relacionada amb l’alquímia i la nigromància.

Passat un temps, se’n va, però deixa una herència invisible que generarà fets estranys i tràgics i provocarà la intervenció de Giacomo Amadio i Giovanni Conti, personatges d’Els miralls venecians, La Llum del Far 1.

El joc secret és una obra plena de situacions misterioses i enigmàtiques.

Temes a parlar sobre El joc secret, proposats per la Luciana [recordeu que podeu opinar de tot allò que us cridi l'atenció]:

-La casa.
-El foraster i el seu servent.
-Personatges que intervenen en la “purificació” de la casa.
-Habitants del poble, exemples: alcalde, professor,etc.
-La jove que resideix al poble, durant uns dies.

Espero que serveixi, ens veiem!

Jordi Sierra i Fabra, Gauditronix, Edebé

Londres , any 2015, Hiro , un joven japonès de 17 anys , comença a tenir uns malsons horribles .El fet , insòlit en si mateix per la duresa dels somnis que l’assalten cada nit , resulta especialment sorprenent en algú com ell , un ésser sa i perfecte genèticament , sempre equilibrat gràcies a la practica de l’AIKIDO ,art marcial i filosòfica en la qual és un alumne avantatjat . Finalment , els seus pares decideixin consultar un especialista mèdic . I a partir d’aquí , de psiquiatre en psiquiatre , en Hiro continuarà seguint les pistes d’un maquiavel.lic pla que el portara de Londres a Barcelona , i d’allà a Tòquio , on va començar tot…

Josep Vallverdú, El testament de John Silver, La Galera 

El pirata de la crossa , va fugir amb una part del botí trobat a l’ illa del tresor . No se’n va saber mai més res . Això diuen , però en realitat  John Silver va viure encara una colla d’anys viatjant de grat o per força , provant de fer-se passar per un senyor i mirant de conservar el seu petit  patrimoni.  Aquesta dèria el va menar per camins arriscats , propis del pirata que havia estat i fou sempre . Silver no ho volia admetre , pero era un perdedor.

Qui no perdrà res amb la lectura d’aquest llibre d’acció , astúcies i passió , seràs tu, lector.

Endinsa’t de cap en l’aventura!

John Boyne, El noi del pijama de ratlles, Editorial Empúries.

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i a instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i mlt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Bruno no comprèn que ja no és a Alemania sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca. L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora.
“Una petita Joia“,The Guardian

Elements de reflexió:

[Com ja sabeu, podeu comentar els aspectes de la llista que us interessin més i, evidentment, tot allò que hàgiu trobat al llibre que vulgueu compartir amb els vostres companys]

a) Què et sembla la manera com eduquen en Bruno? Quines diferències té aquesta manera de fer amb la que reps tu?

b) Quina relació manté Bruno amb la seva germana Gretel?

c) A quin personatge es refereix el títol de la novel·la?

d) Hi ha algun fet de la història que et sembli poc realista? Comenta’l.

e) Es podria dir que el principal problema de Bruno és la curiositat?

f) Des de quin punt de vista s’expliquen els fets? Quines conseqüències té això en la narració?

h) Has tingut algun cop tanta por com en Brono davant del tinenet Kotler? Explica-ho.

i) A la novel·la es poden intuir moltes coses que no es diuen clarament. En pots comentar alguna?

j) Creus que la frase “son mis tres mejores amigos para toda la vida” té algun component irònic?

k) Comenta el final de la novel·la:

“Todo esto, por supuesto, pasó hace mucho , mcho tiempo, y nunca podría volver a pasar nada parecido.

Hoy en día, no.”

Andreu Martín, La nit que Wendy va aprendre a volar, Bromera

Roger i Wendy inicien la guàrdia amb un seixanta, el codi que lerta d’un assassinat, però aquest cas no serà gens corrent. L’homicidi els porta a descobrir una cambra secreta d’on ha desaparegut una joia, el robatori de la qual no vol denunciar ningú. Una novel·la trepidant en què la jove Wendy haurà d’enfrontar-se, ella sola, amb assassins perillosos; haurà de córrer, lluitar i fer ús de la pistola; coneixerà el fons de la mar, saltarà abismes paorosos i veurà la mort de prop. Aquesta serà la nit en què Wendy aprendrà a volar.

Novel·la policíaca

Elements de reflexió:

[Com ja sabeu, podeu comentar els aspectes de la llista que us interessin més i, evidentment, tot allò que hàgiu trobat al llibre que vulgueu compartir amb els vostres companys]

a) Aquesta novel·la pertany al gènere policíac. Podries explicar quines característiques típiques d’aquestes novel·les has trobat? [personatges, espais, temps, manera de narrar la història, temàtica principal i secundària, situacions típiques...]

b) L’autor modifica algun d’aquests tòpics del gènere policíac?

c) Has llegit alguna novel·la protagonitzada per Flanagan, l’altre detectiu de l’autor? Quines diferències hi ha amb Wendy?

d) Creus que el nom de la protagonista, Wendy, ajuda a descriure la seva manera de ser?

e) La novel·la està construïda amb una sèrie de capítols curts on es narren escenes simultànies. Com s’ho fa l’autor per tal que puguem seguir l’argument? Creus que és habitual aquesta manera d’escriure històries policíaques?

f) De tota la informació que es dóna sobre l’Ull de Déu, sobre els maçons, sobre els museus secrets…, quina t’ha sorprès més?

g) Quin és el passatge de la novel·la que t’ha interessat/emocionat més? [ Si pots, indica la pàgina]

Per fer aquest treball haureu de consultar les següents fonts documentals:

1.  article d’un post sobre la importància de la seva obra

2.  web de la pàgina d’escriptors catalans, sobretot l’entrevista i els comentaris d’obres.

3. retrat fet per Xavier Moret, una mica extens, però us podeu mirar la part que parla del Cafè de la Granota

4. Consulteu aquestes imatges de Mequinensa.

5- Consulteu el bloc sobre Jesús Moncada enllaçat a la barra lateral.

Després, haureu de llegir els catorze contes del llibre a fi de captar l’estil de l’autor.

Llavors, haureu d’analitzar conjuntament els dos contes que us hagin tocat conjuntament, és a dir, comparant tots aquells elements que pugueu. El resultat ha de ser un text expositiu que contingui aquests punts:

1. Títols dels contes.

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Finalment, pengeu tot aquest exercici com una entrada en aquest bloc abans del 14 de febrer.

Benvolguts alumnes,

Com ja sabeu, tots teniu dret a una recuperació de la matèria suspesa a final de curs. De totes maneres, us ofereixo la possibilitat de fer un control de recuperació extraordinari la setmana del 21 al 25 de gener. Això sí, per poder-vos-hi presentar, heu de fer la feina següent:

1. Transcripció fonètica de 10 embarbussaments de la pàgina:

http://www.uebersetzung.at/twister/ca.htm

2. Realització de 10 dictats i correcció de la pàgina Dictats en Línia:

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.1ab5a94fef60a1e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=576df9465ff61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=576df9465ff61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

 3. Buscar dos articles a la premsa actual que tractin algun tema relacionat amb la part de sociolingüística:

a) fer-ne un resum (sense faltes)

b) explicar la relació que mantenen amb els temes estudiats

4. Estudiar els dialectes amb l’ajut del Quadern Virtual:

http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/dialectes_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=ca&skin=default&biblio=true&xml=dialectes_ca/dialectes_ca.xml&base=dialectes_ca&skin=default§ion=0&lang=ca

5. Escriure les normes d’accentuació i d’apostrofació en català.

6. Recollir tot això en un document de text i enviar-ho com un arxiu de text al meu correu electrònic ( o en mà)  abans del 18 de gener.

 Podeu fer servir aquest article per consultar-me qualsevol cosa.

manual-puntuacio.pdf

Mercè Rivas Torres. Vides. La Galera

Vuit persones de diferents països africans coincideixen en una pastera per travessar l’estret de Gibraltar. El seu objectiu és arribar sans i estalvis a Europa i començar-hi una nova vida. Tot i que porten poques coses, o cap, viatgen carregats de records dolorosos, de por, de gana i de solitud; però també duen a sobre una cosa que els uneix. l’esperança de començar de nou.

La responsabilitat en el canvi climàtic ens afecta a tots. No només als caps de govern, o polítics, als qui recau tota la culpa per no fer campanyes en contra.

Des de petits que a l’escola o a l’àmbit on ens trobem, ens han ensenyat a reciclar, a no malgastar l’aigua, el paper, o a no encendre la calefacció i anar poc abrigats. Però la majoria d’avisos i advertiments no els hem agafat seriosament. Hem pensat que ja faria la feina una altra persona per nosaltres, que el món seguiria igual per molt que el desgastem, que les energies i fonts són inexhauribles. Però les coses no són així. No fa falta mirar molt lluny. A les costes cantàbriques hi havia temperatures característiques de l’estiu. La gent en la platja en plena tardor és una cosa totalment anormal. D’aquí a menys de deu anys tot el sur d’Espanya serà desert i el gel dels casquets polars haurà desaparegut, i moltes costes estaran inundades per l’aigua descongelada. A més, desapareixeran moltes més espècies d’animals de les que ja han desaparegut i les temperatures baixaran i pujaran de manera estranya fins causar malalties i morts. La meitat dels terrenys seran només terra perquè els arbres no tindran els elements necessaris per crèixer i si la pluja àcida anés en augment, totes les plantes s’extingirien. Només és questió de temps per destruir en poc temps el que avantpassats nostres van trigar segles en construir. El temps s’acaba i, si no actuem ràpid, tot això s’acabarà.

Aturar el canvi climàtic hauria de ser un dels nostres principals reptes avui dia. No proposo un canvi dràstic, sinó que a poc a poc anem estalviant energies com el petroli, buscar-ne d’altres més ecològiques, fonts d’energia renovables, promoure molt més el reciclatge, etc. Fer que aquest món sigui millor i durader per nosaltres i per als que vindran.

Hajar El Harrak Regrag

4t A

 Benvolgut Sr.;

Li escric per presentar-li la meva queixa sobre els problemes de la RENFE.

Jo visc a Premià de Dalt, i estudio medicina a la facultat de Girona. Com que no m’arriba el pressupost per a una segona residència, ni per contribuir en una d’estudiants, visc a la meva residència familiar. Cada matí, m’aixeco a dos quarts de sis de la matinada, per poder agafar el tren a un quart de set a l’estació de Premià de Mar, i fer transbord a Barcelona el Clot – Aragó.

Gairebé cada dia hi ha retards, de quinze minuts o trenta, i tenint en compte que el trajecte des del Clot fins a Girona és d’una hora i deu minuts aproximadament, més el trajecte del autobús fins a la facultat, fa que arribi tard a la primera classe, que comença a les vuit.

Això va fer que cada vegada m’hagués d’aixecar més d’hora, fins que vaig caure malalta per les poques hores que dormia al llarg de la setmana.

Entre que m’aixeco a dos quarts de sis, i que encara, malgrat l’hora que es, arribo tard a la primera classe, hi surto perdent; Perdo hores de son, i per tant hores d’estudi. I això provocarà, que, si continua així la RENFE, perdi un any de la carrera, i hagi de repetir. I això, no m’ho puc permetre.

Jo li demano que trobi alguna solució a aquest problema, ja que cada dia viatgen al tren milers de persones que es troben en una situació semblant. Busquin alguna solució el més aviat possible, ja que és impossible continuar la rutina del dia a dia amb aquest caos.

Atentament;

Marina Royo Terol

 En el Crèdit Variable de Mitologia Grecoromana vàrem anar el set de novembre al museu d’arqueologia de Catalunya. Desprès del viatge amb tren i metro, vam pujar uns quants carrers per arribar al museu. Un cop allà vam esmorzar mentre la Margalida estava agafant les entrades i la informació.

En entrar ens va explicar que faríem una gimcana que va començar a la sala de cultura postalaiòtica balear, on vam tenir que fer la primera prova que consistia en completar un text sobre alguns déus. A les darreres sales vam haver de completar una sèrie d’exercicis semblants a aquest. En acabar les proves vàrem fer una visita al temple del déu Asclepi (Esculapi), on ens vam estar asseguts al terra durant una estona per descansar una mica. En sortir del temple vam signar al llibre de visites i comentaris, on dèiem què ens havia semblat.

El que més ens va impressionar d’aquesta sortida va ser un crani amb un clau incrustat al costat esquerra, a part del ben conservades que estan totes les escultures, eines, i altres objectes com ara penjolls, braçalets i el mirall del judici de Paris.

Per finalitzar la sortida vam pujar al segon pis a veure els sarcòfags, on hi havia esculpit escenes de la mitologia.